dilluns, 29 de juny de 2020

Nova fauna subterrània de La Gomera

El talús de l'esquerra de la foto, tocant la pista, podria haver estat el lloc de la
 trovalla de la novetat, La foto, del Parc del Garajonay, (Internet), no té res
 a veure amb el treball, només és una indicació de l'autor del post.

El Pere Oromí ens ha comunicat el seu darrer treball, publicat fa pocs dies a la prestigiosa revista Subterranean Biology 35, 2020, editada per la Societat Internacional de Biologia Subterrània.

L'estudi l'ha compartit amb tres altres especialistes, habituals en aquests treballs de fauna cavernícola-endogea-subterrània, però els autors de la descripció només són dos: García, R., i Oromí, P. La primera recol·lecció va tenir lloc l'any 2008, havent necessitat tots aquests anys per obtenir-ne més exemplars i portar a terme l'estudi.



Resum (traduït i adaptat):

Es descriu Oromia orahan, un nou coleòpter curculiònid cec del gènere Oromia, un gènere endèmic de les illes i descrit l'any 1987 per Alonso-Zarazaga. Els exemplars es van recollir en trampes al Medi Subterrani Superficial (SMS) al peu d'un talús tallat en fer una pista, al bosc de llorer (laurisilva) del Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries), en un substrat superficial meso-cavernós col·luvial, a més d'un exemplar recollit a la capa húmica profunda del sòl. Aquesta nova espècie presenta clares diferències diagnòstiques respecte a les altres tres espècies del gènere Oromia.

El nombre de tàxons d'aquest gènere endèmic canari passa a ser de quatre espècies, fàcilment identificables mitjançant la clau proporcionada en aquest treball. També es proporcionen dades sobre altres coleòpters curculiònids subterranis de les illes Canàries.


Parque Nacional del Garajonay, a l'illa de La Gomera: Aquest tipus de vegetació de la Laurisilva* és un relicte de la flora del sud d'Europa i nord d'Àfrica que es va extingir durant el Terciari a causa dels efectes de les glaciacions i de les desertificacions en aquestes àrees, quedant-ne poblacions a algunes illes de les Canàries. Aquests boscos formen un ecosistema que conté el nombre més elevat de diversitat d'artròpodes de la Macaronèsia**.

*Laurisilva (de Viquipèdia): és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions i la humitat hi són abundants al llarg de l'any, i no hi ha mesos secs.
L'hàbitat subterrani entremig de la terra, els provoca que molta brutícia s'adhereixi al seu cos. A dalt, com són en la captura i a baix, una vegada netejat el cos 
A ben segur que no tardarem molt en conèixer més novetats!

Cap comentari:

Publica un comentari