Nº 336. El coleòpter dels avencs del Garraf: Troglocharinus ferreri. Verssió 2

 

           Dos dels protagonistes de l'article: Edmund Reitter i, a la dreta, Ricardo Zariquiey Álvarez

Una vegada publicat aquest article el dia 3/11/2020, l’amic J. M. Miñarro m'ha enviat un mail tot diem-me:

T'envio les dues últimes pàgines de l'article d'en Font i Sagué sobre l'exploració de l'Avenc d'en Roca el 1907, i publicat a SOTA TERRA - I (1909), on corroborà el tema que va ser en Felip Ferrer i Vert qui va enviar un exemplar a Reitter. No queda clar qui va ser el que el va recollir en concret, en Faura, en Coromines o el Dr. Serradell. El cert és que algú d'ells li va entregar al F. Ferrer que va fer una primera valoració del material i després ho va enviar al Reitter. Vés per on, el Ferrer, fent d'intermediari, es va emportar els honors.

Aixi mateix m’ha assessorat sobre alguns detalls que he corregit del primer escrit, inserint les dues pàgines esmentades. Per tot aixó s’ha considerat oportuna la seva reedició. 

M'aventuro a dir que tots els espeleòlegs catalans hem fet activitats pel massís del Garraf, comptant també amb els perifèrics de l'Ordal, Begues, Vallirana, etc. Aquestes zones, històricament han estat l'escola espeleològica dels que ens iniciàvem, sobretot dels que ja tenim una certa edat. També hem de citar Montserrat i St. Llorenç del Munt, tant o més freqüentades. El no disposar de vehicles propis i la proximitat d'aquests massissos, amb bones comunicacions de transports, fou el motiu que, inicialment, fossin els preferits.

La fauna subterrània està àmpliament representada en aquest sector del Garraf. Podem citar el pseudoescorpí Troglobisium racovitzai; l'isòpode Catalauniscus espanoli; el coleòpter Troglocharinus ferreri, etc. Precisament, d'aquest últim en parlarem en aquest article.

                                                     Troglocharinus ferreri ferreri en viu

                                                            Troglobisium racovitzai en viu

El T. ferreri és un coleòpter que viu estrictament confinat en el medi subterrani profund. Abans, parlem de milions d'anys, vivien a l'exterior, però per diverses raons de canvis en les condicions ambientals externes, es van refugiar sota terra. Aquest refugi els va provocar una evolució en els seus costums alimentaris i, també, en la seva morfologia, el seu aspecte i la seva forma. Aquestes adaptacions són irreversibles; no poden tornar als seus anteriors costums ni aspecte i per tant estan presoners en el seu ambient, sense possibilitats de tornar a l'exterior. Aquestes adaptacions i impossibilitats de retornar a l'exterior també la posseeix tota la fauna troglòbia que conviu amb ells; tots els artròpodes com els isòpodes, col·lèmbols, centpeus, àcars, aranyes, etc. etc.

El T. ferreri el va descriure l'any 1908 el naturalista austríac Edmund Reitter (1845-1920) amb el nom Troglophyes (Troglocharinus) ferreri. El va col·locar dins del gènere ja existent Troglophyes i va crear un nou subgènere: Troglocharinus. Quan a ferreri, Reitter el va dedicar a Felip Ferrer i Verd, sense estar clar si com a recol·lector o com la persona que li va fer arribar a les seves mans l'exemplar femella que li va servir per poder fer la descripció.

A la descripció, Reitter escriu: ... (sic) Ein ♀ von Herrn Filipe Ferrer, Barcelona, erhalten das aus den spanischen pirenaen stammt, que traduit vol dir +/- Va rebre una femella del senyor Felipe Ferrer de Barcelona, que prové del Pirineu espanyol.

La descripció original d'en Reitter, 1908: 1 i 3- El gènere Troglophyes, on va situar el ferreri; 2- El nou subgènere que va crear, Troglocharinus; 4- Les nou línies de la descripció del T. ferreri.

És del tot segur que Filipe Ferrer era en Felip Ferrer i Vert, que tenia íntima relació amb el, llavors, Museu de Zoologia del Parc de la Ciutadella i anys més tard amb F. Español, J. Mateu, Ascensi Codina, etc. També estava molt vinculat amb la Institució Catalana d'Història Natural, de la qual en fou president el 1909. En Felip va tenir una botiga de taxidèrmia a la plaça Reial, on també es relacionava amb molts naturalistes i entomòlegs en les conegudes tertúlies que es feien a la rebotiga.

