dilluns, 4 de novembre de 2013

Estudi sobre els coleòpters cavernícoles del gènere Troglocharinus

Diferenciació dels ADN de les espècies dels coleòpters cavernícoles del gènere Troglocharinus dels grups Pre-pirinencs (Boumort i rodalies) i els de la costa Mediterrània (Sant Llorenç-Montserrat-Garraf-Ordal). Detall de l'original publicat a la revista  Journal of Biogeography (J. Biogeogr.) (2013) 40, 1861–1873 sota el títol Early Pliocene range expansion of a clade of subterranean Pyrenean beetles.
Els autors són: Valeria Rizzo, Jordi Comas, Floren Fadrique, Javier Fresneda i Ignacio Ribera





Continuant amb l`estudis vers els Troglocharinus que porta a terme la biòloga Valeria Rizzo, vam visitar diverses cavitats del municipi de  les Valls de Aguilar, a l`Alt Urgell. Vam  participar-hi Valeria Rizzo i Pau Balart, del IBE i per part de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia BIOSP, Josep Pastor i Floren Fadrique de BIOSP.

L`objectiu  va consistir en capturarar un nombre determinat d`aquest coleòpter cavernícola per estudiar la seva etologia dintre d`uns paràmetres físics determinats: comprovar la tolerància termal en combinació amb diversos graus de humitat y establir diferencies de resistència ambiental entre els Troglocharinus de cavitats d`una certa altitud y els d`altres coves situades a una altitud mol inferior, entre las que hi ha una notable diferencia de temperatura ambient interior.

Això ha comportat disposar d`elements vius i a més, amb el condicionat que aquestes probes s’han de fer en el laboratori de l’Institut de Biologia Evolutiva, que disposa d`una sèrie d`equips adients com són les cambres tèrmiques programables. Es van haver d’agafar els exemplars amb una cura excepcional per no provocar cap lesió i fer-los arribar, amb les millors condicions possibles fins al laboratori de l’IBE, a Barcelona, en un mitjà de transport amb temperatura controlada: Diversos pots de recol·lecció, un “termo” i una nevera portàtil.   

L’espècie de Troglocharinus elegit per analitzar tot el comportament que es pretén investigar, va ser el Troglocharinus (Troglocharinus) fonti fonti. endemisme ibéric ampliamente distribuït per tota la  Serra del Boumort, àdhuc a les prolongacions més meridional. Resumin, tot el conjunt de les serres situades entre els rius Segre i Noguera Pallaresa.
El poblet de Miravall.   Foto: Floren Fadrique
L'esglèsia romànica de Miravall.    Foto: Floren Fadrique

En primer lloc es va intentar capturar a la cova de la Font de Miravall, petita cavitat en l’encisador llogarret del mateix nom, enfilat a més de 1.100 m, amb una petita església d`estil romànic, i envoltat d` un muntanyam cobert per un immens bosc de pi roig, roures i alzines. La cova, situada mol a prop del poble, és en realitat una bauma de pocs metres de fondària, amb una font que recull l’aigua canalitzada des de l`interior de la cavitat. Les condicions de sequetat de la cova no ens va permetre trobar cap exemplar. Es va cercar el Forat Negre de Miravall, cavitat que té unes característiques més adients per la fauna subterránia  però degut a les dades de localització tan irregulars que disposàvem no es va poder trobar.
Entrada a la cova d'Ormini.  Foto: web "Las Montañas", "http://www.mendiak.net/foro"

Mes tard i desprès d`un curt embolic per les vies d`accés al poble, ens vam arribar a Montanisell, per continuar la recerca a la cova de l´Ormini. Aquesta cavitat es va intentar urbanitzar fa molts anys, encara que facilitar l´accés no ha servit si més no per malmetre la cavitat d`una forma irreversible: l`antropitzacio, en forma de pintades, nombroses formacions trencades, les empremtes del pas de potser milers de visitants i les obres de condicionament han deixat la cavitat, en el seu moment amb un notable volum de formes reconstructives, es un estat lamentable. La situació actual d`aquesta cavitat ens ha de fer palès que el patrimoni subterrani de Catalunya es un bé que no podem malbaratar, ja que es un llegat per transmetre a futures generacions.

Una vegada a la part més fonda de la cavitat, el que anomenem “zona isotèrmica” es a dir el lloc on no varia ni la temperatura ni i la humitat (excepte en dècimes de grau), es va intentar fer una recol.lecció per rastreig que va durar tres o quatre hores, amb un resultat regular per les necessitats de la investigació. Amb la collita  tan magra obtinguda, es  va decidir instal·lar, a les dues sales del final de la cavitat, esquers de formatge per tal d`atraure més exemplars i deixar-los actuar tota la nit. Al matí, al cap de vuit o deu hores mal comptades, vam tenir la sorpresa de trobar més de cent Troglocharinus atipan-se amb el formatge de l’esquer. Vam pensar que amb raó n’hi havien tants, perquè aquest esquer eren les crostes d`un Idiazabal fumat que ens havíem ventilat nosaltres la nit anterior.

En Pau Balart apturant els Troglocharinus.    Foto: Floren Fadrique
Una de les sales. Foto: web "Las Montañas", "http://www.mendiak.net/foro"

Es van capturar els que Valeria va considerar necessaris per a la seva investigació i capturats amb molta cura, es van introduir en els pots de recol.lecciò i d’aquests aquests al “termo” i després a la nevera portàtil, que prèviament havíem deixat tota la nit oberts  dintre la cavitat per “agafar” l’ambient de la cova. Posteriorment, la tornada es va fer a corre-cuita per dur-ho tot als laboratoris del IBE. El temps de transport, en què els “Troglocharinus” van ser fora del seu ambient habitual, es va haver d’escurçar al màxim per evitar efectes indesitjables en els exemplars capturats. Arribats al IBE es van dipositar en una cambra de temperatura controlada. Els assajos amb la cambra tèrmica, tracten de comprovar quins límits de temperatura suporta la fauna.

Condicionament de la cavitat. Foto: web "Las Montañas", "http://www.mendiak.net/foro"

 Dintre d`un temps i  després de complicades anàlisis i càlculs  per esbrinar quina rel·lació poden tenir els Troglocharinus de la “muntanya” (Pre-pirinencs) amb els de la “platja” (els de Garraf), sabrem quines diferències i quins paràmetres d`adaptació hi ha entre ells i si això ha influenciat en la seva evolució dintre del mon subterrani, al viure en biòtops amb condicions climatològiques diferents.

L'autor d'aquest article és Floren Fadrique 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada