El nostre col·laborador habitual Floren Fadrique, va presentar els resultats dels seus treballs de recerca de fauna a a la IV Trobada sobre Invertebrats de Zones Humides, a Deltebre, Tarragona, el 7 de juny del 2008. Ara el reproduïm pel seu coneixement general, ja que en aquells actes no s'editaven les presentacions.
 |
| Paranillochlamys velox |
 |
| Duvalius berthae |
Títol:
Noves citacions dels coleòpters troglobis Paranillochlamys velox i Duvalius berthae vilasecai a la província de Tarragona Per Floren Fadrique
La
fauna subterrània de les cavitats de la província de Tarragona, en especial els
coleòpters troglobis, sempre ha estat relativament oblidada, potser per les
característiques de les cavitats, poc adequades per la recol-lecció i també per
l'escassetat del nombre de tàxons coneguts. Un dels primers coleópters
estudiats, Paranillochlamys catalonicus, en el seu moment descrit com
Anillochlamys tropicus, va ser capturat
per Jeannel i Racovitza en la Cova Santa del Montsant en l'any 1910, i no es va
tornar a capturar fins l´any 1930 per Zariquiey, a la mateixa cavitat, mitjançà
trampes.
 |
| Àrea de colonització del Paranillochlamys velox |
Amb
això vull dir que el Sud de Catalunya ha estat poc atès i estudiat, si el
comparem amb la zona Nord. Aquest oblid i el meu veïnatge dins la regió, em van
impulsar a fer una recerca més exhaustiva de la zona del Baix Camp,
concretament, i entre altres, de la sub-unitat Vandellós-Llavería.
Aquesta
petita serralada, limitada pel mar, l´Alt Camp i el Baix Ebre, havia estat de
l'interès del Dr. Español, que va trobar, al any 1934 el Leiodidae
Paranillochlamys velox, a l´avenc de la Fotx, petita cavitat propera a
Tivissa. Posteriorment, A. Lagar troba i descriu Paranillochlamys velox
ssp. montadai a la Cova Llúdriga, a pocs
kilòmetres de l´anterior cavitat. (Actualment, aquesta subespècie ha estat
passada a sinonímia per J. M. Salgado / J. Fresneda, al seu treball
"Revision of the section Anillochlamys
Jeannel 1909", sent ara vàlida només P. velox.)
Posteriorment,
diversos biòlegs i recol-lectors, (Escolà, Auroux, Comas i jo mateix), han
recorregut les cavitats d'aquest massís, amb un resultat poc abundós en
coleòpters troglobis. Tan sols dues cavitats: Avenc de la Julia i Avenc de les
Codinetes, han presentat una recol·lecció generosa.
Seguint
la mateixa tècnica del Dr. Zariquiey a la Cova Santa, vaig iniciar un trampeig
sistemàtic en una serie de cavitats, amb
l´interès d´esbrinar els límits biogeogràfics del Paranillochlamys velox. I
després d´uns anys, he pogut marcar amb una certa precisió els límits de
l'espècie.
En
una contrada en forma triangular, amb el vèrtex mes o menys cap al nord, podem
citar:
-Nord:
avenc de la Fotx; avenc de la Cabra
-Est:
avenc Domingo Vidal
-Oest:
avenc de la Julia
Queden al centre, una serie de cavitats, escadusseres, que mantenen una
població d'aquest coleòpter com són: Cova de la Llúdriga; Avenc de les
Codinetes; Avenc del Coll de Balaguer; avencs de la Portella, avencs de Jovara,
etc. Curiosament, en la cavitat més fonda del massís, l´avenc de Vandellòs, de
més de cent metres de fondària, no hi ha sortit cap Paranillochlamys.
 |
| Àrea de població del gènere Duvalius a Tarragona |
Tanmateix
ens trobem amb la molt diversificada família dels trèquids, concretament els
Duvalius. Repartits per tot l´arc mediterrani, tenim a Tarragona, el Duvalius
berthae, dividit en dues subespècies: Duvalius berthae berthae de la zona del
Montsant, i Duvalius berthae vilasecai, molt limitada al voltant de Llaveria i
Pratdip. Donat el seu gran interès, van ser molts els biòlegs interessats en
aquests coleòpters: Jeannel; Bolivar; Zariquiey; Guimjuan; Vilarrubia; Muntada;
Español; Vives; Mateu; Lagar; Escolà, etc.
Com
dèiem abans, les condicions de les cavitats de la zona de Llaveria-Pratdip no
tenen uns biòtops idonis: tot són caos de blocs; connectades
al exterior per mols llocs;corrents d´aire; poques zones isotèrmiques; sequedat
ambiental... Tan sols amb el sistema de trampeig i molta perseverança s´han
assolit uns resultats, encara minsos però positius de la subespècie de Duvalius
berthae vilasecai de la que en parlàvem abans.
Segons
les meves notes, la datació més al Sud de D. b. vilasecai, va ser donada per
Zariquiey, a la cova d´en Blai o d´en Xoles, al 1918, i per Español, a l´avenc de
Pratdip, al 1935.
 |
| Àrees sobreposades dels Duvalius (a dalt) i paranillochlamys (a baix) |
Estudiant
la distribució d´aquestes cavitats de la zona, vaig copsar l´existència d´unes
mines de ferro situades a prop de la Mola de Cabrafiga, anomenades Els Meners i
abandonades fa molts anys, relativament properes a les anteriors cavitats. El
trampeig va donar també resultats positius, localitzant Duvalius.
Posteriorment,
i amb motiu d´estudiar la distribució biogeogràfica de Paranillochlamys velox,
vaig trobar, i una vegada més amb el sistema
de trampeig, una petita serie de Duvalius en un conjunt de cavitats de tipus
tectònic anomenades genèricament avencs de la Portella, oberts a la mola del
mateix nom i situades més enllà del que
jo havia suposat com a frontera d´aquests trèquids: el riu Llastres, que és a
la vegada, el límit dels Anillochlamys cap al Nord, donant-se el cas de que en
aquests avencs de la Portella conviuen els Anillochlamys amb els Duvalius.
Aleshores,
tenim la distribució del Duvalius de la següent manera, dintre de la sub-unitat
Vandellós -Llavería:
-Nord, cova de Janet i Can Masega. (Hi han referencies de Lagar i Español que es
van trobar en dues cavitats més: Cova del Ramer i cova d´en Marcó, encara que
actualment estan mol seques i no reuneixen cap condició bioclimàtica per la
seva localització).
-Est, l´avenc del Pla o de Pratdip, la cova Xoles i les mines dels Meners.
-Sud-oest, els avencs de la Portella.
 |
| Relleus de les serralades de Vandellòs - Llaveria |
 |
| Avenc de la Portella |
 |
| Un cau de blocs a la cova de can Masega |
És
de fer notar la coexistència de diversos gèneres de coleòpters en algunes de
les cavitats estudiades. A la gran
majoria de cavitats hi ha el Leptodirini Paranillochlamys convivint amb el
curculiònid Troglorrhynchus gridelii, de caràcter edàfic, molt abundant a la
zona; en els avencs de la Portella s'afegeix el trèquid Duvalius berthae als
anteriors, i en l´avenc de la Cabra i a la cova Masega, a Fatges, trobem l´Anillini Speleotyphlus
fadriquei juntament amb Paranillochlamys.
 |
| Cova d'en Xoles o d'en Blai, amb el seu retoc d'obra a la boca |
 |
| Microthyphlus fadriquei, un altre cavernícola de Tarragona |
 |
| Troglorrhynchus gridellii, també cavernícola de Tarragona |
La
recerca biospeleològica a les Terres de l'Ebre, tenint compte les
característiques geomorfològiques de les cavitats que hi ha, resulta força
descoratjadora i ingrata. Tan sols l´aprofitament d´una plujosa climatologia
puntual i una recerca pacient i continuada pot donar, i tan sols en ocasions,
algun bon resultat. I és que, els que ens dediquem a l'estudi de la fauna
cavernícola ja hi estem acostumats als resultats minsos. Sort que de tant en
tant, també hi ha grans èxits.
%5B1%5Dbr.jpg)
.jpg)
