dilluns, 13 de juliol del 2015

Nº 225. Tesi doctoral sobre els coleòpters troglobis del gènere Troglocharinus

La Valeria a l'avenc Emili Sabaté.       Foto dins del treball nº 1 de la tesi.      Foto: Josep Pastor
No és gens habitual, podem dir que és quasi impossible en el nostre país, que algú treballi en una tesi sobre fauna cavernícola (al llarg de la historia ho podríem comptar amb els dits d’una mà i potser encara en sobrarien). Per sort sempre hi ha alguna excepció. Aquí en presentem una dedicada a un gènere específic del sota terra de Catalunya (i d’una cavitat d’Osca).

La nostra amiga i companya d’Associació BIOSP, la Valeria Rizzo, ja ha acabat la seva tesi per optar al títol de Doctor per la Universitat de Barcelona i ja l’ha presentat, tot i que encara l’ha de defensar, cosa que serà en el termini d’uns dos o tres mesos. Però la tasca primordial ja la té feta, ara li desitgem una bona sessió davant els “jutges”.

El títol de la tesi és: (està escrita majoritàriament en anglés, amb algun apartat en castellà)

EVOLUTION, DIVERSIFICATION AND ECOLOGY OF A CLADE OF STRICTLY SUBTERRANEAN BEETLES (Troglocharinus, family Leiodidae)

El títol el podem entendre com: Evolució, diversificació i ecologia d’un Clade de coleòpters estrictament subterranis

Nota: S’entén com a Clade un grup específic, en aquest cas de coleòpters troglobis, que s’aïlla genèticament dels altres grups i que han anat evolucionant separadament.

La Valeria va néixer a la regió de Roma i té la nacionalitat italiana. Va estudiar la llicenciatura a la universitat Sapienza Università di Roma i per convenis entre les universitats de la Comunitat Europea va venir a Barcelona per fer la tesi doctoral.

El llarg treball de recerca l’ha fet a Barcelona, dins de l'IBE: Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i la tesi serà presentada a la Universitat Central.

Ha tingut la deferència de fer-nos arribar l’escrit complet de la seva tesi, però com sigui que encara no està examinada pel jurat, no la podem reproduir fins a assolir el doctorat. El que sí que podem deixar veure és la portada i l’índex. Per cert: la portada inclou una fotografia d’un coleòpter ben conegut per nosaltres, el poblador subterrani per excel·lència del Garraf: el Troglocharinus ferreri, foto feta per l’Agustí Meseguer, un altre bon company de l’Associació Catalana de Biospeleologia.
Portada de la tesi. Mostra un exemplar de Troglocharinus kiesenwetteri kiesenwetteri.(el que viu a les cavitats de Montserrat).    Foto: Agustí Meseguer

L'estructura de la tesi, a més està constituïda per cinc estudis, dels que tres ja havien estat publicats, mentre que els altres dos són inèdits. Tots els treballs estan fonamentats en els coleòpters del gènere Troglocharinus.

Treball nº 1:

Early Pliocene range expansion of a clade of subterranean Pyrenean beetles

Valeria Rizzo 1, Jordi Comas 2, Floren Fadrique 2, Javier Fresneda 2, 3
and Ignacio Ribera 1
1Animal Biodiversity and Evolution, Institute of Evolutionary Biology (CSIC-Universitat
Pompeu Fabra), Barcelona, Spain.

2Museu de Ci!encies Naturals (Zoologia), Barcelona, Spain.

3Ca de Massa, E-25526 Llesp-El Pont de Suert, Lleida, Spain

Títol: Expansió d’un Clade de coleòpters subterranis dels Pirineus, dels principis del Pliocè.

Contingut: Estudi de l’expansió dins el medi subterrani, d’un gènere de coleòpters troglobis de la família Leiodidae del gènere Troglocharinus, que s’ha anat distribuint de manera discontínua entre els Pirineus orientals i la costa catalana. Aquesta dispersió els ha permès colonitzar el món subterrani, però només en les zones de materials carstificables, pel que han format poblacions ben aïllades les unes de les altres i amb diferents evolucions.

Treball nº 2:

A new species of Troglocharinus Reitter, 1908 (Coleoptera, Leiodidae, Cholevinae, Leptodirini) from southern Catalonia, with a molecular
phylogeny of the related species group

V. RIZZO 1 & J. COMAS 2

1 Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-Universitat Pompeu Fabra), Passeig Maritim de la Barceloneta 37, E-08003 Barcelona, Spain.

