Nº 047. Un coleòpter cavernícola invasor a l’avenc Emili Sabaté

El problema de les espècies invasoras en les cavitats Fa un temps, el nostre estimat company Oleguer Escolà ens va comentar un antic assumpte força curiós: Havia trobat uns coleòpters cavernícoles en una cavitat prou coneguda de tots: l´avenc Emili Sabaté, i a més, en diverses ocasions. (Escolá, 1990 i 1994; Rubinat, 1995).Això no tindria, res de particular si no fos que aquesta especie de coleòpter, en aquest forat no hi encaixava, no hi hauria d'estar. En efecte, després de l'estudi, es va comprovar que es tractava d´un Parvospeonomus, un gènere que tan sols es troba en les cavitats del nord de les províncies de Barcelona i Girona. Que hi feia en el país dels Troglocharinus -el típic coleòpter del Garraf-un Parvospeonomus? En aquest lloc geogràfic tant allunyat de la seva àrea típica de distribució? Jordi Comas es va interessar per l'afer i efectivament, a les acaballes del 2003, també va capturar en aquest avenc més exemplars, constatant que es tractava d´una colonització molt estranya.

Per considerar que, com a poc, es tenia que investigar que havia passat, vam parlar de les hipòtesis més inversemblants per justificar aquest cas, tot i que estem convençuts de que es tracta d'algun experiment poc reflexionat de intentar repoblar la cavitat. Ens vam decidir a fer una nova recol.lecció en aquest avenc, per tal de disposar de material recent i copsar in situ, si encara persistia l'espècie introduïda; en quina quantitat i la possibilitat d'estudiar i comparar el seu ADN amb el de les poblacions típiques. El dia 30 de juliol d'enguany varem fer una sortida, assistint-hi tres biòlegs del Museu de Ciències Naturals de BCN: Neus Braña; Mireia Nel.lo i Jordi Agulló, i a més Jordi Comas i Floren Fadrique.

Malgrat els esforços i l'amplia recerca de les cinc persones durant unes hores, no es va trobar cap exemplar de l'espècie introduïda. Curiosament, aquesta cavitat sempre ha tingut una certa fama d'azoica, tot i que durant la nostra visita varem poder observar diferents espècimens com insectes diplurs i col.lèmbols; aràcnids araneids i pseudoescorpins (el "gegantesc" Troglobisium racovitzai) i algun quilòpode litòbid. Amb un resultat tan prim, es tindrà que fer una recerca més exhaustiva: recol.lectar aquesta espècie de coleòpter presumptivament introduïda o bé, després d´un determinat nombre de visites a la cavitat sens cap resultat, donar per ultimat aquest tema dels Parvospeonomus introduïts a aquest avenc. Es podrien haver extingit o autoerradicat per diverses raons i no arribar a crear una nova població auto sostenible: per inadaptació d'aquesta espècie al seu nou hàbitat; per escassa capacitat reproductiva de l'element introduït; absència del nínxol ecològic adequat, etc. Tot i les recerques mantingudes per esbrinar l'origen d´aquesta introducció intencionada (no creiem, ni de bon tros, que hagi pogut ser accidental), no s'ha pogut obtenir cap dada sobre quan i quin nombre d´exemplars van ser introduits; motius, possible existència d'altres cavitats infestades a més de l´avenc Emili Sabaté, etc.

Fem una crida per que la conservació de les cavitats sigui un fet en tots els aspectes, no tan sols en l'estètic o visual. Les pintades, trencadisses de formacions o abandó de restes són fets que degraden, alguns de forma irreversible, el nostre patrimoni subterrani. Ara bé, l’alteració dels biòtops cavernícoles mitjançant l´entropització o bé la introducció d'espècies al·lòctones, que poden arribar a pertorbar o en el pitjor dels casos, desplaçar l'espècie autòctona, provocant una pèrdua de biodiversitat per invasió biològica, és també una forma de destrucció d'un delicat equilibri que sota terra, ha trigat milions d'anys en aconseguir una distribució biogeogràfica basada en una evolució molt especialitzada i marcada per unes pautes íntimament relacionades amb les especials condicions dels ecosistemes subterranis.

Autor: Floren Fadrique