Nº 259. Ja no cal que patiu més!

Deveu estar amb un gran neguit i no és d'estranyar. Les nits les passeu desvetllats: Moltes grans empreses catalanes estan traslladant la seva seu social fora del país.

També estareu neguitosos per no saber res de la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia, que si ens quedem o ens n'anem a, per exemple, a Melilla. Els diaris no han volgut parlar de nosaltres. Deuen tenir-nos por.

El gran capital que posseïm, en cas de treure-'l restaria molts enters a la borsa de Catalunya, però hem de sospesar els avantatges i inconvenients de bellugar tants diners.

Si ens quedem i som independents, podríem quedar despenjats de les enormes fonts de finançament a què ens acostuma Europa. I no parlem de les importants subvencions que ens beneficien des d'Espanya. No ens podem quedar sense aquestes fonts de subministrament.

Comprar quatre tubs, un litre d'alcohol i un parell d'aspiradors i de pinzells a l'any, és una càrrega molt feixuga que ens obliga a pensar i repensar-nos molt bé les inversions i com distribuïm els actius de caixa per poder arribar sense números vermells i sense problemes fins a l'exercici següent.

Així i tot, la decisió que s'ha pres, per unanimitat, en una Junta Extraordinària, és la de seguir com fins ara, o sigui, quedar-nos a la mateixa seu social de l'Hospitalet de l'Infant (aixó és veritat) i jugar-nos els calés a una sola carta.

-Pot ser que en lloc de quatre tubs només en podrem comprar tres.

-Pot ser que en lloc d'alcohol utilitzem algun vi amb molt de cos.

-Pot ser que en lloc de pinzell hàgim de fer la cacera amb la mà.

-Pot ser...anar a un paradís fiscal...

De poder passar, pot passar tot, fins i tot que hàgim de pagar una tassa als burots per poder enviar, per exemple, uns pseudoescorpins a Alacant per poder-los estudiar. I si ho hem de pagar, doncs ho pagarem i en paus.

En resum: NO CAL PAS QUE PATIU, ens quedem a on sempre hem estat: a casa nostra.

Per cert, al parlar de la possibilitat d’anar-nos a Melilla, heu de saber que ho hem raonat molt. Estaríem més a prop del Marroc. Com hi anem cada any!