dilluns, 2 de desembre de 2013

Com projectem i realitzem les expedicions biospeleològiques al Marroc 3(3)

Floren Fadrique carregant el remolc

Tercera i darrera part:

Com a continuació de l’anterior post, seguim amb les explicacions i comentaris sobre les nostres activitats al Marroc.

Punts de partida aplicats a les nostres expedicions biospeleològiques:

-Tenir un objectiu ben definit, en principi partint d’informacions d’articles publicats, i més endavant, de les dades que s’hagin pogut anar recopilant de pròpia ma

-Comptar amb un mínim de participants amb ganes d’anar-hi i de treballar en un projecte continuat

-Cobrir una part de les despeses amb financiació (això en el cas de voler donar continuïtat a un projecte a mig o llarg termini)

Necessitats:

Deprès d’assolides aquestes necessitats, i sota el supòsit que el desplaçament es realitza amb cotxe des de Catalunya, és necessari:

-Comptar amb la tarja federativa de la FCE i de l’ampliació per sortides al Marroc

-Assegurar-se que tots els components disposin de passaport vàlid

-Obtenir la reserva dels passatges anada-tornada per la travessa Península-Àfrica. Això ens evitarà problemes en les dates de juliol i agost en què els transbordadors van saturats pels emigrants que van a casa seva per vacances.

-Acordar si el menjar es porta des d’aquí; es compra en destí, etc.

-Acordar el tema de material personal, material d’exploració necessari, tendes pel campament, estris de cuina, etc.

-Disposar de moneda marroquí, tot i que també es pot obtenir en destí canviant euros directament en els caixers dels principals bancs

Previsions de seguretat personal:

El país el podem considerar com a segur. Això mai es pot jurar, però hem de tenir un mínim de fe per afrontar les expedicions. Només en una ocasió, el juliol de l’any 2003 (la tercera expedició) i per raons de l’atemptat de Casablanca, els nostres contactes al Marroc ens van suggerir actuar en una zona com més allunyada possible, per tal d’evitar els problemes inherents a aquesta situació.

A part de la política general, nosaltres sempre hem confiat en la gent quant a no prendre mesures de seguretat exagerades en deixar el cotxe al mig de la muntanya, o deixar el campament sense vigilància durant les nostres excursions. Procurem contactar amb alguna de les persones que sempre et trobes, tot i ser un lloc aïllat, dient-li que es quedi al càrrec del vehicle o de les tendes, pagant-li després una mòdica quantitat.  Tot i així, també hem tingut algun problema de petits furts, i fins i tot una motxilla sencera, però sempre s’han arreglat les coses. 

Des del moment que ja coneixem el calendari definitiu i els objectius de l’expedició, ho posem en coneixement de:

-Dr. Mamoune Amrani Marrakchi de la Universidad Hasan II de Casablanca, complint amb l’acord de col·laboració, afegint una invitació perquè ell o algun membre del seu equip s’afegeixi a la nostra comitiva. Alguns anys aquesta col·laboració s’ha portat a terme, acompanyant-nos una part de l’expedició

-De Miguel Ulpiano, del Consolat Espanyol d’Agadir i amb el que hi tenim molt bona relació. Així ens assegurem que com a mínim aquesta persona i el Consolat estan al corrent de la nostra presència al Marroc, i de les nostres activitats. En Miguel havia practicat espeleologia al Marroc, havent participat en expedicions a la Win Timdouin. De fet, també en alguna ocasió hem gaudit amb la seva participació en alguna de les nostres expedicions.

- Ens inscrivim en el Registro de Viajeros del MAEC  (Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación), el que en teoria permet una més fàcil localització al Marroc en cas de greus problemes

-Donem part a la Federació Catalana d’Espeleologia, qui a la vegada ho comunica a la corresponent mútua asseguradora.
Més fotos de la depressió Daya Chiker, a Taza, inundada l'hivern

Vista de la represa artificial a la boca de la cova Grotte Chiker, amb la Daya inundada

L'altre boca de la Grotte Chiker, amb el remolí de l'aigua que engoleix. Diàmetre aprox. de l'embut, uns 3 metres

Col·laboradors dins el Marroc:

En moltes ocasions ens ha acompanyat durant tota la nostra estada al Marroc alguna persona coneguda, com poden ser membres d’algun dels components dels pocs grups espeleològics que hi ha (Association Marocaine de Spéléologie Taza;  Association Marocaine de Spéléologie Casablanca; Association Spéléologique d’Agadir; Association Sportive et de Spéléologie d’Agadir; Association de spéléologie du Plateaux des Akhsass). També algun membre de les universitats de Marrakech i de Casablanca; algun guia titulat de muntanya; guies de la Grotte Friouato, i fins i tot, algun familiar de les cases que ens ha acollit en algunes de les poblacions (Magoo, Taguelf, etc). En aquestes ocasions de guies, no es paguen els seus serveis, ja que se’ls inclou com a un de més entre nosaltres, pel menjar, lloc a la tenda, transport, etc., i a canvi fa d’interpret. En el cas de persones particulars, per no tenir problemes, sempre s’ha d’acordar abans, en quines condicions venen amb nosaltres.

Al Marroc es parlen dues llengües principals: l’àrab i l’amazic, aquest darrer amb tres variants. L’àrab es parla a les grans ciutats i a la zona costanera de l’Atlàntic. A les regions que nosaltres freqüentem, la majoria parlen Amazic, en especial les petites poblacions de mitja i alta muntanya, però no per norma, pel que si es porta un guia, el millor és que ho conegui tot, encara que hi ha diversos dialectes al llarg del país.

La recerca dins del Marroc, per persones o grups estrangers:
Marroc no permet les activitats científiques a persones o grups estrangers, sense un permís de la seva part, i molt menys la recol·lecció de fauna bé sigui a l’exterior o interior de cavitats. És per això que després de molts tràmits vam poder establir un acord de treball entre la nostra Associació BIOSP i l’Universitat de Marrakech, amb el Dr. Mamoune Amrani Marrakchi.

 Tot i això, recol·lectar fauna és un tema molt dedicat i és millor no fer-ne molts comentaris a la gent dels pobles i molt menys a les autoritats locals, doncs tot i poder-los presentar una autorització, les difícils comunicacions i l’època estiuenca en què generalment es porten a terme les expedicions, allargarien molt els tràmits de comprovació d’aquest acord. En un parell d’ocasions, presentar una còpia dels acords, ens ha permès obtenir tot el suport per part dels governadors regionals (Caïd) sense cap verificació, però no podem confiar-hi sempre.

Objectius ....
A mida que s’ha anat portant a terme més expedicions i ampliant  les zones visitades, la planificació ja exigeix uns objectius més concrets i determinats. Un d’aquests objectius és delimitar les àrees de distribució de diferents espècies, particularment de coleòpters. En aquest cas, cal fer la recerca en una zona delimitada visitant el nombre més gran possible de cavitats per tal de definir l’àmbit de distribució d’un gènere o espècie en concret. Altres objectius són visitar cavitats d´on ja s’han descrit noves espècies i que, o bé al Museu no n’hi ha cap exemplar, o bé només es coneix el tipus, que és femella i no ens permet establir rel·lacions i comparances amb les noves espècies trobades per nosaltres. Cal explicar que la dedicació més important es basa en els coleòpters donada l´existència de bons especialistes entre els membres. El material d’altres ordres (Miriàpodes; Isòpodes; Aràcnids, etc.) es distribueix a altres estudiosos per a la seva determinació.
Dinant a Aït Mehammed

Algun d'aquests són els tajins que hem dinat

Comprant fruita i verdures al mercat d'Azilal

Tema del menjar:
Tenim el costum de portar amb nosaltres la majoria dels queviures necessaris per a tota l’expedició. Aquesta és una de les moltes avantatges d’anar amb un gran remolc. Això no vol dir que també es vagi comprant el pa, fruita i alguna cosa més que potser ens hem oblidat, però amb el que portem es podrien passar tots els dies. De tant en tant també es fa algun àpat en els, podríem dir restaurants, que hi ha quasi en totes les poblacions.

L’aigua sí que es va comprant, sempre embotellada, procurant disposar d’una certa reserva per imprevistos, ja sigui perquè a vegades les pistes esdevenen massa llargues o una exploració s’ha complicat i has de fer nit en un lloc imprevist. D’això també en tenim una certa experiència. Les condicions higièniques de les fonts i rius la desaconsellen per ús de boca. Tot i aquestes mínimes mesures, més sovint del que ens agradaria hem patit descomposicions intestinals, algunes d’elles importants, pel que es recomana portar algun remei tipus Fortasec
Les principals cavitats del Marroc, en quant a desnivell/recorregut

En acabar cada jornada d'exploracions, cal netejar, etiquetar i emmagatzemar el material assolit

Farmaciola:
-Aspirines. Sempre acaben en mans de la gent que en demana. Però s’ha de portar aspirina, ja que desconfien dels medicaments genèrics que no porten imprès aquest nom. No acaben de creure’s que sigui el mateix.

-Algun remei en cas de descomposició

-Urbason pels cassos de picades greus

-Material de cures: sutures, guants, venes, gasses, cotó fluix, esparadrap, Betadine, pinces i tisores. Per l’alcohol no hi ha mai problema, ja que sempre en portem per a la conservació de la fauna

És molt habitual que la gent de petits poblets ens ensenyin els seus mals i ens demani alguna medecina: pomada antibiòtica, col·liris pels ulls, analgèsics, algun remei pel mal d’estomac, etc. Per això, en Floren sempre porta articles de sobres previstos per tals necessitats.

Material de captura i conservació de la fauna trobada:
A més dels aspiradors personals, sempre se’n porten uns quants més pel cas de perdre’l o que es trenqui. També tenim la previsió de portar-ne alguns per poder donar-los a determinada gent que sembli que poden tenir algun interés en recol·lectar fauna pel seu comte i enviar-nos-la o guardar-la fins a una altra trobada amb ells. Dels diversos casos que hem viscut, la veritat és que mai hem tingut cap resposta, però per provar-ho que no quedi...

-Alcohol de 70º per conservar la majoria de fauna (tret de papallones que es guarden mortes sense cap conservant; coleòpters de mida gran, de l’exterior, i poca cosa més)

-Alcohol de 96º per la conservació de la fauna destinada a futurs anàlisi d’ADN

-Materials conservants per deixar trampes a mig o llarg termini. A vegades, durant el recorregut d’anada, es deixen trampes en alguna cavitat interessant per recollir-les a la tornada, i també per deixar-les i tornar a buscar-les al cap d’un any, a la propera expedició.

-Esquers: Vinagre, formatge, sobrassada són els que més es fan servir. En algun cas, com aquest any 2013, si hem d’estar dies en un mateix lloc, sol ser productiu col·locar trampes. En uns dos o tres dies, poden donar alguns resultats, tot i que per anar bé, el mínim de temps recomanable per aquestes trampes és d’una setmana.
En cada expedició es reparteix roba i calçat a persones de petites poblacions, que estan molt necessitades

Aquests escrits pretenen donar unes idees als interessats en seguir els nostres passos. També als que només vulguin explorar cavitats i fer activitats d’espeleologia tècnica (que també és molt important!).

Estem oberts a donar moltes més explicacions i parlar de la nostra experiència d’aquestes setze expedicions, en que han participat un total de setanta-set persones i visitat unes dues-centes cavitats.            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada