Nº 270: 50 anys d'expedicions espeleològiques catalanes al Marroc

En Casteret a la zona de Taza, en la visita de l'any 1934

Introducció:

Al Marroc l'espeleologia es va iniciar "oficialment" l'any 1934 en què Norbert i Elisabeth Casteret viatgen al Marroc invitats per estaments oficials de la ciutat de Taza, per explorar el Djebel Messaoud i la Daïa Chiker, activitats que es van perllongar durant quaranta-cinc dies en què havien de veure les possibilitats de cercar cavitats factibles de ser turístiques i també de trobar un subministrament d'aigua per a la ciutat de Taza. Les principals cavitats explorades foren: Kef Friouato (- 125 m), Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker (3.000 m). Casteret va tornar-hi l'any 1947. Entre 1934 i 1947 hi va haver algunes activitats esporàdiques, la majoría, de militars francesos.

Cinquantenari:

L'any 2016 es va complir el 50 aniversari de la primera expedició espeleològica catalana al Marroc. Va ser l'any 1966 en què l'ERE del CEC van fer l'expedició Atlas 66 a l'Alt Atlas, regió d'Aït Mehammed.

Notícia del diari Manresa.   Arxiu: Montserrat Ubach

Rabat.1966.  L'equip d'espeleòlegs: Josep Mª Camarasa, M. Ubach, Joan Senent,
Esteve Petit i Carles Ribera.  Arxiu Montserrat Ubach

Mercat d'Aït Mehammed 1966. Al centre la Montserrat Ubach.   Foto arxiu M. Ubach

Per què anar al Marroc? Quines motivacions hi havia?

-L'inici de les visites va ser motivat per les notícies d'una sèrie de grans cavitats, principalment coves amb rius subterranis, que no s'havien acabat d'explorar

-Espeleològicament poc visitat, poc conegut i per tant amb grans possibilitats de trobar coses importants dins d'uns relleus karstificables amb un desenvolupament d'uns cent mil Km²

-Un país relativament proper, fàcil d'anar-hi i amb un interessant grau d'exotisme

-Una expedició pot sortir a un cost relativament baix

-A més de treballar al nostre país, illes i península, fer alguna activitat a l'estranger té sempre un cert al·licient

-Amb grans possibilitats pels interessats en la bioespeleologia, com així ho és, vistos els resultats. Fins llavors, molt poc coneixement de la fauna hipogea que hi viu.

Les úniques dades de les quals es partia, al principi, eren les que es citaven al catàleg Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, 1953. Una recopilació de 51 pàgines amb localització i descripció d'una setantena de cavitats, de les que només una vintena estaven topografiades (croquis en la majoria). Aquesta va ser la publicació que va servir de guia per a les primeres expedicions catalanes.

Amb aquest mapa (any 1953) de localització de cavitats,
es preparaven les primeres expedicions

Posteriorment, l'any 1981, es va editar l'Inventaire Speleologique du Maroc1981, Ministere de l'Equipement, Direction de l'Hydraulique, que amb les seves 245 pp., i 550 cavitats referenciades, anava completant els coneixements de moltes cavitats més. 

Aquest és el referent actual per a la preparació de campanyes.

-La revista IFRI nº 1, 1981 Association pour la recherche speleologique au Maroc, ARESMA, 38 pp., editada a França, també mostrava diferents catalogacions i algunes noves cavitats

-Bulletin Spécial Spéléo Maroc'87, editat pel Club Alpin Française de Casablanca, amb 180 pp., amb activitats, diversos estudis i catalogació de noves cavitats.

Zones de les primeres activitats catalanes al Marroc (1966 al 1970)

Cronologia de les activitats catalanes al Marroc:

• 1966 1ª expedició: Atlas 66. E.R.E. del C.E.C. El C.E.C. va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc amb motiu de la celebració dels 90 anys del centre. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. La destinació espeleològica va ser la població d'Aït Mehamed, al Gran Atlas. Els desplaçaments els van fer amb autocar i la durada de l'expedició va ser de vint dies al mes de juliol. Van ser cinc els membres de les activitats espeleològiques: Montserrat Ubach; Joan Senent, Esteve Petit; Carles Ribera i Enric Oltra.

En l'expedició Atlas-66 de l'ERE, es va descobrir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti,
 un nou gènere i nova espècie

• 1968 segona de l'ERE del CEC: Atlas 68. Arqueologia i Bioespeleologia, a uns llocs ben diferenciats dels de dos anys abans: Zones d'Agoudal i Bou Denib, durant el mes d'agost.-1968: Expedició Tarraco a l'Antiatlas marroquí. La delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme, tanmateix que el CEC el 1966, va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. Hi van participar grups d'espeleologia de Tarragona i Reus, als que s'hi va afegir un grup de Barcelona: la SAS del CGB. Les activitats d'espeleo van tenir lloc al Gran Atlas, a la població d'Aït Mehammed.

• 1968: MARROC-68, SAS del CGB: Zona d'Aït Mehammed

Marroc-68 SAS del CGB: El campament al costat de les oficines del Caid

• 1968: MARRUECOS-68, GES del CMB a la zona de Taza

• 1970: MARROC-70, SAS del CGB: Zones de Aït Mehammed, Bou Denib i Taza

• 1970: GEB. Zones de Taza i Aït Mehammed

GEB 1970. Cotxe del Badalona. Al darrera, el del Francesc Sas. Campament a Ait Mehammed

• 1971: ATLAS-71, ERE del CEC. Zona d'Agadir

• 1972: MARROC-72, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ERE del CEC. El Museu organitza una expedició per procurar aconseguir diverses espècies de fauna cavernícola de gran interès per a la seva col·lecció. Visitades les zones de Xaouen, Aït Mehammed i Cap Cantin

• 1973: ATLAS-73, ERE del CEC. Zona d'Agadir, cova de Win Tindouin, topografia parcial de la cavitat.

• 1977: ATLAS-77, Grup Mediterrania de Barcelona i SIRE-UEC. Espeleo-Arqueologia. Bou Denib

• 1980. MARROC-80, ERE del CEC i SECEM. Zona d'Agadir

• 1984: ATLAS-84, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: MARROC-85, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: Marroc 85 Espeleo Club de Gràcia: regions de Khenifra, Oumer Rbia, Mgoum i Taza

• 2001-2017: Dinou expedicions organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i la SIE del CE Àliga. A partir de l'any 2001, en Floren Fadrique engega l'ambiciós Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, consistent en visitar, un cop a l'any, les zones calcàries (Marroc compta amb una superfície de cent mil km² de materials karstificables), per recollir i estudiar la fauna subterrània d'aquell país, activitat que, entre els anys 2001 i el 2017, ha portat a terme un total de dinou campanyes. Aquestes activitats estan organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i compten amb subvencions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Expedició de l'any 2013 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
 Entrada al pou de l'avenc Iri Bouglemane, a Aït Mehammed

Amb el nostre agraïment a Montserrat Ubach per facilitar-nos les fotografies de la primera expedició del 1966.