 |
| La portada del nou llibre |
En Joan Pallisé i Clofent (Montblanc, 1951) acaba d'editar un altre llibre. És un actiu espeleòleg molt interessat en bioespeleologia. És un destacat col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, aportant la majoria de les seves captures de fauna hipogea, especialment coleòpters, al fons de col·leccions del Museu , així com a d’altres companys de l’Associació. També col·labora amb l'Institut Català d'Espeleologia i Ciències del Karst -ICEK- i amb Sarawak Exploracions. Esportivament és membre del G. I. E. M del Club Excursionista de Montblanc i de la S. I. S del Centre Excursionista de Terrassa.
Tot seguit, l'índex del llibre.
El Joan es va iniciar en l'especialitat de la bioespeleologia de la mà d’en Isidre González Urgellès, un dels pioners col·laboradors del Museu, l'any 1968, quan en les seves recerques es va posar en contacte amb el grup de Montblanc i fou qui els va adressar al Museu de Zoologia i el grup de bioespeleòlegs a l’entorn del seu director, el Dr. Francesc Espanyol. Posteriorment també entra en contacte amb el sempre ben recordat, Àngel Lagar. Ha practicat l'activitat per tota Catalunya i l'estat espanyol: Osca; Galícia; Cantàbria; Burgos; Andalusia, etc.
Ja fa molt de temps que el barrinava una idea:
editar un llibre que hauria d'incloure totes les famílies, gèneres i espècies
dels insectes coleòpters que colonitzen l'ambient subterrani de les nostres
serralades catalanes. Hi ha altres publicacions que tracten també d'aquesta fauna,
però aquesta és la primera que apareix dedicada exclusivament a Catalunya.
A dia d'avui, a Catalunya tenim representats un total de 5 famílies, 22
gèneres i 74 espècies de coleòpters cavernícoles, sense comptar-hi les subespecies.
Per poder fer aquesta tasca, en Joan ha portat a
terme una gran, difícil i callada feina: visitar un gran nombre de cavitats
arreu de Catalunya per recollir les dades necessàries per establir límits de
poblacions, mostres d'espècimens i retrobament de cavitats oblidades en el
temps on hi havia antigues cites de la nostra fauna autòctona quan a coleòpters
cavernícoles es tracta.
El seu gran amic Ramon Sendra ha estat un company d'exploracions imprescindible que l'ha acompanyat en moltes de les sortides i ha col·laborat al fet que els resultats del coneixement de la fauna siguin encara més grans i importants. En moltes ocasions han de buscar cavitats ja oblidades que estaven citades en les descripcions originals de les espècies i, que per tractar-se de petites coves o avencs, sense interès per aquells espeleòlegs als quals només els interessa "fer metres", no han tornat a ser visitades. La majoria d'aquestes cites no tenien dades de coordenades ni de referències concretes, pel que s'ha fet molt difícil la seva localització, el que ha obligat a fer més d'una sortida per trobar-les.
El seu gran amic Ramon Sendra ha estat un company d'exploracions imprescindible que l'ha acompanyat en moltes de les sortides i ha col·laborat al fet que els resultats del coneixement de la fauna siguin encara més grans i importants. En moltes ocasions han de buscar cavitats ja oblidades que estaven citades en les descripcions originals de les espècies i, que per tractar-se de petites coves o avencs, sense interès per aquells espeleòlegs als quals només els interessa "fer metres", no han tornat a ser visitades. La majoria d'aquestes cites no tenien dades de coordenades ni de referències concretes, pel que s'ha fet molt difícil la seva localització, el que ha obligat a fer més d'una sortida per trobar-les.
 |
| A l'esquerra en Joan Pallisé, acompanyat pel seu amic i col·laborador en la recerca de fauna, en Ramón Sendra. Foto: avenc d'en Codó, Montral |
De la determinació i posterior estudi de la fauna s'encarrega en Jordi Comas, especialista, entre altres, en
coleòpters subterranis. Ell els neteja; si és necessari els extreu l'òrgan
genital (imagineu-vos la dificultat d'extirpar una minúscula peça que pot
mesurar menys d'una dècima de mm!); els prepara sobre cartolines i observa si
mostren diferències en comparar-los amb exemplars d'altres localitats fins a
poder determinar de quina espècie es tracta. També hi ha col·laborat el Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, facilitant la consulta de les seves col·leccions
I vés per on aquí el tenim. Ens l'ha portat desprès del confinament, el volum de la col·lecció CET de llibres, del Centre Excursionista Terrassa, editat per OmniaBooks amb el nom “Coleòpters Cavernícoles de Catalunya”, que compta amb les presentacions de Xavier Busom president del Centre Excursionista de Terrassa; Lluís Domingo president de la Federació Catalana d’Espeleologia; Floren Fadrique, president de l’Associació Catalana de Biospeleologia i amb un pròleg de l’entomòleg Eduard Vives, company del Joan i també membre de l’ICEK.
El llibre, de 107 pàgines, conté més de 40 fotografies de coleòpters realitzades, la majoria, per l'Agustí Meseguer, havent-hi també col·laborat en Jordi Comas i l'Eduard Vives; 41 mapes de distribució de les espècies considerades; 6 taules dels gèneres i espècies a Catalunya i la seva distribució per comarques, citant-se més de 40 noves localitzacions (a més de les conegudes en les descripcions originals) de les diverses espècies.
 |
| Esquerra: Jordi Comas; al centre l'Agustí Meseguer i a la dreta, l'autor: en Joan Palliser, a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Barcelona |
En Joan ha estat l'autor del llibre, però conjuntament amb el seu company Salvador Vives s'han tingut que preocupar del seu finançament, aspecte tant o més difícil que la feina de recerca o de crear el text original.
El Joan, que va néixer a Montblanc. Va iniciar la
seva "carrera" d'espeleo als tretze anys, l'any 1965 a la cova dels
Aixeregats o de Nerola, Vimbodí - Poblet i les primeres cavitats que visità foren totes tarragonines. Més endavant, l'any 1970 i per motius d'estudis, va fixar la
seva residència a Terrassa.
 |
Dins del llibre, la fitxa del Troglocharinus pallisei |
Durant una de les seves moltes activitats per recollir fauna, l’any 1971, a la cova de la Riba (o del Talc), en Joan va capturar una coleòpter troglobi que seria una nova espècie i que fou descrit per Valeria Rizzo i Jordi Comas l'any 2015 i que li van dedicar a ell: Troglocharinus pallisei: un premi merescut al treball i la constància. Per les seves característiques morfològiques i per l'anàlisi de l'ADN, la nova espècie s'integra dins el grup del T. orcinus, tot i que amb característiques molt particulars. Parlant del grup de l'orcinus, abans d'aquest estudi estava situat dins del subgènere Antrocharidius, però a causa de l'observació d'una sèrie d'importants detalls va ser necessari reconsiderar la seva posició, passant-la a Troglocharinus.
 |
| Contraportada del nou llibre |
A mesura que s'obtenen més localitzacions de fauna,
hi ha la possibilitat de descobrir alguna nova espècie. Al llarg del mostreig
obtingut pel Joan i Ramon, hi ha material interessant que, molt probablement, ens
donarà alguna novetat, però encara és aviat per dir-ho.
Enllaç amb l'editorial del llibre, amb informació complementaria i llocs on poder adquirir el llibre:
https://www.omniabooks.com/index.php/NonFiction/catalog/book/77
Com a cloenda cal dir que encara hi ha dues espècies més de coleòpters que no aparèixen al llibre però que estan a punt de ser publicats; es tracta de dos nous Troglocharinus trobats a l'Alt Urgell, però no es poden donar més dades fins a aparèixer la publicació. Tant de bo surtin més noves espècies, com aquestes dues, que obliguin a fer una segona edició d'aquest llibre tan valuós per a la nostra cultura científica catalana!
La nostra enhorabona al Joan i al Ramon.
Enllaç amb l'editorial del llibre, amb informació complementaria i llocs on poder adquirir el llibre:
https://www.omniabooks.com/index.php/NonFiction/catalog/book/77
Com a cloenda cal dir que encara hi ha dues espècies més de coleòpters que no aparèixen al llibre però que estan a punt de ser publicats; es tracta de dos nous Troglocharinus trobats a l'Alt Urgell, però no es poden donar més dades fins a aparèixer la publicació. Tant de bo surtin més noves espècies, com aquestes dues, que obliguin a fer una segona edició d'aquest llibre tan valuós per a la nostra cultura científica catalana!
La nostra enhorabona al Joan i al Ramon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada