Nº 326. Contribució de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP- durant vint expedicions al Marroc: 2001-2019. 24 noves espècies descobertes. Afegitó del dia 24/06/2020

Dins la cova Kef Aziza, a Boudenib. Una de les cavitats amb
més espècies troglobies del Marroc.  Foto: Ayoub Nehili

NOTA: Aquest article ja s'havia editat fa poc temps, però s'acaba de descriure una altra espècie nova de diplòpode (milpeus): Odontostreptus fadriquei en l'expedició de l'any 2003. A la fi de tenir actualitzat el llistat, l'article ha estat modificat i es reedita. 

Des de la primera expedició bioespeleològica al Marroc l'any 1966 per l'ERE a la zona d'Aït Mehammed, Azilal, fins al 2019, s'han portat a terme un total de 36 expedicions catalanes amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània, de les quals, vint són autoria de l'Associació Catalana de Bioespeleologia-BIOSP-.

 

En aquest article presentarem els resultats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, quan a noves espècies descobertes es refereix, amb estricte col·laboració i suport econòmic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona -Dpt. d'Artròpodes-. Aquest Projecte es va iniciar l'any 2001 i fis el 2019 s'han fet un total de vint expedicions amb el resultat de vint-i-quatre noves espècies descobertes.

Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 23, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una larva de coleòpter que encara no era coneguda i que ha permès la seva descripció.

Relació de les noves espècies descobertes:

 Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 24, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una aranya que encara era poc coneguda i que ha permès la seva descripció completa.

Classe Diplopoda; Ordre Polydesmida;

Família Spirostreptidae

1- Odontostreptus fadriquei Enghoff & Reboleira, 2019

Cavitat típica: Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane. Descoberta en l'expedició de l'any 2003.

Odontostreptus fadriquei

Família Paradoxosomatinae 

2 - Jeekelosoma viginti Enghoff & Reboleira, 2019. Cavitat típica: Kef Touna, Douar Hayant, Ahermoumou. Ribat el Khayr. Descoberta en l'expedició de l'any 2002

 Classe Arachnida: Ordre Araneae: Família Linyphiidae 

3- Lepthyphantes almoravidius Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri Netazarth, Fariata, Tagzirth, Béni-Mellal. Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004 

4- Lepthyphantes bioespeleologorum Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal; Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004

 

Organs reproductors d'algunes aranyes de la família Linyphiidae. 

5 - Lepthyphantes ensiferus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Grotte des Pigeons, Souk elTleta el Akhsass, Guelmim; Descoberta en l'expedició de l'any 2003

 

6- Lepthyphantes imazigheri Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Bab Bou Idir, BabBou Idir, Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 

7- Lepthyphantes leknizii Barrientos, 2019. Cavitat típica: Kef Admam, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2012

 8- Lepthyphantes lamellatus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Nhmamne, Aglefth,Taglefth, Azilal; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 9- Lepthyphantes sasi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Arkan, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2002

 A- Lepthyphantes taza Tanasevitch, 2014. Al moment de la descripció només es coneixien tres exemplars femelles de l'Ifri Tselet, a Ain Teslit, Châra, alsudoest de Taza, desconeixent el mascle. En les nostres expedicions dels anys 2009-2012 i 2016, es van capturar exemplars mascles, fet que ha permès la seva descripció. Cavitat típica del mascle: Grotte du Trou de la Piste, Tabhairte

 10- Palliduphantes megascapus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Puits Cochrisco C.A.8, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 11- Palliduphantes banderolatus Barrientos, 2019 Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri N'Yzme, Ait Abdallah, Taroudant; Descoberta en l'expedició de l'any 2015 Família Pholcidae

 12 - Holocnemus aurouxi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Lala Jama, Beni Bassia, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001

 13 - Micropholcus tegulifer Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2004

 Classe Insecta; Ordre Coleoptera; Família Carabidae

 14- Laemostenus (Ceutosthenes) aurouxi Casale & Comas, 2012. Cavitat típica: Kef Thaleb, -Açdif. Descoberta en l'expedició de l'any 2006

 15- Trechus djebalica (Comas, & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Lahmar V, Maggou. Bab Taza. Descoberta en la primera de les dues expedició de l'any 2007

 16- Trechus espanyoli (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Ifri Mkhrouga, Ain Leuh, Azrou. Descoberta en l'expedició de l'any 2001

 17- Trechus fadriquei (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Gouffre Friouato, Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2002

Domene (Spelaeomene) fadriquei i Domene (Spelaeomene) pastori

 18- Trechus iblanensis (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Tlat Izra, Bou Iblane, Merhraoua. Descoberta en l'expedició de l'any 2002

 19- Trechus sendrai (Comas & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Fouk Maggou, Maggou, Bab Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2007

 20- Trechus (Irinea) aurouxi Mateu & Comas, 2006. (nou subgènere, nova espècie). Cavitat típica: Ifri Ousgree, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005

 Família Curculionidae 

21- Torneuma troglodytis Stüben, 2009. Cavitat típica: Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001

 Família Leiodidae

 22- Speonemadus comasi Fresneda; Faille; Fery &; Ribera, 2019. Cavitat típica: Iri Adar Nyighil, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005

 Família Staphylinidae

23- Domene (Spelaeomene) fadriquei Hernando, 2007. Cavitat típica: Ifri Tifratin, Fariata, Tagzirth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2002

24- Domene (Spelaeomene) pastori Hernando & Comas 2014. Cavitat típica: Ifri N'Taouya, Aït Mehammed, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2012

De les 24, número de noves espècies per anys: (als anys 2014 i 2018 no hi va haver expedició)

                -2001: 3       -2002: 5       -2003: 2       -2004 (1ª):  3       -2005: 2

                -2006: 1        -2007 (1ª): 2       -2012: 2       -2015: 1       -2016: 3 

Com a conclusió podem dir que han estat uns resultats admirables... tot i que, encara queda molt de material per estudiar!

NOTA posterior a l'edició d'aquest post: A data de juliol del 2020, en J.A. Barrientos ens ha comunicat que, entre el material de les dues últimes expedicions al Marroc hi ha trobat algunes novetats, tot i que haurem d'esperar un cert temps per veure aparèixer els treballs.

Nº 318. Els germans Vilarrúbia i les ciències naturals

La casa pairal Torrellebreta, llar de la família Vilarrúbia

Aquests nadals la Silvia i el Xavi m'han regalat un llibre d'entomologia: Els nostres insectes, de l'autor Joaquim Vilarrúbia. Vaig creure interessant escriure quatre ratlles sobre aquesta família que tant varen fer per a la cultura catalana. (llibre: 158 x 116 mm, 112 pp.)

El pròleg, escrit per en Joaquim Maluquer i Sostres (Barcelona 1930-2011, un gran ornitòleg, descriu amb detall les dedicacions de cadascun dels cinc germans Vilarrùbia. Com sigui que algun d'ells va tenir certa dedicació a la bioespeleologia, s'ha cregut convenient la seva transcripció completa.

El pròleg:

L'edició del llibre és de l'any 1961. Jo recordo allà pels anys 1963, als inicis de col·laborar amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, com el Dr. Español esmentava aquesta família i la seva casa, Torrellebreta, a Malla, Osona, si bé, llavors, jo encara no sabia de qui es tractava.

Un dels germans, l'Antonio, estava interessat amb la fauna subterrània. A la cova de les Feixasses, a Sant Feliu de Pallarols (la Garrotxa), l'any 1934 l'Antonio Vilarrúbia, l'eminent entomòleg que va treballar durant vint-i-cinc anys i va arribar a ser conservador del Museu de Zoologia de Barcelona, va descobrir un nou coleòpter cavernícola que el Dr. Ricardo Zariquiey Álvarez va descriure com Speonomus vilarrubiasi, dedicat a l'Antonio. El treball descriptiu el va fer l'any 1935 i el va presentar al VI Congreso Internacional de Entomología (Madrid) sota el títol "Nuevos Bathysciinae catalanes (Col. Silphidae)", però a causa de la guerra civil no es va publicar fins a l'any 1940. L'any 1977 aquest Speonumus va ser canviat de gènere i ara el nom oficial de l'espècie és Parvospeonomus vilarrubiasi (Zariquiey) Bellés & Escolà 1977 (Entre paréntesi l’autor que el va descriure originalment i Bellés & Escolà 1977, els autors que el van canviar de génere, i l’any del treball).

Parvospeonomus vilarrubiasi, de la cova del Far.    Foto: Agusti Meseguer

Un dels capítols del llibre tracta de la fauna subterrània. També el reproduïm.

Els cinc germans Vilarrúbia tenien les següents dedicacions i especialitats principals dins les ciències naturals:

-Josep Maria: botànica

-Mossèn Lluís: himenòpters

-Conrat: rèptils i amfibis

-Antoni: himenòpters

-Joaquim: lepidòpters

Etiquetes d'identificació de la fauna capturada. En veiem dos exemples:
 les de l'Antoni Vilarrúbia i les del Dr. Francesc Español. El leg. després
del nom és una abreviatura en llatí que vol dir recolectat o recollit per.

Els insectes que es guarden a les col·leccions, es preparen encolats sobre una cartolina i suportats amb una agulla. A la base es col·loca una altra etiqueta amb les dades de la data; lloc i nom del recol·lector. Els entomòlegs que recullen molts exemplars normalment es fan unes etiquetes impreses amb el seu nom i les van retallant segons les seues necessitats.

Un exemple de com es guarden coleòpters cavernícoles: encolats sobre
 cartolines i a sota, l'etiqueta. De la col·lecció d'en Jordi Comas 

Com a complement final, també s'inclou la nota necrològica que Francesc Español va publicar al nº 1 de la revista Miscelánea Zoológica l'any1958 dedicada a l’Antonio.

Nº 309. Congrés Nacional d'Espeleologia al Marroc (2)

Segona circular:

En data 6 de maig d’enguany vàrem donar en aquest post, la primera notícia de l’organització d’un congrés espeleològic a Agadir, Marroc, on presentàvem la primera circular.

A través de la Soumia Moutaouakil, membre del congrés organitzador, hem rebut ja la segona circular, amb les dades posades al dia.

Nº 306. XVIII Congrés Ibèric d'Entomologia, Madrid 2019

Dels dies 10 al 13 de juliol d'enguany, ha tingut lloc a Madrid el XVIII Congreso Ibérico de Entomología.

 El dia 12 es va presentar en la modalitat pòster el següent estudi:

 Arañas del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Novedades tras 20 años de exploraciones en el Atlas marroquí.

Per complir les normes de presentació, s'ha degut escriure en castellà.

El pòster presentat al congrés

Els autors són: Neus Brañas; Jorge Mederos i José Antonio Barrientos. Els dos primers pertanyen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, mentre que el darrer ho és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra). La ponent va ser la Neus.

 Els grups espeleològics catalans han estat pioners en les expedicions espeleològiques i bioespeleològiques al Marroc. Des de l'any 1966 fins ara, una trentena d'expedicions s'han portat a terme, de les quals, dinou han estat a càrrec de l'Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP. Tot aquest treball ha donat excel·lents resultats quant a novetats biològiques. En l'estudi que parlem en aquest post, es donen a conèixer les espècies d'aranyes determinades fins ara i la notícia de les dues noves espècies.

Els individus de la família Pholcidae tenen per costum refugiar-se a la primera zona de les cavitats, on encara pot arribar-hi una part de la llum diürna i es manté una certa estabilitat en temperatura i humitat. També hi ha espècies que habiten a l'exterior. Poden considerar-se trogloxens regulars

 Per poder arribar a llegir els diferents escrits del cartell, a més de la foto de conjunt, s'insereixen detalls parcials ampliats.

 Agraïm al Departament d'Artròpodes del MCNB les facilitats que ens han donat per a la reproducció del pòster.

Nº 304. Un nou coleòpter cavernícola d'Albacete

Trechus guijonensis Comas 2019. La nova espècie.   Foto: J. Comas 

Les descobertes de noves espècies de fauna subterrània són relativament freqüents. Tot i que la primera cita d'animals cavernícoles es deu a J. W. Valvasor l'any 1689 en què cita l'existència d'uns "dragons" en una surgència propera a Vrhnika, Eslovènia, la Bioespeleologia com a ciència es va iniciar fa molts menys anys. Va ser com a conseqüència de la visita d'en Emile Georges Racovitza (Iaʂi 1868 - Cluj 1947) a la cova del Drac a l'illa de Mallorca a l'estiu de l'any 1904.

Medalla commemorativa dels 100 anys del naixement d'en Racovitza, amb la Thyphlocirolana

L'Emile va descobrir uns isòpodes aquàtics, la Thyplocirolana moraguesi, que van fer capgirar les poques idees que llavors es tenien referent a la vida existent dins de l'inframón i que va donar peu a l'inici d'un projecte d'exploracions espeleològiques amb recollida de flora i fauna; l'estudi del material obtingut i la publicació dels resultats, pel que es va crear la institució Biospeologica i el laboratori de Banyuls de la Marenda a la Catalunya nord.

Després d'aquesta petita introducció, anem al tema: En Floren Fadrique (SIE de l'Àliga i Associació Catalana de Bioespeleologia), va assistir a les XXX Jornadas Científicas de la SEDECK que van tenir lloc els dies 7 i 8 de juliol de l'any passat a Riópar, Albacete. A més de les presentacions de treballs també es van fer algunes sortides per a visitar cavitats properes, com la Cueva de los Chorros i la Cueva del Agua. Precisament en una d'elles, la Cueva del Agua, a la Sierra del Cujón i sota el Pico del Guijón, al municipi de Molinicos, Albacete, en Floren va recollir un exemplar de Trechus, un gènere de coleòpters que dóna moltes formes troglòbies.

Els assistents a les jornades. La foto original, treta de la web de la SEDECK, és una
sola peça, però per poder-la ampliar s'ha dividit en dues parts.   Foto: Paco Cuesta

A la tornada d'en Floren, l'espècimen va ser examinat pel nostre especialista en coleòpters Jordi Comas, qui va veure-hi importants detalls que podien permetre la descripció d'una nova espècie. I així va ser: la va descriure.

L'estudi ha estat presentat recentment a la Institució Catalana d'Història Natural, havent-se ja publicat al Butlletí de la Institució nº 83, 2019, pàgines 103:105.

El fet que hagin passat onze mesos entre la captura i la publicació es deu a diferents motius com són: haver de recopilar el material d'altres espècies per poder establir les similituds i/o les diferències; la labor de fer les fotografies; les consultes amb altres especialistes; fer la descripció; repàs i modificacions proposades per l'estament editor, etc. També s'hi ha sumat un altre factor: El fet de disposar d'un sól exemplar (sort que és un mascle!) dificulta la recerca, a menys que els caràcters diferenciadors siguin molt evidents, com ha estat el cas. Tot i això, es volia fer una altra visita a la cavitat per obtenir-ne més exemplars, projecte que s'ha anat posposant fins a prendre la determinació de presentar el treball per a la seva publicació amb la referència d'un sol individu.

Segons l'autor, hi ha molts detalls que han permès diferenciar la nova espècie, però els dos més importants són: Ulls i òrgan sexual masculí.

-Ulls: No té ulls, només se'l pot veure una petita zona descolorida que sembla la resta d'un òrgan que no és funcional. Aquesta característica dels ulls en els Trechus pot tenir diferents variants en les espècies segons el grau de reducció, que va des de tenir-los normals (en els que viuen a l'exterior) fins a no tenir-ne cap traça, és a dir, anoftalms (els dels ambients hipogeus), passant per formes més o menys reduïdes en què va disminuint la mida de l'ull. Els Trechus dels ambients hipogeus, els que viuen enterrats sota grans pedres encastades a terra a l'exterior, fins als de l'interior de cavitats, passant per la zona intermèdia dels que colonitzen el MSS (Medi Subterrani Superficial), no tots són anoftalms, però tots presenten acusades regressions oculars (encara que mantinguin alguns ommatidis, amb tota seguretat no perceben visió).

-Forma de l'edeagus: La forma de l'òrgan sexual masculí és un molt important a l'hora de determinar o separar espècies. En molts casos els aspectes exteriors dels individus de dues espècies poden ser molt semblants, quasi iguals, però les diferències en la forma dels respectius edeagus permeten la seva separació. En aquest cas, hi ha importants diferències.

Quatre espècies de Trechus hipogeus amb diferentes regresions dels ulls: 

Nota a propòsit de les quatre fotos dels ulls: Diferens estadis de regressió ocular.

En la descripció de Trechus valenzuelai, foto nº 1, els autors diuen en el treball:

…los ojos son diminutos, blanquecinos, se ven a través del tegumento que los recubre, que es de la misma naturaleza que el del resto de la cabeza, son muy reducidos, despigmentados, planos, dos veces más largos que anchos y están dispuestos verticalmente…Aquesta explicació també pot aplicar-se al cas de la foto nº 2, Trechus escalerae.

-En la foto nº 3, la nova espècie T. guijonensis, l'autor diu: ...Cap globulós, amb les galtes amples, amb enoftalmia, mostrant tan sols una petita zona lleugerament aclarida en el lloc dels ulls... Veiem que la zona ocular és molt més reduïda que en les fotos 1 i 2. A propòsit del terme enoftalmia, que vol dir "ulls enfonsats", crec que deu ser un error d'impressió i hauria de dir anoftalmia, que vol dir desprovist d'ulls.

 -Foto nº 4, T. arrecheai, ja no hi ha cap senyal d'ulls.

La nostra enhorabona al Floren per haver descobert una altra nova espècie dins la fauna hipogea. Aquesta serà, més o menys, la vintena entre coleòpters, opilions, col·lèmbols, aranyes, pseudoescorpins... I és que, el que treballa sempre té premi!

Gràcies Floren, per anar fent gran la Bioespeleologia. I gràcies també al Jordi, per la teva dedicació a la recerca. En podem capturar molts, però no sabem que és una nova espècie fins que algú, com tu, l'estudia.

NOTA: Un cert temps desprès d'haver publicat aquesta descripció, va resultar que hi havia hagut una determinació equivocada. En realitat, el coleòpter que diem era nova espècie, no ho és i entra en sininímia. Tot i així, no s'elimina aquest post.

Nº 297. Congrés Nacional d'Espeleologia al Marroc (1)

Una sala de la cova Kef Aziza, a Tazougert, Marroc.  Foto: Ayoub Nehili, dins la pàgina del blog de Moroccan Explorers

El pròxim mes de novembre d'enguany, entre els dies 15 i 18, està previst un important Congrés a Agadir, Marroc.

Es tracta del Congrés Nacional de l'Espeleologia Científica

L'organització va a càrrec de les següents entitats:

-Moroccan Explorers

-Laboratoire de Physiopathologie, Génétique Moléculaire & biotechnologies de la faculté des sciences Ain Chock de Casablanca

-Laboratoire de géologie structurale et de cartographie thématique de la faculté des sciences d'Agadir

-Muséum d'histoire naturelle de Marrakech

El tema del congrés serà: 33 Ans de Spéléologie au Maroc; Réalisations et Perspectives.

Ens hem posat en contacte amb Soumia Moutaouakil, una biòloga del Departament de Biologia de la Universitat Cadi Ayyad de Marràqueix que està fent el doctorat i que es dedica a l'espeleologia i a bioespeleologia. Ens explica que el que volen és conèixer totes les activitats i recerques científiques dins l'espeleologia que s'hagin fet al Marroc, tant per grups del país com estrangers. Per fi sembla que s'estiguin organitzant! També tenim contactes amb Makram Leknizi, espeleòleg del grup Moroccan Explorers, que també ens confirma el pla del congrés.

Aquesta informació és la primera rebuda. Anirem tenint-vos al corrent.