Nota prèvia de la redacció:
La Direcció del parc Natural dels Ports (Tortosa)
ha encarregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona un estudi per conèixer
la diversitat biològica de la fauna
cavernícola del Parc Natural dels Ports. Aquesta tasca la portarà a terme l’Equip
de Gestió d’Artròpodes del museu. Donades les particulars condicions de moltes
de les cavitats a visitar, la nostra Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP-,
que ja de per sí col·labora amb el museu i amb l’esmentat departament, ha estat
consultat sobre les possibilitats d’un treball en conjunt, havent establert entre tots un
equip de treball en que la nostra associació s’encarregarà de la part
tècnica d’exploració vertical, apart també de la col·locació de trampes a les
zones de més dificultats d’accés. La planificació científica, l’estudi de la
fauna i la memòria final seran a càrrec del museu. Tot seguit s’insereix una àmplia explicació
del projecte.
A més de l'equip museu-associació citat al final de l'article, hi col·laboren també epeleòlegs de la SIE de l'Àliga; del "Grup dels dijous" sota la direcció de J.M. Victória; del SES del GER, etc.
“LA BIODIVERSITAT
D'ARTRÒPODES DE LES
CAVITATS DEL PARC NATURAL DELS PORTS“
Autores d’aquest
escrit: Glòria Masó & Berta Caballero
Equip de recol·lecció
d’Artròpodes (“EGA-MZB”) del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
(Laboratori de Natura), Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona.
Objectius
Els
objectius de l’estudi seran els d’aprofundir en el coneixement de la fauna
invertebrada del Parc, concretament de l'entomofauna (insectes) i altres
artròpodes (crustacis, aràcnids, diplòpodes i quilòpodes) cavernícoles o
endogeus, tant els estrictes com els més ocasionals, per exemple la fauna
típica de les entrades de les cavitats, on s’hi troben dipòsits (cúmuls) de
matèria orgànica vegetal o de guano. Tots els grups taxonòmics d’artròpodes, la
majoria d’ells molt poc estudiats, són potencialment de gran interès científic
i faunístic. Les espècies veritablement troglòbies acostumen a ser endemismes
de la zona prospectada i són part d’una fauna relicta de gran fragilitat per la
seva total adaptació a l’hàbitat subterrani. Així doncs, amb les dades obtingudes
de les diverses recol·leccions dins les cavitats triades, serà
possible, en primer lloc, elaborar un catàleg raonablement representatiu de la
biodiversitat de la fauna d’artròpodes lligada a l’hàbitat cavernícola del
Parc.
En segon lloc, ens permetrà realitzar un acurat estudi d’aquest medi tant
singular i així ampliar els nostres coneixements sobre el valor científic
d’aquestes cavitats. La fauna cavernícola és molt sensible a
canvis mediambientals per tal poden actuar com a bioindicadors de l’estat de
les coves on habiten.
Els resultats preliminars d’aquest estudi poden col·laborar en el
disseny dels futurs plans de conservació d’aquests espais i alhora marcar les
directrius per una regulació de l'activitat espeleològica, fent-la més
respectuosa amb el medi on es desenvolupa l’activitat.
Per poder aprofundir amb l’estudi dels artròpodes
cavernícoles, la metodologia a seguir, serà:
Àrea de l’estudi i Metodologia de recol·lecció
L’estudi es durà a terme a l’àrea del parc Natural dels
Ports, on es mostrejaran 9 cavitats del Parc, detallades a continuació: Avenc dels Mamelons, Avenc de la
Crisi, Avenc del Polit, Avenc de Salany, Avenc de la Barcina, Cova del Conill,
Forat del Riu Algars, Cova Trobada i Avenc dels Ermets de Pasamonte.
Els
avencs i coves de llistat han estat triats pel personal tècnic de l’Àrea de
Protecció del Parc Natural dels Ports, per tal d’estudiar el potencial impacte
de l’activitat espeleològica sobre la fauna cavernícola.
