Nº 267. Primer aniversari de la mort d'en Francesc Sas

El Francesc al llac final de la Grallera Gran del Corralot. 1966.  Foto de l'arxiu d'en Francesc Sas

Aquests dies es compleix un any que l'amic Francesc descansa per sempre.

Ell no era bioespeleòleg. La seva dedicació dins l'espeleo era la topografia (era Aparellador); la immersió; la fotografia i filmació de pel·lícules i, per sobre de tot, una gran empenta per organitzar activitats d'importància.

Al principi de la seva "carrera" per sota terra, vivia a Barcelona i pertanyia a clubs locals, però el treball per viure el va portar a Tarragona. Sense deslligar-se dels primers companys i clubs esportius, el fet de traslladar-se a cent quilòmetres no el va minvar les seves possibilitats, al contrari, ja que, a més de continuar participant en les activitats d'aquells primers, va col·laborar intensament amb els diversos grups espeleològics de Salou, Tarragona i Reus.

L'estació d'Ager, moltes vegades freqüentada en les nostres sortides al Montsec d'Ares.  Foto: F. Sas

Una de les seves obres d'art: la Cueva de Aso, a Osca.  Foto: F. Sas

Ja he dit abans, que no era aficionat a la fauna cavernícola, però gràcies a les sortides, campanyes i expedicions que ell organitzava, jo vaig tenir moltes oportunitats per conèixer indrets i països que potser m'haurien passat de llarg. Les seves iniciatives han donat, de retruc, molt bons resultats a la ciència de la bioespeleologia, amb noves espècies al Marroc, Palència, Osca, Montsec de Rubies, Boumort i algun etc més. Han estat 55 anys d’amistat.

Els anys van passant per tothom i també he anat deixant enrere a altres amics d'exploracions: Emili Devenat, Jaume Bley i Eduard Pagés. També un record per ells.

Francesc, Emili, Jaume, Eduard: algun dia ens retrobarem!