Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grup d'Espeleologia de Badalona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Grup d'Espeleologia de Badalona. Mostrar tots els missatges

diumenge, 12 d’abril del 2020

Nº 321: Dos grans espeleòlegs que ens han deixat

Campanya Escuaín 2014. Foto d'Espeleoblog. En primer terme, Xavi Fuertes (no és cap dels dos que ens han deixat).


Entre tants que no han pogut superar la pandèmia, hi ha alguns companys d'espeleo que han caigut. Una curta nota a tall de reconeixement i record.


En Robert Parera i en Josep Mension ens han deixat. Esteu on esteu, recordeu-vos dels que ens hem quedat. Nosaltres us tindrem sempre presents.


En Robert Parera:


Pocs el coneixien pel seu nom, ja que l'havien posat el sobrenom de Pipis, una abreviatura de Pipistrellus, el ratpenat més petit.


Jo l'havia conegut allà pels anys 1968 quan coincidíem al Comitè Regional d'Espeleologia en les reunions que tenien lloc a la planta de dalt de l'edifici del Liceu, on s'accedia per una estreta escala del seu costat esquerre. En acabar, algunes vegades seguíem amb les converses tot anant pel carrer, tornant a casa. Ens paràvem en un petit bar del carrer Ferran i continuàvem xerra que xerra. 


Tot i que després no ens hem relacionat gaire, vaja, molt poc, sempre li havia tingut molta estima. Era una persona que queia bé a tothom.


NOTA: En Jordi de Mier, íntim amic d’en Robert, ens ha facilitat les següents dades: 

Nascut el 2 d'agost del 1943, a Barcelona.

Va ingressar com a soci del Club Muntanyenc Barcelonès el 1959, i fou membre
actiu del seu Grup d'Exploracions Subterrànies (GES). Realitzà exploracions per tot el territori de Catalunya; Mallorca; Burgos i Cantàbria.. També fou practicant de l'escalada i de l'esquí.
El Robert a l'avenc Carles Selicke. Foto: fons fotogràfic de Montserrat Mateus, vídua d'en Robert

Algunes de les seves actuacions:

-1960, participa en la «Operación Tritón», dirigida per en Quim Montoriol-Pous, i amb equips terrestres, marins, subaquàtics i, fins i tot, aeris, en un exhaustiu estudi
de les surgències marines del massís de Garraf.

-1962, participa en una campanya intensiva de l'AEEF, explorant diverses cavitats
de l'Illa de Mallorca.

-1963, participa en la cinquena expedició del GES a la cova Cullalvera (Cantàbria), totes sota la direcció d'en Quim Montoriol Pous,

-1964, integrant d'una exploració del GES a la, llavors coneguda com a Bòfia de
Torremàs, (avenc Montserrat Ubach) que va arribar als 202 m de profunditat, realitzant el seu estudi morfològic i l’aixecament topogràfic.

1965: A Burgos, exploració al conjunt «Cueva Palomera – Sima Dolencias» - llavors amb 21.550 m de recorregut -, i campament subterrani inclòs. Després, a Cantàbria, nova expedició a la cova Coventosa, en la que varen doblar la longitud de les galeries conegudes i topografiades. A Cantàbria, primera exploració de la «Torca de la Yusa», amb una vertical absoluta de més de 200 m.

1968: Dirigeix i coordina l’aixecament topogràfic de l’Avenc de l’Esquerrà. És
important remarcar l'alt grau de fiabilitat dels seus treballs, segons queda reflectit en
un quadre comparatiu de les desviacions entre diverssos aixecaments que es pot consultar a Espeloíndex.

Torca de La Yusa. Fotografia extreta d'Espeleoblog


En Josep Mension:


NOTA: El Francesc Alfambra, íntim amic d'el Josep, ens ha facilitat algunas de les dades: 


Va iniciar la seva dedicació espeleològica l'any 1970, continuant-la sense parar fins pocs dies, abans del seu traspàs, amb 66 anys, en què va anar a la tuta del Boix de Castellar de n'Hug.

Va ser un component molt important en totes les activitats del GEB a Escuaín, a la Fou de Bor, etc.


La veritat és que hem coincidit poques vegades, però era una persona molt important quan a bioespeleologia es tracta i sempre l'he tingut present. Va descobrir dues noves espècies de coleòpters subterranis de les grans cavitats d'Escuaín:


Aphaenops mensioni, de La Bufona, C-20, descrit per Àngel Lagar l'any 1976. 

Hidraphanops alfambrai, de l'avenc B-15, descrit  per Àngel Lagar l'any 1979. 

Esperem no tenir que donar més notícies d'aquesta mena.

dijous, 19 de juliol del 2018

Nº 270: 50 anys d'expedicions espeleològiques catalanes al Marroc

En Casteret a la zona de Taza, en la visita de l'any 1934

Introducció:

Al Marroc l'espeleologia es va iniciar "oficialment" l'any 1934 en què Norbert i Elisabeth Casteret viatgen al Marroc invitats per estaments oficials de la ciutat de Taza, per explorar el Djebel Messaoud i la Daïa Chiker, activitats que es van perllongar durant quaranta-cinc dies en què havien de veure les possibilitats de cercar cavitats factibles de ser turístiques i també de trobar un subministrament d'aigua per a la ciutat de Taza. Les principals cavitats explorades foren: Kef Friouato (- 125 m), Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker (3.000 m). Casteret va tornar-hi l'any 1947. Entre 1934 i 1947 hi va haver algunes activitats esporàdiques, la majoría, de militars francesos.

Cinquantenari:

L'any 2016 es va complir el 50 aniversari de la primera expedició espeleològica catalana al Marroc. Va ser l'any 1966 en què l'ERE del CEC van fer l'expedició Atlas 66 a l'Alt Atlas, regió d'Aït Mehammed.
Notícia del diari Manresa.   Arxiu: Montserrat Ubach

Rabat.1966.  L'equip d'espeleòlegs: Josep Mª Camarasa, M. Ubach, Joan Senent,
Esteve Petit i Carles Ribera.  Arxiu Montserrat Ubach
Mercat d'Aït Mehammed 1966. Al centre la Montserrat Ubach.   Foto arxiu M. Ubach

Per què anar al Marroc? Quines motivacions hi havia?

-L'inici de les visites va ser motivat per les notícies d'una sèrie de grans cavitats, principalment coves amb rius subterranis, que no s'havien acabat d'explorar

-Espeleològicament poc visitat, poc conegut i per tant amb grans possibilitats de trobar coses importants dins d'uns relleus karstificables amb un desenvolupament d'uns cent mil Km²

-Un país relativament proper, fàcil d'anar-hi i amb un interessant grau d'exotisme

-Una expedició pot sortir a un cost relativament baix

-A més de treballar al nostre país, illes i península, fer alguna activitat a l'estranger té sempre un cert al·licient

-Amb grans possibilitats pels interessats en la bioespeleologia, com així ho és, vistos els resultats. Fins llavors, molt poc coneixement de la fauna hipogea que hi viu.
Les úniques dades de les quals es partia, al principi, eren les que es citaven al catàleg Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, 1953. Una recopilació de 51 pàgines amb localització i descripció d'una setantena de cavitats, de les que només una vintena estaven topografiades (croquis en la majoria). Aquesta va ser la publicació que va servir de guia per a les primeres expedicions catalanes.
Amb aquest mapa (any 1953) de localització de cavitats,
es preparaven les primeres expedicions

Posteriorment, l'any 1981, es va editar l'Inventaire Speleologique du Maroc1981, Ministere de l'Equipement, Direction de l'Hydraulique, que amb les seves 245 pp., i 550 cavitats referenciades, anava completant els coneixements de moltes cavitats més. 
Aquest és el referent actual per a la preparació de campanyes.

-La revista IFRI nº 1, 1981 Association pour la recherche speleologique au Maroc, ARESMA, 38 pp., editada a França, també mostrava diferents catalogacions i algunes noves cavitats

-Bulletin Spécial Spéléo Maroc'87, editat pel Club Alpin Française de Casablanca, amb 180 pp., amb activitats, diversos estudis i catalogació de noves cavitats.
Zones de les primeres activitats catalanes al Marroc (1966 al 1970)

Cronologia de les activitats catalanes al Marroc:

• 1966 1ª expedició: Atlas 66. E.R.E. del C.E.C. El C.E.C. va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc amb motiu de la celebració dels 90 anys del centre. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. La destinació espeleològica va ser la població d'Aït Mehamed, al Gran Atlas. Els desplaçaments els van fer amb autocar i la durada de l'expedició va ser de vint dies al mes de juliol. Van ser cinc els membres de les activitats espeleològiques: Montserrat Ubach; Joan Senent, Esteve Petit; Carles Ribera i Enric Oltra.
En l'expedició Atlas-66 de l'ERE, es va descobrir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti,
 un nou gènere i nova espècie

• 1968 segona de l'ERE del CEC: Atlas 68. Arqueologia i Bioespeleologia, a uns llocs ben diferenciats dels de dos anys abans: Zones d'Agoudal i Bou Denib, durant el mes d'agost.-1968: Expedició Tarraco a l'Antiatlas marroquí. La delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme, tanmateix que el CEC el 1966, va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. Hi van participar grups d'espeleologia de Tarragona i Reus, als que s'hi va afegir un grup de Barcelona: la SAS del CGB. Les activitats d'espeleo van tenir lloc al Gran Atlas, a la població d'Aït Mehammed.

