Nº 186. Com projectem i realitzem les expedicions biospeleològiques al Marroc 1(3)

Primer tram de la cova Ifri Caïd, a Aït Mehammed, en època d'estiatje

Des de l’any 2001, la nostra Associació Catalana de Biospeleologia porta a terme una expedició anual al Marroc, alguns anys, dues, sota el nom de Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc, que és com es denomina oficialment aquesta activitat. Tot i que porta el nom d’Atlas, també es visiten altres massissos com el Rif, etc.

Fins l'any 2013 inclòs, el total d’expedicions ha estat de setze.

En aquests dos posts, explicarem de quina manera preparem cada any aquestes activitats, sempre tenint present les nostres possibilitats i les característiques del país veí. Això pot servir a altres grups que desitgin conèixer aquest país des del punt de vista d’exploració espeleològica. Donada l’extensió total de l’article, es presentarà dividit en tres post consecutius.

Durant la primera expedició, l'any 2001

En Floren Fadrique va ser l’iniciador de les expedicions. El primer any, el 2001, partint de les informacions de les expedicions catalanes dels anys 60-70, va organitzar un grup format per set participants catalans més dos marroquins i van visitar les zones d’Azrou, Aït Mehammed i  Bou  Denib. De seguida es va donar comte de l’interès que tenia el Marroc des del punt de vista de la seva especialitat: la Biospeleologia. En aquesta primera sortida ja en van descobrir dues noves espècies de coleòpters cavernícoles: Trechus fadriquei (Ifri Friouato) i Torneuma  troglodytis  (Kef Aziza).

El coleòpter cavernícola Torneuma troglodytis, de la cova Kef Aziza, Tazzouguert, Boudenib, una de les dues novetats de l'expedició del 2001

Aquest bon inici va suggerir la continuïtat dels viatges al Marroc tot creant un grup estable de treball d’organització de les campanyes i de l’estudi del material obtingut: el Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc. Des de llavors, ja es porten 16 expedicions. Quasi cada any, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha subvencionat part de les despeses, fet que ha permés aquesta activitat continuada.

-Introducció:

Precedents històrics:

Les primeres exploracions al Marroc amb un caire ja científic, van iniciar-les el juny de l’any1934 el matrimoni Casteret: Norbert i Elisabeth. Les autoritats de Taza van encarregar un estudi pel subministrament d’aigua a la ciutat, així com les possibilitats d’explotació turística d’algunes cavitats, Aquesta expedició va tenir una durada d’un mes i mig. Les principals cavitats explorades van ser: Kef Friouato (- 125 m),   Kef el Sao (- 144 m), Ouled Ayad (- 117 m) i la Grotte du Chiker, (3.700 m).

Casteret a la boca de la Ifri Friouato, Taza, l'any 1934

Cova Kef Aziza. Expedició de la SAS de l'any 1968

Les primeres expedicions espeleològiques d’entitats catalanes al Marroc, es van iniciar l’any 1966 a càrrec de l’ERE, quan van visitar la zona d’Aït Mehammed, a la serralada del Gran Atlas. Llavors al grup ja hi havia especialistes en recol·lecció de fauna cavernícola, que van obtenir molt bones troballes. Aquest èxit va propiciar el seguiment de les activitats catalanes en aquest país veí.

La cronologia inicial d’aquestes primeres expedicions és la següent:

-1966: ERE del CEC: Aït Mehammed
-1968: ERE del CEC: Agoudal, Bou Denib
-1968: SAS del CGB: Aït Mehammed*
-1968: GES del CMB: Taza
-1970: SAS del CGB: Taza; Aït Mehammed i Bou Denib
-1970: GEB de Badalona: Taza; Aït Mehammed i Bou Denib

*Aquesta expedició, organitzada per la Delegació de la Federació Catalana de Muntanyisme a Tarragona, a més de la SAS, encarregada de les tasques de recerca biospeleològica, hi participaren: L’Agrupació Excursionista Ginesta de Tarragona i el Grup de Recerques Espelològiques de la Secció de Muntanya de l'AAEEMI de Valls.

A partir d’aquí, s’inicien les expedicions d’altres grups de la península, també sovintejades per altres catalanes (això per no parlar dels francesos, belgues, etc).

-Planificació i preparació de les activitats:

Per fer una activitat biospeleològica, primer de tot s’ha d’explorar o visitar una cavitat amb les tècniques espeleològiques. A partir d’aquí, podem, si tenim sort,  recol·lectar  fauna cavernícola, però sempre sota les necessitats d’utilització dels coneixements, tècniques i materials que ens permeten les exploracions des d’un punt de vista físic. És per això, que sempre que parlem de biospeleologia, hem d’iniciar la tasca mitjançant l’espeleologia.

Al Marroc, com a tot arreu, hi ha moltes cavitats que són de fàcil accés, sense  necessitar gaires tècniques d’exploració. Altres són més complicades per l’aigua o pels pous verticals i exigeixen procediments més tecnificats.

Les divisions de l'Atlas

Atlas és el nom de la principal cordillera del Marroc. Es tracta d’una sèrie de cadenes muntanyosses que només al Marroc ja mesuren uns 1.600 km de llargada. S’inicia al sud d’Agadir, una de les principals poblacions del sud-oest del país i travessa en diagonal tot el Marroc, Algèria i Tunísia, tocant una gran part de la costa mediterrània del nord d’aquests tres països. També hi ha altres relleus importants, entre altres, les serralades del Rif, al nord del Marroc i tocant la mediterrània.

Tret d’algunes zones muntanyoses que no són calcàries, la gran majoria estan   carstificades, amb més o menys proliferació de cavitats, però que obliga a una intensa labor de prospecció si es vol sortir de les clàssiques cites espeleològiques de les poques publicacions existents, la majoria molt antigues. Aquestes dades són les que encara avui s’utilitzen per preparar noves expedicions.

Principals publicacions de referència:

L’any 1953 L'any la Societé  Speleologique du Maroc edita Cinc années  d’explorations souterraines au Maroc, en que exposen les 77 cavitats conegudes pels espeleòlegs, fent menció també de la bibliografia dels treballs publicats sobre fauna cavernícola.

La principal publicació de referència per les expedicions al Marroc: La del 1981

L’any 1956, la mateixa Societé publica l’Essai d’Index bibliographique sur   les  grottes du Maroc, que ens dóna a conèixer els primers treballs. Fins l’any 1981 no s’amplia aquest primer catàleg, apareixent l’Inventaire Spéléologique du Maroc, Rabat 1981, en què el territori marroquí es divideix en deu zones (des de l’A fins la J), amb unes posteriors subdivisions: A.a, A.b, etc i unes altres divisions secundàries: A.a.1, A.a.2, etc, dins les quals es presenten les cavitats explorades, el que facilita el treball de manipulació de dades. També s’indica si una cavitat determinada no ha estat acabada d’explorar. En total, 543 cavitats, quantitat que, com sigui que segurament són una mínima part de les reals, ja ens dóna a pensar en les grans possibilitats que ofereix el Marroc.

Les 10 divisions en que es van dividir les zones càrstiques del Marroc 

Seguirà al proper post.

Nº 185. Estudi sobre els coleòpters cavernícoles del gènere Troglocharinus

Diferenciació dels ADN de les espècies dels coleòpters cavernícoles del gènere Troglocharinus dels grups Pre-pirinencs (Boumort i rodalies) i els de la costa Mediterrània (Sant Llorenç-Montserrat-Garraf-Ordal). Detall de l'original publicat a la revista  Journal of Biogeography (J. Biogeogr.) (2013) 40, 1861–1873 sota el títol Early Pliocene range expansion of a clade of subterranean Pyrenean beetles.

Els autors són: Valeria Rizzo, Jordi Comas, Floren Fadrique, Javier Fresneda i Ignacio Ribera

Continuant amb l`estudis vers els Troglocharinus que porta a terme la biòloga Valeria Rizzo, vam visitar diverses cavitats del municipi de  les Valls de Aguilar, a l`Alt Urgell. Vam  participar-hi Valeria Rizzo i Pau Balart, del IBE i per part de la nostra Associació Catalana de Biospeleologia BIOSP, Josep Pastor i Floren Fadrique de BIOSP.

L`objectiu  va consistir en capturarar un nombre determinat d`aquest coleòpter cavernícola per estudiar la seva etologia dintre d`uns paràmetres físics determinats: comprovar la tolerància termal en combinació amb diversos graus de humitat y establir diferencies de resistència ambiental entre els Troglocharinus de cavitats d`una certa altitud y els d`altres coves situades a una altitud mol inferior, entre las que hi ha una notable diferencia de temperatura ambient interior.

Això ha comportat disposar d`elements vius i a més, amb el condicionat que aquestes probes s’han de fer en el laboratori de l’Institut de Biologia Evolutiva, que disposa d`una sèrie d`equips adients com són les cambres tèrmiques programables. Es van haver d’agafar els exemplars amb una cura excepcional per no provocar cap lesió i fer-los arribar, amb les millors condicions possibles fins al laboratori de l’IBE, a Barcelona, en un mitjà de transport amb temperatura controlada: Diversos pots de recol·lecció, un “termo” i una nevera portàtil.   

L’espècie de Troglocharinus elegit per analitzar tot el comportament que es pretén investigar, va ser el Troglocharinus (Troglocharinus) fonti fonti. endemisme ibéric ampliamente distribuït per tota la  Serra del Boumort, àdhuc a les prolongacions més meridional. Resumin, tot el conjunt de les serres situades entre els rius Segre i Noguera Pallaresa.

El poblet de Miravall.   Foto: Floren Fadrique

L'esglèsia romànica de Miravall.    Foto: Floren Fadrique

En primer lloc es va intentar capturar a la cova de la Font de Miravall, petita cavitat en l’encisador llogarret del mateix nom, enfilat a més de 1.100 m, amb una petita església d`estil romànic, i envoltat d` un muntanyam cobert per un immens bosc de pi roig, roures i alzines. La cova, situada mol a prop del poble, és en realitat una bauma de pocs metres de fondària, amb una font que recull l’aigua canalitzada des de l`interior de la cavitat. Les condicions de sequetat de la cova no ens va permetre trobar cap exemplar. Es va cercar el Forat Negre de Miravall, cavitat que té unes característiques més adients per la fauna subterránia  però degut a les dades de localització tan irregulars que disposàvem no es va poder trobar.

Entrada a la cova d'Ormini.  Foto: web "Las Montañas", "http://www.mendiak.net/foro"

Mes tard i desprès d`un curt embolic per les vies d`accés al poble, ens vam arribar a Montanisell, per continuar la recerca a la cova de l´Ormini. Aquesta cavitat es va intentar urbanitzar fa molts anys, encara que facilitar l´accés no ha servit si més no per malmetre la cavitat d`una forma irreversible: l`antropitzacio, en forma de pintades, nombroses formacions trencades, les empremtes del pas de potser milers de visitants i les obres de condicionament han deixat la cavitat, en el seu moment amb un notable volum de formes reconstructives, es un estat lamentable. La situació actual d`aquesta cavitat ens ha de fer palès que el patrimoni subterrani de Catalunya es un bé que no podem malbaratar, ja que es un llegat per transmetre a futures generacions.

Una vegada a la part més fonda de la cavitat, el que anomenem “zona isotèrmica” es a dir el lloc on no varia ni la temperatura ni i la humitat (excepte en dècimes de grau), es va intentar fer una recol.lecció per rastreig que va durar tres o quatre hores, amb un resultat regular per les necessitats de la investigació. Amb la collita  tan magra obtinguda, es  va decidir instal·lar, a les dues sales del final de la cavitat, esquers de formatge per tal d`atraure més exemplars i deixar-los actuar tota la nit. Al matí, al cap de vuit o deu hores mal comptades, vam tenir la sorpresa de trobar més de cent Troglocharinus atipan-se amb el formatge de l’esquer. Vam pensar que amb raó n’hi havien tants, perquè aquest esquer eren les crostes d`un Idiazabal fumat que ens havíem ventilat nosaltres la nit anterior.

En Pau Balart apturant els Troglocharinus.    Foto: Floren Fadrique

Una de les sales. Foto: web "Las Montañas", "http://www.mendiak.net/foro"

Es van capturar els que Valeria va considerar necessaris per a la seva investigació i capturats amb molta cura, es van introduir en els pots de recol.lecciò i d’aquests aquests al “termo” i després a la nevera portàtil, que prèviament havíem deixat tota la nit oberts  dintre la cavitat per “agafar” l’ambient de la cova. Posteriorment, la tornada es va fer a corre-cuita per dur-ho tot als laboratoris del IBE. El temps de transport, en què els “Troglocharinus” van ser fora del seu ambient habitual, es va haver d’escurçar al màxim per evitar efectes indesitjables en els exemplars capturats. Arribats al IBE es van dipositar en una cambra de temperatura controlada. Els assajos amb la cambra tèrmica, tracten de comprovar quins límits de temperatura suporta la fauna.

Condicionament de la cavitat. Foto: web "Las Montañas", "http://www.mendiak.net/foro"

 Dintre d`un temps i  després de complicades anàlisis i càlculs  per esbrinar quina rel·lació poden tenir els Troglocharinus de la “muntanya” (Pre-pirinencs) amb els de la “platja” (els de Garraf), sabrem quines diferències i quins paràmetres d`adaptació hi ha entre ells i si això ha influenciat en la seva evolució dintre del mon subterrani, al viure en biòtops amb condicions climatològiques diferents.

L'autor d'aquest article és Floren Fadrique 

Nº 184. Racons i vistes curioses del museu 4 (4)

La Torre de l'Homenatge de l'edifici del museu

Aquest serà el quart i darrer post dels dedicats a mostrar diferents vistes, detalls i curiositats del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que avui constitueix la seu científica, ja que tot el material visitable està contingut al Museu Blau del fòrum.
Ja explicàvem que no són articles que tractin especialment de la nostra especialitat: la biospeleologia, però tot el museu té una sèrie de detalls, que poden ser constructius o bé de mobiliari, complements diversos, etc. Tot això és el que us volem oferir.

Avui també s’inicia i finalitza el reportatge amb fotografies del Dr. Francesc Español.
Francesc Español, amb corbata, en un carrer cobert d’Àger, La Noguera, Lleida.

El mateix lloc de la fotografia anterior, en l'actualitat.

Passadís lateral en l'àmbit de la segona planta, que fa de separador entre les finestres exteriors i la zona superior de la gran sala d’exposicions de la primera planta

Reixa d’acer forjat. Finestra de la façana de l’interior del Parc de la Ciutadella. Pressa des de l’interior de l’ascensor, a la planta baixa

Maqueta de l’edifici del museu. Foto feta a la planta baixa en una exposició de materials i objectes antics del museu

Passadís a la planta baixa, del costat de la porta interior del Parc de la Ciutadella

Vista exterior de la Torre de l’Homenatge, el punt més alt de l’edifici del museu

Barana d’acer forjat, al mirador de la Torre de l’Homenatge

Interior de la Torre de l’Homenatge. Escala que porta al punt més alt del museu, al mirador de l’anterior fotografia

Fotografia de l’antic Laboratori d’Entomologia del segon pis, l’any 1917. Exposada al soterrani de l’edifici

Sala principal de les col·leccions que eren obertes al públic. Primer pis

Un dels vitralls de la sala principal d’exposicions del primer pis

Plafons del sostre, amb pintures. Sostre de la sala principal de col·leccions del primer pis.

Amb aquest post acaben els quatre articles dedicats a fotografies de zones poc vistes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Nº 183. III EIBS: Tercera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània 2 (2)

El dia 5 d’octubre ha estat la darrera jornada de la Tercera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània en el Museu Blau de Barcelona, al Fòrum.

Enric Gràcia durant la seva exposició

Una ponència d'en Enric Gràcia dedicada a flora subterrània, ens va introduir al nivell de per sota de Barcelona: El clavegueram. Ho podríem considerar “biospeleologia urbana”. Resulta que a la xarxa hi van trobar uns fongs amb la forma de teranyines i es van proposar estudiar-les. El resultat és que aprofitant com a base de creixement les teranyines existents, hi ha fongs que les envaeixen i les van recobrint fins a semblar draps blancs estesos a assecar. Tenen el projecte d’estudiar el seu sistema d’alimentació (pot ser d’aranyes i mosques que hi queden enganxades), però també de substàncies digeribles contingudes en l’ambient. També estan determinant de quines espècies de fongs es tracta, labor que sembla molt complicada.

Toni Pérez presentant el llibre 

El participant de Villacarrillo, Jaén, en Toni Pérez, va informar de la publicació del llibre Los Invertebrados de hábitats subterráneos de Jaén, un llibre amb una acurada edició de 188 pàgines, que ens presenta l’estat actual d’aquesta particular fauna en aquesta localitat andalusa. En Toni és una de les persones que actualment, amb més activitat viu la biospeleologia en tot l’estat espanyol. La nostra enhorabona.

Floren Fadrique, un gran coneixedor de Terol 

El nostre amic Floren Fadrique va presentar els resultats del Projecte Maestrat: l’estudi durant uns quants anys de la fauna subterrània al Maestrat turolenc, per membres de l’Associació Catalana de Biospeleologia; de la SIE i del SES del GER. També va sortir el tema de cavitats fredes i a més de 1.500 m snm, en què sembla que la fauna és més escassa, tot i que potser per la gran quantitat de cobertura vegetal, però que això no succeeix a Terol. En Floren és un gran coneixedor d’aquesta zona, porta més de 25 anys treballant-hi i ha aconseguit moltes novetats en quant la fauna.

J. A- Zaragoza iniciant la seva ponència

L’especialista alacantí en quernets (pseudoescorpins), J.A. Zaragoza, ens exposà l’actual coneixement dels “escorpins sense cua” de tota la conca mediterrània. Cal destacar la gran proliferació de trobades d’aquest grup de fauna dins les cavitats portugueses en els darrers anys. Cal dir que la important tasca de recerca i estudi que estan fent en aquell país tant en Zaragoza com Ana Sofia Reboleira, està donant aquests extraordinaris resultats.

Alberto Sendra explicant els límits de l'ambient subterrani

Alberto Sendra, un especialista valencià en Campodeas cavernícoles (diplurs campodeids) va parlar dels límits de l’ecosistema subterrani: a on comença i a on acaba i la intercomunicació de la fauna entre relleus veïns, aspecte que moltes vegades no està clar del tot. El tema també inclou dos casos ben estudiats de colonització de cavitats “especials: La Krubera-Voronya i la cova de l’Autopista. La primera, té l’interès dels seus -2191 m de profunditat i a on si ha trobat fauna al llarg de tot el seu recorregut. La segona és un cas invers: No té fauna, tret d’uns pocs colonitzadors trogloxens molt recents a partir que es va obrir a l’exterior durant les obres de construcció. Aquesta cavitat s’ha format aïllada de l’exterior per materials no carstificables, per tant, la fauna no l’havia pogut colonitzar.

A l'esquerra, en Lukic. Al centre J. D. Gilgado. A la dreta, F. Fadrique

Els participants de Croàcia, especialment en M. Lukic, van projectar una extraordinària filmació de fauna cavernícola subterrània del seu país. Poques vegades, per no dir mai, jo havia vist una filmació de tanta qualitat. La filmació de la fauna de petits invertebrats, ja de per si és difícil. La petita mida dels individus i els seus moviments constitueixen pel cineasta un repte de l'enfoc. Si a més hi afegim les necessitats de llum i, en moltes ocasions el color del tot blanc de la fauna que sovint “crema” la imatge, converteix la tasca en poc menys que impossible. Hem pogut veure diverses espècies d’isòpodes, amfípodes, pseudoescorpins i miriàpodes en el seu veritable medi. També col·lèmbols, que per la seva petita mida, un parell de mil·límetres, encara puja més amunt el llistó de la qualitat de la filmació.

No es va definir la seu de la propera Trobada. Hi ha la possibilitat que s’organitzi a les portugueses illes Açores, segons havia dit temps enrere en Paulo A. Vieira Borges (universitat d’Açores), però haurem d’esperar la confirmació.

Debat durant una de les presentacions

Un descans entre les conferències

Aquesta trobada ha estat tot un èxit. L'organització, perfecte. Els assistents, el mínim necessari. El local, perfecte. L’ambient molt amistós. Els temes a tocar, podrien ser quelcom més, però suficients. En resum un 9 sobre 10.

La III Trobada s'ha acabat. Tots a casa!

Enhorabona al comitè organitzador! 

Nº 182. III EIBS: Tercera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània 1 (2)

Quadre de pintura a l'oli, del prestigiós pintor gironí Miquel Torner de Semir, que per intervenció del nostre company Agustí Meseguer va fer expressament per la Trobada.

El dia 2 d’octubre s’han iniciat els actes de la Tercera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània, en l'incomparable marc del Museu Blau de Barcelona, al fòrum.

Aquestes trobades es van iniciar a València, l’any 2009, per continuar a Aveiro, Portugal i ara al nostre país.

Les jornades tenen una durada de 4 dies, acabant aquest dissabte vinent al migdia.

La zona dels pòsters

A primera hora, es van instal·lar les comunicacions per “pòster” en els originals suports prismàtics, de manera que ja van quedar a disposició dels congressistes per les consultes i lectures.

Anna Omedes, dreta i Dacha Atienza, durant l'acte d'obertura

La sessió inaugural va estar a càrrec d’Anna Omedes la Directora del Museu, acompanyada de Dacha Atienza, cap de Col·leccions, Recerca i Documentació

El gran especialiste en isòpodes, Stefano Taiti

La primera ponència, una sessió plenària, la va impartir el Dr. Stefano Taiti (Florencia, Itàlia), sobre els isòpodes terrestres cavernícoles en el marc de la mediterrània. Un tema molt important sobre aquests crustacis, uns dels primers colonitzadors del medi terrestre vinguts del món aquàtic marí.

Glòria Masò parlant del Projecte Ports

El Projecte Ports de Tortosa, l’estudi de la fauna subterrània dels Ports que ha portat a terme el Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona junt amb l’Associació Catalana de Biospeleologia, també va estar exposat en una interessant dissertació a càrrec de Glòria Masò.

El quadre (0,5 x 0,5 m) i l'explicació

Portugal també va tenir la seva hora de conferència. Va ser A. Sofia Reboleira qui va plantejar el moment actual i les perspectives sobre la importància del país respecte a la fauna del sota terra.

En Pere Oromí durant la seva ponència

En Pere Oromí i Ana Sofia Reboleira

En Pere Oromí, de la Universitat de La Laguna, Tenerife, com no, ens va parlar dels hàbitats subterranis en els terrenys volcànics. Així com el Medi Subterrani Superficial s’aplicava majoritàriament als terrens calcaris, també els paratges volcànics el disposen, permetent la comunicació de la fauna per sota terra.

Tres dels assistents: d'esquerra a dreta: Pere oromí; Eduard Vives i Xavier Bellés

El participant més jove: en Jordà, el fill de Berta Caballero, conservadora del museu
A l'esquerra, en Juan Antonio Zaragoza, un bon especialiste en pseudoescorpins

Els participants van poder visitar l’exposició permanent del Museu Blau que, entre moltes altres coses, disposa d’alguns apartats dedicats a la biospeleologia i a l'espeleologia.