Notícies del 3-8-2024. Avui hem fet la ifri Boukzim a Tilmi, a uns quaranta km al sud d'Agoudal.
Tal com havíem previst i mercès a les
indicacions aconseguides en un "auberge" d'Agoudal, hem anat a la ifri Boukzim acompanyats per dos guies del poble (com és costum,
calçats amb xancles). Després d'una carretera en obres i una pista molt
dolenta, hem arribat a un petit paradís, quasi un oasi; una abundosa surgència
que drena un massís d'aspecte aspre i ressec. El paratge està entremig de pics
molt elevats, d'uns 3.000 m, al peu de l'imponent Azourki que s'enfila fins als 3.690 m
La cavitat, a 2.700 m, és el tropplein de les surgències (n'hem pogut comptar tres), que surten a'assif (riu, en llengua berber). Una galeria amb grimpades "cum laude", ens ha portat a unes sales immenses amb moltes formacions. Després, rampes i més rampes avall amb senyals d'inundació, fins que hem arribat a un sifó de molta fondària.
Els guies (es coneixien bé la cova) ens
han portat per altre lloc, i hem sortit per un tropplein fòssil més amunt d'on hem entrat. Quant a fauna, només
en una sala amb grans formacions i fora de la zona inundable, en uns munts de murcielaguina, s'han pogut capturar col·lèmbols, uns petits isòpodes i una
aranya esmaperduda.
Younes està col·laborant mol i molt bé: és un
suport molt important pel nostre projecte de la recol·lecció de fauna.
Demà anirem a Boudenib, per donar una ullada a la kez Aziza i a la Lala Jama.
Avui, dia 7 d'agost, hem arribat a Boudenib per visitar i recol·lectar en la Kef Aziza... Però quina decepció! Els primers cent o dos-cents metres de cavitat, plens de grafitis, brossa, ampolles de plàstic... Però més endins també. Alguna sala no té un centímetre quadrat sense pintura. A més, sembla que s'ha estès el costum de fer llum cremant ampolles de plàstic i tot el que sobra ho llancen a la cova. Desesperant.
Hem recol·lectat poca cosa: algunes aranyes, miriàpodes, aquàtics i poc més. Confiava a trobar el curculiònid que es va quedar el descriptor (P. Stuben) o el Platyderus que va descriure l'Àngel Lagar, però no hem tingut sort. S'ha insistit a regirar la fullaraca de palmera que vam trobar, que abans la feien sevir de teia, però res.
Es va arribar fins al segon sifó, i
després de les grans galeries, ve una part força complicada de passos baixos i
gateres. Hem estat bastants hores, però no hem tingut el resultat esperat.
Al vespre vam intentar localitzar la
famosa cavitat "Lala Jama" que havíem visitat en l'expedició del 2001, però malgrat les consultes en diversos pobles ningú la coneixia (?).
Una altra cavitat perduda.
Malgrat tot, un senyor ens va portar a
una cova que coneixia en l'aduar de Tawasart, la ifri Khang Ighar: molta boca, però res de res. Alguna aranya i poc més: molt seca i molta quantitat d'excrement de colom. Després ens va
invitar al clàssic te (i pastes, pa, melmelada, cacauets i tutti quanti).
Demà farem cap a Takerboust, a veure si tenim més sort que avui.
Afegit del 16-8-2024. NOTA FINAL: Els expedicionaris ja estàn sans i estalvis a casa seva. Han tornat després de patir MOLTA CALOR i moltes "aventures" que ja penjarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada