dissabte, 16 de març de 2019

VIII Trobada d'Estudiosos del Garraf i d'Olèrdola. Vilanova i la Geltrú 2018

La Masia d'en Cabanyes, seu de la trobada

El dilluns 19 i dimarts 20 de novembre del 2018 i a la Masia d'en Cabanyes, de Vilanova i la Geltrú, va tenir lloc la VIII Trobada d'Estudiosos del Garraf i d'Olèrdola. Aquestes trobades estan organitzades per l'estament Parcs de Catalunya. Xarxa de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona.
El nostre company (i president) Floren Fadrique, de l'Associació Catalana de Bioespeleologia, va presentar un treball que tracta de la propagació per la mà de l'home, d'una espècie d'insecte, en aquest cas, un coleòpter cavernícola (hipogeu; subterrani; troglobi), aparegut al Garraf.
La localització d'aquesta espècie, pròpia d'indrets molt llunyans, no sembla que hagi estat per raons naturals, ni tampoc accidentals, sinó transportada intencionadament. La fauna subterrània sí que es pot expandir del seu territori de poblament inicial, però sempre ha de ser a través de terrenys geològics amb un gran contingut de fissures; coves-avencs i conductes per on puguin traslladar-se i "emigrar" per sota terra, ja que les adaptacions que han sofert per poder viure en aquests ambients, els impossibilita tornar a l'exterior. En aquest cas, entre l'àrea de poblament propi de l'espècie i el Garraf, hi ha intercalacions de materials geològics que aïllen les dues zones.
Va ser una presentació oral, completada amb una projecció en Power-Point.
En aquest post incloem el resum oficial de la ponència, així com totes les diapositives projectades. En cadascuna d'elles s'hi afegeix un petit comentari del seu contingut.
UNA MALA PRAXI BIOESPELEOLÒGICA EN CAVITATS DEL MASSÍS DEL GARRAF
Per Floren Fadrique Chico*
Resum:
Es presenten els resultats de la investigació portada a terme per l'Associació Catalana de Bioespeleologia i el Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, sobre la introducció, presumiblement intencionada, d'una espècie biològica al·lòctona en dues cavitats del massís del Garraf. Aquesta ha consistit en la introducció d'un nombre elevat d'exemplars del coleòpter Leiodidae Parvospeonomus delarouzeei, (espècie que colonitza el nord de Catalunya i té, al sud, com a límit el riu Ter), en l'Avenc Emili Sabaté i l'Avenc de les Banderes**, on habiten el coleòpter autòcton Leiodidae Troglocharinus ferreri (que colonitza els massissos del Garraf, Ordal i Olèrdola. L'espècie que habita als dos avencs és Troglocharinus ferreri ferreri, ja que hi ha diverses subespècies). Cal dir que la comunicació física biogeogràfica entre les zones Nord i Sud de Catalunya és molt poc probable, si tenim en compte les barreres geogràfiques i geològiques, i sobretot, per la limitada mobilitat d'aquest tipus de fauna entomològica subterrània que no es pot traslladar per l'exterior.

Paraules clau: Espècie al·lòctona, Bioespeleologia, Parvospeonomus; Troglocharinus; Leiodidae; Garraf; Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

*Associació Catalana de Bioespeleologia; Museu de Ciències Naturals de Barcelona; Secció d'Investigacions Espeleològiques del C.E.A., de Barcelona.

**No confondre amb l'avenc de les Banderes II, situat a prop de l'Emili Sabaté
Tres imatges a tall de presentació, abans d'entrar en el tema






Primera imatge del tema específic de la presentació

La clàssica distribució de la fauna subterrània. En aquest cas es fa una explicació més àmplia dels troglobis, ja que és on pertany l'espècie "okupa"
Aquesta espècie ha anat adquirint unes característiques pròpies com a consequència de l'adaptació necessària que ha sofert pel canvi del seu pretèrit hàbitat experior fins a l'actual subterrani. Aquests canvis els donen un aspecte particular denominat "troglomorfisme"

Aquetes són la majoria de canvis evolutius que ha "patit" la fauna subterrània, en general, per poder sobreviure sota terra

Un dels pobladors més evolucionats dels que colonitzen el Garraf subterrani (o hipogeu). La mida total és d'uns 12 mm

L'espècie pròpia del Garraf , així com la introduïda, pertanyen a la família Leiodidae. Aquesta és la distribució de la família a Catalunya

El Troglocharinus ferreri, l'espècie típica del Garraf

Àrea de distribució del T. ferreri

El Parvospeonomus delarouzeei, una espècie que habita una gran extensió al norest de Catalunya

Una altra imatge del P. delarouzeei, l'espècie introduïda

Enclau típic on habita el P. delarouzeei

L'avenc Emili Sabaté, una icona de l'espeleologia catalana. Es pot dir que no hi ha ni un espeleòleg que no hi hagi estat



Fitxes de l'arxiu Oleguer Escolà, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Hi ha la referència de la primera observació i captura de l'espècie introduïda


Més referències de captures

Àrees de poblament del T. ferreri (Garraf) i del P. delarouzeei (nordest de Catalunya). Entremig hi ha tot un seguit de materials geològics no carstificables, que impedeixen l'expansió subterrània d'aquestes espècies 

Les àrees de colonització de les mateixes espècies, sobre el mapa hidrogràfic

Conclusions:
 Tot i que no queda absolutament demostrat, tot indica que la presència de Parvospeonomus delarouzeei a dues cavitats del Garraf (Avenc Emili Sabaté i Avenc de les Banderes) no es deu a una expansió natural de l'espècie. Aquests coleòpters d'hàbitat subterrani només poden anar ocupant altres territoris per un desplaçament a través de la xarxa de fissures i galeries subterrànies. La composició geològica dels terrenys intermedis entre les dues àrees de poblament no té aquesta característica, ja que una gran part està ocupada per materials argilosos, margues, etc., que tallen una possible continuïtat i eviten la possibilitat d'expansió. Per tant, tot ens porta a pensar que ha estat un acte humà i intencionat.
 En dues recents visites a les cavitats esmentades, no s'ha trobat cap exemplar més de P. delarouzeei, però sí de T. ferreri. Caldrà deixar passar molt de temps i anar-ho controlant.
 El trasllat d'exemplars d'una a altra cavitat, pot ser més o menys senzill. Un altre tema és que l'espècie s'hi adapti i s'estabilitzi al nou entorn per "sempre més". Aquesta fauna exigeix uns paràmetres molt estrictes d'entorn: temperatura; humitat; recursos tròfics d'alimentació; fauna que ha de conviure amb ells, entre els quals hi ha predadors, etc. Tot això ens porta a creure que, tot i que no és impossible, sigui molt difícil aconseguir aquesta nova segona colonització.
 El temps ens ho dirà...
El nostre agraïment a Jordi Comas per la seva col·laboració en la ponència presentada.

Segona part:

Aquesta segona part, vol completar la presentació d’en Floren Fadrique, ampliant les dades amb la informació que ara disposem.
En aquest mateix blog, en data 9/10/2009 es va publicar un post que sota el títol Un coleòpter cavernícola invasor a l'avenc Emili Sabaté, feia primícia de l'estranya localització del coleòpter P. delarouzeei a l'avenc Emili Sabaté. Però al cap de dos anys, el 2011, en Jordi Comas també el va trobar a l'avenc de les Banderes.
Els dos coleòpters, a la mateixa escala
Situació de les dues cavitats: Dalt, avenc de les Banderes. Baix, avenc Emili Sabaté. Mapa: ICC Vissir 

12/2011. Visita amb finalitat bioespeleològica a l'avenc de les Banderes.
Al centre i ajupit, Jordi Comas.    Foto treta d'Espeleoblog


Cronologia de lesd localitzacions:
-1990: Oleguer Escolà i Francesc Rubinat localitzen els primers P. delarouzeei l'avenc Emili Sabaté, retrobant-los el 1991-94 i 95.
-2003: En Jordi Comas en localitza una trentena d'exemplars a l'avenc de les Banderes
-2011: En Jordi Comas també va trobar P. delarouzeei a l'avenc de les Banderes.
-2011 i 2012: En mitja dotzena més de visites a l'avenc de les Banderes no se'n veu cap; en canvi, es troba el coleòpter típic de la zona: Troglocharinus ferreri, que mai s'havia citat d'aquesta cavitat
-2018: A l'avenc Emili Sabaté, en Floren Fadrique confirma la presència de T. ferreri a la part més fonda de la cavitat i a la gran sala superior, que mai s'hi havia citat d'aquesta cavitat

Avenc de les Banderes. Treta d'Espeleoblob. Foto: Josep Pastor






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada