Nº 186. Com projectem i realitzem les expedicions biospeleològiques al Marroc 1(3)

Primer tram de la cova Ifri Caïd, a Aït Mehammed, en època d'estiatje

Des de l’any 2001, la nostra Associació Catalana de Biospeleologia porta a terme una expedició anual al Marroc, alguns anys, dues, sota el nom de Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc, que és com es denomina oficialment aquesta activitat. Tot i que porta el nom d’Atlas, també es visiten altres massissos com el Rif, etc.

Fins l'any 2013 inclòs, el total d’expedicions ha estat de setze.

En aquests dos posts, explicarem de quina manera preparem cada any aquestes activitats, sempre tenint present les nostres possibilitats i les característiques del país veí. Això pot servir a altres grups que desitgin conèixer aquest país des del punt de vista d’exploració espeleològica. Donada l’extensió total de l’article, es presentarà dividit en tres post consecutius.

Durant la primera expedició, l'any 2001

En Floren Fadrique va ser l’iniciador de les expedicions. El primer any, el 2001, partint de les informacions de les expedicions catalanes dels anys 60-70, va organitzar un grup format per set participants catalans més dos marroquins i van visitar les zones d’Azrou, Aït Mehammed i  Bou  Denib. De seguida es va donar comte de l’interès que tenia el Marroc des del punt de vista de la seva especialitat: la Biospeleologia. En aquesta primera sortida ja en van descobrir dues noves espècies de coleòpters cavernícoles: Trechus fadriquei (Ifri Friouato) i Torneuma  troglodytis  (Kef Aziza).

El coleòpter cavernícola Torneuma troglodytis, de la cova Kef Aziza, Tazzouguert, Boudenib, una de les dues novetats de l'expedició del 2001

Aquest bon inici va suggerir la continuïtat dels viatges al Marroc tot creant un grup estable de treball d’organització de les campanyes i de l’estudi del material obtingut: el Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc. Des de llavors, ja es porten 16 expedicions. Quasi cada any, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha subvencionat part de les despeses, fet que ha permés aquesta activitat continuada.

-Introducció:

Precedents històrics:

Les primeres exploracions al Marroc amb un caire ja científic, van iniciar-les el juny de l’any1934 el matrimoni Casteret: Norbert i Elisabeth. Les autoritats de Taza van encarregar un estudi pel subministrament d’aigua a la ciutat, així com les possibilitats d’explotació turística d’algunes cavitats, Aquesta expedició va tenir una durada d’un mes i mig. Les principals cavitats explorades van ser: Kef Friouato (- 125 m),   Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker, (3.700 m).

Casteret a la boca de la Ifri Friouato, Taza, l'any 1934

Cova Kef Aziza. Expedició de la SAS de l'any 1968

Les primeres expedicions espeleològiques d’entitats catalanes al Marroc, es van iniciar l’any 1966 a càrrec de l’ERE, quan van visitar la zona d’Aït Mehammed, a la serralada del Gran Atlas. Llavors al grup ja hi havia especialistes en recol·lecció de fauna cavernícola, que van obtenir molt bones troballes. Aquest èxit va propiciar el seguiment de les activitats catalanes en aquest país veí.

La cronologia inicial d’aquestes primeres expedicions és la següent:

-1966: ERE del CEC: Aït Mehammed
-1968: ERE del CEC: Agoudal, Bou Denib
-1968: SAS del CGB: Aït Mehammed*
-1968: GES del CMB: Taza
-1970: SAS del CGB: Taza; Aït Mehammed i Bou Denib
-1970: GEB de Badalona: Taza; Aït Mehammed i Bou Denib

*Aquesta expedició, organitzada per la Delegació de la Federació Catalana de Muntanyisme a Tarragona, a més de la SAS, encarregada de les tasques de recerca biospeleològica, hi participaren: L’Agrupació Excursionista Ginesta de Tarragona i el Grup de Recerques Espelològiques de la Secció de Muntanya de l'AAEEMI de Valls.

A partir d’aquí, s’inicien les expedicions d’altres grups de la península, també sovintejades per altres catalanes (això per no parlar dels francesos, belgues, etc).

-Planificació i preparació de les activitats:

Per fer una activitat biospeleològica, primer de tot s’ha d’explorar o visitar una cavitat amb les tècniques espeleològiques. A partir d’aquí, podem, si tenim sort,  recol·lectar  fauna cavernícola, però sempre sota les necessitats d’utilització dels coneixements, tècniques i materials que ens permeten les exploracions des d’un punt de vista físic. És per això, que sempre que parlem de biospeleologia, hem d’iniciar la tasca mitjançant l’espeleologia.

Al Marroc, com a tot arreu, hi ha moltes cavitats que són de fàcil accés, sense  necessitar gaires tècniques d’exploració. Altres són més complicades per l’aigua o pels pous verticals i exigeixen procediments més tecnificats.

Les divisions de l'Atlas

Atlas és el nom de la principal cordillera del Marroc. Es tracta d’una sèrie de cadenes muntanyosses que només al Marroc ja mesuren uns 1.600 km de llargada. S’inicia al sud d’Agadir, una de les principals poblacions del sud-oest del país i travessa en diagonal tot el Marroc, Algèria i Tunísia, tocant una gran part de la costa mediterrània del nord d’aquests tres països. També hi ha altres relleus importants, entre altres, les serralades del Rif, al nord del Marroc i tocant la mediterrània.

Tret d’algunes zones muntanyoses que no són calcàries, la gran majoria estan   carstificades, amb més o menys proliferació de cavitats, però que obliga a una intensa labor de prospecció si es vol sortir de les clàssiques cites espeleològiques de les poques publicacions existents, la majoria molt antigues. Aquestes dades són les que encara avui s’utilitzen per preparar noves expedicions.

Principals publicacions de referència:

L’any 1953 L'any la Societé  Speleologique du Maroc edita Cinc années  d’explorations souterraines au Maroc, en que exposen les 77 cavitats conegudes pels espeleòlegs, fent menció també de la bibliografia dels treballs publicats sobre fauna cavernícola.

La principal publicació de referència per les expedicions al Marroc: La del 1981

L’any 1956, la mateixa Societé publica l’Essai d’Index bibliographique sur   les  grottes du Maroc, que ens dóna a conèixer els primers treballs. Fins l’any 1981 no s’amplia aquest primer catàleg, apareixent l’Inventaire Spéléologique du Maroc, Rabat 1981, en què el territori marroquí es divideix en deu zones (des de l’A fins la J), amb unes posteriors subdivisions: A.a, A.b, etc i unes altres divisions secundàries: A.a.1, A.a.2, etc, dins les quals es presenten les cavitats explorades, el que facilita el treball de manipulació de dades. També s’indica si una cavitat determinada no ha estat acabada d’explorar. En total, 543 cavitats, quantitat que, com sigui que segurament són una mínima part de les reals, ja ens dóna a pensar en les grans possibilitats que ofereix el Marroc.

Les 10 divisions en que es van dividir les zones càrstiques del Marroc 

Seguirà al proper post.