2 Museu de Ciencies Naturals (Zoologia), Passeig Picassso, E-08003 Barcelona, Spain.


Títol: Una nova espècie de Troglocharinus Reitter, 1908 (Coleoptera Leiodidae, Cholevinae, Leptodirini) del sud de Catalunya, amb la filogènia molecular del grup d’espècies relacionades
Troglocharinus pallisei.         Foto: J. Comas, retocada

Contingut: En Joan Pallisé fa molts anys que va fent prospeccions pels relleus càrstics de la província de Tarragona. Una de les seves especialitats és la biospeleologia, havent obtingut moltes i importants troballes. En una cova de La Riba va recollir una serie de coleòpters que van resultar una nova espècie. Sabent que la Valeria estava estudiant el grup, en Jordi Comas i ella es van encarregar del treball de descripció del nou Troglocharinus pallisei, nom dedicat al seu descobridor.

Treball nº3:

Lack of evolutionary adjustment to ambient
temperature in highly specialized cave beetles

Valeria Rizzo 1, David Sánchez-Fernández 1, Javier Fresneda 2, Alexandra Cieslak 1 and Ignacio Ribera 1
1Institute of Evolutionary Biology (CSIC-Universitat Pompeu Fabra), Passeig Maritim de la Barceloneta 37–49, 08003

Títol: Falta d’adaptació evolutiva a la temperatura ambient en coleòpters del medi subterrani altament especialitzats.

Contingut: Una de les característiques de la fauna exterior consisteix a adaptar-se als canvis de la temperatura ambiental. Dins de l’ambient subterrani la temperatura es manté gairebé estable, tot i que és diferent segons l’enclau geogràfic de la cavitat: la latitud i l’altitud sobre el nivell del mar.

L’estudi vol determinar si l’important grau d’evolució que ha sofert aquesta fauna en la seva adaptació a les estrictes condicions de vida del sota terra, els ha provocat també la pèrdua d’aquesta capacitat d’adaptació a la temperatura ambient.

S’han fet assaigs tèrmics amb dos grups ben diferenciats de Troglocharinus: un de localització pirinenca, T. fonti, que colonitzen les cavitats des del Miocè, vivint a temperatures entre els 4 i els 11º i un altre grup de localització costanera del Garraf, T. ferreri, que es van introduir a principis del Pliocè i que viuen a temperatures entre els 14 i els 16º.

Les conclusions indiquen que aquestes espècies han perdut alguns dels mecanismes termoreguladors

 Treball nº 4:

The fate of deep subterranean biodiversity under climate change

David Sánchez-Fernández 1, Valeria Rizzo 1, Alexandra Cieslak 1, Arnaud Faille 2, Javier Fresneda 3, 4, Ignacio Ribera 1

1 Institute of Evolutionary Biology (CSIC-Universitat Pompeu Fabra), Passeig Maritim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain

2 Zoologische Staatsammlung, Muenchhausenstrasse 21, 81247 Munich, Germany

3 Ca de Massa, 25526 Llesp – El Pont de Suert, Lleida, Spain

4 Museu de Ciències Naturals (Zoologia), Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona, Spain

Títol: El futur de la biodiversitat subterrània profunda sota els efectes del canvi climàtic.

Contingut: L’objectiu del treball és avaluar la capacitat potencial d’un llinaje de 85 diferents espècies de coleòpters subterranis, per poder afrontar un futur canvi climàtic. La tria d’aquestes espècies inclou des de la cara nord dels Pirineus Orientals fins a la costa mediterrània, incloent una petita part de França i tot Catalunya.

De cara a enfrontar-se a un canvi climàtic amb increment de les temperatures, en principi, aquestes variacions haurien de tenir poca influència a partir de pocs metres sota terra, però cal conèixer quin grau d’adaptació té aquesta fauna davant els canvis de la temperatura i de la humitat.

El treball ha aplicat models bioclimàtics per estimar les temperatures a què van estar exposades les espècies; les actuals i les futures

Treball nº 5:

Substratum lithology determines dispersal and genetic structure
in a strictly subterranean beetle (Troglocharinus ferreri,
family Leiodidae)

Valeria Rizzo1, David Sánchez-Fernández1, Rocío Alonso1, Josep Pastor2 and Ignacio
Ribera1

1 Institute of Evolutionary Biology (CSIC-Universitat Pompeu Fabra), Passeig Maritim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain

2 Museu de Ciències Naturals (Zoologia), Barcelona, Spain

Títol: La litologia del substrat determina la dispersió i l'estructura genètica,
en un coleòpter estrictament subterrani (Troglocharinus ferreri,
familia Leiodidae)

Mapa del Garraf. En cercles vermells, les cavitats amb material estudiat en el treball nº 5
Contingut: S'estudia aquí l’efecte del substrat carstificable, en les àrees de dispersió d’una espècie històrica i endèmica de Catalunya que viu al domini subterrani del massís del Garraf.


La distinta composició del terreny (calcàries i dolomies) hi ha influït en les àrees de distribució de les tres diferents subespècies que configuren el grup del T. ferreri: T. ferreri ferreri; T. ferreri pallaresi i T. ferreri abadi.

Informarem de la cerimònia de la tesi i esperem que poguem editar-la (242 pàgines!).

Amb la nostra felicitació a la Valeria.

divendres, 10 de juliol del 2015

Nº 224. IV Trobada Ibèrica: recordatori


Del Comitè Organitzador hem rebut un recordatori de la propera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània. Recordem que ja serà la quarta trobada.


La primera va ser a València; la segona a Aveiro, Portugal; la tercera a Barcelona i ara tocarà a l’illa de Mallorca, a Sóller.


Per par de la nostra Associació ja hi ha prevista l’assistència d’alguns membres i per part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, també, incloses algunes ponències.


El termini per gaudir d’una inscripció a preu reduït ja està quasi exhaurit, però encara hi som a temps.


Tot seguit inserim textualment aquest recordatori.

Apreciados colegas:


 La organización del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea hace un llamamiento a todos los interesados en asistir al encuentro y que tienen la intención de presentar comunicaciones orales y/o pósters para que cumplimenten lo antes posible la inscripción y el envío de los resúmenes, si es que todavía no lo han hecho.


 De esta manera se evitarán gastos innecesarios y podremos organizar mejor todo el programa sin prisas de última hora.


Si algunos de Vds. piensa enviar un resúmen y por los motivos que sean le es imposible hacerlo en el plazo estipulado, por favor, comuníquenoslo via e-mail y lo tendremos en cuenta.


Solamente recordar que la mayoría de los que participamos en la organización del evento lo hacemos a título gratuito y voluntario por lo que cuanto antes podamos elaborar el programa definitivo, mucho mejor para todos.


Muchisimas gracias por su colaboración.


Comité Organizador IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea


Seguirem informant qualsevol nou comunicat.

dissabte, 23 de maig del 2015

Nº 223. IV Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània 2015, Sóller, Mallorca


El Museu de Ciències Naturals de les Balears. Sóller
Ja s’ha rebut la segona informació de la IV Trobada, que va informant de més detalls. Inserim les parts que més interés poden tenir per als interessats.


La informació l’han enviat en castellà i no l'he trobat en català. No creient necessària la seva traducció.

COMITÉ ORGANIZADOR

Guillem Mateu, Museu Balear Ciències Naturals
Damià Jaume, Institut Mediterrani d'Estudis Avançats – CSIC
Lluc Garcia, Museu Balear de Ciències Naturals
Carol Constantino, Museu Balear de Ciències Naturals
Terean Sebastián, Museu Balear de Ciències Naturals
Mateu Vadell, Museu Balear de Ciències Naturals


COMITÉ CIENTÍFICO

Xavier Bellés, Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
Alberto Sendra, Universidad de Alcalá de Henares
Vicente Ortuño, Universidad de Alcalá de Henares
Àngel Ginés, Universidad Illes Balears
Sofia Reboleira, Universidade de Aveiro
Damià Jaume, Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC)
Ignacio Ribera, Museo Nacional de Ciencias Naturales
Ana Isabel Camacho, Museo Nacional de Ciencias Naturales
Carles Ribera, Universitat de Barcelona
Juan Antonio Zaragoza, Universidad de Alicante
Paulo Borges, Universidade dos Azores
Lluc Garcia, Museu Balear de Ciències Naturals
Pedro Oromí, Universidad de La Laguna, Tenerife
Berta Caballero, Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Glòria Masó, Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Alberto Tinaut, Universidad de Granada

Rafael Jordana, Universidad de Navarra

El IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea que se celebrará en MBCN los días 25, 26 y 27 de septiembre de 2015 da continuidad a los encuentros anteriores iniciados en 2009 por el Museo Valenciano de Historia Natural y, posteriormente, bajo la responsabilidad de la Univerisidad de Aveiro (Portugal, 2011) y del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (2013). Recientemente nos invitaron a organizar la edición de este año junto con el Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados de Baleares (CSIC-UIB), una invitación que el equipo del Museo aceptó con mucha ilusión a pesar de suponer un reto debido a los recursos limitados de nuestra institución.

En el caso del Museu Balear de Ciències Naturals, la biología subterránea, ha sido desde su creación uno de los temas importantes en los programas de difusión dada la relelancia histórica que han tenido las Islas Baleares en los orígenes y en el desarrollo de la bioespeleología mundial. A pesar de no disponer el museo de un staff profesional dedicado a este campo, sí que ha contado desde sus inicios con colaboradores entusiastas vinculados a la entidad que se han entregado al estudio de diferentes grupos zoológicos bien representados en la fauna hipogea, así como también a los aspectos ambientales de las cavidades subterráneas, sin dejar de lado los relacionados con su génesis y morfología.

La aportación científica por parte de investigadores del IMEDEA, especialmente en el campo de la carcinología, es también muy conocida.

Desde un principio la propuesta contó con el apoyo de la Junta directiva de la Asociación del Museu así como con el de la Junta de Gobierno que preside el alcalde de Sóller, ciudad situada en el corazón de la Serra de Tramuntana, declarada por la Unesco Patrimonio Mundial.


La biología subterránea en las Balears, Península Ibérica y Macaronesia

En las cuevas, simas y aguas subterráneas de las Islas Baleares se han encontrado más de 300 especies de invertebrados, entre especies terrestres y acuáticas. De éstas, aproximadamente unas 50 pueden considerarse genuinamente troglobias. Más de la mitad de estas últimas son endemismos exclusivos de Baleares, un porcentaje bastante importante que da una idea de su gran valor patrimonial y de su interés para la conservación.

Los organismos de las cavidades aportan un número significativo de especies al catálogo de la fauna endémica de las Islas Baleares. Desde que Racovitza en 1905 describió Typhlocirolana moraguesi, el primer eslabón de la nueva ciencia de la Bioespeleología, han sido muchos los científicos que han penetrado en las cavidades del archipiélago en busca de nuevas especies.
 

                                               Typhlocirolana moraguesi Racovitza 1905                                                Foto: Mateo Vadell, Museu Balear de Ciències Naturals

Medalla, diàmetre 70 mm. Thyphlocirolana moraguesi Racovitza 1905.  Foto: www.delcampe.net



En este sentido hay que decir que las Balears, junto con la Península Ibérica y las Islas macaronésicas cuentan con un amplio espectro de hábitats subterráneos, que se encuentra entre los más importantes de Europa y, pese a su gran extensión y diversidad, su biota -especialmente rica en especies endémicas, muchas de ellas relictas- sólo es, aún, parcialmente conocida.

Igualmente queda mucho trabajo por hacer en el campo de la ecología del dominio subterráneo de este extenso ámbito geográfico. De cada vez más, los organismos gubernamentales competentes en la materia son conscientes de la necesidad de proteger y conservar estos ambientes, también ahora más accesibles que nunca y por lo tanto más frágiles ante amenazas como la polución o el impacto antropogénico.

Si en la Pensínsula Ibérica y Balears las cavidades cársticas han sido tradicionalmente el hábitat subterráneo más explorado bajo el punto de vista biológico -tanto en lo que refiere a la fauna terrestre como a la acuática- hay que destacar la gran importancia que tienen también otros ambientes menos conocidos como los lagos anquihalinos o el Medio Subterráneo Superficial (MSS), entre otros.

En cuanto a las islas atlánticas, su génesis volcánica confiere a su medio subterráneo unas características muy diferentes a las que tienen los hábitats de origen cárstico. Su estudio, potenciado especialmente durante las últimas décadas, ha permitido no sólo la descripción de una rica fauna sino también realizar notables investigaciones sobre la evolución y la diversificación de la fauna hipogea.

Calendario

- 15 de marzo de 2015: apertura de las inscripciones
- 15 de julio de 2015: fecha límite para enviar los resúmenes de las comunicaciones
- 20 de julio de 2015: fecha límite de inscripción con tarifa reducida
- 25 de septiembre de 2015: inicio del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea
Comunicaciones

Habrá dos tipos de comunicaciones:

Comunicaciones inéditas y comunicaciones sobre proyectos

El comité organizador del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea ha considerado idóneo reservar un apartado especial de comunicaciones para presentar proyectos de investigación en curso o proyectos de futuro recogiendo, de esta manera, los avances y el desarrollo en la investigación en biología subterránea. Pueden ser proyectos de cualquier ámbito geográfico ibérico o mundial, grupos de investigación y objetivos de futuro, asi como nuevas técnicas metodológicas en biología subterránea.

Estas sesiones sobre proyectos se desarrollarán a lo largo de la tarde del día 26 de septiembre. En función de la respuesta de los asistentes, el comité organizador se reserva la posibilidad de ampliar el tiempo dedicado a este ámbito.



RESÚMEN DE LAS COMUNICACIONES

Los resúmenes de las comunicaciones se redactarán en castellano, catalán, portugués o inglés y deben incluir:

título, autor/s, institución/es, correo electrónico y cuerpo del texto (un máximo de 200 palabras a Times New Roman 12)

El Comité Científico evaluará la adecuación de los resúmenes a los objetivos y al programa científico del IV Encuentro Ibérico de Biología Subterránea.

La aceptación de las contribuciones será notificada a los autores antes del día 31 de julio de 2015.


LAS COMUNICACIONES ORALES

Todas las comunicaciones tendran una duración máxima de 15 minutos. Después de cada una de las comunicaciones habrá 5 minutos para un turno de preguntas o discusión por parte de la audiencia. 

La sala de actos estará equipada con un ordenador Windows XP y un MacBook Pro.
Es necesario traer una copia de seguridad de las presentaciones en una unidad USB.

Las comunicaciones se llevarán a cabo en el salón de actos del colegio Sagrats Cors de Sóller (a 150 metros del museo)
Col·legi Sagrats Cors de Sóller, seu dels actes.   Foto: http://www.sagratscors.cat

LOS PÓSTERS

La medida del póster debe ser de 120 cm de altura por 80 cm de ancho. La organización proporcionará los materiales para adherirlos.  
La colocación de los carteles tendrá lugar el viernes 25 de septiembre por la tarde y el sábado 26 de septiembre por la mañana en la sala de audiovisuales del museo.

La presentación de cada póster tendrá una duración máxima de 10 minutos y habrá 5  minutos destinados al turno de preguntas o discusión por parte de la audiencia.

Las presentaciones tendrán lugar el sábado 26 de septiembre a partir de les 18 h en el museo.

PARA CUALQUIER CONSULTA O DUDA CONTACTE CON EL MUSEO:


971634064
(Persona de contacto: Carol Constantino)

648205407
(Persona de contacto: Lluc Garcia)

4encuentrobiolsubt@museucienciesnaturals.org

museubcn@gmail.com

Tornarem a informar en quan tinguem més informació.

dilluns, 18 de maig del 2015

Nº 222. Semblança biogràfica de Joaquim Mateu

Joaquim Mateu dins la Cueva del Agua, Granada, l'any 1989
El pròxim dijous dia 21 de maig a les 18.00 hores, a la Reial Acadèmia de
Ciències i Arts (La Rambla, 115, tocant la plaça de Catalunya, Barcelona), previ a la Junta General, tindrà lloc un breu acte obert a tothom en què l’Acadèmic Dr. Xavier Bellés farà una semblança biogràfica de Joaquim Mateu, que també fou membre corresponent d'aquesta Acadèmia.

En Dr. Joaquim Mateu Sanpere (Barcelona 1921-2015) va ser un eminent científic reconegut arreu del món. Espeleòleg, Entomòleg, Arqueòleg, gran entusiasta del dibuix i de la fotografia i un llarg etc. També es va dedicar als estudis biospeleològics

En Joaquim ens va deixar el 20 de gener d’enguany, però pels que hem tingut la sort de poder gaudir d’ell, sempre el tindrem al nostre costat.


Valgui aquest acte perquè en Xavier ens faci recordar detalls que potser ens havien passat per alt.

dilluns, 27 d’abril del 2015

221 Una nova espècie de coleòpter cavernícola dels Ports

Un magnific exemplar mascle de la nova espècie       Foto: Jordi Comas
Al massís dels Ports, Tarragona, es va descobrir una nova espècie de coleòpter subterrani, fruit d’una serie d’activitats biospeleològicas entre membres del Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona; de l’Associació Catalana de Biospeleologia. i de la SIE de l'Àliga. El treball s'acaba de publicar a la prestigiosa revista Animal Biodiversity and Conservation 38.1 (2015), d'on s'ha extret la informació d'aquest post.


L’any 2012, el Departament d' Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb la col·laboració de l'Associació Catalana de biospeleologia, va realitzar un estudi biospeleològic de la fauna d’artròpodes del Parc Natural dels Ports. Els resultats es van publicar el 2013 a Cingles, butlletí informatiu del Parc Natural dels Ports, 3: 7–11. Caballero–López, B., i Masó–Ros, G., van ser-ne les autores. Durant l’estudi per a la determinació de la fauna recol·lectada, es va identificar una nova espècie de coleòpter caràbid, que es descriu en aquest treball.
Cabeza y pronoto en visión dorsal: Izq., Laemostenus (Antisphodrus) portsensis sp. n., holotipo; Centro, L. (A.) lassallei, de Beceite (Teruel); Dcha., L. (A.) levantinus, ejemplar de la Cueva de las Maravillas (Castellón).
A new species of Laemostenus Bonelli, 1810 (Coleoptera, Carabidae) from Els Ports Natural Park (Catalonia, northeastern Iberian peninsula)

Autors: M. Prieto; J. Mederos i J. Comas

Referència completa de l’article (s'ha publicat en anglés):

Prieto, M., Mederos, J. & Comas, J., 2015. A new species of Laemostenus Bonelli, 1810 (Coleoptera, Ca­rabidae) from Els Ports Natural Park (Catalonia, northeastern Iberian peninsula). Animal Biodiversity and Conservation, 38.1: 23–30.
Resum: (s’ha deixat l’original, que és en castellà)

Un nuevo Laemostenus Bonelli, 1810 (Coleoptera, Carabidae) del Parc Natural dels Ports (Cataluña, nordeste de la península ibérica).— Se describe Laemostenus (Antisphodrus) portsensis sp. n., localizada en cinco cavidades del Parc Natural dels Ports. Se compara con sus vecinos geográficos, L. (A.) levantinus (Bolívar, 1919) y L. (A.) lassallei Mateu, 1989, de los que se distingue por la forma de la cabeza y el pronoto, y espe­cialmente por la morfología de la genitalia masculina. Se completa el estudio aportando datos sobre el hábitat y la ecología de la nueva especie.
Palabras clave: Coleoptera, Carabidae, Laemostenus (Antisphodrus), Especie nueva, Península ibérica, Ca­taluña, Hábitat cavernícola.
 Material estudiat: (♂ mascle. ♀ femella)
Holotipus: ♂, Avenc dels Ermets de Passamonte, Prat del Comte, P. N. Els Ports, Tarragona, Catalunya. 18 IV–29 VIII 2012 (trampes)

Paratypus: Avenc dels Ermets de Passamonte, Prat del Comte (trampes): 18 IV–29 VIII 2012, 3♀♀; 21 X–28 XI 2012, 4♂♂ i 8♀♀; 28 XI 2012–7 II 2013, 2♀♀; 7 I–13 III 2013, 1♂; Cova del Conill, Horta de Sant Joan (trampes): 18 IV–31 VIII 2012, 2♀♀; 31 VIII–28 XI 2012, 1♂; 28 XI 2012–7 II 2013, 2♂♂ i 3♀♀; Avenc de la Barcina, Roquetes: 24-V-2012 (captura directa), 1♂ i 1♀; 24 V–8 X 2012 (trampes), 1♀; Avenc dels Ma­melons, Tortosa: 7 IX 2012 (captura directa), 1♂. Forat del Rastre, Roquetes: 22 XI 2012 (captura directa), 1♀.
Localització del Parc Natural dels Ports i situació de les
cavitats a on s'ha obtingut el material de la nova espècie
Àrea de distribució de Laemostenus (Antisphodrus) portsensis sp. n., L. (A.) lassallei,
i L. (A.) levantinus (només es mostra el nort de la província de Castelló).
Al Llevant ara hi ha aquestes tres espècies; la nova, i les altres dos que ja es coneixien de temps.

Enhorabona pel descobriment. N'esperem més!