dimecres, 21 d’abril de 2010

Manual de Biologia Subterrània. Any 1913

El primer manual dedicat a la fauna subterrània?

Aquest manual va ser escrit per E. Racovitza -a l'obra no es menciona l'autor, però va ser ell, i possiblement alguns altres membres- dins de l'institució Biospéologica, creada el 1907 a partir de la col.laboració entre R. Jeannel i E. Racovitza per un projecte per coordinar a nivell mundial els estudis de la fauna subterrània.



El nostre agraïment a J.M. Victoria que s'ha encarregat de la presentació en format Scribd.

-Nota complementària:
Els primers treballs de Biospéologica es publiquen a la revista Archives de Zoologie Expérimentale et Générale sota aquest títol genèric -Biospéologica-, encapçalant-los el cèl·lebre Essai sur les problèmes biospéologiques, la més transcendental obra científica d'en Racovitza que va escriure durant la seva estada al Laboratori Arago de Banyuls, que es va publicar el maig de 1907 i que va ser l'inici de la moderna biologia subterrània actual.
El manual tracta de la recol·lecció i de la conservació, però sense parlar dels diferents biòtops o indrets de dins les cavitats en els que més possibilitats hi ha de fer-nos amb captures. Té molt d'interès per diverses raons:

-Pel seu autor, Racovitza.

-Es va editar el juliol de l'any 1913. Ben poc falta per complir els cent anys!

-Només se'n va fer una tirada de 200 exemplars, per a la seva distribució als col.laboradors de Biospéologica. No estava a la venda

-És un manual històric. Sembla ser que és el primer en biologia subterrània

-En quasi tots els aspectes continua sent vigent avui dia

Hi ha un detall curiós, i és que no es parla mai de l'aspirador. Com a conseqüència cal preguntar-nos –jo no tinc la resposta-: Quan es va inventar o començar a utilitzar l'aspirador en la recollida de fauna? En absència de l’aspirador, les indicacions parlen de la captura amb pinces, unes pinces toves per tot el que sigui fauna superior a uns 3 mm aprox.
Un altre detall és l'insistent menció d'estris per la captura de la fauna aquàtica. Hem de saber que alguns dels principals científics de la institució Biospéologica, com Racovitza, estaven especialitzats precisament en la fauna aquàtica –crustacis- i segurament per això hi dediquen més extensió.
La institució era molt exigent amb les explicacions i descripcions que els recol.lectors han de fer de la cavitat i el diferents hàbitats en que han trobat les mostres de fauna.
Es diu al manual:
-Fa falta que el material i les dades que l'acompanyen siguin suficients com per permetre els estudis de filogènia i de distribució biogeogràfica minuciosa...

-Es necessari que aquest material permeti reconstruir els esdeveniments, múltiples i complexes, que han originat el naixement del Món subterrani actual...

Totes aquestes exigències ens poden semblar exagerades, però hem de pensar que, passat un temps, ja ningú es recorda de quina cavitat es tracta i a on i com era, i d'això en tenim molts exemples fins i tot entre nosaltres mateixos que portem molts anys de dedicació.
Poc desprès el mateix Racovitza escrivia al naturalista austríac A. Paganetti: Ara que aquest manual ja s'ha editat, que les instruccions i les explicacions estan ben detallades i exposades, estem decidits a rebutjar el material que no ha estat recollit segons les normes que hem donat i que no està acompanyat de les explicacions dades indicades al manual.

També escrivia al prehistoriador Henri Breuil: Aprofito la ocasió per insistir sobre la necessitat de tenir les dades complertes de les cavitats que voleu siguin incloses a les Énumérations -una relació exhaustiva de totes les cavitats visitades pels membres i col·laboradors de Biospéologica-. Porteu a la butxaca les fitxes i ompliu-les en sortir de la cova amb la col·laboració dels guies; això us evitarà difícils investigacions posteriors i també us evitarà errors.

Segells dedicats a E. Racovita -recordem que així s'escriu en rumanès-

Tots haurem gaudit amb la seva lectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada