dijous, 29 d’octubre de 2009

Història del descobriment d'un nou coleòpter

Fa pocs dies he tornat per enèsima vegada a la cova de Les Encantades del Puigmal. El motiu: la recerca d'un coleòpter cavernícola de la família dels trèquids, força esquiu: Geotrechus (Geotrechidius) puigmalensis.

El vaig capturar per primera vegada l'estiu de 1973. Posteriorment a aquesta troballa, que va resultar ser una femella, vaig sovintejar les visites a aquesta cavitat, moltes vegades en solitari, per tal de capturar un mascle, llavors l'únic element vàlid per poder fer un correcte estudi taxonòmic, ja que podia ser una nova espècie.

Merçes a aquesta recerca, vaig aprendre a estimar les contrades on hi ha aquesta cavitat, al vessant sud del Puigmal. Pels anys setanta i pels horaris laborals de llavors (encara es treballava dissabte al matí), em veia obligat, després d'agafar el tren fins a Ribes de Fresser, a anar caminant fins Queralbs, (els diners no donaven prou per agafar el tren cremallera) i tot pujant per la sendera de la font de l'Home Mort fins a la cova de les Encantades, amb el resultat d'arribar-hi a mitjanit. El paisatge d'alta muntanya, a la nit, presentava un aspecte grandiós, irreal, surrealista, que em feia sentir empetitit i vulnerable. Però tot plegat, va ser una època plena de il·lusions, d'esforços amb resultats poc compensats, però que em van omplir de satisfacció personal. Es pot dir que el total de visites, només entre 1973 i 1974, va ser d'una dotzena.Una vegada més he pujat a les Encantades, ara més mecanitzat que fa trenta cinc anys, per tal d'aprofitar temps i feina. Ara, hi anem en un tot terreny fins la Font de l'Home Mort, estalviant tres o quatre hores de caminar des de Ribes o Queralbs. Hi tornem amb tota la il·lusió que ens va transmetre el nostre mentor: el Dr. Francesc Español.

Aquest Geotrechus cal dir que va tindre una historia una mica fosca, que mereix quatre mots. Capturat en 1973, de moment no va poder ser descrit per tractar-se d'una sola femella. Nombroses visites i trampeig no van donar cap resultat, essent abandonada la recerca. En un començament, es va pensar que tan sols arribaria a ser una subespècie per la seva similitud exterior amb Geotrechus seijasi de la Fou de Bor. Posteriorment Àngel Lagar publica la seva descripció en l'any 1981, donant-li categoria d'espècie i anomenant-lo Geotrechus puigmalensis
Aprofito per comentar que des del punt de vista de fauna, es tracta d'una clàssica cavitat freda d'alta muntanya -1900 m snm i ambient entre 7 i 8º-, amb molt pocs recursos alimentaris i poca fauna -alguns litòbids i col.lèmbols i poc més-, i a més del Geotrechus, altres dos coleòpters cavernícoles: Perriniella bofilli i Parvospeonomus delarouzeei.

Degut al poc material disponible per a l'estudi i a l'estil i tècniques de temps passats, actualment la descripció resta molt desfasada. Per tal d'actualitzar-ho, l'equip format per Glòria Masó; Jordi Agulló i Miquel Prieto del Museu de Ciències Naturals de Barcelona , decideix re-descriure aquesta espècie amb els models actuals. Una altre llarga serie de visites a la cova, adobades amb trampeig i molta insistència, ens permet recol·lectar els exemplars adients per poder portar a bon terme aquest estudi: Primer es va agafar una femella; després -estiu 2004- un mascle, el primer conegut! També es visiten i trampegem altres petites cavitats de la zona, (cova del Penitent; cova de la Fontseca; cova de l'Infern), amb un resultat negatiu. Aquestes captures realitzades a les Encantades ens permeten finalitzar el mencionat estudi, que veurà la llum en un breu espai de temps.
La darrera visita, 4-X-09 hi varem anar l'Arnaud Faille i jo, amb l'objectiu, i així s'ha aconseguit, obtenir algun exemplar per tal d'analitzar i seqüenciar el seu ADN.

Però... He tingut una petita desil·lusió al recol·lectar el material que necessitàvem: pot ser que hagi perdut la fosca raó de pujar a Les Encantades, per recórrer les seves tortuoses i gelades galeries, per guaitar els paisatges lunars de les seves contrades, més lunars encara contemplats i admirats de nit.

Em pregunto quan trobaré altra motivació per perdrem per les Encantades.

Autor: Floren Fadrique

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada