dimecres, 25 d’octubre del 2017
dimarts, 26 de setembre del 2017
Nº 258. Val més estar ben previnguts!
![]() |
| Any 2006. Un campament a la serralada del Bou Iblane, dins d'una de les expedicions del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. |
Davant dels fets d'aquests dies en què ens estan
traient molts drets i moltes iniciatives, ens hem de preguntar si podrem
continuar fent les nostres estimades activitats d'espeleo i de bioespeleologia.
A cop d'ull sembla que no han de ficar-se amb
nosaltres, però tampoc ho tinc clar. Els nostres clubs, grups i associacions, a ells els poden semblar uns
nuclis d'activitats subversives i potser també, ben aviat, ens trobarem
intervinguts els nostres arxius, llibres i ordinadors.
També podria ser que els tresorers ens trobéssim els
comptes bloquejats i no poguéssim comprar cap material tècnic, i molt menys
cintes d'instal·lació de colors vermell i groc, no fos cas que en cosir-les
semblessin senyeres.
Per si un cas, sembla que és recomanable guardar
alguna copia de seguretat ben lluny de les seus socials i tenir la casa neta,
per allò del que diran si troben pols sota el llit.
Els que feu espeleobusseig, obriu bé els ulls, no
sigui cas que en sortir a la superfície us trobeu alguna embarcació amb el
Piolín.
![]() |
| Els nostres avanpassats també van tenir algun 1-O. D'El Periódico, 25-09-2017 |
Que tots estiguem bé a partir del dia 2 de novembre.
dilluns, 17 de juliol del 2017
Nº 257. Pròxima expedició Marroc 2017
![]() |
| El monumental pou de la Gouffre Friouato (170 m), a Taza. Veieu les escales per l'ús turístic |
Les dates de la sortida encara no estan ben determinades, però serà
dins d'aquest mes d'agost i als voltants del dia 8. La durada prevista és d'unes tres setmanes i les
zones a visitar s'exposen en el següent mapa.
1: Regió de Berkane: Takerboust
2-Regió de Taza: poblacions de Merhraoua i Bab
Bouidir
3-Serralada del Bou Iblane
4-Regió de Azrou; Aïn Khala
5-Regió de Beni Mellal: Fariata; Tagzirth; Taglefth
i Aglefth
6-Regió de Agadir:Tizgui n´Chorfa i Tarhazoute
Per diversos problemes no hem estat a temps de
demanar els permisos regionals corresponents i no sabem què ens trobarem. És
possible que d'aquestes previsions tan àmplies, algunes destinacions no es
puguin complir, tot dependrà de les postures dels caids. En l'expedició de
l'any passat ja vam tenir aquests problemes i ens van fer marxar d'alguns llocs
amb excuses o per no tenir permís.
![]() |
| Al Marroc també hi fa fred. En Francesc Sas la boca de l'Iri Bouglemane, Aït Mehammed, desembre 1968 |
![]() |
| Les estructures metàl·liques dins la Grotte Chicker, Taza, en previsió del turisme |
Us tindrem informats de les notícies que ens vagin
enviant durant les activitats al Marroc.
Etiquetes de comentaris:
Activitats S.I.E.,
Bioespeleologia,
Marroc,
Noves espècies,
Recerca científica
dilluns, 3 d’abril del 2017
Nº 256. Important treball sobre els nostres pseudoescorpins
![]() |
| Troglobisium racovitzai. Colonitza les cavitats del Garraf; Tarragona i Castelló. Foto: Agustí Meseguer, cova d'en Merla |
El company J. A. Zaragoza, d'Alacant, ha fet un gran
treball d'estudi d'una gran part dels pseudoescorpins cavernícoles de la Península Ibèrica; Canàries i Balears.
Tres subgèneres del gènere Chthonius:
Ephippiochthonius; Globochthonius i Hesperochthonius, han estat passats a
gèneres. Descriu dos nous gèneres: Cantabrochthonius i Occidenchthonius. Però
no acaba aquí la cosa, a més, descriu 35 noves espècies com a conseqüència de
la revisió feta. Total, un treball de 221 pàgines que ha estat publicat, en
anglès, com a monografia a la important revista ZOOTAXA.
Resumen (s'ha deixat la versió en castellà):
Se presenta la revisión taxonómica del subgénero
Chthonius (Ephippiochthonius) en la Península Ibérica, las Islas Baleares y
Macaronesia. Nuevas características no publicadas previamente, junto a otras
insuficientemente estudiadas, prueban aquí su utilidad taxonómica, tales como
los patrones de las lirifisuras de la quela, la quetotaxia de la mano de la
quela y el complejo condilar de la quela.
Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:
Tres taxa previamente considerados como subgéneros de Chthonius son aquí elevados a rango genérico:
Ephippiochthonius
n. stat.
Globochthonius
n. stat.
Hesperochthonius n. stat.
Se describen dos nuevos géneros:
Cantabrochthonius
n. gen.
Occidenchthonius
n. gen.
Treinta y cinco nuevas especies son descritas:
Ephippiochthonius aini n. sp. E. andalucia n. sp.
E. aurouxi n. sp. E. benimaquia n. sp.
E. caceresi n. sp. E. caste-llonensis n. sp.
E. comasi n. sp. E. fadriquei n. sp.
E. galcerani n. sp. E. gonzalezi n. sp.
E. henderickxi
n. sp. E. ibiza n. sp.
E. masoae n. sp. E. portugalensis n. sp.
E. riberai n.
sp. E. serengei n. sp.
E. sevai n. sp. E. tarraconensis n. sp.
E. vicenae n. sp. E. zaballosi n. sp.
Occidenchthonius
anae n. sp. O. beieri n. sp.
O. ebo n. sp. O. felgueraorum n. sp.
O. gardinii n.
sp. O. hoerwegi n. sp.
O. lencinai n.
sp. O. mahnerti n. sp.
O. mateui n. sp. O. montagudi n. sp.
O. murcia n. sp. O. oromii n. sp.
O. ortunoi n. sp. O. riopar n. sp.
O. serranoi n. sp.
Se designa un neotipo para Ephippiochthonius
catalonicus (Beier, 1939), n. comb. Como resultado de los cambios genéricos, se
proponen 45 nuevas combinaciones para especies.
Nota de l'autor del post:
Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.
Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.
Quan parla de n. stat. (nou estatus, nova categoria), es refereix al fet que una determinada espècie ha passat, per exemple, de subgènere a gènere (ha pujat de categoria). També pot ser a l'inrevés, que baixi de categoria. Quan escriu n. comb. i també nuevas combinaciones para especies, es refereix al fet que una determinada espècie hagi estat canviada de gènere, però sense haver pujat ni baixat de categoria.
Per a la separació entre espècies, els principals òrgans que es comparen són els apèndixs en forma de pinces (que són les de mida més gran i serveixen per capturar altra fauna) i els quelícers (que també són unes pinces però molt més petites i que són les que roseguen la captura). També es comparen els òrgans sensorials i l’escut prosòmic o cefalotòrax, que és el cap i el tòrax que el tenen fusionat en una sola peça.
![]() |
| Detall de la part de Catalunya del mapa anterior nº 322 |
Observacions: (Text del treball, simplificat, modificat i traduït al català)
Chthonius (Ephippiochthonius) catalonicus va ser
descrit per Beier l'any 1939, com a una subespècie de C. (E.) hispanus Beier,
1930, basant-se en un únic exemplar mascle recollit per Ventalló i dipositat al
Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Resulta que el material estudiat, avui
no es troba, sembla que durant la guerra civil espanyola es va perdre. L'autor
d'aquest treball, en J.A. Zaragoza, va demanar a la nostra Associació Catalana
de Bioespeleologia que intentessim aconseguir algun exemplar de C. (E)
catalonicus de l'avenc de Sant Roc, a Begues, d'on era el material original amb
el qual es va descriure. En Floren Fadrique i el Josep Pastor ho van
aconseguir. Aquest nou material ha servit per poder aclarir l'estatus taxonòmic
d'aquesta espècie i la seva redescripció segons les pautes actuals. Tot seguit podem veure els dibuixos de la seva descripció.
![]() |
| Fotos amb el microscopi electrònic. Detalls de les articulacions; pinces i elements sensorials diversos |
El nostre reconeixement al gran treball d'en Zaragoza, que no és més que una altra mostra de la seva gran dedicació a l'estudi d'aquests aràcnids: els quernets, també dits pseudoescorpins.
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Biografia,
Ecologia,
Medi Subterrani Superficial,
Museu de Ciències Naturals,
Noves espècies,
Recerca científica.
dilluns, 20 de març del 2017
Nº 255. V Encuentro Ibérico de Biología Subterránea
Com a recordatori:
-I Trobada: València, juliol 2009
-II Trobada: Aveiro, Portugal, setembre 2011
-III Trobada: Barcelona, octubre 2013
-IV Trobada: Illa de Mallorca, setembre 2015
Els impulsors d'aquest acte, són els companys del
Grupo de Espeleología de Villacarrillo, que han aconseguit interessar al
Laboratorio de Entomología Aplicada; al Grupo de Edafología Ambiental de la
Universidad de Sevilla i la
Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.
Se'ns ha fet arribar un primer escrit en què es dóna
a conèixer la futura realització d'aquest important "congrés" que es
van iniciar l'any 2009 gràcies al company Alberto Sendra de València i que
tenen un caire biennal.
En un curt termini crearan una pàgina Web, així com
la tramesa d'una primera circular.
Contactes: Lab. Entomología Aplicada. Dpto. de
Zoología. Fac. de Biología. Universidad de Sevilla. C/ Profesor García González
s/n. 41012-Sevilla.
E-mail: 5encuentrobssevilla@gmail.com
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Convocatòries,
Ecologia,
Recerca científica,
Trobades
dilluns, 13 de març del 2017
Nº 254. Nou llibre dels coleòpters cavernícoles
S'acaba d'editar el catàleg de coleòpters leiodids de la península Ibèrica, incloent-hi també els de les illes Balears.
Els Leiodidae són una família de coleòpters. Els
Cholevinae són una subfamília dels anteriors i a ella pertanyen moltes de les
espècies que colonitzen els ambients subterranis, entre ells, quasi tots els de
Catalunya. Els més coneguts
per nosaltres són els Speonomus; Speophylus i Troglocharinus, dels que tantes
vegades n'hem anat parlant en diferents articles.
Entre les publicacions del Museu de Ciències
Naturals de Barcelona, hi ha les Monografies. Aquest catàleg s'ha editat com a:
Monografies nº 7 del Museu de Ciències Naturals de
Barcelona.
Els autors són J. Fresneda i J.M. Salgado, grans
especialistes en els coleòpters que colonitzen el sota terra.
El treball omple un llibre de 308 pàgines de mida
297 x 210 mm, en què hi ha cabuda per a les 275 espècies que s'han descrit al
llarg de 182 anys. Una feina descomunal! També es mostren 217 mapes de
distribució d'espècies, etc.
Aquest treball es pot descarregar per internet,
cercant al Google: Catálogo de los Coleópteros Leiodidae Cholevinae Kirby, 1837
de la península Ibérica e islas Baleares, dins de les pàgines del Museu de
Ciències Naturals de Barcelona.
Tot seguit es mostren algunes pàgines del llibre i
uns quants apartats, per donar-nos una certa idea del contingut.
Per cert, el nostre amic i company d’aventures, l’Agustí Meseguer, és l’autor de la
foto de la portada.

La nostra enhorabona als autors.
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Ecologia,
Museu de Ciències Naturals
dilluns, 27 de febrer del 2017
Nº 253. Ja tornem a ser-hi: Biospeleologia o Bioespeleologia?
Nota: Aquest mateix article es va publicar amb el títol Vinga, tornem-hi:
Biospeleologia o Bioespeleologia?, al blog espeleoblog.com.es, en data
23-02-2017. Com sigui que té interès per a la normalització lingüística de la
nostra principal especialitat, l'estudi dels éssers vius del subsòl, s'ha
cregut convenient la seva repetició en el present blog a fi de donar més a conèixer
aquests canvis en la terminologia científica. El canvi del títol servirà per
poder diferenciar el medi de la publicació en cas de cita.
Des que vaig iniciar-me en la biologia subterrània, d'això ja en fa més de
cinquanta anys, ho he vist escrit de les dues formes: biospeleologia i
bioespeleologia, sense saber ben bé en quines ocasions s'emprava una o altre. I
això tant en català com en castellà.
Orígens del terme bioespeleologia:
Armand Viré (1869-1951. La seva mort va ser consequència de les
complicacions mèdiques d'un accident en un avenc), va crear el terme francès
Biospéléologie poc abans de l'any 1900. Amb aquest mot es designa la ciència
que estudia els éssers vivents que colonitzen l'àmbit subterrani.
A partir de l'any 1904, Émile G. Racovitza modifica el terme, passant a
dir-se Biospéologie. Avui dia, a França, hi conviuen els dos termes.
![]() |
| Émile Racovitza. Foto d'internet |
L'any 2011, iniciant les col·laboracions amb el bloc Sarawak i Qui és Qui,
es va plantejar quina era la forma correcta d'escriure-ho, per seguir tots una
mateixa norma.
El 28 de maig de l'any 2011 es va editar en aquest blog un post que parlava del canvi del terme bioespeleologia per biospeleologia. No repetirem tot l'escrit, només el més important:
El 28 de maig de l'any 2011 es va editar en aquest blog un post que parlava del canvi del terme bioespeleologia per biospeleologia. No repetirem tot l'escrit, només el més important:
-Es va consultar la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Llengua
Catalana, Enciclopèdia: El terme era Biospeleologia.
-Es va consultar el Cercaterm del Consorci de Normalització Lingüística: El
terme era Bioespeleologia.
Es va fer una consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana, rebent la següent
resposta:
Efectivament, el nostre diccionari i l'Enciclopèdia entren biospeleologia.
La forma bioespeleologia proposada, creiem que prové del Termcat, el centre
oficial que s'encarrega de fixar la terminologia en llengua catalana
(www.termcat.cat). En el seu servei de consultes en línia Cercaterm, té entrada
aquesta forma, amb 'e'. Tenint en compte aquesta divergència, els hem adreçat
la següent consulta:
Consulta de la GEC al TERMCAT:
Data de la consulta: 2011-04-04 09:49:31 Terme: bioespeleologia Llengua:
Català Àrea temàtica: Esports.
Per quin motiu s'ha adoptat aquesta forma, amb 'e' protètica, al Diccionari
general de l'esport? Al document normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans
sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una
essa inicial etimològica seguida de consonant, apareix, com a exemple,
'biospeleologia'. També entra amb aquesta forma a la Gran Enciclopèdia Catalana
i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.
Resposta rebuda del TERMCAT A LA GEC: Data de la resolució: 2011-04-05 12:07:17.
Resolució:
Efectivament, la forma normativa en català és biospeleologia. Esmenarem tan
aviat com sigui possible les dues fitxes que consulta el Cercaterm amb la forma
bioespeleologia.
Llavors sí que ja ho vam tenir tots ben clar: En català havíem de dir-ne
BIOSPELEOLOGIA- BIOSPELEÒLEG. Però...
Fa pocs dies estava escrivint un nou post i, com sempre, el vaig passar pel
corrector ortogràfic català softcatala.org. Volia corregir-me el terme
"biospeleologia", dient-me que el correcte era
"bioespeleologia". Vaig creure que era un error del programa i com
sigui que estava veient una finestra que deia:
Ajudeu-nos a millorar
Heu trobat un error? Aviseu-nos si veieu cap problema.
No ho vaig pensar més, vaig enviar-los el següent mail:
Comentari: Corregint escrits biològics, faig servir sovint el terme
BIOSPELEOLOGIA. El corrector em diu que ha de ser BIOESPELEOLOGIA. Tinc bones
referències que el correcte és el primer. Salutacions. Lluís.
Al cap de pocs minuts ja rebo la resposta (cosa digna d'elogi!):
Bon dia, Lluís.
Gràcies pel comentari. Efectivament, pots trobar la forma biospeleologia en
el Termcat, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (diccionari.cat) o en
Diccionari Normatiu Valencià (www.avl.gva.es/lexicval/).
De totes maneres, amb la nova ortografia de l'IEC la preferència en el cas
de la "e" protètica ha canviat de manera prou notable. En la nova
ortografia fins i tot apareix explícitament la paraula bioespeleologia (pàgina
6):
http://www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf
No ens agrada tot el que ha decidit l'IEC, però en aquesta qüestió concreta
pensem que l'encerten, i que de fet és l'únic criteri raonable. Per això ho
mantindrem així en el diccionari del nostre corrector.
Atentament,
Transcripció literal de la part de la pàgina 6 que inclou bioespeleologia:
... Hi ha un altre canvi a destacar pel que fa a l'ortografia dels
compostos, que ve a modificar l'acord aprovat el 19 de gener de 1996: s'ha
afegit una "e" epentètica als compostos el segon component dels quals
comença per "s" seguida de consonant quan aquest component coincideix
amb un mot de la llengua que comença per "e" (per exemple,
angioespasme, arterioesclerosi, bioespeleologia, corticoesteroide, cronoestratigrafia,
endoesquelet, feldespat, geoestacionari, hidroestàtic, termoestable, en comptes
de angiospasme, arteriosclerosi, biospeleologia, corticosteroide,
cronostratigrafia, endosquelet, feldspat, geostacionari, hidrostàtic,
termostable). Amb això es facilita la coneixença de l'ortografia d'aquests
compostos perquè els assimila a la resta de compostos i prefixats (autoescola,
infraestructura, poliesportiu, preescolar, etc.).
Fins aquí el darrer capítol de la qüestió BIOS o BIOES. Ara torna a guanyar
la més llarga: bioespeleologia.
Ens haurem d'acostumar a parlar i escriure correctament el terme.
Lo saben aquell que diu (més o menys)?: Ara que ja sabia dir fragoneta,
resulta que s'ha de dir mamovolumen.
Veurem d'aquí a uns anys si en tornem a parlar...
Etiquetes de comentaris:
Bioespeleologia,
Normalització lingüística
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




























