Copiat del bloc Espeleobloc, entrada del 27 d'abril del 2008
Bioespeleologia
al Museu
El Departament de Bioespeleologia del Museu de Ciències Naturals -Zoologia- de Barcelona. Etapa 1960-1970.
El primer Laboratori
d'Entomologia del Museu. Foto: Instalacions i Serveis de
Breu història de la tradició
bioespeleològica a Barcelona
Els inicis a Catalunya, s’han d´establir el
1869 amb una troballa puntual. L’alemany G. Dieck va descobrir a
L’any
Els primer treball bioespeleològic fet per gent catalana va ser un estudi de
conjunt dels coleòpters cavernícoles catalans del Dr. Ricardo Zariquiey Cenarro l´any 1917, un metge que va ser actiu col·laborador del museu.
L´any 1923 el nostre sempre recordat Francesc
Español va descobrir el seu primer insecte
cavernícola nou, un coleòpter que va ser descrit l’any 1930 per Jeannel com Speophylus españoli (ara, Troglocharinus espanoli) i també és l’any
que coneix al Dr. Zariquiey. Tot això va ser l´impuls que l´inicià en el món de
la bioespeleologia. L´any 1932 Español va entrar a treballar al Museu i l´any
1934 ja va fer el seu primer treball de fauna subterrània amb un estudi dels
coleòpters cavernícoles de St. Llorenç del Munt.
El trist període 1936-1940 va ser d´inactivitat, amb motiu de la guerra. El
període 1940-1960 es va iniciar amb un ressorgiment per acabar fent un grup
estable de col·laboradors, amb moltes campanyes, estudis i publicacions de
resultats. Noms com C. Altimira, E.
Balcells, M. Bech, M. Gonzàlez, A. Lagar, R. Margalef, J. Mateu, J. Negre, M.
Rambla, A. Villarrubia, J. Vives,
(alguns ja hi eren abans) van ser les bases i referències pels que varem venir
després
El primer magatzem-arxiu de fauna cavernícola (1964)
El Departament de Bioespeleologia al Museu: Període 1960 al 1970
La creació oficial del Departament va tenir
lloc l´any 1960 sota l´impuls de Francesc Español, que llavors encara
tenia el càrrec de conservador, tot i que feia totes les tasques de Director.
El Departament, físicament no existia, era un ens, un grup de persones
dedicades majoritariament a la bioespeleologia, que es reunien al Museu per
poder-hi trobar els companys i fer-hi estudis. El lloc de reunió era el mateix
espai del Laboratori d´Entomologia, una saleta de no més de
A més dels col·laboradors que ja feia anys que freqüentaven el Museu, l´any
1960 es produeix un important fet: La incorporació de nova gent: L´Oleguer Escolà, en Joan Senent, l´Isidre Gonzàlez Urgellés,
l´Armando Ávalo, el Carles Ribera, en Ramón Viñas, i d´altres, una serie de persones que pel moment no són
especialistes en cap grup de fauna, són espeleòlegs interessats en buscar i
capturar fauna cavernícola tot aprofitant les seves sortides. La gran quantitat
de material recollit obliga a crear un arxiu per emmagatzemar i conservar la
fauna recollida.
Va ser l´Isidre Gonzàlez Urgellés qui em va iniciar en les reunions i treballs
del Museu a finals de 1963. Jo acabava d´entrar al G.I.E. del Club
Excursionista de Gràcia, precisament d´on també n´era soci l´Isidro. Quan ell
em va explicar que dins de les cavitats hi recollia mostres de la fauna que hi
habita, m´hi vaig interessar molt. Em va proposar anar al Museu per conèixer
d´aprop tot aquest món d´estudi i especialització que tant m´atreia. Hi vaig
anar. Semblava que parlessin en no sé pas quina llengua, doncs no hi entenia
res de res. Tot eren noms científics i tecnicismes que m´eren aliens. Que si un
bathyscinae, que si l´aparell genital tenia els estils més curts, que si
l´alcohol s´ha de rebaixar amb aigua destil·lada, que si la falsa fisogàstria i
més coses per parlar-ne dos díes sencers.
A les poques sortides d’espeleo ja em dedico plenament a la recerca i captura i
entro a formar part del Departament. Español, llavors encara no era el director
del museu, però en feia les tasques, ho portava tot, si bé s´ha de dir que la
burocràcia no era cosa del seu interès i fer de director i haver d´anar sovint
a l´Ajuntament i rebre visites que no fossin del món entomològic el posava
nerviós, deia que “Aixó és perdre el temps“, no el deixaven fer el que més li
agrada: estudiar els seus coleòpters. Per sort hi havia
Taulell de treball del Departament d'Entomologia (1964)
Amb l´Español hi treballava
L’Isidre Gonzalez i jo ens dedicàvem a l´arxiu, tant dels bitxos com de les
fitxes del material existent. El cicle començava per prendre un tub que ens
havia portat algú i del que s´havien de separar un per un tots els bitxets,
netejar-los i agrupar-los en tubs nous amb alcohol net, ben etiquetats i ben
tapats. Periòdicament es repassava tot per reomplir l´alcohol, reapretar els
taps i revisar els tubs, doncs de tant en tant n´apareixien d´esquerdats.
Pel 1964 Español tenia la ideia d´ampliar
el Departament i fer un Laboratori amb cara i ulls, o sigui, dedicar un espai
exclusiu per a les activitats bioespeleològiques i tant es així que començà a
buscar una persona per posar-la al front de la tasca. M´ho va proposar a mí,
dient-me que jo era una persona amb molt futur en aquest camp, que em sería
fàcil anar estudiant la carrera de Biològiques al mateix temps que treballava
al Museu, que ser funcionari de l´Ajuntament era una feina “vitalícia”, etc.,
això sí, em prevenia de que el sou no era gaire alt. Jo ja treballava en feines
tècniques de mecànica i electricitat i el canvi el veia molt sobtat.
Tot i això ho vaig reflexionar molt… i no
m´hi vaig atrevir. Español en va tenir un disgust, m´insistí molt, la veritat
és que em tenia molta estima i li feia il·lusió poder-me tenir al Museu.
El Dr. Francesc Español a la seva taula-despatx dins del Departament d´Entomologia.
L´inici del Laboratori va arrivar l´any 1965 el día que l´Español ens proposa
aprofitar un nou despatx i traslladar-hi tot el material. El lloc escollit va
ser al mateix pis però en una altre costat de l´edifici, la torre de sobre la
entrada principal del museu, lloc a on segueix avui dia. La sala no s´havia
utilitzat des de feia molts anys. Estava encimbellada de caixes, mobles vells,
armaris mig plens de papers. Molta cosa per llençar. Varem començar fent neteja
i portant-hi alguns mobles útils; taula i cadires, per poder-hi estar i
treballar.
Un problema va ser que la instal·lació
elèctrica que hi havia estava en molt mal estat, així que jo mateix vaig
comprar tot el necessari i vaig fer la nova instal·lació. Com sigui que no es
podien justificar les despesses del material elèctric, se´l va pagar com a
subvenció per una sortida de camp… i tots tant contents.
Per aquells anys, el museu era un lloc un tant llòbrec, doncs tret de les
escales de l´entrada i de les sales principals, la resta tot eren passadissos
estrets i foscos, plens d´animals dissecats sense condicions per estar
exposats.
Al nivell més alt de l´edifici hi havia, una sèrie de grans espais que també
emmagatzemaven caixes i més caixes d´insectes guardats en sec. La labor de
conservar en bon estat aquestes col·leccions, obligava periòdicament a revisar
caixa per caixa i reposar els conservants; les pastilletes de Paradiclor, o
l´essència de Nirvana. En ocasions i per falta de temps per revisar-ho bé,
s´amuntegaven les caixes dins d´un gran bagul i es ruixaven amb sulfur de
carboni, deixant-ho ben tancat durant uns dies. Això ho matava tot.
També els anys 1965 al 66 hi van haver més i molt importants novetats: Les
incorporacions de gent com Miquel
Nebot, Joan Seijas, Jordi Comas i
finalment Xavier Bellés i que el 1966 Español va assolir el càrrec oficial de
Director del Museu.
Actual Laboratori de Bioespeleologia amb el seu responsable Oleguer Escolà (2007)
L´Español, el 24-4-69 és nomenat Membre Acadèmic de
Lluís Auroux
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada