Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marroc.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Marroc.. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de juny del 2020

Nº 326. Contribució de l'Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP- durant vint expedicions al Marroc: 2001-2019. 24 noves espècies descobertes. Afegitó del dia 24/06/2020


Dins la cova Kef Aziza, a Boudenib. Una de les cavitats amb
més espècies troglobies del Marroc.  Foto: Ayoub Nehili

NOTA: Aquest article ja s'havia editat fa poc temps, però s'acaba de descriure una altra espècie nova de diplòpode (milpeus): Odontostreptus fadriquei en l'expedició de l'any 2003. A la fi de tenir actualitzat el llistat, l'article ha estat modificat i es reedita. 

Des de la primera expedició bioespeleològica al Marroc l'any 1966 per l'ERE a la zona d'Aït Mehammed, Azilal, fins al 2019, s'han portat a terme un total de 36 expedicions catalanes amb finalitats d'estudi de la fauna subterrània, de les quals, vint són autoria de l'Associació Catalana de Bioespeleologia-BIOSP-.

 

En aquest article presentarem els resultats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, quan a noves espècies descobertes es refereix, amb estricte col·laboració i suport econòmic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona -Dpt. d'Artròpodes-. Aquest Projecte es va iniciar l'any 2001 i fis el 2019 s'han fet un total de vint expedicions amb el resultat de vint-i-quatre noves espècies descobertes.

Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 23, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una larva de coleòpter que encara no era coneguda i que ha permès la seva descripció.


Relació de les noves espècies descobertes:

 Mapa amb la situació geogràfica dels llocs on han estat descobertes noves espècies. La numeració de l'1 al 24, segueix l'ordre de presentació de l'escrit. Quant a la lletra A, no és una nova espècie. Es tracta del descobriment d'una aranya que encara era poc coneguda i que ha permès la seva descripció completa.


Classe Diplopoda; Ordre Polydesmida;


Família Spirostreptidae

1- Odontostreptus fadriquei Enghoff & Reboleira, 2019

Cavitat típica: Ifri Bougayou, Ouauosrou Kbt, Immouzer des Ida ou Tanane. Descoberta en l'expedició de l'any 2003.

Odontostreptus fadriquei

Família Paradoxosomatinae 

2 - Jeekelosoma viginti Enghoff & Reboleira, 2019. Cavitat típica: Kef Touna, Douar Hayant, Ahermoumou. Ribat el Khayr. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 Classe Arachnida: Ordre Araneae: Família Linyphiidae 

3- Lepthyphantes almoravidius Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri Netazarth, Fariata, Tagzirth, Béni-Mellal. Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004 


4- Lepthyphantes bioespeleologorum Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal; Descoberta en la primera de les dues expedicions de l'any 2004

 
Organs reproductors d'algunes aranyes de la família Linyphiidae. 


5 - Lepthyphantes ensiferus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Grotte des Pigeons, Souk elTleta el Akhsass, Guelmim; Descoberta en l'expedició de l'any 2003

 

6- Lepthyphantes imazigheri Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Bab Bou Idir, BabBou Idir, Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2016

 

7- Lepthyphantes leknizii Barrientos, 2019. Cavitat típica: Kef Admam, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2012


 8- Lepthyphantes lamellatus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Nhmamne, Aglefth,Taglefth, Azilal; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 9- Lepthyphantes sasi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Av. Arkan, Merhraoua,Taza; Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 A- Lepthyphantes taza Tanasevitch, 2014. Al moment de la descripció només es coneixien tres exemplars femelles de l'Ifri Tselet, a Ain Teslit, Châra, alsudoest de Taza, desconeixent el mascle. En les nostres expedicions dels anys 2009-2012 i 2016, es van capturar exemplars mascles, fet que ha permès la seva descripció. Cavitat típica del mascle: Grotte du Trou de la Piste, Tabhairte


 10- Palliduphantes megascapus Barrientos, 2019. Cavitat típica: Puits Cochrisco C.A.8, Azour ou Aghroud, Tarhazoute, Agadir; Descoberta en l'expedició de l'any 2016


 11- Palliduphantes banderolatus Barrientos, 2019 Barrientos, 2019 Cavitat típica: Ifri N'Yzme, Ait Abdallah, Taroudant; Descoberta en l'expedició de l'any 2015 Família Pholcidae


 12 - Holocnemus aurouxi Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Lala Jama, Beni Bassia, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 13 - Micropholcus tegulifer Barrientos, 2019. Cavitat típica: Ifri Bouyzem, Aglefth, Taglefth, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2004


 Classe Insecta; Ordre Coleoptera; Família Carabidae


 14- Laemostenus (Ceutosthenes) aurouxi Casale & Comas, 2012. Cavitat típica: Kef Thaleb, -Açdif. Descoberta en l'expedició de l'any 2006


 15- Trechus djebalica (Comas, & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Lahmar V, Maggou. Bab Taza. Descoberta en la primera de les dues expedició de l'any 2007


 16- Trechus espanyoli (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Ifri Mkhrouga, Ain Leuh, Azrou. Descoberta en l'expedició de l'any 2001


 17- Trechus fadriquei (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Gouffre Friouato, Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


Domene (Spelaeomene) fadriquei i Domene (Spelaeomene) pastori


 18- Trechus iblanensis (Mateu & Escolà, 2006). Cavitat típica: Tlat Izra, Bou Iblane, Merhraoua. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


 19- Trechus sendrai (Comas & Mateu, 2008). Cavitat típica: Kef Fouk Maggou, Maggou, Bab Taza. Descoberta en l'expedició de l'any 2007


 20- Trechus (Irinea) aurouxi Mateu & Comas, 2006. (nou subgènere, nova espècie). Cavitat típica: Ifri Ousgree, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Curculionidae 

21- Torneuma troglodytis Stüben, 2009. Cavitat típica: Kef Aziza, Tazouguert, Boudenib. Descoberta en l'expedició de l'any 2001



 Família Leiodidae


 22- Speonemadus comasi Fresneda; Faille; Fery &; Ribera, 2019. Cavitat típica: Iri Adar Nyighil, Aguelfth, Taguelfth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2005


 Família Staphylinidae


23- Domene (Spelaeomene) fadriquei Hernando, 2007. Cavitat típica: Ifri Tifratin, Fariata, Tagzirth, Beni Mellal. Descoberta en l'expedició de l'any 2002


24- Domene (Spelaeomene) pastori Hernando & Comas 2014. Cavitat típica: Ifri N'Taouya, Aït Mehammed, Azilal. Descoberta en l'expedició de l'any 2012



De les 24, número de noves espècies per anys: (als anys 2014 i 2018 no hi va haver expedició)


                -2001: 3       -2002: 5       -2003: 2       -2004 (1ª):  3       -2005: 2

                -2006: 1        -2007 (1ª): 2       -2012:      -2015:      -2016: 3 

Com a conclusió podem dir que han estat uns resultats admirables... tot i que, encara queda molt de material per estudiar!

NOTA posterior a l'edició d'aquest post: A data de juliol del 2020, en J.A. Barrientos ens ha comunicat que, entre el material de les dues últimes expedicions al Marroc hi ha trobat algunes novetats, tot i que haurem d'esperar un cert temps per veure aparèixer els treballs.

dijous, 4 de juny del 2020

Nº 324. Expedició 2017 al Marroc

Les grans galeries de la cova Kef Aziza
NOTA: Aquest  article pot semblar desfassat, però la veritat és que s'havia quedat al "calaix" i no havia estat editat. A fi que totes les activitats de BIOSP s'hagin publicat, ara presentem la del 2017 al Marroc.

Com ja és habitual des de l'any 2001, enguany també anem al Marroc per continuar les activitats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Ja en són dinou les expedicions portades a terme entre els anys 2001 i 2017 ambdós inclosos (ara, a juny del 2020, ja en són 20, comptant la del 2019).

El programa d'aquest agost volia ser molt ambiciós, però per raons de no haver pogut obtenir els corresponents permisos d'exploracions ens hem vist obligats a retallar-lo. Hem esborrat del programa aquells llocs ja coneguts per nosaltres en els que ja vam tenir males experiències en els passats anys i que no vam ser ben rebuts (més ben dit, expulsats) per no portar els permisos.

