Nº 198. Ricardo Zariquiey Álvarez

Ricardo Zariquiey Àlvarez

Els inicis de la biospeleologia a Catalunya.

  Avui parlarem d’en Ricardo Zariquiey Àlvarez, fill d’en Ricardo Zariquiey Cenarro, del que vam fer un escrit en l’anterior post.

Tanmateix que el pare, també va dedicar una part molt important de la seva recerca entomològica a l’estudi de la fauna subterrània, particularment dels coleòpters.

Amb tota seguretat, el més important descobriment d’en Zariquiey fill va ser sense dubtes la Zariquieya troglodytes. Un nou gènere de coleòpter caràbid cavernícola de característiques excepcionals, trobat l’any 1923 en el decurs d’una exploració a la Bauma de Brugués. L’únic exemplar que va poder caçar, el va enviar a René Jeannel, qui de seguida va contestar, dient que…Estic estupefacte al veure aquest magnífic caràbid que vostè ha descobert. Ben aviat li diré el que en penso. A primera vista, crec que és un nou gènere proper a Troglorites.

La publicació va tenir lloc l’any 1924 per René Jeannel: Coleopteres nouveaux de Catalogne: Trabajos del Museo de Ciéncias Naturales de Barcelona, 4 : 1-18. En principi es va descriure com Molops (Zariquieya) troglodytes, però després d’uns anys va ser elevat a la categoría de gènere, quedant com a Zariquieya troglodytes Jeann. 1924.

Zariquieya troglodytes Jeannel 1924

Coneixent que a prop de la Balma de Brugués hi havia una altra cavitat, la Balma de Taleixà, en Zariquiey es va fer construir una escala de corda per davallar-hi. La va donar al Sr. Vilanova que era el guia que l’acompanyava en les seves exploracions per Terrades, per que hi anés fent visites. El resultat va ser que a finals del 1924, va trobar quatre exemplars més del codiciat coleòpter (només se’n coneixia un exemplar). I no va ser fins a l’any 1942 què Francesc Español va retrobar-lo a la mateixa cavitat.

D’aquest personatge en podríem dir més coses, però en les dues necrològiques que va escriure Francesc Español amb motiu de la seva mort, ja s’expliquen moltes coses interessants i no cal repetir-les. Inserim el de la revista Suplemento Informativo y Bibliográfico de Miscelánea Zoológica Vol 2 fasc 1 1964-1965

R.Z.A va ser la persona que inicià Francesc Español en la recerca biospeleològica. L’any 1917 en Ricardo ja sovintejava el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i va ser l’any 1923 quan Español hi va començar les seves col·laboracions, coincidint els dos en els laboratoris. Per Español, en Zariquiey era una gran personatge que el va acollir i ensenyar els difícils inicis de la biologia. L’hi estava molt reconegut i recordo que sempre parlava d’ell amb molt de respecte.

Valgui aquest paràgraf escrit per Español: Por lo que a mí se refiere le conocí en 1923 en el laboratorio de Entomología de este Museo que regentaba en aquellas fechas el inolvidable Sr. Codina; pronto entablamos una sólida amistad aumentada, si cabe, en el curso de los años; su hondo humanismo hizo profunda huella en mí y me llevó a secundar primero y a proseguir después sus actividades biospeleológicas; fue mi maestro en estas lides, con él realicé innumerables campañas de prospección biológica en diferentes zonas del carst peninsular y por no disponer de otra posibilidad sacrificaba a menudo largas horas de su descanso nocturno paro atender mis reiteradas consultas o las de cuantos colegas se interesaban por sus estudios o deseaban conocer su valiosa colección de catópidos cavernícolas.

Cercant per internet, he trobat una curiositat: una carta sobre suport de postal, escrita per Emil Racovitza i adreçada a Ricardo Zariquiey fill, dient que encara no ha rebut els dos paquets que en Zariquiey li havia enviat a l’Institut d’Espeleologia de la Universitat de Cluj i que reclamarà al servei de correus. Sens dubte es tractava de fauna cavernícola. Afegia que, pel mateix correu l’hi envia una separata d’una publicació seva sobre la cacera dins les cavernes.

El problema a l’hora d’escriure els dos articles sobre aquests personatges, ha estat l’absència de material gràfic. Només ha estat possible recuperar una fotografia de cadascun, les editades en les necrològiques, i que deixen molt que desitjar. No se n’ha trobat cap més.