dilluns, 23 de novembre de 2020

El meu record d'Armando Avalo

L'Armando entre el Lluís Auroux i l'Emili Devenat. Avenc del Corral Nou, Garraf, 1964
Ahir vaig parlar per telèfon amb l'Isidre G. Urgellés. Va ser a conseqüència d'estar parlant amb en Floren Fadrique que vam sortir a parlar d'ell. Com sigui que ja feia uns sis mesos que no en sabia res de l'Isidre, li vaig trucar. Ja sobrepassa els noranta anys i té els clàssics problemes de l'edat, però, per com el vaig sentir, semblava estar bé. Em va dir que el seu amic més entranyable, l'Armando Avalo, ens havia deixat, sense precisar gaire més.

L'Armando i l'Isidre van forjar una íntima amistat i una entranyable col·laboració en les activitats de camp.

Sentint-ho molt, no tinc cap dada de l'Armando; bé, quasi cap, només que estava dedicat a la fotografia i a les Belles Arts i que, entre els anys 60 i 70 era membre del GIE de Gràcia, època dels Marigot, Sas, Porta, Amat, Arnau, Devenat... i de l'Isidre. L'Armando era una persona molt seriosa, tot i que deixava escapar un humor refinat. També era un gran company d'excursions.

He parlat amb altres companys d'aquella època de club, però no m'han pogut aclarir més coses, només que, el Manel Arnau, que de petits havien anat a la mateixa escola, li semblava que es deia Armando Avalo Ventura. Fent una cerca per internet he trobat un reconegut pintor, que va morir l'any 2012, però sense cap fotografia que el pogués identificar. Ens quedarem amb el dubte.

L'última vegada que ens vam veure, va ser l'any 2009, en la Trobada de Col·laboradors Francesc Español a la que va assistir acompanyant l'Isidre.

             A l'esquerra, l'Isidre i a la dreta, l'Armando. 2009. V Trobada de Col·laboradors Francesc Español, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

L'Isidre és un dels "supervivents" dels pioners de la Bioespeleologia a Catalunya, com a organització. Provinent del GIE, l'any 1960 va entrar en contacte amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i, de la mà de Francesc Español, l'any 1961 va organitzar la logística d'un Laboratori de Bioespeleologia al Museu, així com una sèrie d'activitats de recerca de fauna en llocs no habituals per aquella època, com poden ser la Cerdanya, el Montnegre, el Montgrí i el Montsià a Catalunya i també diversos indrets de Castelló, amb molt bons èxits que van donar diverses noves espècies.

Et recordaré, Armando. (sempre es parlava d’ell com Armando, no Armand. Costums!)

Cap comentari:

Publica un comentari