dilluns, 20 de febrer de 2017

Recerca biològica al Medi Subterrani Superficial


Introducció al Medi Subterrani Superficial:

Si anem penetrant en profunditat dins del sòl, ens trobarem diverses capes amb característiques ben particulars:

-Primer, la capa de fullaraca, molses i herba seca. Hi viuen una sèrie d'animalons que busquen una mitja foscor i humitat (encara no hi ha terra ni pedres). Són els muscícoles

-Tot seguit, la primera capa de terra on hi ha el medi endogeu, en el que la fauna viu entremig de la terra, de les arrels de les plantes i les galeries d'animals en un medi completament fosc (encara no hi ha la pedra base). Són els endogeus

-El següent nivell en profunditat és l'MSS: Medi Subterrani Superficial, on la fauna colonitza les esquerdes i els buits entre el pedruscall origen de la descomposició de la primera capa de roca.

A partir d'aquí ja tenim el MSP, Medi Subterrani Profund. És el que ocupa les cavitats on ens introduïm, però també esquerdes i zones no accessibles per a nosaltres a causa de la seva estretor que ens impedeix l'accés físic.


Ja fa molts anys que es coneix la fauna de la primera capa i dels ambients subterranis de les coves i avencs, però la del medi subterrani superficial, MSS, no tants; va ser el Dr. Christian Juberthie a principis dels anys 80' el qui va donar el nom i un dels primers estudiosos i, des de llavors, s'han trobat quasi tots els artròpodes de la fauna que en diem "cavernícola" i encara moltes més espècies que només es coneixen d'aquest medi. Per ser una recerca "moderna",
 
El Dr. Christian Juberthie a la mesa del VI Simposium 
d'Espeleologia-Biospeleologia, a Terrassa, XII-1977 
Els companys Jordi Comas i Agustí Meseguer, de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia, des de ja uns tres anys, han iniciat a Catalunya la recol·lecció d'aquesta fauna. En alguna ocasió, jo també he col·laborat amb ells.

Amb motiu de la VIII Trobada de Col·laboradors Francesc Español que es celebra cada dos anys al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el 19 de novembre de l'any 2016, l'Agustí i el Jordi van presentar els primers treballs portats a terme. Es mostren les diapositives de la sessió, acompanyades d'unes breus explicacions de cadascuna d'elles.
Tall vertical en què s'aprecien les capes d'herba-terra i el pedruscall del MSS, al que segueix la roca base amb unes grans fissuracions que comuniquen amb el Medi Subterrani Profund.
Per a la recerca d'aquesta fauna, els llocs ideals són les vores de camins i pistes que s'han menjat les primeres capes i deixen a veure la capa de pedruscall típica del MSS.
Les tarteres també són llocs ideals. A dalt-dreta, localització de tres llocs on s'han deixat trampes de cacera.

 Les trampes s'han de col·locar sota terra. Per això es practiquen excavacions (que poden ser verticals o horitzontals) entremig de la capa de pedruscall. La feina es pot fer amb eines convencionals, però per no fer un gran enrenou al terreny, s'ha de procurar fer uns "túnels" d'un pam de diàmetre i una profunditat mínima de mig metre. També s'ha de procurar no alterar massa el lloc, només treure les pedres que siguin imprescindibles. A l'esquerra veiem una eina feta especialment per aquesta feina. Permet anar extraient les pedres sense ensorrar la cavitat.
Perforació en vertical. L'esquer es col·loca dins un recipient que incorpora un líquid conservant (les trampes es deixen un mínim de tres mesos i la fauna que hi cau no s'ha de podrir. La trampa va lligada amb un fil per poder-la extreure en tornar-hi. Després, el forat es tapa amb les mateixes pedres extretes.
El Jordi enfeinat en una perforació. Vistes d'altres llocs de recerca.
Dalt, esquerra: Un altre sistema consisteix a clavar directament a terra uns tubs perforats. Al seu interior es col·loca la trampa i l'esquer. Les perforacions als tubs permeten l'entrada de la fauna. Dalt dreta: Si la perforació és horitzontal, la trampa es col·loca amb un bastó. Baix esquerra: La trampa a punt de tapar-la amb pedres. Baix dreta: Amb el braç dins el forat, acabant de treure pedres.
Vista dels tubs per clavar. Poden ser rodons o quadrats.
Preparació de l'esquer: esquerra i baix: per tubs clavats verticalment. Dalt: per perforació horitzontal.
Diferents tipus de trampes i d'esquers.
Llocs a Catalunya on s'hi han col·locat trampes.
-Recerca de fauna subterrània en noves zones on encara no es coneix, o es coneix molt poc.

-Fronteres entre espècies. Si en dues cavitats distanciades uns quants km hi viuen espècies diferents i no hi ha cap altra cavitat intermèdia, amb aquest sistema podem arribar a conèixer el que hi viu entremig.

-Completar el Banc de Teixits. Com sigui que avui dia es treballa amb l'ADN per ajudar a separar espècies, hi ha estaments (Museu de Ciències naturals de Barcelona i Institut de Biologia Evolutiva del CSIC) que conserven fauna en congeladors per poder ser extret l'ADN en un moment determinat. Com més espècies es puguin emmagatzemar, més es podrà estudiar al llarg dels anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada