Nº 411. C. E. La Bioespeleologia al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 1960-1970

 Copiat del bloc Espeleobloc, entrada del 27 d'abril del 2008

Bioespeleologia al Museu

El Departament de Bioespeleologia del Museu de Ciències Naturals -Zoologia- de Barcelona. Etapa 1960-1970.

El primer Laboratori d'Entomologia del Museu. Foto: Instalacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals. Barcelona 1917

Breu història de la tradició bioespeleològica a Barcelona

Els inicis a Catalunya, s’han d´establir el 1869 amb una troballa puntual. L’alemany G. Dieck va descobrir a la Cova del Salnitre de Montserrat un nou coleòpter troglobi que va descriure ell mateix, el Speophylus kiessenwetteri, el primer troglobi català.

L’any 1907, M. Faura i Sans descubreix un nou coleòpter cavernícola, descrit per l’alemany E. Reitter el 1908 com el Troglocharinus ferreri.

Els primer treball bioespeleològic fet per gent catalana va ser un estudi de conjunt dels coleòpters cavernícoles catalans del Dr. Ricardo Zariquiey Cenarro l´any 1917, un metge que va ser actiu col·laborador del museu.

L´any 1923 el nostre sempre recordat Francesc Español va descobrir el seu primer insecte cavernícola nou, un coleòpter que va ser descrit l’any 1930 per Jeannel com Speophylus españoli (ara, Troglocharinus espanoli) i també és l’any que coneix al Dr. Zariquiey. Tot això va ser l´impuls que l´inicià en el món de la bioespeleologia. L´any 1932 Español va entrar a treballar al Museu i l´any 1934 ja va fer el seu primer treball de fauna subterrània amb un estudi dels coleòpters cavernícoles de St. Llorenç del Munt.

El trist període 1936-1940 va ser d´inactivitat, amb motiu de la guerra. El període 1940-1960 es va iniciar amb un ressorgiment per acabar fent un grup estable de col·laboradors, amb moltes campanyes, estudis i publicacions de resultats. Noms com C. Altimira, E. Balcells, M. Bech, M. Gonzàlez, A. Lagar, R. Margalef, J. Mateu, J. Negre, M. Rambla, A. Villarrubia, J. Vives, (alguns ja hi eren abans) van ser les bases i referències pels que varem venir després

 

                   El primer magatzem-arxiu de fauna cavernícola (1964)

El Departament de Bioespeleologia al Museu: Període 1960 al 1970

La creació oficial del Departament va tenir lloc l´any 1960 sota l´impuls de Francesc Español, que llavors encara tenia el càrrec de conservador, tot i que feia totes les tasques de Director. El Departament, físicament no existia, era un ens, un grup de persones dedicades majoritariament a la bioespeleologia, que es reunien al Museu per poder-hi trobar els companys i fer-hi estudis. El lloc de reunió era el mateix espai del Laboratori d´Entomologia, una saleta de no més de 30 m2 que era el lloc habitual de treball d’Español, al segon pis del Museu i dins d´una de les quatre torres de l´edifici, la d’en front del carrer de la Princesa.

A més dels col·laboradors que ja feia anys que freqüentaven el Museu, l´any 1960 es produeix un important fet: La incorporació de nova gent: L´Oleguer Escolà, en Joan Senent, l´Isidre Gonzàlez Urgellés, l´Armando Ávalo, el Carles Ribera, en Ramón Viñas, i d´altres, una serie de persones que pel moment no són especialistes en cap grup de fauna, són espeleòlegs interessats en buscar i capturar fauna cavernícola tot aprofitant les seves sortides. La gran quantitat de material recollit obliga a crear un arxiu per emmagatzemar i conservar la fauna recollida.

Va ser l´Isidre Gonzàlez Urgellés qui em va iniciar en les reunions i treballs del Museu a finals de 1963. Jo acabava d´entrar al G.I.E. del Club Excursionista de Gràcia, precisament d´on també n´era soci l´Isidro. Quan ell em va explicar que dins de les cavitats hi recollia mostres de la fauna que hi habita, m´hi vaig interessar molt. Em va proposar anar al Museu per conèixer d´aprop tot aquest món d´estudi i especialització que tant m´atreia. Hi vaig anar. Semblava que parlessin en no sé pas quina llengua, doncs no hi entenia res de res. Tot eren noms científics i tecnicismes que m´eren aliens. Que si un bathyscinae, que si l´aparell genital tenia els estils més curts, que si l´alcohol s´ha de rebaixar amb aigua destil·lada, que si la falsa fisogàstria i més coses per parlar-ne dos díes sencers.

A les poques sortides d’espeleo ja em dedico plenament a la recerca i captura i entro a formar part del Departament. Español, llavors encara no era el director del museu, però en feia les tasques, ho portava tot, si bé s´ha de dir que la burocràcia no era cosa del seu interès i fer de director i haver d´anar sovint a l´Ajuntament i rebre visites que no fossin del món entomològic el posava nerviós, deia que “Aixó és perdre el temps“, no el deixaven fer el que més li agrada: estudiar els seus coleòpters. Per sort hi havia la Sra. Sofia, podem dir-ne la seva secretaria, que li estalviava de fer tota la paperassa oficial.

Taulell de treball del Departament d'Entomologia (1964)

Amb l´Español hi treballava la Sra. Conxita, que era una màquina de fer feina, feia de tot… i més. Era la Bibliotecària, s´havia d´enfilar per les fosques i estretes escales de fusta per pujar als altells i al pis dels armàris dels llibres. Era la preparadora dels insectes, una feina que exigeix bona vista, bones mans i sobre tot, molta paciència. S´hi passava moltes hores amb els ulls sobre la lupa binocular i amb una serie de pinzellets i agulles per retornar les petites bestioles a la seva postura original i encolar-les sobre trocets de cartolina. Sempre es queixava, deia que ja no tenia edat ni vista per fer-ho, però sempre acabava bé la seva feina.

L’Isidre Gonzalez i jo ens dedicàvem a l´arxiu, tant dels bitxos com de les fitxes del material existent. El cicle començava per prendre un tub que ens havia portat algú i del que s´havien de separar un per un tots els bitxets, netejar-los i agrupar-los en tubs nous amb alcohol net, ben etiquetats i ben tapats. Periòdicament es repassava tot per reomplir l´alcohol, reapretar els taps i revisar els tubs, doncs de tant en tant n´apareixien d´esquerdats.

Pel 1964 Español tenia la ideia d´ampliar el Departament i fer un Laboratori amb cara i ulls, o sigui, dedicar un espai exclusiu per a les activitats bioespeleològiques i tant es així que començà a buscar una persona per posar-la al front de la tasca. M´ho va proposar a mí, dient-me que jo era una persona amb molt futur en aquest camp, que em sería fàcil anar estudiant la carrera de Biològiques al mateix temps que treballava al Museu, que ser funcionari de l´Ajuntament era una feina “vitalícia”, etc., això sí, em prevenia de que el sou no era gaire alt. Jo ja treballava en feines tècniques de mecànica i electricitat i el canvi el veia molt sobtat.

Tot i això ho vaig reflexionar molt… i no m´hi vaig atrevir. Español en va tenir un disgust, m´insistí molt, la veritat és que em tenia molta estima i li feia il·lusió poder-me tenir al Museu.

                     El Dr. Francesc Español a la seva taula-despatx dins del Departament d´Entomologia.

L´inici del Laboratori va arrivar l´any 1965 el día que l´Español ens proposa aprofitar un nou despatx i traslladar-hi tot el material. El lloc escollit va ser al mateix pis però en una altre costat de l´edifici, la torre de sobre la entrada principal del museu, lloc a on segueix avui dia. La sala no s´havia utilitzat des de feia molts anys. Estava encimbellada de caixes, mobles vells, armaris mig plens de papers. Molta cosa per llençar. Varem començar fent neteja i portant-hi alguns mobles útils; taula i cadires, per poder-hi estar i treballar.

Un problema va ser que la instal·lació elèctrica que hi havia estava en molt mal estat, així que jo mateix vaig comprar tot el necessari i vaig fer la nova instal·lació. Com sigui que no es podien justificar les despesses del material elèctric, se´l va pagar com a subvenció per una sortida de camp… i tots tant contents.

Per aquells anys, el museu era un lloc un tant llòbrec, doncs tret de les escales de l´entrada i de les sales principals, la resta tot eren passadissos estrets i foscos, plens d´animals dissecats sense condicions per estar exposats.

Al nivell més alt de l´edifici hi havia, una sèrie de grans espais que també emmagatzemaven caixes i més caixes d´insectes guardats en sec. La labor de conservar en bon estat aquestes col·leccions, obligava periòdicament a revisar caixa per caixa i reposar els conservants; les pastilletes de Paradiclor, o l´essència de Nirvana. En ocasions i per falta de temps per revisar-ho bé, s´amuntegaven les caixes dins d´un gran bagul i es ruixaven amb sulfur de carboni, deixant-ho ben tancat durant uns dies. Això ho matava tot.

També els anys 1965 al 66 hi van haver més i molt importants novetats: Les incorporacions de gent com Miquel Nebot, Joan Seijas, Jordi Comas i finalment Xavier Bellés i que el 1966 Español va assolir el càrrec oficial de Director del Museu.

                         Actual Laboratori de Bioespeleologia amb el seu responsable Oleguer Escolà (2007)

 L´any 1967, l´Oleguer Escolà va entrar a treballar al Museu, fent-se càrrec del Laboratori de Bioespeleologia, avui dia encara en actiu funcionament.

L´Español, el 24-4-69 és nomenat Membre Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Lluís Auroux

Nº 410. C. E. Descobriment (1965) del coleòpter cavernícola Ildobates neboti

 Copia de l'article publicat al bloc Espeleobloc el 31/12/2008.

Fa poc temps, el Dr. Alberto Sendra, del Museu Valencià d'Història Natural, em va demanar unes dades sobre la troballa del coleòpter cavernícola Ildobates neboti, l'any 1965 a Castelló i em deia que... "les coses, si no s'escriuen es van perdent o van canviant de versió" i em va animar a explicar aquesta nota històrica

He parlat amb el protagonista, el Miquel Nebot, que m'ha proporcionat les quatre primeres fotos, i després ho he completat amb coses meves. En quant a les fotos, més que la seva qualitat, hi hem de veure l'interés "històric" de les primeres exploracions i de la troballa

El Miquel m'ha explicat que "l'any 1963 es va crear el G.E.P. (Grup Espeleològic Pedraforca) a Barcelona. I com tot grup d'aquella època calia fer "campanya". La meva àvia era de Cabanes, un poble de Castelló i m'explicava coses dels seus "alvencs" i de les coves que coneixia de quan era petita. Al poble hi vivia encara una germana de l'àvia, així que aprofitant la infraestructura familiar iniciarem aquestes campanyes, que batejarem com a "Operació Castelló" (quasi res per aquella època!).

A la primera estada, l'agost de 1964, ja vàrem explorar l'avenc de Serenge. I tornarem per Cap d'Any de 1965 i per l'abril del 65 durant la Setmana Santa. A l'estiu del mateix any 65 no havia gent disposada a tornar-hi, però vaig poder animar al Salvador Martell perquè m'acompanyes i m'ajudés a topografiar. Tots dos sols vàrem fer la campanya i és en aquesta que varem trobar "el bitxo". Els nostres pocs coneixements de la fauna, no ens van permetre saber el que havíem recollit. Sols quan ho varem entregar al Dr. Español varem saber que era un coleòpter molt interessant. L'anècdota és que al moment de trobar-lo, estàvem fent la topo i no teníem a mà cap tub, pel que, de moment i com que era un bitxo relativament gran, l'havíem posat en una caixeta de llumins fins a arribar a l'exterior a on el vam condicionar".

Acabada la Setmana Santa del 1965, en Nebot va portar al Museu tot el material recollit en la campanya. L'Español sempre donava un cop d'ull al que hi havia als tubs abans de separar el material i fer les fitxes de captures. En aquella ocasió no va canviar l'hàbit, només va canviar la seva expressió i la seva veu. Bé, més que veu va ser un fort crit, un Oh!, Quina meravella! I tot seguit: D'on ho has tret això? El Miquel va explicar que d'un avenc de Castelló, una cavitat d'una zona faunísticament desconeguda fins llavors. El motiu era un coleòpter com mai se n'havia vist mai per aquí. Ni idea del que podia ser, no entrava ni de bon tros en cap dels nombrosos grups coneguts.

Va resultar ser un nou coleòpter, un nou gènere i espècie, una cosa excepcional, la troballa més important en molts anys. Era una femella, el bitxo. Això és perfecte, tot parlant de la nostra raça, però llavors, en el cas d'un escarabat n'era un problema, doncs el 99 % dels caràcters comparatius i descriptius de les espècies es basaven en detalls de la morfologia dels mascles i encara més en aquest cas que fins i tot es dubtava de a quina subfamília podia pertànyer la troballa. Primer, Español deia que era un Zuphiinae, i de fet ja tenia previst el nom de Speleozuphium, però pel fet de que el grup, llavors, no tenia representants cavernícoles i també per les consultes amb altres entomòlegs, va canviar d'opinió i al final el va descriure col·locant-lo dins dels Dryptinae. L’Español tenia bones raons, doncs, com explicarem més endavant, ara sembla ser que en realitat és un Zuphiini.

Es va preparar una expedició per trobar-ne més exemplars, sobretot algun mascle. El 31 d'octubre i 1 de novembre de 1965 formem un grup amb Español, Gonzàlez Urgellés, Nebot i jo. No deixem indret per mirar, però el bitxo no apareix. Tot i això va ser un èxit, doncs entre la molta fauna recollida van aparèixer varis exemplars d'un coleòpter que també va resultar ser una nova espècie i que Español va tenir la deferència de dedicar-me. Deixem trampes i haurem de tornar en el termini de 15 dies. Al sortir també visitem un altre avenc del costat, L'avenc d'en Soria, amb el mateix èxit: res de res.

Per recollir les trampes, aquell dia només podíem tornar-hi el Nebot i jo i, a més, no disposàvem de cap cotxe. Les trampes no podien deixar-se més dies ja que es floririen y no serien efectives. Així doncs vam decidir anar-hi en tren (llavors tota una aventura). El dia 14 de novembre del 1965 vam prendre el tren, sortint el dissabte al vespre i arribant a Castelló el diumenge de bon matí. Un taxi ens porta fins Cabanes i l'anem guiant fins el Mas d'en Serenge. L'avenc està molt a prop del mas, pot ser a uns 500 m, per tant en poca estona ja som dins. Mentrestant el taxi s'espera per tornar-nos abans del migdia a Castelló, hora en que teníem que prendre el tren de tornada. Total que només podem estar-nos dins l'avenc un parell d'hores i com a límit dues i mitja. El temps just per recollir les trampes i poc més.

Les trampes havien complert bé, hi havia fauna, però no de la que cercàvem, així doncs esgotem el temps tornant a escorcollar alguns racons. La sort ens va ser favorable. Sota una pedra en vaig trobar un, solament un però de moment, si fos un mascle, ja n'hi hauria prou. La cacera ens va "pagar" moralment la sortida; la nit al tren, les presses de l'exploració, el neguit perquè el taxi torni a l'hora pel tren, les moltes hores de tren de tornada, etc. Recordo que els dos anàvem mirant el tub al contrallum de la finestra del tren, tots dos li veiem, o millor dit li desitjàvem veure detalls de mascle, si bé la veritat no la sabríem fins el dia següent, dilluns al matí, al portar-lo al Museu. No patiu més! Sí, era un mascle, i com deia Español, un mascle com una casa! Amb ell es va poder fer la descripció completa del gènere i de l'espècie. Per cert, les despeses del viatge les va pagar el Museu.

Nº 409. C. E. Repetició de certs articles de bioespeleologia publicats fa anys a l'Espeleobloc

 

                                                                              Coleòpter cavernícola del Marroc, descrit per F. Español l'any 1967

El bloc Espeleobloc, es va iniciar el dia 16/04/2007, publicant-se, com a poc, un article cada dia, fins al 7/11/2017 en què es va clausurar. En total uns 4.300 articles, molts d’ells amb l’etiqueta Bioespeleologia.

Com sigui que l’Espeleobloc no té continuitat, hi ha possibilitats que algun dia desaparegui de les pantalles, perdent-se tot el seu important contingut històric. De fet, moltes fotos i videos ja no es poden obrir.

Amb la finalitat d'agrupar tota l’especialitat en Biologia Subterrània, anirem reeditant-los, no tots sinó els que ens ofereixin notícies o informació valuosa sobre Bioespeleologia, que mereixi ser conservada i així tenir un més ampli recull d’aquesta ciència. En principi, només s’aniran reproduint els de l’autoria d'en Lluís Auroux o d'un altra membre de l'equip (uns 150 articles, que s'aniran triant i escollint)  i, en el cas que hi hagi coautors, se’n farà menció.

A l’inici de cada entrada, s’indicarà clarament que és una còpia; pot ser no literal, ja que hi ha informació que no està disponible de ser copiada, però sí el més aproximat que sigui possible. També, seguit al número de l'entrada, hi haurà l’indicatiu C. E., referint-se a Còpia d’Espeleobloc. Aquesta mateixa entrada ja està indexat d’aquesta manera: Nº 409 C. E. i el primer que aparegui serà el Nº 410 C. E.

Nº 408. Estudi dels coleòpters cavernícoles del grup Troglocharinus orcinus

 

A la prestigiosa revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, s'acaba de publicar un treball que tracta de l'estudi de les subespècies dels coleòpters cavernícoles Troglocharinus orcinus.

Hi ha gèneres i espècies de coleòpters cavernícoles que, al llarg dels anys, han sofert importants canvis dins la seva nomenclatura. Alguns dels motius són:

-Per l’aspecte exterior dels exemplars, es fa difícil fer una bona separació entre espècies i els estudis que s’han anat publicant, donaven molta importància a certs caràcters morfològics que, a la fi, s’ha demostrat que no eren constants i, per tant, no vàlids.

-Per la falta d’estudis d’ordre genètic (ADN).

-Per no haver donat la importància que es mereix l’estudi dels òrgans genitals de la femella.

-Per la seva distribució territorial, la proximitat entre espècies i subespècies, que ajudava a creure que podria ser tot el mateix.

-Per la falta d’unes separacions, d’uns bons aïllaments geogràfics i/o geològics ben determinats que puguin ser motiu d’una evolució diferent entre espècies pròximes.

Aquestes raons, potser no totes, convergeixen en aquest grup, propi de zones tarragonines, del T. orcinus. Una gran quantitat de cavitats on ha estat localitzat i uns aspectes exteriors dels individus que feien difícil la seva determinació.

                                          Distribució (per agrupacions) de les seixanta-una cavitats i de les tres subespècies

La feina ha estat ingent. El Joan ha estat el principal recol·lector de material de noves cavitats, mentre que el Jordi ha hagut de preparar unes tres-centes exemplars i un centenar d’extraccions de l’òrgan copulador, entre mascles i femelles (entre les tres subespècies). No sé si us podeu arribar a fer càrrec de l’extrema dificultat que comporta fer aquestes “operacions quirúrgiques” en insectes que mesuren, com a molt, quatre mil·límetres i, més encara, extreure els genitals, que mesuren unes poques dècimes de mil·límetre! Es necessita molt de pols i una vista privilegiada, tot i treballar amb aparells òptics de gran augment.

                       Fotografia d'una de les tres subespècies: Troglocharinus orcinus orcinus. Autor: Agustí Meseguer

Ha passat a sinonímia, o sigui, que ha quedat eliminada l’espècie, Troglocharinus orcinus acevedoi, entrant a formar part de Troglocharinus orcinus orcinus. Els autors han considerat que no tenia prou caràcters propis per a mantenir-se com una espècie distinta.

Així doncs, aquest grup queda amb tres subespècies:

-Troglocharinus orcinus orcinus (Jeannel)

-Troglocharinus orcinus lagari (Español)

-Troglocharinus orcinus figuerai (Lagar).

Quedem a l’espera de l’aparició de nous treballs.

Nº 407. Un nou coleòpter cavernícola APHAENOPS a Catalunya

                                                        Dins la cova Cuberes. Foto d'internet 

Descobert a la cova Cuberes, Serradell, cavitat de més de 13 km de recorregut i oberta en conglomerats, tot just acaba de ser publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural.

La primera exploració de la cova va ser l’any 1961, quan el grup del GEB de Badalona feia campanyes per la zona del terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà. Avui dia el nom del terme és Conca de Dalt.

El Joan Pallisé i el Lluís Filbà, van fer algunes visites a la cova Cuberes per tal de conèixer millor la fauna cavernícola del lloc, ja que no s'hi havia trobat gairabé mai cap espècie.

Van tenir la sort (la sort sense treball no existeix) de trobar un menut coleòpter que, pel seu aspecte, no lligava amb l’espècie típica que viu a la cavitat: el Stygiophyes latebricola.

Però... mentre l’examinaven, ja dins d’un tub amb alcohol, els cau una gota d’aigua del sostre justament a la boca del tub; el bitxo surt despedit amb l'esquitx i no se sap a on va anar a parar. És allò de la llei de Murfy… Mira que en aquesta cova, que et surti un exemplar així ja és quasi un miracle, però el miracle sencer va ser quan al cap de poca estona en van trobar un segon exemplar. Aquest sí que es va poder guardar bé i és el que ha servit per a l’estudi. Pot ser aquest segon era en realitat el primer retrobat? No ho sabrem mai... Però el fet que a l'exemplar li falti una antena, pot indicar que es tracta del mateix primer.

Examinat ja al laboratori, resulta ser un mascle, característica fonamental per poder esbrinar a quin gènere i espècie pertany. Encara sort!

Nois (i noies): això no encaixa amb la fauna dels voltants. En principi sembla ser un Aphaenops, però els que hi ha a Catalunya són en cavitats molt llunyanes. Té la pinta de ser una nova espècie.

A mesura que avança l’estudi, es confirma que es tracta d’un Aphaenops, però queda per determinar de quin subgènere. Pot semblar senzill, però no ho és. S’ha d’aprofundir en la recerca. Que si té pubescència al tòrax, que si la geometria del cap és així o aixà, etc.

L’estudi genètic de l’ADN serà un gran ajut. Una petita mostra de teixit s’envia a Alemanya al Dr. Arnaud Faille, a la Universitat de Stuttgart.

El nou Aphaenops (li falta l'antena esquerra, es va perdre). Foto: Agustí Meseguer

Per fi, tot plegat permet determinar que es tracta del subgènere Nafarroaphaenops, nou per Catalunya. El nom complet científic és Aphaenops (Nafarroaphaenops) cuberesi.

Fins ara, aquest subgènere era endèmic del Pirineu francès, del nord d’Osca i del nord de Navarra, però pel que es veu, ha colonizat una zona molt més gran cap a l'est. 

Quina és la importància del descobriment? Els Aphaenops són uns coleòpters que només viuen al subsol, als avencs i coves. Són d’un grup que ha evolucionat molt des de quan vivien a l’exterior i es van anar introduint al sota terra. S’han hagut d'adaptar a les noves condicions de vida: foscor, climatologia i règim alimentari. Totes aquestes imposicions els ha representat una evolució obligada per adaptar-se al nou medi i aconseguir perpetuar-se. A més de ser d'un subgènere nou per Catalunya i d'una nova espècie, la seva presència és una mostra de què el seu hàbitat no ha estat alterat, ja que són molt exigents amb les toleràncies dels paràmetres físics del medi.

Aquest gènere, Aphaenops, es coneix de Catalunya amb motiu que tot un grup de Geotrechus, en aprofundir en el seu estudi, van ser passats a Aphaenops. Fins llavors, no estaven catalogats al nostre país. Podem dir que aquest, A. cuberesi, és el primer que ha estat determinat directament com Aphaenops. 

Enhorabona als seus descobridors i als dos grans especialistes que l'han estudiat: el Jordi Comas i l'Eduard Vives!

Complement de dades, facilitat pel Joan Pallisé en relació a la fauna de la Cv. Cuberes.

Es creu interessant afegir-ho a l’escrit original d’aquest post, fet que ha estat el 3 de juliol del 2025.

Ens diu el Joan:

Resulta que a la Cv. Cuberes per més que s'hi havia buscat moltes vegades mai havia sortit cap coleòpter hipogeu i, per aquest motiu, a l'any 1986 dins la  IV Sessió Conjunta del ICHN l'Oleguer Escolà va presentar una interessant comunicació sobre els Bathysciinae del Sud de la Serra de Sant Gervàs, on a més de diverses relacions sobre coexistència d’espècies i/o de gèneres, indicava com Cuberes i altres cavitats de la zona eren "inexplicablement" azoiques (sense fauna). De fet no fou fins el 20/07/2014 en una sortida amb  el Ramon Sendra que vàrem capturar els primers Leiodidae, que en un primer moment feu pensar si podrien ser S. ellipticus; si bé finalment resultà que eren S.latebricola, el que representa tot una novetat, atès que fins l'actualitat mai havia estat citada aquesta nova localització. 

L'altra novetat fou que intentant capturar més exemplars de Leptodirini, va aparèixer el nou Aphaenops i per tant a més representa també un nou cas de coexistència.

 

Nº 406. Biopirateria: una modalitat rendible?

                                                              Un exemplar de Messor cephalotes

Els que ens dediquem a la bioespeleologia i en particular a la recerca i captura de fauna cavernícola, ja sabem que pràcticament no està permesa la cacera en qualsevol indret, cavitats incloses.

No és cap novetat, ja fa anys que, en els parcs naturals i zones amb un cert grau de protecció, no es pot agafar ni un ram de farigola ni una floreta, etc. Els guardes forestals poden imposar importants sancions.

Tornant als bioespeleòlegs, sempre procurem tenir permisos de recol·lecció, tot i que s’han de justificar i demanar a través d’una entitat reconeguda. Nosaltres, els membres de l’Associació Catalana de Bioespeleologia BIOSP, els obtenim a través del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i, en el cas de projectes al Solsonès, a través de Sarawak i l'ICEK.

Un altre color tenen les expedicions que BIOSP porta a terme al Marroc. En aquest cas, és necessària la sol·licitud dels permisos directament en aquell país, fent-ho per la col·laboració amb una universitat oficial.

Aquests dies, la premsa ha publicat una notícia sobre aquest tema de l’exportació de fauna no declarada. No es tracta de passar per la duana un cocodril o un ocell dissecat. Es tracta de FORMIGUES!

Pel que es veu, hi ha insectes com aquests que se’n poden fer pagar molts diners i, en lloc de passar droga, es trafica amb artròpodes. Almenys, si t’enxampen, les penes són molt inferiors.

En el cas del Marroc, ja des de la primera expedició espeleològica catalana (i espanyola) de l’any 1966, es va anar recol·lectant fauna cavernícola i portant-la als museus sense cap declaració. També és el cas d’una mitja dotzena més d’expedicions posteriors. En el cas de BIOSP, la primera va ser l’any 2001, havent-se portat a terme més de vint campanyes. En realitat, al principi no es va demanar cap autorització, però a les últimes, ja sí.

A tall d’anècdota, en una expedició de l’ERE a les illes Galápagos, això deuria ser l'any 1971, a la tornada, un dels membres va amagar una iguana al fons de la seva motxilla, arribant a Barcelona sana i estalvia i sense problemes de duanes.

S’insereixen dues fotos del reportatge i alguns paràgrafs de l’article de La Vanguardia, material que em va fer arribar el Floren Fadrique.

Part del material incautat

En abril de este año, dos jóvenes de nacionalidad belga y 18 y 19 años, fueron detenidos en Kenia por el exótico delito de biopiratería. Los chicos fueron descubiertos trasportando en su equipaje hormigas de la variedad Messor cephalotes, tanto obreras como reinas. Aunque la pena que podían afrontar incluía la cárcel, en mayo fueron liberados a cambio del pago de una multa de casi 7.000 euros por cabeza. Alegaron ignorancia: no tenían idea, dijeron, de que sacar hormigas del país fuese un delito. Fueron “estúpidos e ingenuos”, explicaron.

El precio de las Messor cephalotes en el mercado del tráfico de insectos —que existe— es sorprendente. En Kenia, una cantidad de hormigas como la que poseían los belgas llega a 7.000 euros. Pero en otros mercados el precio estalla. Una sola reina de Messor cephalotes puede llegar a venderse por 700 euros, con 100 euros como precio de salida, informa Le Monde.

Part del material incautat

La preocupación en Europa, además, son las consecuencias del tráfico de hormigas. Al margen de que sea ilegal y provechoso, como especies fuera de su hábitat, las hormigas Messor cephalotes pueden actuar como invasoras, alterando ecosistemas, fauna y flora.

 

Nº 405. L'Amador Viñolas ja no està entre nosaltres

Barcelona, 1945-2025. 

Alguns trets de la seva dedicació (limitada a l'entomologia i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona).

-L’any 1972 va entrar a col·laborar amb el Museu de Zoologia.

-El 1980 s’inicia una estreta col·laboració amb Francesc Español.

 Oleguer Escolà; Jordi Comas i Amador Viñolas, en la preparació d'unes Jornades Francesc           Español (any 2016) al Museu.  Foto: Ll. Auroux

-El 1981, publica els seus primers treballs entomològics.

-Especialista en els coleòpters de la família Tenebrionidae (en l’àmbit ibèric) i amb els de la família Ptinidae.

-Va col·laborar molt amb la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia i va descriure algunes espècies de coleòpters cavernícoles.

-Ha publicat (fins fa uns dos anys), 252 treballs d’entomologia com a autor en solitari o en col·laboració amb altres, representant més de 4.600 pàgines impreses, en un total de 37 revistes diferents entre les quals destaca el Butlletí de la ICHN, amb 60 manuscrits.

-En total ha descrit 11 gèneres/subgèneres i 100 espècies/subespècies en l’àmbit mundial.

Em permeto transcriure unes paraules de Juli Pujade-Villar, la Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, d’un article del Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 87 (4): 257-273. 2023 amb el títol Amador Viñolas Saborit, Soci d’Honor 2023. Al capítol Cloenda, diu:

L’Amador Viñolas és un manetes en tots els sentits i un investigador de la vella escola, que està sempre disposat a ajudar a canvi de res, és el millor amic dels seus amics, i té un coneixement enciclopèdic de la biologia, el comportament i la classificació dels coleòpters que fa feredat.

No vull acabar sense fer dues reflexions. Primer, l’Amador Viñolas no és biòleg, però ha assolit els nivells més alts de reconeixement en el món dels coleòpters, i segon, la seva implicació en la ICHN és inqüestionable, per la qual cosa presentar-lo com a Soci d’Honor de la ICHN és per a mi un gran honor.

Crec que aquestes paraules defineixen molt bé aquesta extraordinària persona. Descansi en pau.