|
Trechus guijonensis Comas 2019. La nova espècie. Foto: J. Comas
|
Les
descobertes de noves espècies de fauna subterrània són relativament freqüents.
Tot i que la primera cita d'animals cavernícoles es deu a J. W. Valvasor l'any
1689 en què cita l'existència d'uns "dragons" en una surgència
propera a Vrhnika, Eslovènia, la Bioespeleologia com a ciència es va iniciar fa
molts menys anys. Va ser com a conseqüència de la visita d'en Emile Georges
Racovitza (Iaʂi 1868 - Cluj 1947) a la cova del Drac a l'illa de Mallorca a
l'estiu de l'any 1904.
|
Medalla commemorativa dels 100 anys del naixement d'en Racovitza, amb la Thyphlocirolana |
L'Emile va descobrir uns isòpodes aquàtics, la Thyplocirolana moraguesi, que van fer capgirar
les poques idees que llavors es tenien referent a la vida existent dins de
l'inframón i que va donar peu a l'inici d'un projecte d'exploracions
espeleològiques amb recollida de flora i fauna; l'estudi del material obtingut
i la publicació dels resultats, pel que es va crear la institució Biospeologica
i el laboratori de Banyuls de la Marenda a la Catalunya nord.
Després
d'aquesta petita introducció, anem al tema: En Floren Fadrique (SIE de l'Àliga
i Associació Catalana de Bioespeleologia), va assistir a les XXX Jornadas
Científicas de la SEDECK que van tenir lloc els dies 7 i 8 de juliol de l'any
passat a Riópar, Albacete. A més de les presentacions de treballs també es van
fer algunes sortides per a visitar cavitats properes, com la Cueva de los
Chorros i la Cueva del Agua. Precisament en una d'elles, la Cueva del Agua, a
la Sierra del Cujón i sota el Pico del Guijón, al municipi de Molinicos,
Albacete, en Floren va recollir un exemplar de Trechus, un gènere de coleòpters
que dóna moltes formes troglòbies.
|
Els assistents a les jornades. La foto original, treta de la web de la SEDECK, és una sola peça, però per poder-la ampliar s'ha dividit en dues parts. Foto: Paco Cuesta |
A la
tornada d'en Floren, l'espècimen va ser examinat pel nostre especialista en
coleòpters Jordi Comas, qui va veure-hi importants detalls que podien permetre
la descripció d'una nova espècie. I així va ser: la va descriure.
L'estudi
ha estat presentat recentment a la Institució Catalana d'Història Natural,
havent-se ja publicat al Butlletí de la Institució nº 83, 2019, pàgines 103:105.
El fet
que hagin passat onze mesos entre la captura i la publicació es deu a diferents
motius com són: haver de recopilar el material d'altres espècies per poder
establir les similituds i/o les diferències; la labor de fer les fotografies;
les consultes amb altres especialistes; fer la descripció; repàs i
modificacions proposades per l'estament editor, etc. També s'hi ha sumat un
altre factor: El fet de disposar d'un sól exemplar (sort que és un mascle!) dificulta la recerca, a
menys que els caràcters diferenciadors siguin molt evidents, com ha estat el
cas. Tot i això, es volia fer una altra visita a la cavitat per obtenir-ne més
exemplars, projecte que s'ha anat posposant fins a prendre la determinació de
presentar el treball per a la seva publicació amb la referència d'un sol
individu.
Segons
l'autor, hi ha molts detalls que han permès diferenciar la nova espècie, però
els dos més importants són: Ulls i òrgan sexual masculí.
-Ulls:
No té ulls, només se'l pot veure una petita zona descolorida que sembla la
resta d'un òrgan que no és funcional. Aquesta característica dels ulls en els
Trechus pot tenir diferents variants en les espècies segons el grau de
reducció, que va des de tenir-los normals (en els que viuen a l'exterior) fins
a no tenir-ne cap traça, és a dir, anoftalms (els dels ambients hipogeus),
passant per formes més o menys reduïdes en què va disminuint la mida de l'ull.
Els Trechus dels ambients hipogeus, els que viuen enterrats sota grans
pedres encastades a terra a l'exterior, fins als de l'interior de cavitats,
passant per la zona intermèdia dels que colonitzen el MSS (Medi Subterrani
Superficial), no tots són anoftalms, però tots presenten acusades regressions
oculars (encara que mantinguin alguns ommatidis, amb tota seguretat no perceben
visió).
-Forma
de l'edeagus: La forma de l'òrgan sexual masculí és un molt important a l'hora
de determinar o separar espècies. En molts casos els aspectes exteriors dels individus
de dues espècies poden ser molt semblants, quasi iguals, però les diferències
en la forma dels respectius edeagus permeten la seva separació. En aquest cas, hi ha importants diferències.
|
Quatre espècies de Trechus hipogeus amb diferentes regresions dels ulls: |
Nota a propòsit de les quatre fotos dels ulls: Diferens estadis de regressió ocular.
En la
descripció de Trechus valenzuelai, foto nº 1, els autors diuen en el treball:
…los
ojos son diminutos, blanquecinos, se ven a través del tegumento que los
recubre, que es de la misma naturaleza que el del resto de la cabeza, son muy
reducidos, despigmentados, planos, dos veces más largos que anchos y están
dispuestos verticalmente…Aquesta explicació també pot aplicar-se al cas de la foto nº 2, Trechus escalerae.
-En la foto nº 3, la nova espècie T. guijonensis, l'autor diu: ...Cap globulós, amb les galtes amples, amb enoftalmia,
mostrant tan sols una petita zona lleugerament aclarida en el
lloc dels ulls... Veiem que la zona ocular és molt més reduïda que en les fotos 1 i 2. A propòsit del terme enoftalmia, que vol dir "ulls enfonsats", crec que deu ser un error d'impressió i hauria de dir anoftalmia, que vol dir desprovist d'ulls.
-Foto nº 4, T. arrecheai, ja no hi ha cap senyal d'ulls.
La
nostra enhorabona al Floren per haver descobert una altra nova espècie dins la
fauna hipogea. Aquesta serà, més o menys, la vintena entre coleòpters,
opilions, col·lèmbols, aranyes, pseudoescorpins... I és que, el que treballa
sempre té premi!
Gràcies Floren, per anar fent gran la Bioespeleologia. I gràcies també al Jordi, per la teva dedicació a la recerca. En podem capturar molts, però no sabem que és una nova espècie fins que algú, com tu, l'estudia.
NOTA: Un cert temps desprès d'haver publicat aquesta descripció, va resultar que hi havia hagut una determinació equivocada. En realitat, el coleòpter que diem era nova espècie, no ho és i entra en sininímia. Tot i així, no s'elimina aquest post.
Malauradament no és una nova espècie, es tracta del Trechus lencinai, àmpliament distribuït per les serres d'Alcaraz i Segura.
ResponEliminaSí, Carles, tens raó. S'ha fet una nota aclaratòria que es publicarà al Butlletí de la Institució.
ResponElimina