 |
| En Casteret a la zona de Taza, en la visita de l'any 1934 |
Introducció:
Al Marroc l'espeleologia es va iniciar
"oficialment" l'any 1934 en què Norbert i Elisabeth Casteret viatgen
al Marroc invitats per estaments oficials de la ciutat de Taza, per explorar el
Djebel Messaoud i la Daïa Chiker, activitats que es van perllongar durant
quaranta-cinc dies en què havien de veure les possibilitats de cercar cavitats
factibles de ser turístiques i també de trobar un subministrament d'aigua per a
la ciutat de Taza. Les
principals cavitats explorades foren: Kef Friouato (- 125 m), Kef el Sao (- 144
m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker (3.000 m). Casteret
va tornar-hi l'any 1947. Entre 1934 i 1947 hi va haver algunes activitats
esporàdiques, la majoría, de militars francesos.
Cinquantenari:
L'any 2016 es va complir el 50 aniversari de la
primera expedició espeleològica catalana al Marroc. Va ser l'any 1966 en què
l'ERE del CEC van fer l'expedició Atlas 66 a l'Alt Atlas, regió d'Aït Mehammed.
 |
| Notícia del diari Manresa. Arxiu: Montserrat Ubach |
 |
Rabat.1966. L'equip d'espeleòlegs: Josep Mª Camarasa, M. Ubach, Joan Senent,
Esteve Petit i Carles Ribera. Arxiu Montserrat Ubach |
 |
| Mercat d'Aït Mehammed 1966. Al centre la Montserrat Ubach. Foto arxiu M. Ubach |
Per què anar al Marroc? Quines motivacions hi havia?
-L'inici de les visites va ser motivat per les
notícies d'una sèrie de grans cavitats, principalment coves amb rius
subterranis, que no s'havien acabat d'explorar
-Espeleològicament
poc visitat, poc conegut i per tant amb grans possibilitats de trobar coses
importants dins d'uns relleus karstificables amb un desenvolupament d'uns cent
mil Km²
-Un país relativament proper, fàcil d'anar-hi i amb
un interessant grau d'exotisme
-Una expedició pot sortir a un cost relativament
baix
-A més de treballar al nostre país, illes i
península, fer alguna activitat a l'estranger té sempre un cert al·licient
-Amb grans possibilitats pels interessats en la
bioespeleologia, com així ho és, vistos els resultats. Fins llavors, molt poc
coneixement de la fauna hipogea que hi viu.
Les úniques dades de les quals es partia, al
principi, eren les que es citaven al catàleg Cinc années d'explorations
souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, 1953. Una
recopilació de 51 pàgines amb localització i descripció d'una setantena de
cavitats, de les que només una vintena estaven topografiades (croquis en la
majoria). Aquesta va ser la publicació que va servir de guia per a les primeres
expedicions catalanes.
 |
Amb aquest mapa (any 1953) de localització de cavitats,
es preparaven les primeres expedicions |
Posteriorment, l'any 1981, es va editar l'Inventaire
Speleologique du Maroc1981, Ministere de l'Equipement, Direction de
l'Hydraulique, que amb les seves 245 pp., i 550 cavitats referenciades, anava
completant els coneixements de moltes cavitats més.
Aquest és el referent
actual per a la preparació de campanyes.
-La revista IFRI nº 1, 1981 Association pour la
recherche speleologique au Maroc, ARESMA, 38 pp., editada a França, també
mostrava diferents catalogacions i algunes noves cavitats
-Bulletin Spécial Spéléo Maroc'87, editat pel Club
Alpin Française de Casablanca, amb 180 pp., amb activitats, diversos estudis i catalogació
de noves cavitats.
 |
| Zones de les primeres activitats catalanes al Marroc (1966 al 1970) |
Cronologia de les activitats catalanes al Marroc:
• 1966 1ª expedició: Atlas 66. E.R.E. del C.E.C. El
C.E.C. va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc amb motiu de la
celebració dels 90 anys del centre. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada;
Arqueologia i Espeleologia. La destinació espeleològica va ser la població
d'Aït Mehamed, al Gran Atlas. Els desplaçaments els van fer amb autocar i la
durada de l'expedició va ser de vint dies al mes de juliol. Van ser cinc els
membres de les activitats espeleològiques: Montserrat Ubach; Joan Senent,
Esteve Petit; Carles Ribera i Enric Oltra.
 |
En l'expedició Atlas-66 de l'ERE, es va descobrir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti,
un nou gènere i nova espècie |
• 1968 segona de l'ERE del CEC: Atlas 68. Arqueologia
i Bioespeleologia, a uns llocs ben diferenciats dels de dos anys abans: Zones
d'Agoudal i Bou Denib, durant el mes d'agost.-1968: Expedició Tarraco a
l'Antiatlas marroquí. La delegació a Tarragona de la Federació Catalana de
Muntanyisme, tanmateix que el CEC el 1966, va organitzar una expedició
multidisciplinària al Marroc. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada;
Arqueologia i Espeleologia. Hi van participar grups d'espeleologia de Tarragona
i Reus, als que s'hi va afegir un grup de Barcelona: la SAS del CGB. Les
activitats d'espeleo van tenir lloc al Gran Atlas, a la població d'Aït
Mehammed.
• 1968: MARROC-68, SAS del CGB: Zona d'Aït Mehammed
 |
| Marroc-68 SAS del CGB: El campament al costat de les oficines del Caid |
• 1968: MARRUECOS-68, GES del CMB a la zona de Taza
• 1970: MARROC-70, SAS del CGB: Zones de Aït
Mehammed, Bou Denib i Taza
• 1970: GEB. Zones de Taza i Aït Mehammed
 |
| GEB 1970. Cotxe del Badalona. Al darrera, el del Francesc Sas. Campament a Ait Mehammed |
• 1971: ATLAS-71, ERE del CEC. Zona d'Agadir
• 1972: MARROC-72, Museu de Ciències Naturals de
Barcelona i ERE del CEC. El Museu organitza una expedició per procurar
aconseguir diverses espècies de fauna cavernícola de gran interès per a la seva
col·lecció. Visitades les zones de Xaouen, Aït Mehammed i Cap Cantin
• 1973: ATLAS-73, ERE del CEC. Zona d'Agadir, cova
de Win Tindouin, topografia parcial de la cavitat.
• 1977: ATLAS-77, Grup Mediterrania de Barcelona i
SIRE-UEC. Espeleo-Arqueologia. Bou Denib
• 1980. MARROC-80, ERE del CEC i SECEM. Zona
d'Agadir
• 1984: ATLAS-84, ERE del CEC. Aït Mehammed
• 1985:
MARROC-85, ERE del CEC. Aït Mehammed
• 1985: Marroc 85 Espeleo Club de Gràcia: regions de
Khenifra, Oumer Rbia, Mgoum i Taza
• 2001-2017: Dinou expedicions organitzades per
l'Associació Catalana de Bioespeleologia i la SIE del CE Àliga. A partir de
l'any 2001, en Floren Fadrique engega l'ambiciós Projecte de Bioespeleologia
Atlas al Marroc, consistent en visitar, un cop a l'any, les zones calcàries
(Marroc compta amb una superfície de cent mil km² de materials karstificables),
per recollir i estudiar la fauna subterrània d'aquell país, activitat que,
entre els anys 2001 i el 2017, ha portat a terme un total de dinou campanyes.
Aquestes activitats estan organitzades per l'Associació Catalana de
Bioespeleologia i compten amb subvencions del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona.
 |
Expedició de l'any 2013 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
Entrada al pou de l'avenc Iri Bouglemane, a Aït Mehammed |
Amb el nostre agraïment a Montserrat Ubach per
facilitar-nos les fotografies de la primera expedició del 1966.
