Banderí commemoratiu de l'expedició |
Dedico aquest post a l’amic Francesc Sas. Gràcies a ell he pogut fer moltes de les activitats d’espeleo.
Aquest any 2018 és, exactament, el cinquantè
aniversari de l'Expedició Antiatles 1968 al Marroc.
La Delegació a Tarragona de la Federació Catalana de
Muntanyisme va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havia
membres dedicats a alta muntanya, altres a l'arqueologia i també hi havia el
grup d'espeleologia en el que hi havia membres de diferents entitats (en aquest
post només parlarem de les activitats d'espeleologia)
-Per part del Comitè Regional Catalano-Balear
d'Espeleologia a Tarragona i cap del grup d'espeleo: Francesc Sas
-Per l'Agrupació Excursionista de l'Escola de
Maestria Industrial de Valls: Josep. Mª. Agustench i Alfredo Tudela
-Per l'Agrupació Excursionista Ginesta de Tarragona:
Antonio Achón
-Per la Secció d'Activitats Subterrànies del Centre
Gimnàstic Barcelonès: Agustí Meseguer i un servidor, en Lluís Auroux. S'ha
d'aclarir que l'Agustí i el Lluís hi van anar com agregats, ja que eren de
Barcelona i no entraven en l'organització oficial de l'expedició, tot i que
se'n van poder beneficiar en molts aspectes. També cal dir que el Francesc
també era membre de la SAS del CGB, d'aquí que ens ho proposés als membres del
grup. Per raons de treball, només hi van poder anar l'Agustí i el Lluís.
El viatge es va fer amb un autobús en què hi anaven
tots els expedicionaris, tret del grup d'espeleo, que anaven independents amb
els seus mitjans: dos vehicles. Així mateix, els de l'autobús hi van anar en
dates pròximes i van estar-hi més dies.
Teníem els referents de dues expedicions anteriors
de l'ERE: el juliol del 1966 i l'agost del 1968, així com la publicació de
l'any 1953 Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société
Speléologique du Maroc, un llibre (fotocopies) d'una cinquantena de pàgines que
mostrava unes setanta cavitats, de les que només una vintena hi havia la
topografia (croquis en la majoria).
Nosaltres vam decidir visitar la zona d'Aït
Mehammed, a la província d'Azilal, amb coves sagrades, grans rius hipogeus i
amb grans descobertes bioespeleològiques per part de l'ERE l'any 1966. Tot un
repte!
La durada va ser curta, del 26 de desembre del 1968
al 6 de gener del 1969, però per ser el primer contacte amb aquelles exòtiques
cavitats, ja estava més que bé.
Per part nostra va ser el primer contacte amb el
Marroc, ningú de nosaltres havíem fet la "mili" a Ceuta,
Tetuan o a Sidi Ifni. El pas de l'estret amb transbordador; la caòtica frontera
de Ceuta; les perilloses carreteres; la gent gran; la canalla; les botigues; els mercats..., tot era nou i molt interessant.
Diari de les activitats del grup d'espeleologia:
Dia 26 de desembre del 1968: Sortida des de
Tarragona
Dia 27: Pas de l'estret per Algesires-Ceuta,
carregant els cotxes en el transbordador. Dormir a Casablanca
El ferry Ceuta-Algesires. Foto: F. Sas |
Dia 28: Arribada a Aït Mehammed
Dia 29: Prospecció per la zona de Tamda i visita a
la cova sagrada Ifri N'Taouya
Dia 30: (no en queda constància)
Dia 31: visita a l'avenc Ifri Subils-Godoy
Iri Bouglemane (Avenc Subils-Godoy). Foto: F. Sas |
Iri Bouglemana. Instalació d'un torn lleuger a la boca del pou. Foto: F. Sas |
L'Iri Bouglemane en l'actualitat |
Dia 1 de gener de l'any 1969: descans. Mercat Azilal
Dia 2: Visita a la cova Ifri Caïd i unes petites
coves a prop del riu
Dia 3: Un grup torna a la cova del Caid i l'altra va
a l'avenc Iri Tarraco*
Dia 4: Sortida d'Aït Mehammed, de tornada
Dia 5: Dormir a Ceuta
Dia 6 de gener del 1969: pas de l'estret Ceuta-Algesires. Arribada a
Tarragona, tots sans i estalvis.
*Nota: A propòsit d'aquesta cavitat, tot i que ens
havien dit que no tenia nom, en l'expedició de l'any 2011 del Projecte de
Bioespeleologia Atlas al Marroc, es va visitar un avenc, la Kef Hmam, que per
les seves característiques semblaria que es tracta de la mateixa cavitat i que sí tenia
nom. El croquis que apareix al catàleg del 1953 té una certa similitud amb la
topografia de l'any que vam fer l'any 1968, el problema és que el pou estava
inundat i no es reconeixia la rampa del fons ni la continuació.
La kef Hmann, a la dreta, támbé és coneguda com a Gouffre des Pigeons |
Boca del pou de la Kef Hmann. Foto: Pere Cantons, 2011 |
Iniciant la devallada. Foto: Pere Cantons, 2011 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada