Nº 106. Pesca de fauna subterrània amb canya.

La fauna subterrània no tan sols es troba a l'interior de cavitats. Existeix el anomenat "MSS", (Medi Subterrani Superficial), i el "MSP". (Medi Subterrani Profund), constituït per una infinitat de petites esquerdes i espais mil•limètrics a uns determinats nivells del sota terra. En aquests biòtops es possible trobar, si més no tota, un tant per cent molt elevat dels ordres de fauna habituals en una cavitat.Un exemple ben patent: Hi ha el cas de l'Oscadites rovirai, un coleòpter de la tribu Molopini que viu a la Cueva del Hueso Santo, en Oncins, Osca. Segons les meves dades, tan sols es van trobar dues femelles i les restes d'un tercer individu. Van ser com unes deu o quinze visites que vaig fer a aquesta cova per tal de poder recol•lectar-ne un mascle, sempre amb un resultat negatiu. Anys després, Xavier Fresneda i Carles Hernando, posen trampes al MSS de les tarteres de pedres que hi ha al voltant de la cova, i en van poder capturar una bona serie. També el notable trèquid Paraphaenops breulianus, que es captura amb certa facilitat a una mina artificial als Ports de Beseit. És un típic cas de comunicació de la xarxa de fissures amb, en aquest cas, cavitats artificials (mines).

Aquesta característica de distribució per les esquerdes és més palesa en el món dels éssers aquàtics, anomenats genèricament stigobionts, i que tenen com a biòtop les capes freàtiques del subsol. Els podem trobar als rius i bassals en l'interior de les cavitats, però també en pous artificials, surgències impenetrables i deus.

Les tècniques de captura han de desenvolupar-se segons el medi que pretenem explorar. Per rastrejar uns pous artificials i marcar els límits biogeogràfics del isòpode aquàtic Typhlocirolana troglobia, que viu als nivells freàtics de la zona de Cabanes, Castelló, i ha sigut capturada en el Ullal de Miravet i en unes fonts de Suera, ens havem "inventat" la pesca de fauna subterrània amb canya. Com els pous a rastrejar (fets amb màquines perforadores) tenen de seixanta a dos-cents metres de fondària, vam recórrer a una mànega de plàncton llastada, que convenientment lligada al fil d'un carret de pesca i una canya, ens va permetre arribar al nivell piezomètric que tant ens interessava. La finalitat de tot aquest sistema no és el de pescar amb am, sinó deixar unes trampes, que es retiraran passats uns dies. És semblant als esquers que deixem dins les cavitatsSort que els pous estaven prou retirats i fora de camins. Si algú ens arriba a guaitar , hagués pensat que un parell de guillats s'havien begut l'enteniment...

Autor: Floren Fadrique.

Nº 105. Expedició Marroc-2011

Com cada any des del 2001 ja està preparada l'expedició 2011. El dia 16 d'aquest mes de juliol s'iniciarà la 14ª expedició del Projecte de Biospeleologia ATLAS al Marroc, organitzada per l'Associació Catalana de Biospeleologia i membres de la SIE del C.E. Àliga. Enguany són tres els components que sortiran de Catalunya: Floren Fadrique (que com sempre hi aporta es seu cotxe tot-terreny), Pere Cantons -de la SIE-ACB- i Carles Fontgivell del Centre d´Estudis Riudomencs de Riudoms. També està previst que s´hi afegeixi, ja al Marroc, un quart membre, l'Ayoub Nehili de l'Association Marocaine de Spéléologie de Casablanca, que els acompanyarà durant les activitats a Taza. La finalitat de l'expedició, tanmateix que els darrers anys, a més de recol.lectar tot tipus de fauna subterrània, segueix sent aconseguir una serie d'espècimens de coleòpters cavernícoles per poder finalitzar l'estudi genètic del gènere Antoinella, recentment inclòs dins del gènere Trechus, però que encara cal analitzar els ADN de les diferents espècies per poder-ne assegurar aquest traspàs. El pas del Mediterrani serà per Almeria amb el ferri fins Nador, un itinerari que estalvia quilòmetres de cotxe, tant dins d'Espanya com al Marroc, tot i que el passatge és bastant més car. El primer punt de treball és la zona de Taza, concretament els voltants del immens polje de la Daya Chiker, amb la intenció de poder recollir fauna d'una serie de cavitats properes. (Friouato, Ghar Chiker, Kef Isoura, Ghar Bied, etc) També hi ha previst anar a la clàssica zona d'Aït Mhammed, lloc d'on és necessari capturar un altre coleòpter emblemàtic: Subilsia senenti, que també ha d'entrar en les comparacions genètiques. Aquest trèquid es troba en unes poques cavitats del Douar Bernat: Ifri Caid, Ifri n´Taouya i Ifri Boughlamane. D'aquesta Subilsia, que va ser trobada per Joan Senent, estudiada pel Dr. Francesc Español i dedicada al malograt Josep Subils, tan sols se n'han recol•lectat uns pocs exemplars malgrat les moltes visites fetes a aquestes cavitats. Aquesta vegada no totes les tasques han de ser sota terra. Pels anàlisis de l'ADN també es precisa la captura d'un coleòpter exterior: Trechus idriss, que es troba al massís del Toubkal (4.167 m), el pic més alt del Marroc, en zones de neus quasi perpètues. Aquest hàbitat nivícola té certes semblances amb el món subterrani i de fet, hi ha espècies dels dos àmbits que coincideixen amb les seves adaptacions i posseeixen un alt grau de parentesc. Les referències de la primera i pot ser la única captura d'aquest altre trèquid, es remunte a l'any 1924 aprox. Quan es van recol-lectar diversos exemplars a Tizi N'Tacheddirt, una collada situada als 3.230 m d'alçada. En cada expedició es procura visitar alguna zona no coneguda biospeleològicament per anar omplint els buits faunístics i poder conèixer més la biodiversitat subterrània. Aquest cop s'ha pensat en Ait Skounda, en la regió d'El Ksiba. La zona ja havia estat visitada per nosaltres en una altre ocasió, però amb resultats negatius. Com sigui que l'enclau geogràfic és molt interessant per estar entremig d'altres llocs biològicament importants, es vol insistir en la recerca. El retorn està previst dins la primera setmana d'agost. Els desitgem un bon viatge i moltes troballes!

Nº 104. Poesia biospeleològica

Tot cercant dades sobre la bibliografia d'un personatge i fullejant el llibre d'actes del IV Simposium de Biospeleologia celebrat a Barcelona l'any 1974, vaig trobar un article que se m'havia quedat ja oblidat: dues poesies de l'amic Joan Pallarés i Personat. Aquest treball el va fer amb motiu de la troballa l'any 1972 (troballa en una sortida conjunta Joan Pallarés - Xavier Bellés) d'una nova subespècie del coleòpter cavernícola del gènere Troglocharinus a l’avenc de can Montmany, a la Palma de Cervelló, dins el massís del Garraf. Donada l'escassetat de material en la modalitat literària de vers dedicat a la biospeleologia, crec interessant la seva republicació. Els versos s'han reproduït escanejant l'original del llibre. La figura s'ha tret de la descripció del nou espècimen, publicat a la revista Miscelánea Zoológica de l'any 1973

Nº 103. Una nova espècie de nematode cavernicola

El nostre company de l'Associació, en Toni Pérez del Grupo de Espeleología de Villacarrillo (G.E.V.) ens ha comunicat un nou descobriment faunístic de l'interior de cavitats de Jaén. En aquesta ocasió no es tracta dels ordres que més sovintegen a les notes informatives com els coleòpters o els araneids, per citar-ne alguns dels que més se'n parle. Ara es tracta dels nematodes. La troballa la va fer el propi Toni en la Cueva del Jabalí de la població Santiago-Pontones de Jaén, i s'ha publicat recentment a la prestigiosa revista Zootaxa, nº 2922 (2011) Els nematodes pertanyen al regne animal, són una mena de cucs no segmentats, allargats, filiformes o fusiformes, amb boca molt aparent. Molts d'ells són paràsits d'animals, -fins i tot de l'home-, també de plantes i n'hi ha que viuen lliures dins l'aigua. Els dels grups que ens poden interessar són de mida petita, en general per sota els 2 mm. Dins les cavitats es troben entremig de la terra i no són visibles, i pel seu estudi s'han d'extreure mostres de terra i tractar-les degudament. Al no poder inserir tot el treball descriptiu complet, n'incloem el resum i algunes de les figures il.lustratives.

Enhorabona al Toni per la seva gran tasca.

Nº 102. Jornades de Divulgació de l’Espeleologia

Aquest xicot no para! De nou, en Toni Pérez del Grupo de Espeleología de Villacarrillo ens té al corrent de les activitats. En aquesta ocasió ens ha tramès el programa de les jornades, així com el pòster corresponent. Ho inserim en versió original. Jornadas de Divulgación y 4ª Gala de la Espeleología:

En los próximos días 9 y 10 de Julio del presente 2011, vamos a organizar nuestras Jornadas de Divulgación de la Espeleología habituales. Os ponemos el cartel y el programa por si es de vuestro interés.

PROGRAMA: SABADO 9.- (Teatro Coliseo) 19,30: - EXPOSICIÓN FOTOGRÁFICA - IV GALA DE LA ESPELEOLOGÍA - PRESENTACIÓN MONOGRAFIAS BIOESPELEOLÓGICAS Nº 6 - ENTREGA DE LOS PREMIOS ESPELEO 2011 - CONFERENCIA: “Génesis y singularidades de las increíbles cuevas de Naica y Lechuguilla (Mexico y Nuevo Mexico)” a cargo del Catedrático en Geología D. José María Calaforra Chordi. - TAPEO ESPELEOLOGICO DOMINGO 10.- (Pabellón Municipal José Ramón Claverías) 10,00: - 4 TORNEO “TROFEO DE CAMPEONES” 2011 DE T.P.V. EN ESPELEOLOGIA Si queréis pernoctar, os recomendamos el Hotel Sierra de Las Villas (http://www.hotelsierralasvillas.es/) o su teléfono 953-440125 / 953-440957.

Els desitjem una bona asistència!

Nº 101. Bioespeleologia o Biospeleologia: quina és correcta?

Com s'ha de dir? El nom que engloba i defineix les activitats necessàries per assolir la recerca, captura i estudi de la flora i fauna de dins les cavitats no està -no estava- clar. Al llarg dels anys ho hem vist escrit de mitja dotzena de formes; totes semblants però totes diferents. En uns casos el motiu va ser el país de procedència dels seus pioners (França) i en altres la traducció i/o adaptació a la nostra llengua catalana, i també al castellà. Precedents: El terme Biospéléologie va ser creat pel francès Armand Viré durant els seus treballs al laboratori subterrani del Jardin des Plantes de París, entre els anys 1896 i el 1914 per designar la ciència que estudia els éssers vivents que colonitzen l'àmbit subterrani. A partir de l'exploració de la cova del Drac a Mallorca l'any 1904 Émile G. Racovitza modifica el terme i es generalitze passant-se a dir-se Biospéologie. El mateix Racovitza l'any 1905 crea la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Al poc s'hi afegeix René Jeannel i creen la revista científica del mateix nom-Biospéologica- per publicar-hi els resultats d'aquells estudis.

D'aquí que convisquin els dos termes; amb e o sense e intermèdia, tant en bioespeleologia-bioespeleòleg com en biospeleologia-biospeleòleg, amb les corresponents versions castellanes bioespeleología-bioespeleólogo i biospelelogía-biospeleólogo. També podria haver-hi el factor d'error al transcriure un original a l'edició d'un article. A casa nostre: En els primers treballs publicats per F. Español, llavors la majoria en castellà, també s'ha anat citant de les dues formes. La que sembla ser la seva primera cita, escriu biospeleólogo (en castellá) dins el treball La zariquieya troglodytes Jeann. Graellsia 4, 1946

La dècada dels 50 segueix citant biospeleolología i biospeleológico (sempre en castellà), tendència que s'allarga fins l'any 1969 en tots els seus treballs. Hi ha una excepció l'any 1961 en que cita sempre bioespeleología en el treball en castellà Fauna cavernícola de la provincia de Barcelona I: Invertebrados. Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona GES del CMB. I encara més complicat!: Aplicació dels varis termes dins d'un mateix treball: En el programa del Cursillo de Iniciación a la Bioespeleología, 18 al 31 gener de 1966, Ajuntament de Barcelona-Museo de Zoología, en castellà, es citen Bioespeleología; Biospeleología i Biospeleólogo. Un altre exemple: En la ponència presentada al V Congrés Internacional d'Espeleologia a Stuttgart l'any 1969, en treball conjunt F.Español - O. Escolà La Bioespeleología en España. Resumen histórico, es citen els dos termes: Bioespeleologia i Biospeleología. En la literatura catalana -així mateix que la castellana- s'ha anat imposant bioespeleologia, encara que amb alguns dubtes. Fa poc temps, pel bloc de Sarawak es va plantejar quina era la forma correcta d'escriure-ho, per seguir tots una mateixa norma. La solució no era gens clara! -Consultant la Gran Enciclopèdia Catalana i el Diccionari Llengua Catalana, Enciclopèdia: El terme és Biospeleologia. -Consultant el Cercaterm del Consorci de Normalització Lingüística, el terme indicat és Bioespeleologia. Davant les dues formes, el dia 1 d'abril 2011 es fa una consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana, rebent la següent resposta: Efectivament, el nostre diccionari i l'Enciclopèdia entren biospeleologia. La forma bioespeleologia proposada, creiem que prové del Termcat, el centre oficial que s'encarrega de fixar la terminologia en llengua catalana (www.termcat.cat). En el seu servei de consultes en línia Cercaterm, té entrada aquesta forma, amb 'e'. Tenint en compte aquesta divergència, els hem adreçat la següent consulta:

Consulta de la GEC al TERMCAT: Data de la consulta: 2011-04-04 09:49:31 Terme: bioespeleologia Llengua: Català Àrea temàtica: Esports Per quin motiu s'ha adoptat aquesta forma, amb 'e' protètica, al Diccionari general de l'esport? Al document normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant, apareix, com a exemple, 'biospeleologia'. També entra amb aquesta forma a la Gran Enciclopèdia Catalana i al Gran Diccionari de la Llengua Catalana.

Nota complementària de BIOSP: Còpia de la normativa esmentada: Documents normatius (1962-1996) Sobre la grafia dels mots compostos i prefixats que contenen formants amb una essa inicial etimològica seguida de consonant (Acord del 19 de gener de 1996) ... D'altres, però, contenen formants que sols es distingeixen formalment dels mots anàlegs catalans per una accentuació diferent (aeròstat, antístrofa, megàspora, hipòstil) o que hi coincideixen formalment a excepció de la e protètica, per la qual cosa donen lloc a casos aparentment contradictoris: substrat (estrat), atmosfera (esfera i semiesfera), cardiospasme (espasme i antiespasmòdic), arteriosclerosi (esclerosi), endosquelet (esquelet), hidrostàtic (estàtic i hiperestàtic), infrascrit (escrit i sotaescrit) iugoslau (eslau), txecoslovac (eslovac), biospeleologia (espeleologia), termostable (estable), tiflostoma (estoma)... Resposta rebuda del TERMCAT A LA GEC: Data de la resolució: 2011-04-05 12:07:17 Resolució: Efectivament, la forma normativa en català és biospeleologia. Esmenarem tan aviat com sigui possible les dues fitxes que consulta el Cercaterm amb la forma bioespeleologia.

Als pocs dies al Cercaterm ja s'havien entrat les correccions.

Ara sí que ja ho tenim tots ben clar. En català hem de dir-ne BIOSPELEOLOGIA- BIOSPELEÒLEG. En castellà, tot i que també s’aplica majoritariament bioespeleología, també ho trobarem d’altres formes. Un altre dia en parlarem.

Nº 100. II Encuentro Ibérico de Biología Subterránea

En una nota del 2 de març de 2011 ja informàvem sobre aquest important esdeveniment. Ara, una de les organitzadores, Ana Sofia P.S. Reboleira, ens ha fet arribar més informació: la II Circular de la trobada. La presentem en la versió original rebuda. 2ª Circular – Apertura de inscripciones Siguiendo al primer encuentro realizado en Valencia en 2009, tendrá lugar en la Universida de de Aveiro, Portugal, el II Encuentro Ibérico de Biología Subterránea. Este encuentro versará sobre la biodiversidad, ecología y conservación de la fauna de las cavidades en las distintas regiones kársticas de la Península Ibérica y Baleares, en las zonas volcánicas de los archipiélagos de la Macaronesia, incluyendo Canarias, Azores y Madeira, y en otros hábitats subterráneos del ámbito íbero-macaronésico. El encuentro incluirá sesiones de conferencias y paneles para la presentación y discusión de los avances teóricos y aplicados de la biología subterránea, algunos cursillos prácticos y una salida de campo a algunas cavidades emblemáticas del karst del centro de Portugal. Inscripciones e informaciones en: http://eibs.neua.org/

Organización: Ana Sofia P.S. Reboleira (CESAM/UA) Fernando Gonçalves (CESAM/UA) Alberto Sendra (MVHN) Pedro Oromí (ULL) Paulo Borges (UAç) Datas: 01 Junio 2011: Límite de sumisión de resúmenes 15 de Junio 2011: Limite de inscripciones con tarifa reducida 2 de Septiembre 2011: Recepción e inicio del IIEIBS INSCRIPCIÓN: Hasta 01/06/2011: Normal 60 € Estudiante 30 € De 16/06/2011 al 10/08/2011 (€): Normal 120 € Estudiante 70 € La inscripción deberá ser efectuada por transferencia bancaria y el comprobante de la operación enviado por email, junto con la ficha de inscripción a: biologiasubterranea@gmail.com Para transferencias internacionales: IBAN (International Bank Account Number): PT50 0035 0836 00002152 330 11 BIC (Bank Identification Code): CGDIPTPL Más informaciones: http://eibs.neua.org/

Contacto: biologiasubterranea@gmail.com Apoyos:

CESAM - Centro de Estudos do Ambiente e do Mar DEBIO - Departamento de Biologia da Universidade de Aveiro ULL - Universidad de La Laguna Museu Valencià d'Història Natural Azorean Biodiversity group - Universidade dos Açores SIBIOS - International Society of Subterranean Biology NEUA - Núcleo de Espeleologia da Universidade de Aveiro ICNB/PNSAC - Parque Natural das Serras de Aire e Candeeiros