divendres, 27 de juliol del 2012

Nº 136. Més notícies de l'expedició al Marroc

Seguim rebent els mails d'en Floren. En tenim dos de nous: Un del dilluns 23 i un altre del dijous26.
Zones calcàries (en negre) del Marroc

 NOU MAIL DIA 23 del 07
 Continuem amb la recerca biospeleologica, i avui no ha sigut un dia bo del tot: havem estat a la Ifri Caid, i desprès d' uns arriscats flanquejos per evitar els primers llacs que són d'aigua putrefacta per efectes de les grans acumulacions de guano, havem arribat a la part "neta" de la cavitat, on continuen havent-hi hi han moltes restes de ratpenats, murcielaguina (ja sense descompondré) i grans quantitats de fang. En una sala amb terra de fang, havem agafat un coleòpter que en un començament vam pensar que era una Subilsia, però desprès d'examinar-la amb una lupa, semble ser un Ifridytes mateui. S,han col·locat trampes permanents, per recollir-les en un futur.

Demà farem la Ifri Taouya, aviam si hi ha més sort, encara que penso que, per nosaltres, és una cavitat una mica "nefasta", però com surti una Subilsia canviaré d'opinió, Si això no dona resultat, intentarem fer la Ifri Bouglemane (avenc Subils -- Godoy), cavitat d'uns trenta metres de fondària i dos-cents de recorregut, encara que com és un pou d'aigua de boca, tindrem que demanar permís, si bé dubto que ens el donin.


A veure que trobarem demà.....

Ifri Caid

MAIL dia 26 del 07
No. No vam tindre sort. Després d'una recerca intensa i exhaustiva en la Ifri Caid i Ifri N'Taouya no es va trobar cap Subilsia. En la primera tan sols es va poder visitar un parell de centenars de metres de cavitat, ja que la primera part està excessivament contaminada per la murcielaguina, i la resta inundada i sifonant. A la segona, amb una part important plena d'aigua, vam aprofitar les platges de pedretes i sorra i les ribes de fang. Malgrat l'escorcollament intensiu que vam fer, mirant un la riba dreta, l'altre la riba esquerra i el tercer el terra, tot i aixo de rastrejar ben bé centímetre a centímetre, i tant d'entrada com de sortida, no va aparèixer cap Subilsia. Sí que es va agafar un coleòpter estafilinid mol maco, possiblement un Apteranillus. A més es va fer la acostumada recol.leccio d'aranyes, col.lembols, isòpodes, etc. Per quedar tranquils, aquest escorcoll es va repetir a la Ifri Caid per segona vegada, malgrat que es necessitava un estomac prou resistent per suportar la ferum de l'aigua pútrida que hi ha als primers centenars de metres. També vam fer la Ifri Taguelmoust, però la quantitat e intensitat de l'aigua que porta no va permetre trobar res. Tant sols en el laminador d'entrada es van arreplegar uns col.lembols i alguna aranya.

Un de tants poblets...

 El dia d'ahir, per aprofitar el temps, vam fer una prospecció entre Ait Mehammed i Zaouia Ahanessal, en un massis que supera els tres mil metres. Desprès de kilòmetres de pistes, ens van trobar un "Guia" que va dir coneixia un avenc. Ens va ensarronar de mala manera i desprès d'hores de caminar no vam trobar res de res. A més el paio volia cobrar dos cents o tres cents dirhams pel seu ,"treball". El vam engegar a pastar fang amb molta educació. Això sí, hi ha forats i el terreny promet i és biològicament molt interessant.

Rentant la roba

A hores d'ara ens trobem a Asni, camí del Tizi Tacheddirt. Intentarem contactar amb un guia de muntanya que ja coneixem de l'any passat  (Ali), i pernoctarem al seu ,"git d'etape". Demà a primera hora (això de l'horari és un rotllo, perquè a banda del desfase habitual-amb la Península (1 hora), ara es canvia una hora més perquè estem al Ramadan, i a més és tot tancat fins la nit, i al dia tot-hom està clapant), e intentarem trobar zones adients per trobar el coleòpter nivícola-endogeu Trechus idriss.

Estem pensant si ens dona temps fer algun altre forat a la tornada....

Continuarem informant.....

dilluns, 23 de juliol del 2012

Nº 135. Darreres notícies des del Marroc

Avui, diumenge a mitja tarda, s'ha rebut un mail del grup expedicionari al Marroc (Floren Fadrique; Josep Pastor i Carles Fontgivell). Estan tots bé i amb moltes ganes de fer activitats.
Situació de les dues primeres zones d'activitat

Escriu en Floren:


Estem ja a l'equador de la expe, tant pel calor com pel treball que havem fet. Per sort tots estem amb bona salut.

Vam arribar a Taza el dia 18 i ja al vespre vam fer la Ifri (Kef) Izoura, una cova-avenc que ja coneixíem d'altres expedicions i que fa anys sembla que va donar quelcom interessant en fauna. Es una cavitat petita; amb dos pous de vint metres i varies galeries. En èpoques de pluges, habitualment s'inunda del tot, i quasi sempre, com ara, hi ha parts amb aigua permanent. Però en una galeria que hi ha desprès del primer pou s'han pogut capturar quatre exemplars de coleòpters cavernícoles de les abans dites Antoinella que han estat passats a Trechus. Tres d'ells sembla que són amb tota seguretat Trechus, mentre de el quart sembla diferent, ja que te uns ulls diminuts (microftalm) i caldrà estudiar-ho bé. A més es va capturar molta fauna de diversos tipus.

 Al dia següent, vam intentar localitzar una altra cavitat, anomenada "Chebbout". Malgrat que vam voltar per la zona, ningú ens en va saber donar cap referència. Per aprofitar el dia per aquesta contrada, que es diu Merghraoua, vam accedir a una cova que ja coneixíem de la primera expedició, a l'any 2001: la Kef Admann. Per sort uns nois acampats a la vora i desprès de mols tès bullint, ens van acompanyar a la boca, i vam tindre la sort de trobar les restes d'un suposat Trechus molt recentment xafat. Ens van dir que pel mati havia visitat la cova una trepa de nens. Tindrem que estudiar aquests  restes, però es molt probable que sigui el Trechus gigoni.


Altra zona que estava prevista fer activitat era El Ksiba, concretament el llogaret d'Ait Schkounda. Ja hi havem estat tres vegades sens cap resultat en quant als coleòpters Antoinella, millor dit, Trechus, o d'altres tipus de coleòpters: la seva situació propera a Ait Mehammed, amb l'emblemàtica Subilsia senenti,   i no molt lluny de Taglefth, amb el nou subgènere Irinea descobert per nosaltres l'any 2005, la fan una zona biològicament molt interessant. Havem estat en tres cavitats que no han donat cap resultat en quant a coleòpters, però s'ha fet una bona collita d'opilions; aranyes i algun col·lèmbol.
 Ara ens dirigim al mític Ait Mehammed, on farem les clàssiques coves Ifri Caid; Ifri  Taouya i Ifri Taguelmoust, tot esperant que es pugui capturar d'una vegada la Subilsia, que ja toca desprès de les moltes vegades que hi hem estat i no l'hem aconseguit! 


Per acabar, pujarem al Tizi Taccheddirt, un coll de més de tres mil metres al massis del Toubkal, on esperem agafar el Trechus idriss, fet que no vam aconseguir l'any passat.

Per sort, tenim l'ajud de Younes el Kassmi, un guia de la cova-avenc Gouffre Friouato, que s'ha ofert a acompanyar-nos en tota l'expedició per fen-nos de guia; traductor i "factòtum" pels afers diaris que es presenten, a canvi d'unes nocions elementals de tècniques espeleològiques

No havem tingut cap entrebanc seriós i la moral, enguany, és força bona, mercès a les importants troballes dels primer dies, encara que algú, per raó dels quaranta-tres graus a que havem estat, es troba tant xafat i "aplatanat" com l'Antoinella de l'Ifri Admann.
Seguirem informant...

divendres, 20 de juliol del 2012

Nº 134. Noticies dels expedicionaris des del Marroc

Al Marroc ja hi fan feina!

Aquesta nit hem rebut una trucada per telèfon d'en Floren Fadrique des del Marroc. Van iniciar l'expedició el dimarts dia 17 de juliol i ja tenim alguns bons resultats.
 
 Ens explica en Floren:

Desprès d'anar fins Almeria, embarquem en un transbordador que ens porta fins Melilla. La primera destinació de treball ha estat la Daya Chicker, per visitar algunes cavitats i intentar esbrinar un problema de recol·lecció, un possible canvi d'etiquetes d'identificació de material que ha provocat una serie de dubtes en la situació geogràfica d'una de les noves espècies de Trechus que es va descobrir en l'expedició de l'any 2002 (Trechus fadriquei).

Avui (dia 18 de juliol) hem visitat la cova Kef Izoura amb el bon resultat d'haver trobat quatre exemplars de Trechus que s'hauran d'estudiar a la nostra tornada per veure si efectivament són de l'especie fadriquei. 
 Avui mateix hem pogut visitar una segona cavitat: la cova Kef Admam, a la població de Merhraoua, prop de la Daya Chicker. També hem tingut la sort de trobar un Trechus, tot i que només unes restes d'un exemplar mort, però suficient com per poder determinar a quina espècie pertany. És una nova localitat per aquests coleòpters cavernícoles.

Hem conegut un xicot que ens acompanyarà durant tot el viatge. Això de portar un guia és molt necessari quan vas a zones poc poblades i lluny de grans poblacions.

Demà pel matí iniciarem el desplaçament per anar fins El Ksiba, ja en el centre del Marroc, per veure de conèixer alguna nova zona a explorar. Tots tres (a més del Floren hi ha en Carles Fontgivell i en Josep Pastor) estem molt bé i amb moltes ganes de fer coses.



Que tingueu molta sort i un bon viatge!

dilluns, 9 de juliol del 2012

Nº 133. Nova espècie d'àcar cavernícola

El nostre company de l'Associació, en Toni Pérez, ens ha donat a conèixer la descripció d'una nova troballa de fauna cavernícola: el Damaeus gevi nom dedicat al Grupo de Espeleología de Villacarrillo -GEVI-. El material ha estat recollit pels membres del grup en diferents cavitats andaluses.

Anagrama de la revista
El treball s'ha publicat a la prestigiosa Revista Ibérica de Aracnología, de la Sociedad Entomológica Aragonesa.


El material va ser recollit pels membres del Grupo de Espeleología de Villacarrillo en cavitats de les províncies de Jaén i Albacete, havent estat estudiades per l'especialista Luís S. Subías del Dto. de Zoología, Facultat de Biología de la Universidad Complutense de Madrid.


Inserim en versió original el resum/introducció del treball.

Un nuevo oribátido cavernícola, Damaeus
gevi n. sp., de España (Acari: Oribatida:
Damaeidae) con un camuflaje de cadáveres
de oribátidos adheridos a sus exuvias

Luis S. Subías

Resumen:
Se describe una nueva especie de oribátido de la familia Damaeidae, Damaeus
gevi n. sp., procedente de una cueva de Jaén, en el sur de España, caracterizada,
entre otras cosas, por sus largas patas y por presentar las exuvias ninfales que
porta con los restos de cadáveres de otros oribátidos de menor tamaño adheridos
a ellas, entre ellos de Microzetes mirandus (Berlese, 1908), que es primera cita para
España.
Palabras clave: Damaeus gevi, nueva especie, cuevas, Acari, Oribatida, camuflaje,
nueva cita, España.
Taxonomía: Damaeus gevi n. sp.


Introducción
Son muy pocas las publicaciones sobre ácaros oribátidos cavernícolas
en España, en concreto la primera es de Pérez-Íñigo (1970), y en ella se citan
y describen varias especies de la cueva Ojo Guareña (Burgos), más tarde otra
del mismo autor (Pérez-Íñigo, 1975), en la que se describe una nueva especie
de una cueva de Sacecorbo (Guadalajara) y, posteriormente, aparecen las
publicaciones de Subías & Arillo (1996), Iturrondobeitia & Arillo (1997) y
Arillo & Subías (2006); en la primera se describe una nueva especie de Oppiidae
de la cueva La Escarigüela (Madrid), en la segunda se describe otro
nuevo óppido de la cueva de Otxas (Vizcaya), y en la tercera se redescribe
un Damaeidae descrito de Argelia y encontrado posteriormente en el sur de
España, Metabelbella phalangioides (Michael, 1890), de una cueva de Carcabuey
(Córdoba). En el presente trabajo se describe una nueva especie,
también de la familia Damaeidae, procedente de cuevas de Andalucía (Jaén)
y de Castilla-La Mancha (Albacete), y se cita, por primera vez, la presencia
de “caparazones” de cadáveres de oribátidos adheridos a las exuvias ninfales,
que esta nueva especie porta dorsalmente, y las especies a las que pertenecen,
siendo de destacar que una de ellas, Microzetes mirandus (Berlese,
1908), es la primera vez que se cita en España.





Els àcars són aràcnids: com les aranyes; pseudoescorpins; escorpins; opilions, etc., però pertanyen a un grup especific per ells. Dins les cavitats són nombrosos, arribant a milers d'individus agrupats en poca superficie, però en moltes ocasions es fa molt difícil veure'ls degut a la seva petita mida . N'hi ha de grans, aproximadament d'un centímetre, paràsits dels ratpenats, però la majoria tenen una mida molt petita, als voltants de poques dècimes de mil·límetre. Aquesta mida i el color grogós-marronós dificulta la seva localització, i més encara perquè solen viure enterrats en les deposicions de guano, poques vegades a la seva superfície.

dilluns, 25 de juny del 2012

Nº 132. Expedició Atlas 2012

Un any més i una expedició més al Marroc!

Ja s'estan fent els preparatius per una nova expedició del Projecte de Biospeleologia Atlas al Marroc. I ja en seran 15 entre l'any 2001 (la primera) i aquest estiu.




Els expedicionaris que, en principi, hi aniran són:

-Floren Fadrique: (Museu de Ciències Naturals; Associació Catalana de Biospeleologia i SIE del C.E. Àliga)
-Josep Pastor: (ACB  i SES del GER)
-Carles Fontgivell: (Centre d´Estudis Riudomencs de Riudoms)
-S'està a l'espera de conèixer si s'hi afegirà algun altre component marroquí.

Previsions d'activitats:

La veritat és que no difereixen molt de les dels darrers anys. Com sempre, seguim amb l'interes de completar l'estudi genètic dels Trechus marroquins i a l'hora visitar alguna zona nova o poc coneguda des del punt de vista de coneixement biospeleològic.

Llocs a visitar:

-Aït Mehammed (Beni-Mellal). Intentar obtenir algun exemplar del coleòpter cavernícola trèquid Subilsia senenti, per complementar l'arbre genètic de les diverses espècies del gènere Trechus del Marroc

-Aït Chkounda (El Ksiba). Lloc amb nombroses cavitats que ja va ser coneguda en una anterior expedició del Projecte (la 12ª l'any 2010), per cert sense trobar res de fauna interessant en les tres cavitats. Aquest emplaçament geogràfic té el gran interés d'estar entre varies altres zones en les que se'n coneixen diverses espècies de coleòpters cavernícoles. De trobar-ne aquí, es resoldria molt la distribució biogeogràfica del mateix grup Trechus.  

-S'ha de tornar a la zona de Tizi N'Tacheddirt, (estivacions del Toubkal), per capturar el coleòpter nivícola-endogeu Trechus idriss en racons de neus quasi perpètues als 3.400 m d'alçada. També aquest és necessari pels estudis de l'arbre genètic.


Les dates, de moment, són la segona quinzena de juliol.



Els desitgem un bon viatge i moltes captures.  

dilluns, 18 de juny del 2012

Nº 131. PROJECTE COVA DEL TOLL (1)


La nostra Associació ha iniciat un nou projecte: l'estudi de la fauna cavernícola de la cova del Toll de Moià per conèixer la seva biodiversitat.


A partir de la visita a la cavitat del Grup dels Dijous (Espeleobloc) en data 7 d'abril del 2011, l'Agustí Meseguer va proposar fer un estudi complert de la fauna cavernícola que habita la cavitat. La zona d'ubicació del Toll no té massa representació coneguda d'aquest tipus de fauna, en part per manca de captures però principalment per ser una zona aïllada dels voltants i que no sembla ser propicia al desenvolupament de fauna hipogea. Tot i així, sempre és important conèixer aquestes dades. L'Agustí, via Federació Catalana d'Espeleologia, va demanar permís d'accés a la cova per poder treballar lliurement en el seu interior, sempre respectant la coincidència amb les habituals i nombroses visites familiars o d'escoles. La directora del Patronat de Museus de Moià, Marta Fàbrega, va atorgar el permís mostrant un gran interès en poder ampliar els coneixements d'aquest conjunt de coves.



Les diferents cavitats del carst que es desenvolupa dins les calcàries de Collsuspina de l'eocè i que formen part del conjunt del Toll són:


-Complex de la Cova del Toll (1.148 m). Inclou la boca i Galeria sud, que és la habilitada al llarg de 158 m per poder ser visitada ; boca i Galeria de la surgència i la Galeria est amb l'avenc del Bassot(-12 m) (comunicada amb el Toll l'any 1980)


-Cova Morta (100 m.)


-Cova de les Toixoneres (50 m)


-Balma del Gai (10,5 m.)


Les altes planúries del Moianès (entre els 600 i 1.000 m) estan situades dins la comarca del Bages i dins d'ella a la subcomarca natural del Moianès per motiu de l'aïllament geogràfic amb l'entorn. Pel nord el gran buit de la riera Gavarrenca; pel nord-est la plana de Vic; per l'est la profunda vall del Congost; pel sud els terrenys van perdent alçada fins els cingles del Bertí i la depressió del Vallès a Caldes. Tot i això, aquest aïllament no va ser suficient com per evitar el poblament o colonització de diverses espècies que s'han adaptat i evolucionat fins esdevenir endogees i/o cavernícoles, com campodeids; isòpodes; cargols i pocs etc més.



L'activitat es va iniciar el mes d'abril amb unes visites de preparació del projecte. Més endavant ja s'han iniciat les visites per observació i mostreig de la fauna, començant el mes de maig: 10 i 23 i 13 de juny, totes dins d'aquest any. En cada visita s'omplen unes fitxes amb indicació de tota la fauna observada i el lloc de localització. La previsió és de capturar només uns pocs exemplars de cada ordre per poder enviar material als especialistes i poder determinar les espècies. La resta només serà comptabilitzada. La previsió és de fer-hi una visita cada 3 setmanes aproximadament.  El tipus de trampes utilitzades són d'esquer amb liquid conservant; esquer sol i algunes restes vegetals antigues ja existents dins la cavitat. A més, es rastregen les zones més en condicions per la fauna, com el guano; racons humits i zones fangoses. Un hàbitat interessant és l'aquàtic. Durant diverses èpoques de l'any el riu interior es manté actiu i també s'han col·locat trampes dins l'aigua que per cert, ja han donat alguns bons resultats.





Anirem informant del projecte.

dilluns, 21 de maig del 2012

Nº 130. Estudi de la fauna subterrània de cavitats de Ports

Nota prèvia de la redacció:

La Direcció del parc Natural dels Ports (Tortosa) ha encarregat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona un estudi per conèixer  la diversitat biològica de la fauna cavernícola del Parc Natural dels Ports. Aquesta tasca la portarà a terme l’Equip de Gestió d’Artròpodes del museu. Donades les particulars condicions de moltes de les cavitats a visitar, la nostra Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP-, que ja de per sí col·labora amb el museu i amb l’esmentat departament, ha estat consultat sobre les possibilitats d’un treball en conjunt, havent establert entre tots un equip  de treball en que la nostra associació s’encarregarà de la part tècnica d’exploració vertical, apart també de la col·locació de trampes a les zones de més dificultats d’accés. La planificació científica, l’estudi de la fauna i la memòria final seran a càrrec del museu. Tot seguit s’insereix una àmplia explicació del projecte.
A més de l'equip museu-associació citat al final de l'article, hi col·laboren també epeleòlegs de la SIE de l'Àliga; del "Grup dels dijous" sota la direcció de J.M. Victória; del SES del GER, etc.


“LA BIODIVERSITAT D'ARTRÒPODES DE LES


  CAVITATS DEL PARC NATURAL DELS PORTS“

Autores d’aquest escrit: Glòria Masó & Berta Caballero


Equip de recol·lecció d’Artròpodes (“EGA-MZB”) del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (Laboratori de Natura), Passeig Picasso, s/n. 08003 Barcelona.


Objectius

Els objectius de l’estudi seran els d’aprofundir en el coneixement de la fauna invertebrada del Parc, concretament de l'entomofauna (insectes) i altres artròpodes (crustacis, aràcnids, diplòpodes i quilòpodes) cavernícoles o endogeus, tant els estrictes com els més ocasionals, per exemple la fauna típica de les entrades de les cavitats, on s’hi troben dipòsits (cúmuls) de matèria orgànica vegetal o de guano. Tots els grups taxonòmics d’artròpodes, la majoria d’ells molt poc estudiats, són potencialment de gran interès científic i faunístic. Les espècies veritablement troglòbies acostumen a ser endemismes de la zona prospectada i són part d’una fauna relicta de gran fragilitat per la seva total adaptació a l’hàbitat subterrani. Així doncs, amb les dades obtingudes de les diverses recol·leccions dins les cavitats triades, serà possible, en primer lloc, elaborar un catàleg raonablement representatiu de la biodiversitat de la fauna d’artròpodes lligada a l’hàbitat cavernícola del Parc.
En segon lloc, ens permetrà  realitzar un acurat estudi d’aquest medi tant singular i així ampliar els nostres coneixements sobre el valor científic d’aquestes cavitats. La fauna cavernícola és molt sensible a canvis mediambientals per tal poden actuar com a bioindicadors de l’estat de les coves on habiten.

Els resultats preliminars d’aquest estudi poden col·laborar en el disseny dels futurs plans de conservació d’aquests espais i alhora marcar les directrius per una regulació de l'activitat espeleològica, fent-la més respectuosa amb el medi on es desenvolupa l’activitat.

Per poder aprofundir amb l’estudi dels artròpodes cavernícoles, la metodologia a seguir, serà:



Àrea de l’estudi i Metodologia de recol·lecció

L’estudi es durà a terme a l’àrea del parc Natural dels Ports, on es mostrejaran 9 cavitats del Parc, detallades a continuació: Avenc dels Mamelons, Avenc de la Crisi, Avenc del Polit, Avenc de Salany, Avenc de la Barcina, Cova del Conill, Forat del Riu Algars, Cova Trobada i Avenc dels Ermets de Pasamonte.

Els avencs i coves de llistat han estat triats pel personal tècnic de l’Àrea de Protecció del Parc Natural dels Ports, per tal d’estudiar el potencial impacte de l’activitat espeleològica sobre la fauna cavernícola.