Cada
cavitat triada es visitarà dos cops, on es faran captures mitjançant paranys i
recol·lecció directa. A la primera sortida s’instal·laran les trampes i a la
segona es recolliran, es fixarà el període de temps que els paranys es mantenen
actius a totes les coves per tal de poder comparar l’abundància de captures a
les diferents cavitats. Els paranys són semblants a les trampes de caiguda o
“pitfalls” però adaptades als requeriments d’aquest medi. Aquests paranys foren
dissenyats i prèviament testats per l’equip tècnic del Dept. d’Artròpodes, en
estudis previs sobre la riquesa de la biologia subterrània, línia de recerca ja
històrica en el MCNB. Aquests paranys, amb propilenglicol com a líquid
preservant, s’instal·laran en un nombre mínim establert per unitat de
superfície possible a mostrejar, per tal d’obtenir un nombre de mostres
estandarditzat i així obtenir resultats comparables per a les diferents cavitats
estudiades. Per la recol·lecció directe (a vista) ens ajudarem d’aspiradors
entomològics i d’altre material especialitzat (pinces, pinzells...) i
s’intentarà fixar el temps de mostreig per tal que els resultats obtinguts a
les diferents coves puguin ser comparats. Els espècimens capturats es
conservaran en alcohol de 70º i sobretot en alcohol absolut (100º), per a facilitar possibles futurs estudis de
biologia molecular.
Es
realitzaran unes 8 sortides de recol·lecció de dos dies de durada, com a mínim,
durant els mesos compresos entre març i octubre, i es mantindrà informat al
personal tècnic de quines seran les dates exactes d’aquestes sortides.
A
raó de les captures en aquest seguiment s’espera trobar una àmplia
representació de grups taxonòmics d’artròpodes: com aràcnids (araneids,
opilions, pseudoescorpins), crustacis (isòpodes, amfípodes, copèpodes),
miriàpodes (diplòpodes, quilòpodes) i insectes (coleòpters, col·lèmbols,
dípters i lepidòpters, entre d’altres)
d’alt interès científic. Així tanmateix farem el seguiment d’espècies
emblemàtiques de la zona dels Ports com Paraphaenops breuilianus
(coleòpter cavernícola Carabidae, Trechinae), mitjançant visu, fotografies i gravacions de
video. El Paraphaenops és espècie única del seu gènere, i és per
ara endèmica dels Ports, on es troba distribuïda per varies coves i avencs.
Quant a la conservació, aquesta espècie està considerada molt vulnerable a
l’extinció per l’alteració del seu medi, com es contempla en el Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’Espais
d’Interès Natural: PEIN, 1992,
com representant en el annex 4: espècies de la fauna estrictament protegides (els
Ports).
Durant les darreres dècades els membre del Dept.
d’Artròpodes del MCNB ha estudiat activament la fauna cavernícola d’arreu de
Catalunya i en particular la del Parc dels Ports. Aquestes campanyes de
recol·lecció han donat lloc a un valuós material de referència dipositat al
MCNB. Així els resultats obtinguts de les noves campanyes se li afegiran a les
dades de recol·leccions prèvies, per tal de fer-nos una imatge de com ha
evolucionat la biodiversitat invertebrada de les diferents cavitatss en el
present i en el passat, fet que pot ajudar molt en les futures politiques de
gestió del parc.
Recursos humans
L’equip
de recol·lecció en la seva majoria es personal del Museu i col·laboradors del
mateix (EGA-MZB), tot i que donada l’elevada dificultat d’algunes de les
cavitats del llistat ens caldrà suport extern de espeleòlegs professionals per
alguns dels casos (Associació Catalana de Biospeleologia BIOSP, SIE de l’Àliga,
SES del GER, etc.).
Anàlisi de les mostres
recol·lectades
Les mostres recol·lectades seran separades en els
diferents grups taxonòmics per l’equip d’Artròpodes del MCNB. Unes es preservaran
en alcohol de 70º i altres en alcohol absolut (100º) i seran lliurats als diferents especialistes
per tal que efectuïn les corresponents determinacions.
Un cop determinats sistemàticament els grups més
representatius o de major importància i que ho permetin, se’n prepararà una
col·lecció de referència en sec.
El material recol·lectat, de l’Àrea de Protecció del Parc
Natural dels Ports, que pugui esser cedit al Museu de Ciències Naturals de
Barcelona, serà registrat, documentat i informatitzat per poder ser consultat
per la comunitat científica, segons el protocol
establert per les col·leccions d’estudi del Museu.
Tractament de les dades: Base de dades i
Tractament taxonòmic
De
moment s’ha creat un full de càlcul «Excel» amb la informació bàsica de les
cavitats i la seva possible fauna associada, on els camps que conté són: Cavitats proposades pel Parc / Altres
cavitats (prospectades amb anterioritat per personal del Museu) / Altres
cavitats / Localitat / Georeferenciació / Profunditat /
Altitud / Topografia (webs) / Espècies de la Col·lecció / Espècies catalogades.
La informació
continguda en aquest arxiu s’importarà al format “Access” que està en
preparació, per tal de tenir un seguiment acurat de les dades de recol·lecció
de tots els espècimens capturats a les diferents
cavitats i en les diferents sortides i, també com a eina de gestió dels préstecs que es faran als
especialistes de cada grup taxonòmic a posteriori.
Sobre el tractament taxonòmic: Per a
coleòpters en l’ordenació de les famílies i subfamílies se seguirà la obra
clàssica de referència de Lawrence i Newton (Families and subfamilies of
Coleoptera, 1995), en l’ordenació genèrica i específica se seguiran les obres
més modernes de cada grup. Per exemple en els cholévids, la família més comuna
entre els coleòpters cavernícoles, es seguirà la Fauna Ibèrica, V. 31 (2008)
"Coleoptera, Cholevidae" i pels caràbids: Trechinae, l’altre grup amb
més coleòpters representants d’hàbitat hipogeu, es seguirà les Monografies SEA
(2003) “Catálogo de los Carabidae de la Península Ibérica”, i pels altres
diversos grups taxonòmics d’artròpodes, cada especialista ens dirà quina obra
de referència emprarà en cada cas.
Relació d’espècies
S’efectuarà una relació de les espècies
amb el següent contingut:
· Taxonomia de l’espècie.
· Relació exhaustiva del material
estudiat.
· Comentari biogeogràfic, d’hàbitat, de biologia (si es coneix), així com
indicació de les espècies d’interès. Es valorarà l’espècie en funció del seu
valor ecològic i del seu estat de conservació.
·De l’espècie, en concret: Paraphaenops breuilianus (Jeannel, 1916), es farà un seguiment exhaustiu dels
espècimens, anotant totes les seves cites, però sense recol·lectar-ne exemplars donada la seva
protecció.
Distribució i Biodiversitat
Es crearan taules de distribució de les
espècies per a cada cavitat i de l’àmbit biogeogràfic al que pertanyen, dins de
la zona d’estudi.
Amb les dades obtingudes es realitzarà
un anàlisi quantitatiu de l’abundància i de la diversitat d’espècies per tal de
classificar l’estat de conservació actual, emprant la fauna cavernícola com a
organismes bioindicadors.
Mesures de conservació
Totes les espècies
estrictament cavernícoles haurien d’estar subjectes a mesures de conservació
del seu hàbitat, per ser espècies molt vulnerables a qualsevol canvi del medi.
La majoria de cavernícoles, sobre tot de coleòpters, i d’altres grups com
d’aranyes, pseudoescorpins, etc. de coves ja
gaudeixen de mesures de protecció legal a Catalunya, moltes d’elles
també s’hi consideren en el llibre vermell “Atlas y Libro Rojo de los
Invertebrados Amenazados de España (Especies Vulnerables)” i algunes,
considerades endèmiques, majoritàriament coleòpters es relacionen en el decret PEIN, com la ja comentada: Paraphaenops
breuilianus (Jeannel, 1916). En totes les cavitats on visqui
aquesta espècie caldria establir una protecció integral.
Cap d’elles
però, està contemplada en el Conveni sobre el comerç internacional d’espècies
amenaçades de la fauna i la flora salvatges: Conveni de Washington, CITES,
1973, per la qual es prohibeix tota possible recol·lecció.
Memòria final
La memòria de l’estudi, a més del
contingut exposat, inclourà també els annexos corresponents on es detallin la
llista de sortides a les cavitats prospectades i la fauna recol·lectada en
cadascuna d’elles.
EQUIP EGA - MZB:
-Glòria Masó
(conservadora de les col·leccions d’Artròpodes del MCNB)
-Berta Caballero
(conservadora de les col·leccions d’Artròpodes del MCNB)
-Jorge Mederos
(col·laborador del MCNB
-Floren Fadrique
(col·laborador del MCNB, membre de BIOSP
-Miguel Prieto
(equip tècnic MCNB)
-Jordi Agulló
(equip tècnic MCNB)
-Neus Brañas
(equip tècnic MCNB)
-Mireia Nel·lo
(equip tècnic MCNB)
-Lluís Auroux
(col·laborador del MCNB, membre de BIOSP)
-Agustí Messeguer
(col·laborador del MCNB, membre de BIOSP)