Així doncs, les previsions de treball amb moltes possibilitats de ser portades a bon fi són:

-1: Zona de Taza: Els voltants de la Daya Chicker i les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-2: Zona d'Azrou i Aïn Khala

-3: Zona de Beni MellalFariataTagzirthTaglefth i Aglefth

-4: Zona d'Ait Mehammed
Zones previstes per les activitats del 2017

El dia 9 d'agost van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al mateix vespre. A mitjanit van embarcar amb el vehicle i el remolc al transbordador que els portà fins a Melilla, on van arribar el matí del dia 10.

Al migdia ja estaven a la ciutat de Taza, on es van retrobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí de Casablanca que ja ens va acompanyar durant tota l'expedició de l'any 2016. A partir d'aqui s'inicia l'activitat dins el Marroc.

La nostra Associació ha establert un acord de col·laboració a tres parts entre:

-L'Associació Catalana de Bioespeleologia

-El Laboratoire de Physiopathologie Génétique moléculaire & Biotechnologie de la Faculté des sciences Ain Chock, Casablanca, Maroc

-El grup espeleològic Association Moroccan Explorers, Casablanca, Maroc

Amb aquest acord intentem poder aconseguir els permisos oficials a fi que les autoritats locals ens permetin fer les activitats de visita a les cavitats previstes. Fa pocs anys, no era necessària aquesta paperassa, però a partir de la Setmana Santa del 2015, l'accident d'uns espanyols en uns engorjats de la zona d'Ouarzazate en què malauradament en van morir dos, ja no ens deixen entrar a les cavitats si no és presentant unes autoritzacions. Tot i haver signat l'acord, aquest any no hi ha agut el temps necessari perquè ens les tramitessin i per tant només es podrà anar a llocs que sabem que no tindrem aquests problemes.
Ifri N'Abou, un avenc amb una gran bellessa ornamental

Els objectius continuen sent quatre:

-Completar la recollida d'aranyes pel treball del Dr. Barrientos. Ha estudiat i classificat totes les aranyes recollides al llarg de divuit anys d'expedicions bioespeleològiques al Marroc, descobrint algunes noves espècies, però d'algunes d'elles hi falten més exemplars per poder acabar el treball, per aquest motiu es repetiran les visites a determinades cavitats per intentar recollir-ne més individus

-Continuar la recol·lecció de fauna cavernícola variada, per tenir un més ampli coneixement de la biodiversitat subterrània al Marroc

-Obtenir més exemplars d'algunes espècies de coleòpters de les que se'n coneixen pocs o molt pocs individus (D'algunes noves espècies trobades durant les nostres activitats al Marroc només se'n coneix un sol exemplar)

-Procurar visitar alguna zona espeleològicament desconeguda per nosaltres per ampliar els coneixements faunístics.

Esperem conèixer els resultats de les captures.

dilluns, 16 de setembre del 2019

Nº 310: Nova expedició 2019 del Projecte ATLAS al Marroc

La Soumia Moutaouakil, a la Grotte Sidi Mejbeur, Taza.        Foto: Eléana, 2019

Aquest any la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP ha pogut organitzar una nova expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc i ja en seran vint les expedicions realitzades des de l'any 2001, quan es va iniciar el Projecte.


Després de moltes converses s'ha pogut involucrar a un company del GESAP de Castelló, en Francisco Fernández Lázaro, però que té el sobrenom de "Paco el del Mas", amb una gran experiència en exploracions subterrànies i plena disposició per vindre amb nosaltres al Marroc.

Per aquesta expedició tindrem la sort de poder comptar amb la Soumia Moutaouakil, una biòloga que està fent el doctorat al Département de Biologie de la Universite Cadi Ayyad de Marrakech i que a més és espeleòloga amb anys d'experiència. El seu natural coneixement de la llengua i del país serà un suport important per a nosaltres. També hem contactat amb Younes el Kassmi, per veure si, tanmateix que algun altre any, també ens vol acompanyar durant les activitats d'enguany; sembla ser que sí. El Younes és Initiateur Fédéral de Spéléologie (no m'atreveixo a traduïr-ho) i Director tècnic de l'Associació A.F.S.T.M (Association Friouato pour la Protection de l'Environnement, la Spéléologie et Tourisme de Montagne a Taza), quasi res! La Gouffre Friouatto és una cavitat que havia estat turística durant molts anys, però com a conseqüència d'un lamentable accident en el qual va morir una persona, roman tancada. També contactarem amb El Houcine El Mansouri, de Taza, que també havia col·laborat en varies de les nostres expedicions anteriors.

Objectius pel 2019: BT, Bab Taza, Parc del Talassemtane.; TA, Taza, als
voltants de la Daya Chicker.; BE, Berkane, Oujda, Beni Snassen

















Objectius per enguany:

Tenim intenció d'investigar a fons les cavitats de la zona de Beni Snassem, propera a la frontera amb Algèria. El treball es desenvoluparà en un karst de baixa/mitjana alçada, (600/1400 m snm), en la franja mediterrània, dins la llarga serralada del Rif, que s'alça des de Tanger fins a la dita frontera amb Algèria. Hi ha tres zones d’importància quan a cavitats: Tànger; Chefchaouen-Bab Taza i Oujda:  Les cavitats de les quals en tenim referències al costat oriental, són d'un desenvolupament relatiu, tant en horitzontal com en vertical; ideals per una expedició de les nostres característiques.

D'acord amb el programa d'investigació acordat amb el professor Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona, continuarem amb la recerca sobre els araneids de la família Linyphiidae, un grup que si bé no es pot considerar troglobi, està adaptat a viure a les entrades de les cavitats, en llocs de penombra. En aquesta ocasió serà una zona inèdita per aquest tipus d'aranyes: la part oriental del Rif magrebí, concretament les cavitats del massís de Beni Snassem, prop d'Oujda, però també desconeguda, segons les nostres dades, no solament en aranyes, sinó en tota mena de fauna subterrània. Això no obstant, en anteriors expedicions (ATLAS 2001 i ATLAS 2013), ja s'havia fet alguna activitat per la regió, però amb molt pocs resultats, en part per la dificultat en deixar-nos entrar a les cavitats, però també per motiu de manca de temps i unes condicions meteorològiques adverses. A veure si ara aconseguim nombroses i bones captures.

També es visitaran algunes cavitats properes a Chefchaouen, en la Djebala, per tal d'intentar capturar algun exemplar de la misteriosa aranya Lepthyphantes pieltaini, recol·lectada en els anys 1930 per Simón Bolívar Pieltain i descrita per A. Machado l’any 1940. Tot i que en Carles Ribera la va retrobar en una altra cavitat, és necessari aconseguir-ne més material d'estudi, ja que es tenen serioses dubtes sobre la seva exacta posició sistemàtica.

Una altra intenció és completar la recol·lecció d'exemplars pendents d'estudi del gènere Lepthyphantes de les cavitats del Parc Nacional de Tazekka, poc al sud de Taza. Potser es visiten altres cavitats de la zona per aconseguir exemplars de coleòpters del gènere Trechus en el seu "locus tipicus".


El coleòpter troglobi Apteranillus rotroui, colonitzador del
 món subterrani de les cavitats dels voltants de la Daya Chicker. Foto
 en viu (Soumia M.outaouakil) i sobre cartulina (Agustí Meseguer)  
Una altra intenció és recol·lectar el mascle d'un coleòpter de la família Carabidae del gènere Laemostenus que és força interessant; la Soumia va capturar una femella en una cavitat de la zona de Bab Taza i segons el Jordi Comas, té uns caràcters força interessants com per poder ser una nova espècie d'aquest gènere. I el mateix passa amb un exemplar de Trechus que ens va fer arribar; sense el mascle no és recomanable determinar-lo.

Tot plegat, dependrà del temps que trobem, de les facilitats que ens donin els caids i la "gerdarmerie", i com no, que tota la fauna que perseguim es deixi trobar i capturar, cosa que no sempre s'aconsegueix.

Que tinguin molta sort i salut.

Autors: Floren Fadrique i Lluís Auroux

dilluns, 6 de maig del 2019

Nº 297. Congrés Nacional d'Espeleologia al Marroc (1)

Una sala de la cova Kef Aziza, a Tazougert, Marroc.  Foto: Ayoub Nehili, dins la pàgina del blog de Moroccan Explorers

El pròxim mes de novembre d'enguany, entre els dies 15 i 18, està previst un important Congrés a Agadir, Marroc.


Es tracta del
Congrés Nacional de l'Espeleologia Científica


L'organització va a càrrec de les següents entitats:


-Moroccan Explorers


-Laboratoire de Physiopathologie, Génétique Moléculaire & biotechnologies de la faculté des sciences Ain Chock de Casablanca


-Laboratoire de géologie structurale et de cartographie thématique de la faculté des sciences d'Agadir


-Muséum d'histoire naturelle de Marrakech


El tema del congrés serà:
33 Ans de Spéléologie au Maroc; Réalisations et Perspectives.


Ens hem posat en contacte amb Soumia Moutaouakil, una biòloga del Departament de Biologia de la Universitat Cadi Ayyad de Marràqueix que està fent el doctorat i que es dedica a l'espeleologia i a bioespeleologia. Ens explica que el que volen és conèixer totes les activitats i recerques científiques dins l'espeleologia que s'hagin fet al Marroc, tant per grups del país com estrangers. Per fi sembla que s'estiguin organitzant! També tenim contactes amb Makram Leknizi, espeleòleg del grup Moroccan Explorers, que també ens confirma el pla del congrés.


Aquesta informació és la primera rebuda. Anirem tenint-vos al corrent.







dijous, 19 de juliol del 2018

Nº 270: 50 anys d'expedicions espeleològiques catalanes al Marroc

En Casteret a la zona de Taza, en la visita de l'any 1934

Introducció:

Al Marroc l'espeleologia es va iniciar "oficialment" l'any 1934 en què Norbert i Elisabeth Casteret viatgen al Marroc invitats per estaments oficials de la ciutat de Taza, per explorar el Djebel Messaoud i la Daïa Chiker, activitats que es van perllongar durant quaranta-cinc dies en què havien de veure les possibilitats de cercar cavitats factibles de ser turístiques i també de trobar un subministrament d'aigua per a la ciutat de Taza. Les principals cavitats explorades foren: Kef Friouato (- 125 m), Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker (3.000 m). Casteret va tornar-hi l'any 1947. Entre 1934 i 1947 hi va haver algunes activitats esporàdiques, la majoría, de militars francesos.

Cinquantenari:

L'any 2016 es va complir el 50 aniversari de la primera expedició espeleològica catalana al Marroc. Va ser l'any 1966 en què l'ERE del CEC van fer l'expedició Atlas 66 a l'Alt Atlas, regió d'Aït Mehammed.
Notícia del diari Manresa.   Arxiu: Montserrat Ubach

Rabat.1966.  L'equip d'espeleòlegs: Josep Mª Camarasa, M. Ubach, Joan Senent,
Esteve Petit i Carles Ribera.  Arxiu Montserrat Ubach
Mercat d'Aït Mehammed 1966. Al centre la Montserrat Ubach.   Foto arxiu M. Ubach

Per què anar al Marroc? Quines motivacions hi havia?

-L'inici de les visites va ser motivat per les notícies d'una sèrie de grans cavitats, principalment coves amb rius subterranis, que no s'havien acabat d'explorar

-Espeleològicament poc visitat, poc conegut i per tant amb grans possibilitats de trobar coses importants dins d'uns relleus karstificables amb un desenvolupament d'uns cent mil Km²

-Un país relativament proper, fàcil d'anar-hi i amb un interessant grau d'exotisme

-Una expedició pot sortir a un cost relativament baix

-A més de treballar al nostre país, illes i península, fer alguna activitat a l'estranger té sempre un cert al·licient

-Amb grans possibilitats pels interessats en la bioespeleologia, com així ho és, vistos els resultats. Fins llavors, molt poc coneixement de la fauna hipogea que hi viu.
Les úniques dades de les quals es partia, al principi, eren les que es citaven al catàleg Cinc années d'explorations souterraines au Maroc, de la Société Speléologique du Maroc, 1953. Una recopilació de 51 pàgines amb localització i descripció d'una setantena de cavitats, de les que només una vintena estaven topografiades (croquis en la majoria). Aquesta va ser la publicació que va servir de guia per a les primeres expedicions catalanes.
Amb aquest mapa (any 1953) de localització de cavitats,
es preparaven les primeres expedicions

Posteriorment, l'any 1981, es va editar l'Inventaire Speleologique du Maroc1981, Ministere de l'Equipement, Direction de l'Hydraulique, que amb les seves 245 pp., i 550 cavitats referenciades, anava completant els coneixements de moltes cavitats més. 
Aquest és el referent actual per a la preparació de campanyes.

-La revista IFRI nº 1, 1981 Association pour la recherche speleologique au Maroc, ARESMA, 38 pp., editada a França, també mostrava diferents catalogacions i algunes noves cavitats

-Bulletin Spécial Spéléo Maroc'87, editat pel Club Alpin Française de Casablanca, amb 180 pp., amb activitats, diversos estudis i catalogació de noves cavitats.
Zones de les primeres activitats catalanes al Marroc (1966 al 1970)

Cronologia de les activitats catalanes al Marroc:

• 1966 1ª expedició: Atlas 66. E.R.E. del C.E.C. El C.E.C. va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc amb motiu de la celebració dels 90 anys del centre. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. La destinació espeleològica va ser la població d'Aït Mehamed, al Gran Atlas. Els desplaçaments els van fer amb autocar i la durada de l'expedició va ser de vint dies al mes de juliol. Van ser cinc els membres de les activitats espeleològiques: Montserrat Ubach; Joan Senent, Esteve Petit; Carles Ribera i Enric Oltra.
En l'expedició Atlas-66 de l'ERE, es va descobrir el coleòpter cavernícola Subilsia senenti,
 un nou gènere i nova espècie

• 1968 segona de l'ERE del CEC: Atlas 68. Arqueologia i Bioespeleologia, a uns llocs ben diferenciats dels de dos anys abans: Zones d'Agoudal i Bou Denib, durant el mes d'agost.-1968: Expedició Tarraco a l'Antiatlas marroquí. La delegació a Tarragona de la Federació Catalana de Muntanyisme, tanmateix que el CEC el 1966, va organitzar una expedició multidisciplinària al Marroc. Hi havien grups d'Alta muntanya; Escalada; Arqueologia i Espeleologia. Hi van participar grups d'espeleologia de Tarragona i Reus, als que s'hi va afegir un grup de Barcelona: la SAS del CGB. Les activitats d'espeleo van tenir lloc al Gran Atlas, a la població d'Aït Mehammed.

• 1968: MARROC-68, SAS del CGB: Zona d'Aït Mehammed
Marroc-68 SAS del CGB: El campament al costat de les oficines del Caid

• 1968: MARRUECOS-68, GES del CMB a la zona de Taza

• 1970: MARROC-70, SAS del CGB: Zones de Aït Mehammed, Bou Denib i Taza

• 1970: GEB. Zones de Taza i Aït Mehammed
GEB 1970. Cotxe del Badalona. Al darrera, el del Francesc Sas. Campament a Ait Mehammed

• 1971: ATLAS-71, ERE del CEC. Zona d'Agadir

• 1972: MARROC-72, Museu de Ciències Naturals de Barcelona i ERE del CEC. El Museu organitza una expedició per procurar aconseguir diverses espècies de fauna cavernícola de gran interès per a la seva col·lecció. Visitades les zones de Xaouen, Aït Mehammed i Cap Cantin

• 1973: ATLAS-73, ERE del CEC. Zona d'Agadir, cova de Win Tindouin, topografia parcial de la cavitat.

• 1977: ATLAS-77, Grup Mediterrania de Barcelona i SIRE-UEC. Espeleo-Arqueologia. Bou Denib

• 1980. MARROC-80, ERE del CEC i SECEM. Zona d'Agadir

• 1984: ATLAS-84, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: MARROC-85, ERE del CEC. Aït Mehammed

• 1985: Marroc 85 Espeleo Club de Gràcia: regions de Khenifra, Oumer Rbia, Mgoum i Taza

• 2001-2017: Dinou expedicions organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i la SIE del CE Àliga. A partir de l'any 2001, en Floren Fadrique engega l'ambiciós Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, consistent en visitar, un cop a l'any, les zones calcàries (Marroc compta amb una superfície de cent mil km² de materials karstificables), per recollir i estudiar la fauna subterrània d'aquell país, activitat que, entre els anys 2001 i el 2017, ha portat a terme un total de dinou campanyes. Aquestes activitats estan organitzades per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i compten amb subvencions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Expedició de l'any 2013 de l'Associació Catalana de Bioespeleologia.
 Entrada al pou de l'avenc Iri Bouglemane, a Aït Mehammed
Amb el nostre agraïment a Montserrat Ubach per facilitar-nos les fotografies de la primera expedició del 1966.