Nº 397. Seguiment de l'expedició 2024 al Marroc

 

                                                      Vista des de interior de la boca d'entrada

Aquesta és la tercera notícia que oferim sobre l'expedició 2024.

En arribar al Marroc, van iniciar les seves activitats a la zona del sud de Taza, pels voltants de la Daya Chiker, al poblet de Bab Bou Idir.

La principal finalitat de les exploracions és completar captures de diverses espècies d'aranyes; unes perquè només es coneixen femelles (o mascles) i altres per disposar de molt pocs exemplars. A més, referent als coleòpters, anar coneixent les àrees de colonització de les diferents espècies del gènere Trechus (abans, Antoinella), ja que ocupen zones molt delimitades.

Notícies rebudes el dia 1 d'agost 2024. El Floren ens diu que estan a la part central del Marroc:

                                 Assentament nòmada als desèrtics terrenys d'Agoudal

Ahir, vam estar al poble de Tagzirth, a prop de Beni Mellal, per visitar la Ifri Nethazart. Malauradament, no va ser possible la seva localització, però al proper poble, Amazoy Fariata, vàrem poder fer dues coves-avenc inèdites: kef Afrau i ghar Tighanimine, fet que és important per no fer sempre activitats repetitives. Com que tenim interès a capturar l'aranya Lepthyphantes almoravidus, descrita pel Dr. J.A. Barrientos l'any 2020; pensem que la proximitat amb la ifri Nethazart, cavitat típica, podria augmentar la seva àrea de distribució.

                           El monumental vestíbol de la cova Akhiam. Alçada de la bòveda, 30 m

Les dues noves cavitats són molt seques i amb elevada temperatura, 18º, amb desenvolupament semi vertical i amb desgrimpades complicades.

El temps està força rúfol, ha plovisquejat una mica, però la calor (40 graus) continua

El company de Bab Bou Idir, Younnes, ens ha acompanyat des del diumenge i continua sent tan imprescindible com sempre, col·laborant de forma molt eficient. Avui anirem a Agoudal, per recol·lectar en la grandiosa cova Akhiam ims er Rebi: és l'única cavitat d'aquesta regió i no tenim dades sobre quines espècies d'aranyes hi poden viure.

Rebut el dia 3-8-2024.

Ahir vam arribar a Agoudal, després d'un llarg viatge per carreteres d'alta muntanya. Ja estem al pre-Sàhara quant a clima i paisatge. Avui hem fet la Akhiam ims er Rebbi. Segons el catàleg espeleològic del Marroc, "cette cavite peut étre comme facil", però en realitat, si la vols fer tota, és complicada respecte a grimpades per sobre d'un paisatge corrosionat, ple d'arestes com ganivets i tres o quatre nivells contínuament comunicats. Situada a més de 2.500 metres d'altitud, reuneix totes les condicions negatives per a la vida subterrània: gran altura i absoluta manca de matèria orgànica. Tan sols s'han recol·lectat uns pocs col·lèmbols i una mena d'isòpodes molt petits. Ja a la zona de transició de la cavitat, unes petites aranyes han completat l'escadussera recol·lecció.

                                                       Topografía de la cova

                            Una mostra de l'erosió a les galeríes de l'Akhiam. A més, gran part                                                                  de la superfície està ennegrida per alguna mineralització.

A la tarda, hem trobat, mercès al Younnes, unes esquerdes que havíem visitat fa divuit anys. Seques i polsoses: res de fauna, sols un parell d'aranyes d'exterior.

I demà tenim previst visitar una cova que ens han dit a uns quaranta Km d'Agoudal, sembla que bastant extensa. Veurem si és veritat...

Espereu més notícies nostres!

Nº 396. Un nou centpeus aquàtic dels Ports

 

             Galeria de la mina dels Ports. El Floren sobre les restes de les vies per extreu-re el mineral 

A la mina dels Ports, Mas de Barberans, el Montsià, l'any 1997, es va localitzar un centpeus dins de l'aigua. Per les seves característiques morfològiques i el seu hàbitat (aquàtic), tot preveia indicar que es podria tractar d'una nova espècie.

                                                                                                 La publicació

                                                                                      La introducció, dins del treball

Es dona la circumstància que, l'any 1985, l'autor de la descripció va veure'l per primera vegada al Forat del Riu Algars, Alfara de Carles, el Baix Ebre i l'any 1987, l'Oleguer Escolà el va localitzar a la Mina dels Ports, però les troballes no va passar d'aquí, no es va publicar res.

                          Fotografia de la nova espècie a la mateixa mina. Detall de la part anterior del cos. Autor A. Meseguer

                                         El Lithobius complet. Foto en viu a la mateixa mina. Autor A. Meseguer

Diverses visites posteriors van permetre localitzar més exemplars a la mina. Per cert que, l'octubre del 2010, el Floren Fadrique i l'Agustí Meseguer van poder-lo fotografiar en viu i van dipositar l'exemplar al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però l'exemplar i la referència no consten al treball descriptiu.

Al llarg de tots aquests anys, fins i tot es van fer consultes amb especialistes estrangers, però sense cap resultat.

D'aquesta cavitat, l'any 2016 ja s'havia descrit un nou coleòpter cavernícola: Paraphaenos breuilianus espanoli.

Aquest és un exemple més de nova fauna que tarda molts anys a descriure's: 1984-2024: quaranta anys!, però... ja el tenim!, que és el més important.

Nº 395. Activitats al Marroc. Expedició ATLAS 2024

 

Zones previstes per les activitats 2024. 1: Chefchaouen-Bab Taza; 2: Bab Bou Idir; 3: Berkane; 4: Zona central; 5: Boudenib.
Com ja vam anunciar, aquest agost del 2024, està tenint lloc la 22ª expedició del Projecte de Bioespeleologia ATLAS al Marroc, organitzada per l'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, amb reconeixement del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La finalitat del Projecte és conèixer la fauna cavernícola del Marroc, encara poc estudiada i amb un gran interès donada la situació del país, "tocant" Europa, a la que va estar unida en alguna època, Messinià, la qual cosa va permetre un intercanvi de fauna que, en separar-se va evolucionar indistintament, originant espècies d'un origen comú però diferenciades per l'evolució. Aquesta comunicació també va afectar Algeria i Tunísia, les Illes Balears i Còrsega-Sardenya.

Aquest any hem aconseguit el reconeixement de la Université Cadi Ayyad de Marrakech, que a través del professor Dr. Mohammed Ghamizi que ens ha lliurat una "autorització" per desenvolupar l'expedició, una seguretat davant les autoritats de les poblacions on es visiten cavitats. Aquest serà el primer pas per concertar un acord oficial entre la Université, el Museu de Barcelona i BIOSP.

Des de l'any 2001, quan es varen iniciar aquestes expedicions, s'han portat a terme dos grans projectes: Coleòpters i Aranyes. Això, sense oblidar la recol·lecció d'altres ordres de fauna: centpeus, isòpodes, etc. Els Coleòpters estan sota els estudis del Dr. Mateu (†), Jordi Comas, Carles Hernando i Arnaud Faille; Les Aranyes, pel Dr. J. A. Barrientos, etc. Les Aranyes han estat l'objectiu principal de les darreres campanyes.

Enguany, les zones objecte d'estudi són: nord i nord-oest; centre i sud-oest del Marroc, veure el mapa.

Taza ; Bab Boudir; Tagzirt ; Fariata ; Boudenib ;Takerboust ;Tagleft ; Tinerhir.

Els components de l'expedició són: Floren Fadrique i Hector Joaquim Cardona, que, al Marroc se l's agegirà Younes el Kasmi i, encara no confirmat, la Dr. Soumia Moutaouakil, del Muséum d'Histoire Naturelle de Marrakech, Université Cadi Ayyad.

El Floren va iniciar el viatge el dimarts 23/07/2024 des de l'Hospitalet de l'Infant, amb el seu vehicle i el remolc encimbellat de queviures i material. Passant per la Vall d'Uixó, va recollir al segon membre de l'expedició, l'Hèctor. Al vespre arriben a Almeria, prenent el ferri que els portà, en vuit hores, a Melilla, desembarcant a les 8 del matí del dimecres. El pas de la frontera Espanya-Marroc, caòtic com sempre, vàries hores de tràmits i cues.

El primer punt de treball és a Bab Bou Idir, a unes quatre hores de cotxe, uns 300 km al sud de Melilla. Fan centre a la Gite d'etape de Friouato.

Per watshap ens van dient com es desenvolupen les activitats. Diuen...

Volem anar a la Kef Adman, a Merhaoua; Ja hi havíem estat l'any 2002, però les coordenades que tenim no són bones i no la trobem. Anem a visitar la Grotte-aven de Bab Bou Idir, amb una bona recol·lecció faunística.

Dia 26-7: La cova Kef Izoura és el pròxim objectiu. Es tracta d'un engolidor, amb abundants restes vegetals i sediments fangosos. Baixem els dos pous i surt abundant fauna. A la base del primer pou surt una nova galeria amb dificultats tècniques pels passos aeris i rampes de gran inclinació amb desgrimpades agosarades. En els bassals d'aigua, capturem fauna aquàtica.

                                                                  Devallant el pou de la Kef Izoura. 
Tornem a la Grotte-aven de Bab Bou Idir amb material per poder acabar de fer la cavitat. És un objectiu de gran interès, per veure si capturem el mascle de l'aranya Lepthyphantes imazigheni Barrientos, 2020. Espècie descrita d'aquesta cavitat a partir d'una sola femella i descoberta en l'expedició del 2016.

Seguirem informnt...

Nº 394. Expedició BIOSP 2024 al Marroc

                                             El riu subterrani de la cova Win Timdouin

Del 24 d'aquest juliol fins al 4 d'agost, està prevista l'expedició bioespeleològica del 2024.

Els participants peninsulars són dos:

El Floren Fadrique, de l'Hospitalet de l'Infant, Tarragona i l'Hèctor Joaquim Cardona del Alar, del Grup Espeleològic de la Vall d'Uixó.

En arribar al Marroc, es comptarà amb la col•laboració del Younes el Kasmi, de l'Association Friouato pour la Protection de l´Environment, la Spéléologie et Tourisme de Montagne a Taza.

També es preveu la col•laboració de la Dra. Soumia Moutaouakil, de la Université Cadi Ayyad de Marrakech, tot i que no es podrà confirmar fins a l'últim moment, ja que està pendent d'uns altres possibles treballs.

Objectius:

-Continuar amb el projecte d'estudi de les aranyes cavernícoles de les cavitats marroquines. Des de la primera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, l'any 2001, s'han descobert un total de 16 noves espècies d'aranyes, estudi que dirigeix el Dr. Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona.

                                                               Nenes d'una tribu nòmada

-Visitar cavitats de diverses províncies; Rodalies de Taza; Berkane (frontera nord amb Algèria); Gran Atlas, al centre del país i la cova Kef Aziza, a la zona desèrtica del sud-est. La realitat dependrà del temps disponible.

Anirem informant de les activitats.