• 1968: MARROC-68, SAS del CGB: Zona d'Aït Mehammed
Marroc-68 SAS del CGB: El campament al costat de les oficines del Caid

• 1968: MARRUECOS-68, GES del CMB a la zona de Taza

• 1970: MARROC-70, SAS del CGB: Zones de Aït Mehammed, Bou Denib i Taza

• 1970: GEB. Zones de Taza i Aït Mehammed
GEB 1970. Cotxe del Badalona. Al darrera, el del Francesc Sas. Campament a Ait Mehammed

• 1971: ATLAS-71, ERE del CEC. Zona d'Agadir

• 1972: MARROC-72, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ERE del CEC. El Museu organitza una expedició per procurar aconseguir diverses espècies de fauna cavernícola de gran interès per a la seva col·lecció. Visitades les zones de Xaouen, Aït Mehammed i Cap Cantin

• 1973: ATLAS-73, ERE del CEC. Zona d'Agadir, cova de Win Tindouin, topografia parcial de la cavitat.

• 1977: ATLAS-77, Grup Mediterrania de Barcelona i SIRE-UEC. Espeleo-Arqueologia. Bou Denib

• 1980. MARROC-80, ERE del CEC i SECEM. Zona d'Agadir

• 1984: ATLAS-84, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: MARROC-85, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: Marroc 85 Espeleo Club de Gràcia: regions de Khenifra, Oumer Rbia, Mgoum i Taza

• 2001-2017: Dinou expedicions organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i la SIE del CE Àliga. A partir de l'any 2001, en Floren Fadrique engega l'ambiciós Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, consistent en visitar, un cop a l'any, les zones calcàries (Marroc compta amb una superfície de cent mil km² de materials karstificables), per recollir i estudiar la fauna subterrània d'aquell país, activitat que, entre els anys 2001 i el 2017, ha portat a terme un total de dinou campanyes. Aquestes activitats estan organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i compten amb subvencions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Expedició de l'any 2013 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
 Entrada al pou de l'avenc Iri Bouglemane, a Aït Mehammed
Amb el nostre agraïment a Montserrat Ubach per facilitar-nos les fotografies de la primera expedició del 1966.

dilluns, 21 de setembre del 2015

Nº 228. En Ramon Canela i Font ens ha deixat

Ramon Canela i Font: Barcelona 1937 – Badalona 2015

Aquest post avui no tractarà de biospeleologia. Estarà dedicat a la memòria del nostre company Ramon.

Hi havia poques persones del món de l’amistat i de l’espeleo, a les que tingues més ben considerades. No era una persona amb qui fos fàcil treballar-hi. El seu desitj de perfecció l’obligava a ser molt exigent amb tothom, però vistos els resultats li hem hagut de donar la raó (d’això ja en fa molts anys) en la seva manera de ser. Tant en el món empresarial com en el d’activitats espeleològiques

Podríem dir que ens coneixíem de tota la vida, tot i que la relació més intensa va ser durant els dies del II Campament Regional d’Espeleòlegs a Margalef, al Montsant, l’abril de l’any 1967, en què es va començar a planificar l’atac en ferm al Solencio de Bastaras.

També recordo, ara amb molt sentiment, les moltes coincidències amb ell i la Mª Rosa, en especial una visita a la Fou de Bor, juntament amb en Ramon i dos dels seus fills: l’Àlex i la Sílvia.

L'Àlex, la Sílvia i el Ramón, a la Galeria Canela, Fou de Bor

Seguirem parlant dels grans forjadors de l’espeleologia catalana, potser encapçalats per en Norbert Font i Sagué, però a partir d’ara, tot i que ja el teníem molt en compte, en Ramon hi estarà sempre present.

Ramón: no sé a on però ens tornarem a veure.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Nº 227. Importants troballes de fauna cavernícola a les cavitats d’Escuaín

El company Francesc Alfambra, coautor del treball, ens ha facilitat l’arxiu d’un article molt complet sobre el coneixement de la fauna subterrània del Pirineu. Ha estat publicat recentment a la destacada revista Exploracions, nº 21, 2015, pp 61-68.

El G.E.B fa molts anys que està treballant any rere any en el massís d’Escuaín, Osca, havent fet, els darrers anys, importants descobriments biospeleològics en els coleòpters que colonitzen les seves cavitats.

Les característiques climatològiques de cavitats a molt baixa temperatura i el baix aport de nutrients que arriben de l’exterior, condicionen una gran escassetat de fauna. El nombre d’exemplars observats és baixíssim. Si en el decurs d’una expedició de les clàssiques estiuenques un biospeleòleg veu més de tres o quatre individus ya es pot donar per content. Naturalment no és una regla fixa, però quasi sempre és així.

Les lleis només permeten la captura de fauna a Escuaín (i gairebé a tot l’estat d’Espanya) sota concessió de llicències i amb unes normes molt estrictes. En el cas d'Escuaín, molts anys no han estat concedides i és per tots aquets inconvenients que les troballes tenen encara més importància.

Tot seguit inserim l’article complet.













Esperem que les properes campanyes també estiguin plenes d’èxits, tant espeleològics com biospeleològics.