La nova espècie: Aphaenops pallisei. Fotografia en viu. Autor, Agustí Meseguer
Introducció
Els coleòpters Aphaenops són una icona de la fauna cavernícola troglòbia, uns
dels més evolucionats i adaptats quan a les condicions de la vida subterrània
es refereix. El cos estret i allargat; antenes que, en algunes espècies arriben
a mesurar el mateix que el cos; apèndixs de gran longitud; absència d'ulls,
etc. El seu aspecte ha servit de model per anomenar "forma afenopsiana", quan es parla d'un coleòpter d'altres gèneres que té
unes característiques morfològiques semblants.Un dels més coneguts, és l'Aphaenops loubensi, que es va dedicar a Marcel Loubens, mort l'any 1952 en un accident a la Pierre de Saint Martin.
En Xavier Bellés, autor del llibre en català Fauna cavernícola i intersticial
de la Península Ibèrica i les Illes Balears, bàsic pels que estem interessats
en aquesta ciència, recolza la semblança entre un exemplar de la
configuració aphaenopsiana, amb una nau d'exploració d'altres planetes (i pot ser fins
i tot una nau extraterrestre). Ens permetem la llicència literària d'inserir
les figures, ja que no tenim massa ocasions de fer comparances entre fauna i enginyeria
avançada.
Origen dels Aphaenops
La descripció del gènere, la va publicar l'any 1862 Henry de Bonvouloir, amb l'ortografia original Aphoenops. Posteriorment, a partir de l'any 1864, el gènere canvia de grafia, citant-se com Aphaenops, fins que el nom original reapareix a partir del 2003. Així i tot, des de l'any 2010 i, segons el que aconsella el "Código Internacional de nomenclatura Zoológica", tracta com equivalents l'oe i l'ae per als noms d'espècies, pel que es pot emprar qualsevol d'ells. Diversos especialistes, des de l'any 2010, proposen no utilitzar l'ortografia Aphoenops (amb o) sinó Aphaenops (amb a) i així va sent, fora de rares excepcions.
Com a informació complementària, també citem els de Catalunya. Avui dia, en tenim set espècies, ja que un anterior gènere, Geotrechus, ha estat passat molt recentment a Aphaenops. Així, tenim: Aphaenops seijasi; A. ubachi; A. victoriai; A. puigmalensis; A. boumortensis; A. delioti i A. incantatus.
La troballa de la nova espècie
A finals d'agost de l'any 2021, l'Agustí Meseguer i el Joan Pallisé visiten la Cueva de Arnales, a Lamiana, Osca. Pel terra, entre uns gours, localitzen un coleòpter amb "molt bona pinta". La
seva mida relativament gran, el color com la mel i el seu aspecte, els fan
presagiar alguna recompensa.
El primer a estudiar-lo fou el Jordi Comas; considera que es tracta del gènere Aphaenops i, primerament, el compara amb Aphaenops mensioni, d'una localitat no molt llunyana. No hi ha coincidència. A partir d'aquí, s'han d'anar descartant altres possibilitats de ser una espècie ja coneguda. També se'l compara amb espècies de zones que podrien tenir influència però, de moment, tampoc se'n treu l'entrellat.
Es tracta d'un individu femella, el que pot dificultar l'estudi (no em tracteu d'antifeminista!), ja que els mascles tenen més caràcters diferencials entre espècies, però en aquest cas, són molt evidents les diferències i, provisionalment, es determina com a nova espècie.
A fi d'obtenir més exemplars, es fan diverses
visites més a la cavitat, en que també hi participa el Jordi Comas, però
sense resultats. I és que aquest grup de coleòpters cavernícola, quasi sempre
només deixa veure molt pocs individus. Ja és sort de trobar-ne un de sól!
La descripció
El Jordi exposa el cas al, també gran especialista, Eduard Vives, qui confirma l'interès de la descoberta. Decideixen fer l'estudi en conjunt, publicant la nova espècie a la prestigiosa revista Heteropterus, havent-se editat el 30/06/2023.
Inserim algunes parts de la descripció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada