Nº 159. Convocatòria per l’Assemblea del 2012

                            Xavier Alberich a les Galeries de La Pera, Solencio de Bastaras, Osca

Com és habitual cada any, el proper dia dimarts 19 de febrer del 2013 a les 19 hores tindrà lloc l’Assemblea corresponent a l’exercici de l’any 2012 de l’ASSOCIACIÓ CATALANA DE BIOSPELEOLOGIA –BIOSP-
 A més d’aquest post, tots els associats rebrem la notificació legal informativa per mail, o per escrit (els que no en disposen). L’acte tindrà lloc, tanmateix que els anys anteriors, en el Museu Blau del Fòrum que, recordem, és l’espai públic visitable del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 

La cova del Gel, Montsec de Rubíes

Ho recordarem de nou uns dies abans.

Nº 158. 3ª Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània

El Museu Blau del Fòrum

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, organitza l’octubre d’enguany, una nova trobada dels biospeleòlegs dels països ibèrics, ja la tercera que tindrà lloc. Fent historia, la primera va ser a València, l’any 2009 i la segona a Aveiro, Portugal, l’any 2011. Com sigui que es va acordar fer-la cada dos anys, aquesta tercera ens toca a nosaltres, al nostre Museu i a Catalunya.

Portada del fulletó díptic

Cara posterior del díptic

Ja es disposa del cartell, un díptic, i de la Primera Circular que ja ha ampliat la informació del cartell, tot i que les dades són encara de caire orientatiu i en breu termini s’aniran estructurant cap a definitives.

La Conservadora de les Col·leccions d'Artròpodes del museu, Berta Caballero, ens ha fet arribar la primera informació escrita.

L'emblemàtic esquelet de la balena de la Costa Brava, al vestíbol del Museu Blau

La circular, per ara, s’està distribuint en castellà i anglès. Tot seguit inserim la versió en català, extreta de la página web http://3eibs.museuciencies.cat/ (parcialment en construcció).

3ª Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània (EIBS)

Dates: del 2 al 5 d’octubre 2013

Lloc: Museu de Ciències Naturals de Barcelona Seu del Museu Blau, (Fórum), Barcelona

Programa científic provisional:

1. Passat i present de la diversitat i riquesa específica de la fauna del medi subterrani

2. Origen i evolució de la fauna subterrània: interpretació de la distribució actual a partir de la filogeografia

3. Els foto-autòtrofs (briòfits, líquens, algues, bacteris) al límit de la llum

4. Els descomponedors en el medi subterrani (fongs, bacteris)

5. Grups funcionals bacterians en coves (autrotrophic, heteròtrof i chemolithoautotrophic)

6. Avenços en l’estudi de fauna invertebrada i vertebrada de coves

7. Tipus d’adaptacions a aquest medi

8. Conservació dels hàbitats subterranis: gestió del patrimoni, estratègies de conservació i implicacions en la protecció de les espècies

Tots els participants estan convidats a enviar els treballs presentats per a la seva publicació en alguna de les revistes editades al MCNB (Animal Biodiversity and Conservation o Arxius de Miscel·lània Zoològica).

Comitè científic:

• Xavier Bellés (Institut de Biologia Evolutiva, CSIC-UPF)

• Damià Jaume (Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados IMEDEA CSIC-UIB)

• Antonio Gómez-Bolea (Fac. Biologia, Universitat de Barcelona)

• Pere Oromí (Universidad de La Laguna)

• Vicente M. Ortuño (Universidad de Alcalá)

• Alberto Sendra (Universidad de Alcalá)

• A. Sofia Reboleira (Universidade d’ Aveiro)

• Paulo A. Vieira Borges (Universidade dos Açores)

Ponents convidats:

• Dr. Florian Malard (CNRS, SIBIOS, Francia)

• Dr. Giuseppe Messana (CNR, ex-presidente de la SIBIOS; Italia)

Comitè organitzador:

• Berta Caballero (MCNB, Espanya)

• Glòria Masó (MCNB, Espanya)

• Jordi Agulló (MCNB, Espanya)

• Miguel Prieto (doc6, Espanya)

• Eulàlia Garcia Franquesa (MCNB, Espanya)

• Dacha Atienza (MCNB, Espanya)

Col·laboradors:

• Associació Catalana de Biospeleologia

• Federació Catalana de Espeleologia

Per a més informació adreceu-vos a:

- http://3eibs.museuciencies.cat/

-Dacha Atienza, Cap de Col·leccions, Recerca i Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona datienzaa@bcn.cat

Tots els esdeveniments tindran lloc al Museu Blau (Fórum) de Barcelona, que disposa de unes magnifiques instal·lacions per aquest tipus d’actes. La nostra Associació, a més de col·laborar en la organització, tindrà la missió d’organitzar, abans de la Trobada, un curset accelerat d’espeleologia, amb dedicada especialització a la biospeleologia. Hi haurà una sessió de teòrica i una sortida de camp a una cova.

En poc temps ja anirem informant d’aquest acte paral·lel i del programa més definitiu de la III Trobada.

Nº 157. Una nova espècie de cargol del Forat de l'Or

Fotografia de l'holotip de Moitessieria aurea
sp. nov. del Forat de l'Or

Hem rebut un treball publicat a la revista de l'Associació Catalana de Malacologia, Spira Vol. 4 nº 3-4 XII-2012 en el que es descriu una nova espècie de cargol trobat al Forat de l'Or, Camarasa, La Noguera, al Montsec de Rubies. Ens l'ha enviat un dels autors, Antonio Tarruella, el president de l'Associació Catalana de Malacologia. Tret de  les dues fotos amb nom d'autor, la resta són del treball descriptiu de la revista.

Dades de l’Associació:

 Adressa: Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Museu Blau, Plaça Leonardo da Vinci 4–5, 08019 Barcelona.

JUNTA DIRECTIVA DE L’ACM: 

PRESIDENT Antoni Tarruella Ruestes. VICE-PRESIDENT Joaquín López Soriano. SECRETARI Josep M. Gusi Ribas. TRESORER Lluís Prats Pi. VOCALS: Marçal Llòria Tolrà, David M. Alba, Joan Manel Villarejo i Jordi Martínez Escartín.

Portada de la revista de l’Associació Catalana de Malacologia, Spira Vol. 4 nº 3-4 XII-2012. Basada en una micrografia de la protoconquilla de la nova espècie

Al Forat de l'Or, per cert, cavitat que està d'actualitat per les descobertes subaquàtiques, ja es coneixia la presencia d'uns minúsculs cargols aquàtics, trobats a la zona del sifó. Estaven determinats com Moitessieria rolandiana, si bé, recents estudis amb nous mitjans, han determinat que es tracta d'una espècie diferent i nova a la que els autors han batejat amb el nom de Moitessieria aurea. 

(Inserit textualment del treball): Etimologia. Epítet específic derivat del llatí "aureus" (auri, d'or), en al·lusió al topònim de la localitat típica.

Mapa de distribució de Moitessieria aurea sp. nov. a

Catalunya. Una sola localitat: El Forat de l’Or

Micrografies de la conquilla de dos paratips de Moitessieria aurea sp. nov.

Resum (inserit textualment del treball): Es descriu una nova espècie de moitessièrid, Moitessieria aurea sp. nov., a partir de conquilles recol·lectades a la cova Forat de l'Or, situada al pas de Terradets (massís del Montsec, la Noguera, Catalunya, Espanya). Es tracta d'una espècie de Moitessieria de mida mitjana i poques voltes, caracteritzada per una combinació prèviament desconeguda de caràcters conquiliològics. L'ornamentació de la conquilla està constituïda per puntejadures a la teleoconquilla i papil·les a la protoconquilla. L'espècie de Moitessieria d'aquesta localitat s'havia atribuït prèviament a Moitessieria rolandiana, però se'n distingeix per nombrosos caràcters conquiliològics, incloent la forma de la conquilla, el número de voltes, la inclinació de les sutures, l'amplada de l'umbilic i l'ornamentació de la protoconquilla (amb papil·les en comptes de puntejadures). Es conclou també que l'espècie de la Font de la Cirera (els Hostalets d'en Bas, la Vall d'en Bas, la Garrotxa) no es pot atribuir ni a M. rolandiana ni a la nova espècie descrita, i que la presència de M. rolandiana a Catalunya requereix ulterior confirmació. Paraules clau: Mollusca; Aigua dolça; Estigobi; Moitessieria; Península Ibèrica.

Micrografies de detall de la protoconquilla de tres paratips de Moitessieria aurea sp. nov

Sistemàtica d'aquesta espècie: La sistemàtica és la classificació de les espècies partint de la seva historia evolutiva. Cada espècie prové d'una sèrie de categories o jerarquies a diferents nivells. 

Sistemàtica: (inserit textualment del treball) 

Fílum MOLLUSCA Cuvier, 1795 

Classe GASTROPODA Cuvier, 1795 

Subclasse ORTHOGASTROPODA Ponder et Lindberg, 1995 

Superordre CAENOGASTROPODA Cox, 1960 

Ordre NEOTAENIOGLOSSA Haller, 1892 

Superfamília RISSOOIDEA J.E. Gray, 1847 

Família MOITESSIERIIDAE Bourguignat, 1863 

Gènere Moitessieria Bourguignat, 1863 

Moitessieria aurea sp. nov.

Com a recordatori, només s'escriuen en cursiva els noms del gènere i de l'espècie. Les jerarquies per sobre, no. Al costat de cada divisió, s'afegeix el nom del que va descriure-ho, acabat amb l'any de la seva publicació.

Aquest tipus de cargols no són cavernícoles pel fet de trobar-los dins les cavitats. Són estigobis, referint-se a que habiten dins del medi aquàtic i a més, entremig dels grans de sorra sedimentats a la zona freàtica. El fet de trobar-los en zones més superficials i fins i tot seques, es deu a que són arrossegats durant les èpoques de crescudes i dipositats en zones que restaran seques en altres temps. També se'n troben a les fonts, arrossegades per l'aigua i entremig dels sediments dels fons dels rierols.

L'agost de l'any 1980 en una visita al Forat de l'Or, vaig trobar unes quantes closques dipositades sobre el sediments d'una platja de sorra prop del sifó (veure foto). La seva petita mida de 1,5 mm de llargada, afegit al color blanquinós quasi transparent, tot agreujat amb els grans de sorra que quasi són de la mateixa mida, compliquen molt la seva localització en una cerca per rastreig. Els estudiosos dels cargols, generalment recullen i s'emporten la sorra de les coves i l'examinen després a casa. Les closques trobades en superfície, són cargols morts, ja que els vius s'enterren entre la sorra o els llims.

Sediments sorrencs del Forat de l’Or, sobre els que es van trobar les primeres closques. Foto Ll. Auroux

Comparació de forma i mides, entre Moitessieria aurea (a dalt. Foto treta de la descripció) i Moitessieria olleri de la cova del Toll (a baix. Foto Ll. Auroux)

Dins de cavitats, a Catalunya, de Moitessieria se'n troben en dues coves: La cova del Toll de Moià, El Bages, i la del Forat de l'Or. Es tracta de dues espècies diferents: La del Toll és la M. olleri, descrita per C. Altimira l'any 1960 i és bastant més gran que M. aurea.

Magnífica labor la que fan els companys de l'Associació Catalana de Malacologia.

Enhorabona!

Nº 156. GOTA A GOTA: Nova revista digital d'espeleologia

Una nova revista d'espeleologia: GOTA A GOTA

Portada del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

El company i membre de la nostra Associació, en Toni Pérez, ens ha donat a conèixer la

darrera novetat creativa del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (GEV): Una nova

revista digital d'Espeleologia.

Inserim el mail en el que ens ha comunicat la bona nova de l'any 2013.

Queridos colegas:

Con el nuevo año nace una nueva revista de espeleología: GOTA A GOTA, una

publicación digital periódica editada por espeleólogos para todos los espeleólogos (puede 

participar quien quiera). Conforme se reciban los trabajos, se revisan, se maquetan

y se publican... así no hay que esperar a una fecha determinada. La revista la podéis

ver en el siguiente enlace:

https://sites.google.com/site/espeleovillacarrillo/home

Índex a data 1 de gener del 2013:

-Portada de GOTA A GOTA nº 1 (2013)

-Editorial y datos de la publicación

-Páginas 1-4. Balti Felguera Ballesteros. Gobantes: Reivindicación de un karst de yesos

denostado y olvidado por todos. SECCIÓN CONSERVACIÓN

-Páginas 5-8. Ana Belén Campos Frutos y Antonio Ortigosa López. Una cueva en el

centro de Madrid. La historia de una exploración. SECCIÓN HISTORIA

El primer artícle del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

Els costos d'edició d'una revista "impresa" són molt elevats. Avui dia no tothom s'ho 

pot permetre. Aquest sistema dona la facilitat d'anar editant la revista a mida que vagin

arribant els treballs, sense necessitat de tenir que esperar una certa quantitat d'originals.

En aquest primer número, per exemple, només hi ha dos treballs. Això permet una 

informació molt més ràpida, i a més, el que escriu un treball sempre té ganes de veure'l

publicat quan abans millor. Potser això animarà la gent a escriure més!

Un exemple d’aquesta flexibilitat per editar, està en que després d’aparèixer

el dia 1 de gener amb dos treballs, el dia 4 ja n’editen un tercer. Pel que sembla

aniran sortint “on line” encara que sigui d’un en un, sense esperar a omplir un

número complet.

Aquest és el tercer treball:

-Páginas 9-11. Ángel Graña González. Un sitio de verdad realmente interesante.

SECCIÓN ARQUOLOGÍA.

Diuen que "La revista no dispone de revisores externos" Això vol dir que els originals no

passaran previament per uns especialistes revisors de treballs. Sembla doncs, és una
opinió meva, que aquesta publicació no pretén entrar en un caire de gran especialització,
que d'aquestes ja n'hi ha moltes i també de digitals, sinó que anirà a articles més generals.

El segon artícle del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

El tercer artícle del nº 1 de la revista GOTA A GOTA

A ben segur que hi ha companys que no s'atreveixen a publicar un article de "poc interès tècnic o científic per la por a fer el ridícul" en editar-ho en alguna de les revistes més habituals. Crec que hem de "sortir de l'armari" i atrevir-nos a explicar les nostres 

vivències.

Si ens mirem unes quantes revistes, veurem que es compleix la llei del 80-20,és a dir, 

que el 80% dels articles estan escrits sempre només pel 20% dels autors. S'han de
donar facilitats per l'entrada a més futurs escriptors, i això ho podrien facilitar aquest
tipus de revistes àgils.

En Toni és de les persones que es dedica en cos i ànima a l’espeleo. Desprès de moltes

altres iniciatives, ara amb aquesta nova publicació.

La nostra més sincera enhorabona a tota la redacció!

Nº 155. Dos nous coleòpters cavernícoles

Laemostenus mateui      Les dues noves espècies        Laemostenus aurouxi

El nostre col·laborador habitual en el estudi dels coleòpters que anem trobant en el decurs de les activitats biospeleològiques, Jordi Comas, conjuntament amb Aquile Casale de la Università di Sassari, Italia, han descrit els dos nous coleòpters cavernícoles de l’anterior fotografia.

El treball descriptiu s'ha publicat en el darrer número de la coneguda revista guipuscoana Heteropterus Revista de Entomología, 2012, 12 (2): 173-182, que acaba de sortir a la llum fa pocs dies.

Inserim el títol; el resum castellà i les fotografies dels exemplars mascles de les dues espècies.

El títol del treball, a la revista

El Resum del treball de les descripcions

En primer lloc es descriu Laemostenus (Actenipus) mateui, trobat a la Cueva Llano de la Montés, de la població de Enix, Serra de Gador, Almeria. Els autors han tingut la deferència de dedicar la nova espècie al Dr. Joaquim Mateu, de sobres conegut per tots nosaltres, en motiu d'haver complert els noranta anys. A més, Mateu es un dels grans especialistes mundials del grup dels coleòpters caràbids, família a la que pertanyen les dues novetats. Es dona la circumstancia que Mateu va ser consultat als inicis de l'estudi, i en examinar els exemplars ja va opinar que podien ser una novetat. La relació amb aquesta nova especie, és a nivell d'estudi, els autors no han intervingut en la troballa a la cova.

Caminant cap a la Kef Thaleb. Veiem la sequetat del terreny

En segon lloc es descriu Laemostenus (Ceuthosthenes) aurouxi, trobat durant l'expedició de l'any 2006 del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc, a l'avenc Kef Thaleb de la població de Tagoudich-Asdif, una zona propera a Tazenakht. Un dels autors, en Jordi Comas, va assistir a l'expedició.

Reinstalant el pou d'entrada de la Kef Thaleb

Devallant el pou de 40 m de la Kef Thaleb

Es tracta d'un avenc amb accés per un ample pou d'uns 40 m, amb una espectacular gran sala d'origen clàstic al seu final, i amb una serie de galeries i pouets que arriben als quasi 100 m de profunditat. Aquests coleòpters van aparèixer a la  sala "la Kasbah". Tot i la important fondària de la cavitat, tot estava absolutament sec i amb importants gruixos polsosos de guano de ratpenat, així com grans clapes seques d'excrements de coloms. Aquelles contrades, estan ja dins la part semidesèrtica del Marroc, a l'Anti Atlas, al mateix paral·lel d'Agadir, amb elevades temperatures i escassetat de precipitacions. Aquesta característica l'hem trobat també en quasi totes les cavitats que estan més al sud de les grans serralades de l'Atlas. Però tot i que trobem una cavitat sense humitat, sempre s'ha de buscar i remenar pedres, doncs aquest tipus de fauna que no és estrictament troglobia, està molt adaptada als ambients secs i fins i tot polsosos. 

Croquis topogràfic de la Kef Thaleb,  segons la publicació Inventaire Spéléologique du Maroc

Una descoberta més de les repetides activitats  que any rera any la nostra Associació porta a terme al Marroc.

I ja portem quinze expedicions des de l'any 2001... I amb moltes ganes de tornar-hi!

Nº 154. Nadala 2012

Autor: Agustí Meseguer

La nostra Associació desitja a tothom unes Bones Festes amb salut i alegria.

Que el pressupostos de l’any vinent ens permeti fer moltes més coses: a vosaltres i a nosaltres.

Amb les nostres més sinceres salutacions.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE BIOSPELEOLOGIA -BIOSP-

Nº 153. Activitats d'Español, any 1952

Amb aquest són ja cinc els anys estudiats (5 posts per ordre d'aparició): 1934; 1935; 1951; 1962; 1963. I ara el 1952. A mida que es pugui tenir més documentació, s'aniran inserint més post sobre aquest tema de la història de la biospeleologia.

El Dr. Francesc Español al peu del castell de Sant Gervàs, i al costat de la boca de l'avenc de Sant Gervàs, a la serra de Llimiana, Lleida.  Desembre 1964. A la sortida erem: F. Español; Mª Lluïsa Alberich; D. Schiibi i Ll. Auroux. Anàvem a capturar més exemplars d'un coleòpter cavernícola Anillini trobat (un sol exemplar) un mes abans a la mateixa cavitat i que va resultar ser una nova espècie. Vam tenir la sort de trobar-ne tres més.

Títol de l'inici de les pàgines

Entre les persones ateses, amb relació a l'espeleo i bioespeleologia, hi podem trobar en Josep Mª Thomas; Joaquim Montoriol; Ricardo Zariquiey; Àngel Lagar; Joan Vives; Francesc Vicens; Òscar Andrés;Josep Mª Armengou; Boixadera i Termens, molts d'ells del GES, tanmateix que Español

Entre aquests, sense repetir-ne dels d'abans, Enric Balcells; Ramon Margalef i Schütte

Español tenia molta relació d'estudi i intercanvi de material entomològic amb reconeguts biòlegs  del Marroc. Aquests dos: Antoine i Kocher, van fer bones troballes dins les cavitats marroquines: Antoinella (un gènere de coleòpters dedicat a Antoine i Choleva kocheri, dedicada a Kocher

En Jesús Elósegui, de la històrica Sociedad de Ciéncias Aranzadi, enviava regularment al museu el material que trobava en les seves activitats espeleològiques 

A tall de mostra, alguns dels materials que diferents persones entregaven al museu. Entre els donants, veiem a Ramon Margalef; Ricardo Zariquiey; Noel Llopis Lladó (que llavors estava a Oviedo); Jean Nègre (de París) i Òscar Andrés

Moltes col·leccions del museu, van ser comprades, donades o deixades en dipòsit. En aquest cas, del conegut Josep Mª Mas de Xaxars

Seguim veient les entrades de material cavernícola de cavitats clàssiques, portats per Òscar Andrés i Muntan

Un cas destacat: Una noia que recollia fauna cavenícola! La, com escriu Español, Sta. Planas. És de suposar que és tracta d’una noia. Si avui dia es poden comptar amb els dits de mitja ma les del gènere femení que en recullen, pels anys 50 encara menys!

La sortida de camp a la serralada del Boumort, Lleida

En moltes ocasions Español acompanyava eminents biòlegs estrangers, francesos en aquest cas (en Vandel va ser el fundador del Laboratori Subterrani de Moulis i en Coiffait va ser un gran especialista en coleòpters cavernícoles), a cavitats de gran interès biospeleològic

Una altre activitat de camp, també a la zona de Tarragona. En aquest cas acompanyat de tres incondicionals collaboradors d'Español. Tots tres van tenir noves espècies dedicades: Per Schütte, el Speophilus fonti ssp. schuttei. Per I. Fernández Impellitieri, el Troglocharinus hustachei ssp. impelletierii y per M. Acevedo, el  Antrocharidius orcinus ssp. acevedoi

Aquesta sortida també ha estat a Tarragona. En aquells anys, com sigui que es van fer moltes noves trovalles per les cavitats d'aquelles serralades, era una zona de contínua exploració. La fauna endogea, la que viu dins la primera capa de terra (10 a 50 cm de profunditat) de l'exterior, també va ser objecte d'estudi per part d'Español 

El INSTITUTO GENERAL FRANCO, de Tetuàn, també publicava els treballs d'Español. Ell, a més de fer la "mili" al Marroc (Ceuta i Larache), va ser un gran estudiós dels coleòpters d'aquell país

Àngel Lagar va trobar, entre moltes altres, dues novetats del coleòpter cavernícola Troglocharinus españoli. Español va col·laborar amb ell el la el·laboració de les descripcions, que es van publicar a la revista Speleon, nº 3 1952. Les noves subespècies són: T. españoli ssp.roselli i T. españoli ssp. olerdolai

Més col·laboracions amb À. Lagar: Entrades de material i tramesa d'exemplars Paratipus (els exemplars que es tenen quan es fa l'estudi d'una nova espècie, tret d'un exemplar que es denomina Tipus que és sobre el que es fa particularment la descripció) al Professor René Jeannel, un dels "pares" de la biospeleologia com a ciència 

En aquesta ocasió, entre el 8 i el 14 d'octubre del 1952, s'inicien els treballs d'estudi i descripció del nou Speophilus que es va trobar al Forat de les Gralles una nova espècie de coleòpter cavernícola: Speophilus cenarroi, dedicat al Dr. Ricardo Zariquiey Cenarro, i que ara es denomina Troglophyes (Ceretophyes) cenarroi, ja que ha estat canviat de gènere

Aprofitant el post, s'inclou la topografia de l'avenc de les Gralles, feta l'any 1961, dibuixada sobre paper vegetal i amb "rotrings" de tinta xina

Per aquells anys, alguns gèneres de coleòpters cavernícoles, en especial els del nord de la península, com en aquest cas, encara s'enviaven a especialistes francesos per a la seva identificació