Nº 039. Nova troballa bioespeleològica

Un nou Paraphaenops -coleòpter trèquid cavernícola- a la província de Terol

El nostre amic Floren Fadrique, ja fa 40 anys que va iniciar recerques bioespeleològiques per la zona de Terol. Aquests terrenys semblaven azoics per la fauna cavernícola, ja que es pot dir que, tret d'un parell de nous coleòpters d'hàbit més endogeu que cavernícola, mai s'havia localitzat res de gran interès.

Les primeres recerques per Terol, les va portar a terme el nostre recordat Josep Subils i els seus col.laboradors, quan a principis dels anys 1960 va organitzar la Operación Turolensis, per les localitats d'Ejulve; Ladruñan; Huesa; Camarena; Argente; Anadón; Tormón, etc. Els resultats faunístics dins de cavitats, van ser quasi nuls.

Recentment, i en el decurs d'una exploració, va trobar un coleòpter que pel seu aspecte prometia ser tota una novetat. Color de mel clara; llargues antenes; cap i tòrax llargs i estrets; abdomen de gran volum, etc. A la vista del fet, va deixar trampes per atreure més fauna. Uns dies més tard va tornar al lloc, i tot i que les trampes semble que no havien complert la seva missió, va poder recollir-ne dos més. Tot un èxit!

Es dóna la circumstància que als inicis dels anys 70, el Floren ja havia intentat localitzar la mateixa cavitat, acompanyat d'altres membres de la S.I.E., si bé amb motiu d'una gran tempesta, no els va ser possible assolir-la. Examinats els exemplars amb els companys de l'Associació Ignacio Ribera i Arnaud Faille, la novetat està assegurada, i sembla ser que pertanyen a Paraphaenops, un gènere que només té una espècie: Paraphaenops breuilianus que colonitza els Ports, a Tarragona ...a més de cent quilòmetres de distància!

L'estudi determinarà si realment és d'aquest gènere, i a més, l'anàlisi del ADN també permetrà conèixer el "distanciament" evolutiu amb P. breuilianus. Enhorabona per la gran constància de les recerques d’en Floren, en moltes ocasions en solitari com ha estat el cas en aquestes dues exploracions. Ara sí que ja podem dir: Bioespeleològicament, Teruel existe!

Nº 038. Fauna subterrània de les illes Açores

El nostre amic i col.laborador, el Dr. Pere Oromí de la Universitat de La Laguna, a Tenerife, ens ha fet arribar un fulletó divulgatiu de les cavitats volcàniques de les illes Açores, una edició del 2008 i editat pels Amigos dos Açores/Os Montanheiros/GESPEA. ISBN: 978-989-95432-2-5. Origens del GESPEA: El govern de les Açores, sota la resolució 149/98 -1998- va crear un grup de treball multi disciplinari per l'estudi de de les cavitats volcàniques de les illes. Aquest grup de treball ha portat a terme una important labor amb la creació d'un arxiu informàtic amb una base de dades de l'Inventari del Patrimoni Espeleològic de les Açores -IPEA-.

El constant treball del grup IPEA ha estat reconegut pel govern local de les illes, de manera que pel decret 191/2002, ha passat a denominar-se GESPEA -Grupo para o Estudio do Patrimonio Espeleológico dos Açores- i els han reconegut i concedit la capacitat de poder assessorar al mateix Govern Regional, així com a d'altres estaments públics a l'hora de prendre decisions relatives a les cavitats volcàniques.

L'arxipèlag es composa de nou illes que s'estenen al llarg de sis-cents km en l'Oceà Atlàntic Nord, a uns mil sis-cents km del continent europeu. El seu origen es deu a l'elevació del fons oceànic resultant de les aportacions de materials d'erupcions volcàniques fins que han sobresortit del nivell del mar. La zona està justament sobre la unió de tres plaques tectòniques: Eurasiàtica; Nord Americana i Africana. L'antiguitat dels materials es pot datar entre els 0,25 i 8,12 milions d’anys. El tub volcànic de major recorregut és la Gruta das Torres, a l'illa de Pico, amb 5.150 m, mentre que la cavitat de més fondària és l'Algar do Morro Pelado, a l'illa de Säo Jorge, amb -140 m.

Una interessant publicació de 48 pàgines que, a més de tocar temes com la geologia de les illes; la gènesi de les cavitats volcàniques; la ocupació humana de les cavitats, etc, dedica un capítol a la flora – molt per sobre- i, sobretot, la fauna subterrània. La fauna, per l'indret aïllat geològica i geogràficament dels seus veïns més propers con Madeira o Canàries, ha evolucionat de manera del tot particular i ha creat molts endemismes, la majoria descoberts recentment. En total hi ha una vintena d'espècies endèmiques troglòbies, de les que la majoria han estat trobades a l'illa de Pico.

Entre aquesta fauna tan específica, d'estaca'n els aràcnids -araneids-; els insectes -coleòpters; hemípters i col·lèmbols- i els quilòpodes. Coneixent el desenvolupament de la biologia subterrània, ens aventurem a dir que en els propers anys encara hi hauran moltes més descobertes, ja que del total de 270 cavitats naturals conegudes, només es coneix fauna a poques d'elles i per tant resta una llarga i prometedora labor.

Tota la part gràfica s'ha escanejat de la publicació.

Nº 037. II Jornadas de Ecología Subterránea

Ens ha arribat la primera informació de les II Jornadas de Ecología Subterránea. Aquest esdeveniment tindrà lloc els dies 17 i 18 d'octubre a Patones de Abajo, Madrid. La organització corre a carreg de la Comisión de conservación de cavidades de la Federación Madrileña de Espeleologia. De moment ja tenim el pòster que reproduïm a continuació.

Dins del programa destaquen, per nosaltres, la sessió del Grupo Espeleológico Villacarrillo amb una exposició de les seves importants recerques bioespeleològiques, i també una sessió sobre la problemàtica de conservació dels refugis dels ratpenats. Del pòster, hi hem ampliat el programa per fer-ho més llegible.

Per obtenir més detalls podeu contactar amb Antonio Ortigosa López, que és el Coordinador de Conservació de Cavitats de la FME. El mail és conservacion@fmespeleologia.org

Per acabar, i amb tot respecte, permeteu-me una mena d'acudit:

També una de les activitats que més ens crida l'atenció és:

Domingo dia 18 a las 14 h Tapeo espeleológico en el Bar Manolo. Si ens atenim al caire bioespeleològic, i el que ens ha dit Radio Macuto, les especialitats seran:

-Brochetas de muslo de murciélado -Champiñones cultivados en cueva -Queso afinado en cava -Coleópteros fritos con esferificación de guano

Bon profit!

Nº 036. Propera Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània

Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània. València, 10 al 12 d'aquest juny Els organitzadors ens han fet arribar el poster i el tríptic amb el programa i les dades de la imminent trobada. Es prega la màxima difusió d'aquesta informació.

A fi de poder-ho fer més llegible, ens hem pres la llibertat de “retallar” diferents parts del tríptic per poder-les ampliar.

Crec molt encertat fer taules de treball “mixtes” en que a més de bioespeleòlegs, hi participin també geòlegs, geògrafs i en especial botànics, moltes vegades oblidads de les nostres activitats bioespeleològiques. I és que la nostra afició... és una ciència multidisciplinària.

És important destacar que dins dels actes hi hauran també reunions preparatòries per anar organitzant el XXI Simpòsium Internacional de Biologia Subterrània, per l'any 2012 i amb seu a la mateixa València.

La Comunitat Valenciana està destacant molt i molt bé en les activitats espeleològiques i en particular en les especialitzacions de Biologia Subterrània; els estudis de la fauna cavernícola i les importants publicacions sobre el tema. A tall d’exemple, volem donar a conèixer el llibre Invertebrados Endémicos de la Comunidad Valenciana, una valuosa edició de consulta de la vuitantena d’espècies més o menys cavernícoles que trobarem entre les moltes altres del tot exteriors. El llibre complet es pot descarregar lliurement d’Internet a l’adressa del Museu Valencià d’Història Natural http://www.naturamuseo.org/ entrant a l’apartat Investigación i desprès Publicaciones. És una eina important de coneixement i consulta.

Desitgem a tots els organitzadors una bona participació i unes sessions interessants.

Nº 035. Enyorança: L’avi recorda la cova d'Aso

De la cova d'Aso en tinc molts records i tots bons. La meva primera visita va ser el febrer de l'any 1969 (A. Meseguer, E. Reyes, Mª M. Sastre i jo). Vaig tenir la sort de continuar fer-hi una serie de visites amb resultats bioespeleològics molt importants. Aquest és un dels exemples de que una cavitat mai està prou estudiada.

A principis dels anys 1900 hi va estar entre altres, Simón, Racovitza i Jeannel i van fer descobertes de noves espècies de fauna, però encara en van quedar varies esperant a que s'hi tornés. Segur que en aquesta cova encara no està tot descobert.

L'any 1972 hi varem trobar un nou coleòpter pselàfid, el Bathybythus bleyi, un nou gènere i nova espècie dedicada a Jaume Bley. L'any 1973 en Xavier Bellés va trobar un nou mol•lusc cavernícola, el Zospeum bellesi. També el 1973 trobem un nou coleòpter cavernícola, la Bellesia espanyoli, espècie dedicada al nostre mestre el Dr. Francesc Español. I tot això d’abans a què ve? Doncs que tot just fa tres dies que per primera vegada he sigut avi per part de la meva filla Marta. La família Marta Auroux - Toni Mumbrú han estat pares d'un nen, el Martí. Bé, i què? Doncs que he buscat records de quan la meva esposa Lluïsa encara portava la Marta dins seu i anàvem a la cova d'Aso dels poblets Vió i Sercué d'Osca; de quan la Marta tot just començava a caminar i ens acompanyava a l'esquena dins una motxilla per les galeries de la mateixa cova d'Aso o també pel Forat de l'Or del Montsec de Rubies, al Pallars Jussà.

A mi això de ser avi podríem dir que no em ve de nou. Quan sortíem d'espeleo amb el grup, el Francesc Sas i el Jaume Bley els anys 1970 ja em deien el iaio com a motiu. La veritat és que llavors, encara no era ni pare i no sé per què m'ho deien, ja que tampoc era el de més edat de la colla, però això són les coses dels motius, que surten per generació espontània i moltes vegades sense un motiu aparent.

En un mail des de Canàries, el Pere Oromí em diu: Jo també en tinc -de nets-, i la veritat és que resulta molt agradable, i qui digui que se't posa cara de iaio i et fa vell, està ben equivocat! Crec que té tota la raó. A mi tot això dels anys pel moment no m'amuina, només veig que poc a poc al fer quatre passes un es va cansant més i se'm va fent més panxa, però quin remei toca, ens anirem adaptant a l'avui dia. Els anys passen, i d'aquella generació que fèiem entrar a les coves sense demanant-los la seva opinió, ja n'ha sortit una següent generació.

La vida segueix. Només desitjo que sigui per bé.

Nº 034. ESPELEOCAT-TALLERS 2009. Sessions de Bioespeleologia

La primera sessió programada,–Bioespeleologia-, dins dels actes amb motiu dels 30 anys de la Federació Catalana d'Espeleologia, ja s’ha portat a terme en la seva totalitat de les dues parts teòric-pràctic-taller El dia 9 de juny del 2009, va tenir lloc la segona part al nostre estimat Museu.

Des d'aquí donem les gràcies i el nostre reconeixement per la sempre important col.laboració del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha facilitat desinteressadament el local. Ja al Museu, els vint assistents varem poder gaudir d'una conferència magistral del nostre amic el Dr. Xavier Bellés que ens va exposar l'Evolució de les idees en la recerca bioespeleològica, les diverses teories i les seves progressives variacions al llarg de poc menys de quatre-cents anys.

Després del tema de fons, va seguir amb una explicació dels actuals sistemes d'estudi de la fauna cavernícola partint dels anàlisi genètics de l'ADN. També des d'aquí volem agrair la inestimable col.laboració d'en Xavier, sempre disposat a dissertar sobre els seus grans coneixements i experiències.

Com a final de la sessió, presentada pels membres de la nostra Associació Catalana de Bioespeleologia: Floren Fadrique; Francesc Alfambra; Jordi Comas i Lluís Auroux, es va fer una exposició de les condicions biològiques de les grans cavitats d'alta muntanya en quant a la gran escassetat que presenten de fauna cavernícola.

També es van projectar una serie de fotografies dels diferents hàbitats i biòtops d'aquestes particulars cavitats, per donar a conèixer des d'un punt de vista pràctic, els llocs i les condicions més adients a on tindrem més possibilitats de trobar espècimens cavernícoles.

Per les properes sessions sobre els altres temes d'especialització, desitgem, com a mínim, la mateixa bona participació d'assistents. Aprofitem per a recordar que la propera sessió, sobre el tema Coneixement del carst a través de l'aigua, serà el proper dijous 18 de juny de 2009 a local del GEP de l'Agrupació Excursionista Pedraforca, carrer Sant Sever nº 2, 1r. Barcelona

Nº 033. Espeleocat Tallers 2009: Primera sessió

Pràctiques de Bioespeleologia a les coves de Rialp Organitzat per la nostra Associació i segons el programa establert, el dissabte dia 6 de juny del 2009 va tenir lloc la primera sessió -Bioespeleologia- en una activitat de pràctiques a les coves de Rialp. Varen poder gaudir de la presència del President de la FCE, el nostre company Hilari, que ens va voler acompanyar en la inauguració d'aquests actes commemoratius.

Dins la cova s'ha passat un audiovisual sobre història de la bioespeleologia; estris necessaris per la cacera i conservació de la fauna; els principals biòtops dins les cavitats i un mostrari amb els diferents grups de fauna que podem trobar habitualment dins les cavitats d'alta muntanya. El fet d'haver col.locat una setmana abans diversos esquers per atraure la fauna, ha permès trobar, observar i capturar diversos espècimens cavernícoles com dos diferents gèneres de coleòpters (Perriniella i Parvospeonomus), així com dípters, col·lèmbols, araneids i diplòpodes polidèsmids. Les condicions de la cova eren excel·lents: gran quantitat d'aigua per totes les galeries, molta matèria orgànica descomposta i nombroses taques de guano, però tot i així es pot dir que en proporció s'ha vist poca fauna, encara que ha estat suficient per l'objectiu de la sortida. Es va proporcionar material als assistents, aspirador, tubs i líquid conservador, i a mida que s'avançava per la galeria els cursetistes anaven cercant pels llocs on s'havien repartit anteriorment els atraients. Malgrat que, per atraure fauna aquàtica també s'havien deixat trampes dins del gran gur, ha resultat que aquestes havien desaparegut. Pel que sembla algú les havia tret del lloc, ja que no n'hi ha ni rastre. Tampoc s'ha pogut observar la fauna aquàtica que s'havia vist durant la operació anterior de trampejat. Es recorda que el proper dimarts dia 9 de juny a les 19 hores, hi haurà la segona sessió al Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Parc de la Ciutadella.