Part final de l'article d'en Font i Sagué. Cita el Trocharanis, n. sp (encara que es refereix a Troglocharinus, n. sp.; n. sp. es refereix a l'abreviatura de "nova espècie",quan ja es coneix el gènere pero encara no hi ha adjudicat el nom de l'espècie. 

Dos anys més tard, l'octubre del 1910, en R. Jeannel va fer unes visites espeleològiques a Catalunya i va recollir exemplars de la cova Fou Muntaner i unes restes a la cova Fosca de Gavà. En comparar-los amb un exemplar que ell tenia, que possiblement era el de l'avenc d'en Roca amb el qual Reitter va fer la descripció, va determinar que eren tots de la mateixa espècie, Troglophyes (Troglocharinus) ferreri i és quan l'eleva a la categoria de gènere.

En el treball de l'any 1917 d'en Ricardo Zariquiey Álvarez (Barcelona: 1897-1965),  que inserim complet, s'explica que l'espècie va ser descoberta per en N. Faura i Sans, que va recollir tres exemplars a l'avenc d'en Roca el 4-IX-1907. Això no és el que va escriure Reitter en la seva descripció del 1908, recordem que va dir que li havia enviat un exemplar femella en Felip Ferrer, de Barcelona, sense dir qui l'havia capturat. La possibilitat és que en Ferrer no expliques a Reitter qui havia fet les primeres captures i que només hagués enviat un dels tres exemplars capturats per en N. Faura i Sans.

Passat un temps, a finals de l'any 1916 i principis del 1917, en Zariquiey també va visitar aquestes tres cavitats i va aconseguir abundant material que, en poder-ne comparar molts exemplars, va descriure dues subespècies del T. ferreri:

T. ferreri jeanneli. Cova Fou Muntaner

T. ferreri codinai. Cova Fosca de Gavà

I, a més, va quedar el T. ferreri ferreri descrit per Reitter.

 

Nota: Quan d'una espècie se'n fan subespecies, el nom de l'original es modifica repetint el nom, com en aquest cas T. ferreri ferreri. Totes les subespècies, a més del gènere, tenen dos noms. Les espècies que no tenen subespècies, després del gènere només en tenen un. Dispenseu l'embolic!, però hem de conèixer les particularitats de la nomenclatura.

El treball d'en Ricardo Zariquiey: 1917.  

Nota: dins les dues últimes pàgines també parla del T. hustachei, del Montsec d'Ares. Ho inclou pel motiu que estudia el grup sencer dels Troglocharinus coneguts llavors.

Els exemplars de Troglocharinus presenten notables canvis de forma entre les poblacions de diferents cavitats, d'aquí que es fessin les tres subespècies, que si ens atenim a les descripcions, estan justificades (tot i que Zariquiey ja diu que les formes difereixen dins de cada cavitat), però el problema apareix quan van sortint poblacions d'altres cavitats intercalades amb les primeres conegudes. Llavors, resulta que ja no és possible establir una separació, ja que les formes i detalls es van sobreposant. Entre cavitats allunyades sí que s'aprecien diferències, però aquestes es minimitzen i es barregen en comparar-los tots. Aquesta variabilitat també es dóna amb altres gèneres i, al llarg dels anys, hi ha espècies i subespècies que han quedat anul·lades; es diu que passen a sinonímia d'anteriors descripcions, com va passar amb les dues subespècies que descriu Zariquiey en el següent treball: T. ferreri jeanneli i T. ferreri codinai que han passat a T. ferreri ferreri.

Actualment el grup del gènere Troglocharinus del massís complet del Garraf  està compost per les següents subespècies:

-T. ferreri ssp. abadi. St. Pau d'Ordal

-T. ferreri ssp. ferreri, d'àmplia distribució per Garraf, Begues, Cervelló, Corbera, Ordal, Vallirana, Gavà i Olesa de Bonesvalls,

-T. pallaresi. Cervelló.

A Olèrdola hi ha l'espècie Troglocharinus olerdolai, no molt llunyana però deslligada del massís pròpiament dit del Garraf. També hi ha altres espècies del gènere a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, el Penedès, etc.

Zones de distribució del gènere Troglocharinus a Catalunya. Els quadrats en negre, el grup T. ferreri

I aquesta ha estat la història d'un dels més coneguts i estudiats coleòpters del nostre sota terra.