dilluns, 30 de juny de 2014

Fauna subterrània en materials no carstificables

Cavitat en materials granítics a Suècia

Recentment s’ha publicat un treball sobre la descripció d’una nova espècie de coleòpter del Medi Subterrani Superficial (MSS), un hàbitat que és molt proper a les cavitats que estem acostumats a visitar. L’interès d’aquesta publicació està en què els materials del terreny de la troballa són silícics, no els habituals carstificables en el fet que generalment parlem de la fauna subterrània (recordem que també hi ha cavitats en materials silícics; granítics; volcànics, etc., i que també s’hi troba fauna).


Títol del treball i autors:


 A new hypogean Trechus Clairville (Coleoptera, Carabidae, Trechini) discovered in a non-calcareous Superficial Subterranean Habitat of the Iberian System (Central Spain)

 VICENTE M. ORTUÑO1,2, EVA CUESTA1, JOSÉ D. GILGADO& ENRIQUE LEDESMA1

1Departamento de Ciencias de la Vida. Facultad de Biología, Química y Ciencias Ambientales. Universidad de Alcalá. A.P. 20 Cam­pus Universitario. Alcalá de Henares, Madrid, Spain. E-28805.
E-mail: vicente.ortuno@uah.es; bio.cuesta@gmail.com; josedomingo.gilgado@uah.es; eledesma56@hotmail.com2Corresponding author. E-mail: vicente.ortuno@uah.es


L'estudi s'ha publicat a la prestigiosa revista Zootaxa, de la que hem transcrit part de l'escrit i algunes fotografies.


Zootaxa 3802 (3): 359372 www.mapress.com/zootaxa/
ISSN 1175-5326 (print edition) ISSN 1175-5334 (online edition) Copyright © 2014 Magnolia Press

Dibuix del nou coleòpter subterrani Trechus arrechenai. Foto del treball
Fotografia del cap de l'insecte Trechus arrechenai. Foto del treball
Punt de localització de la nova espècie, al Moncayo. Mapa del treball

El sistema de captura va ser el de trampes amb esquer. Per col·locar les trampes sota terra, es va utilitzar tub de PVC soterrat, al que s’han practicat forats perquè la fauna pugui introduir-si. El temps de permanència de les trampes va ser d’un any.


Característiques del lloc:


Massís del Moncayo, dins la serralada del Sistema Ibèric septentrional, entre les províncies de Sòria i Saragossa. El punt de mostreig es va triar de cara al nord per ser més favorable per a la fauna higròfila. La ubicació és un bosc de faig (Fagus sylvatica L.) amb una espessa capa de terra recoberta de molsa, a una altitud de 1.440 m. snm. Materials principalment silícics, amb arenisca i quarsites del Paleozoic Mesozoic.

Tub de PVC perforat, vist abans d'introduïr sota terra. L'esquer es deposita al seu interior i a la zona inferior. Foto del treball
Lloc d'una de les quatre trampes (separades més de deu metres). Foto del treball


Material recollit:


Les tres quartes parts de tot el material capturat, (14.525 individus) corresponen a tres taxons; dos d’insectes, Col·lèmbols i Coleòpters, i un aràcnid, Àcars.


-Collembola: 5.171 (35,60% de la totalitat dels 14.525)


-Acari: 3.929 (27,05%)


-Coleoptera: 1.666 (11, 47%), entre ells, 6 exemplars de la nova espècie de coleòpter Trechus arrecheai


Comentaris generals: (opinions de l'autor d'aquest post, amb relació al tipus de fauna del treball exposat)


Molts especialistes anomenen la fauna que habita el subsol com a Fauna Subterrània. Els que practiquem l’espeleo i la bio, ho anomenem Fauna Cavernícola. Què és correcte?


Avui dia el terme d’ús més habitual és Fauna Subterrània, ja que engloba tot el que està per sota terra.
La fauna del sota terra es coneix des de fa molts anys: Fauna humícola (sota fullaraca morta); fauna muscícola (entremig i sota de molses); fauna foleòfila (dins dels caus de petits vertebrats; fauna endogea (entremig de les primeres capes de terra); fauna “cavernícola” (la que trobem dins les cavitats que visitem), i encara en podríem anomenar algunes més.


Allà pels anys 60, es creia que la fauna cavernícola era exclusiva del domini càrstic: dins de les coves, els avencs i algunes perforacions artificials en materials carstificables. Al poc es van iniciar les troballes de fauna en cavitats d’origen volcànic. Va ser tota una revolució!

             Una cavitat en granit: la Cova de les Encantades, Cabrera de Mar, Maresme.                     Foto: F.X. Samarra. Treta del bloc Catalunya Subterrània

Una cavitat en granit: la Cova nº 2 de Can Nadal, Vilanova del Vallès, Vallès Oriental. Foto: F.X. Samarra. Treta del bloc Catalunya Subterrània

Als anys 80 hi va haver un altre important descobriment: el MSM (Medi Subterrani-Superficial), trobant que en la zona de relativament poca profunditat en què apareix ja la pedra i aquesta està molt fisurada, hi viuen individus de quasi tots els ordres d’invertebrats, amb unes característiques gairebé iguals a les dels seus parents que poblen les cavitats, que per regla general se situen a més profunditat.


Tota la fauna del sota terra, independent de la composició del terreny, prové d’avantpassats molt llunyans provinents de l’exterior, no hi apareix per obra de màgia. Una part de la fauna exterior, pot fer milions d’anys, va anar colonitzant el sota terra. Uns es van quedar sota els primers nivells de la capa de terra i pedres i altres van arribar al domini cavernícola, ocupant les immenses xarxes de fissures que tenen comunicades totes les cavitats (i que nosaltres no hi podem accedir per la seva estretor), i “caient” també dins les galeries, pous, etc., (que nosaltres sí que hi podem circular). Hem de tenir present que moltes de les espècies que denominem “rares” perquè són molt dificultoses de trobar-les, en realitat colonitzen la xarxa de microfisures i només “cauen” a les galeries visitables en comptades ocasions.


Tota aquesta fauna que ocupa el sota terra té unes característiques quasi comunes a causa de la seva especialització en aquest hàbitat: despigmentades, ulls reduïts o absents, òrgans sensorials molt desenvolupats, metabolisme molt lent, règim alimentari molt especialitzat, etc. No tots tenen el mateix grau d’especialització, els que viuen més a prop de la superfície solen ser menys especialitzats i els que ocupen les xarxes a més fondària ho són més. Però això no sempre es compleix. Hi ha moltes excepcions, però hi ha una certa tendència al fet que sigui així.

Mina artificial de captació d'aigua, en materials de sauló. Mines d'en Crema, Bigues i Riells, Vallès Oriental. També conté fauna subterrània especialitzada

Per què la fauna subterrània es perpetuï i sobrevisqui al llarg de milions d’anys, una regla que s’ha de complir és que tingui un baix nivell de consanguinitat, i això només es logra si hi ha una gran facilitat de comunicació entre els individus d’una mateixa espècie dins d’àrees grans, per tant, aquests colonitzadors del món sense llum s’han de poder traslladar “d’un massís a un altre” per alguna via de comunicació, i aquesta via no pot ser més que la xarxa de fissures, ja que no poden tornar a viure a la superfície (parlem de fauna terrestre, l’aquàtica ho té quelcom més fàcil pel seu desplaçament per les fissures inundades). És veritat que els materials no calcaris presenten, en general, moltes menys fissures que els serveixin per aquesta intercomunicació genètica, però això es pot compensar en el cas que la roca base estigui recoberta d’una espessa capa de pedruscall i terra, lloc per on la fauna subterrània pot viure lliurement i intercomunicar-se. Aquest és el cas de la zona de la descoberta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada