Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noves espècies d'aranyes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noves espècies d'aranyes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de juliol del 2024

Nº 395. Activitats al Marroc. Expedició ATLAS 2024

 

Zones previstes per les activitats 2024. 1: Chefchaouen-Bab Taza; 2: Bab Bou Idir; 3: Berkane; 4: Zona central; 5: Boudenib.
Com ja vam anunciar, aquest agost del 2024, està tenint lloc la 22ª expedició del Projecte de Bioespeleologia ATLAS al Marroc, organitzada per l'Associació Catalana de Bioespeleologia –BIOSP-, amb reconeixement del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La finalitat del Projecte és conèixer la fauna cavernícola del Marroc, encara poc estudiada i amb un gran interès donada la situació del país, "tocant" Europa, a la que va estar unida en alguna èpocaMessiniàla qual cosa va permetre un intercanvi de fauna que, en separar-se va evolucionar indistintament, originant espècies d'un origen comú però diferenciades per l'evolució. Aquesta comunicació també va afectar Algeria i Tunísia, les Illes Balears i Còrsega-Sardenya.

Aquest any hem aconseguit el reconeixement de la Université Cadi Ayyad de Marrakech, que a través del professor Dr. Mohammed Ghamizi que ens ha lliurat una "autorització" per desenvolupar l'expedició, una seguretat davant les autoritats de les poblacions on es visiten cavitats. Aquest serà el primer pas per concertar un acord oficial entre la Université, el Museu de Barcelona i BIOSP.

Des de l'any 2001, quan es varen iniciar aquestes expedicions, s'han portat a terme dos grans projectes: Coleòpters i Aranyes. Això, sense oblidar la recol·lecció d'altres ordres de fauna: centpeus, isòpodes, etc. Els Coleòpters estan sota els estudis del Dr. Mateu (†), Jordi ComasCarles Hernando i Arnaud Faille; Les Aranyes, pel Dr. J. A. Barrientos, etc. Les Aranyes han estat l'objectiu principal de les darreres campanyes.

Enguany, les zones objecte d'estudi són: nord i nord-oest; centre i sud-oest del Marroc, veure el mapa.

Taza ; Bab BoudirTagzirt ; Fariata ; Boudenib ;Takerboust ;Tagleft ; Tinerhir.

Els components de l'expedició són: Floren Fadrique i Hector Joaquim Cardona, que, al Marroc se l's agegirà Younes el Kasmi i, encara no confirmat, la DrSoumia Moutaouakil, del Muséum d'Histoire Naturelle de MarrakechUniversité Cadi Ayyad.

El Floren va iniciar el viatge el dimarts 23/07/2024 des de l'Hospitalet de l'Infant, amb el seu vehicle i el remolc encimbellat de queviures i material. Passant per la Vall d'Uixó, va recollir al segon membre de l'expedició, l'Hèctor. Al vespre arriben a Almeria, prenent el ferri que els portà, en vuit hores, a Melilla, desembarcant a les 8 del matí del dimecres. El pas de la frontera Espanya-Marroc, caòtic com sempre, vàries hores de tràmits i cues.

El primer punt de treball és a Bab Bou Idir, a unes quatre hores de cotxe, uns 300 km al sud de Melilla. Fan centre a la Gite d'etape de Friouato.
Per watshap ens van dient com es desenvolupen les activitats. Diuen...

Volem anar a la Kef Adman, a Merhaoua; Ja hi havíem estat l'any 2002, però les coordenades que tenim no són bones i no la trobem. Anem a visitar la Grotte-aven de Bab Bou Idir, amb una bona recol·lecció faunística.

Dia 26-7: La cova Kef Izoura és el pròxim objectiu. Es tracta d'un engolidor, amb abundants restes vegetals i sediments fangosos. Baixem els dos pous i surt abundant fauna. A la base del primer pou surt una nova galeria amb dificultats tècniques pels passos aeris i rampes de gran inclinació amb desgrimpades agosarades. En els bassals d'aigua, capturem fauna aquàtica.
                                                                  Devallant el pou de la Kef Izoura. 

Tornem a la Grotte-aven de Bab Bou Idir amb material per poder acabar de fer la cavitat. És un objectiu de gran interès, per veure si capturem el mascle de l'aranya Lepthyphantes imazigheni Barrientos, 2020. Espècie descrita d'aquesta cavitat a partir d'una sola femella i descoberta en l'expedició del 2016.
Seguirem informnt...

dijous, 30 de març del 2023

Nº 377. Una nova espècie d'aranya hipogea del Marroc

 

                                                Soumia Moutaouakil, al laboratori

Al llarg de les vint expedicions dins del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc (2001-2019), el Dr. J. A. Barrientos de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, va estudiant el material recollit d'aranyes. Ja ha descrit unes 15 espècies noves de cavitats marroquines, recollides en aquestes exploracions.

                                    L'encapçalament del treball descriptiu

L'última, que recentment ha publicat, és Lepthyphantes soumiae, pertanyent a la família Linyphiidae. Aquesta espècie, l'hem volgut dedicar a Soumia Moutaouakil, investigadora de la Faculty of Sciences Semialia (FSSM), Cadi Ayyad University, Marrakech, per la seva gran dedicació a la recerca i estudi de la interessant fauna hipogea del Marroc i en agraïment a la seva col·laboració durant la nostra campanya del 2019.

En aquest article inserim dues fotos i una part del text del treball descriptiu aparegut recentment, tot mantenint la llengua castellana original de la publicació.

                                                                   La nova espècie

Introducción:

Aunque hay algunas publicaciones en las que se mencionan diversas especies de arañas de Marruecos, la realidad es que el conocimiento faunístico de este país es relativamente pobre. Denis, en 1956, hizo una primera recopilación de la información existente sobre las arañas de Marruecos. En ella solo se mencionan 14 especies de la familia Linyphiidae; ninguna pertenece al grupo de géneros relacionados con Lepthyphantes Menge 1866, aunque en aquellas fechas (Machado, 1940) ya se conocía de Marruecos a Lepthyphantes pieltaini.

Un año después (Denis, 1957) describió Lepthyphantes aelleni. Más adelante, Brignoli (1978) describe Lepthyphantes maurusius y Bosmans (1985), algo más tarde, menciona de Marruecos a Lepthyphantes brevihamatus Bosmans, 1985, Palliduphantes cadiziensis (Wunderlich, 1980) y Tenuiphantes tenuis (Blackwall, 1852). Ya en este siglo, Tanasevitch (2014) añade la mención de Lepthyphantes longihamatus Bosmans, 1985, y describe tres especies más: Lepthyphantes longipedis, Lepthyphantes taza y Megalepthyphantes brignoli.

Finalmente Barrientos et al. (2020) describen otras diez: Lepthyphantes almoravidus, Lepthyphantes biospeleologorum, Lepthyphantes ensiferus, Lepthyphantes fadriquei, Lepthyphantes imazigheni, Lepthyphantes lamellatus, Lepthyphantes leknizii, Lepthyphantes sasi, Palliduphantes banderolatus y Palliduphantes megascapus.

La mayoría de los datos conocidos proceden del medio hipogeo, dado que las formas cavernícolas son las que han despertado mayor interés.

La Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP), con el soporte del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha realizado numerosas campañas de  prospección en cavidades de Marruecos, principalmente en la zona del Alto Atlas. El estudio de las arañas capturadas en esas expediciones se ha iniciado recientemente. Fruto de ello son dos publicaciones (Barrientos et al., 2019; 2020) así como la exposición de estos estudios en diversas reuniones científicas.

Durante la campaña de 2019, BIOSP centró prioritariamente los muestreos en la franja norte de la cordillera del Rif. Entre los ejemplares obtenidos (además de L. pieltaini) han aparecido algunas novedades; la descripción de una de ellas se presenta en este trabajo.

Encara queda per determinar, part del material recollit, amb la seguretat que hi sortiran algunes novetats.