Cada cavitat triada es visitarà dos cops, on es faran captures mitjançant paranys i recol·lecció directa. A la primera sortida s’instal·laran les trampes i a la segona es recolliran, es fixarà el període de temps que els paranys es mantenen actius a totes les coves per tal de poder comparar l’abundància de captures a les diferents cavitats. Els paranys són semblants a les trampes de caiguda o “pitfalls” però adaptades als requeriments d’aquest medi. Aquests paranys foren dissenyats i prèviament testats per l’equip tècnic del Dept. d’Artròpodes, en estudis previs sobre la riquesa de la biologia subterrània, línia de recerca ja històrica en el MCNB. Aquests paranys, amb propilenglicol com a líquid preservant, s’instal·laran en un nombre mínim establert per unitat de superfície possible a mostrejar, per tal d’obtenir un nombre de mostres estandarditzat i així obtenir resultats comparables per a les diferents cavitats estudiades. Per la recol·lecció directe (a vista) ens ajudarem d’aspiradors entomològics i d’altre material especialitzat (pinces, pinzells...) i s’intentarà fixar el temps de mostreig per tal que els resultats obtinguts a les diferents coves puguin ser comparats. Els espècimens capturats es conservaran en alcohol de 70º i sobretot en alcohol absolut (100º),  per a facilitar possibles futurs estudis de biologia molecular.

Es realitzaran unes 8 sortides de recol·lecció de dos dies de durada, com a mínim, durant els mesos compresos entre març i octubre, i es mantindrà informat al personal tècnic de quines seran les dates exactes d’aquestes sortides.

A raó de les captures en aquest seguiment s’espera trobar una àmplia representació de grups taxonòmics d’artròpodes: com aràcnids (araneids, opilions, pseudoescorpins), crustacis (isòpodes, amfípodes, copèpodes), miriàpodes (diplòpodes, quilòpodes) i insectes (coleòpters, col·lèmbols, dípters i lepidòpters, entre d’altres)  d’alt interès científic. Així tanmateix farem el seguiment d’espècies emblemàtiques de la zona dels Ports com Paraphaenops breuilianus (coleòpter cavernícola Carabidae, Trechinae), mitjançant visu, fotografies i gravacions de video. El Paraphaenops és espècie única del seu gènere, i és per ara endèmica dels Ports, on es troba distribuïda per varies coves i avencs. Quant a la conservació, aquesta espècie està considerada molt vulnerable a l’extinció per l’alteració del seu medi, com es contempla en el Decret 328/1992, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural:  PEIN, 1992, com representant en el annex 4: espècies de la fauna estrictament protegides (els Ports).
Durant les darreres dècades els membre del Dept. d’Artròpodes del MCNB ha estudiat activament la fauna cavernícola d’arreu de Catalunya i en particular la del Parc dels Ports. Aquestes campanyes de recol·lecció han donat lloc a un valuós material de referència dipositat al MCNB. Així els resultats obtinguts de les noves campanyes se li afegiran a les dades de recol·leccions prèvies, per tal de fer-nos una imatge de com ha evolucionat la biodiversitat invertebrada de les diferents cavitatss en el present i en el passat, fet que pot ajudar molt en les futures politiques de gestió del parc.



Recursos humans

L’equip de recol·lecció en la seva majoria es personal del Museu i col·laboradors del mateix (EGA-MZB), tot i que donada l’elevada dificultat d’algunes de les cavitats del llistat ens caldrà suport extern de espeleòlegs professionals per alguns dels casos (Associació Catalana de Biospeleologia BIOSP, SIE de l’Àliga, SES del GER, etc.).
  

Anàlisi de les mostres recol·lectades

Les mostres recol·lectades seran separades en els diferents grups taxonòmics per l’equip d’Artròpodes del MCNB. Unes es preservaran en alcohol de 70º i altres en alcohol absolut (100º)  i seran lliurats als diferents especialistes per tal que efectuïn les corresponents determinacions.

Un cop determinats sistemàticament els grups més representatius o de major importància i que ho permetin, se’n prepararà una col·lecció de referència en sec.

El material recol·lectat, de l’Àrea de Protecció del Parc Natural dels Ports, que pugui esser cedit al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, serà registrat, documentat i informatitzat per poder ser consultat per la comunitat científica, segons el protocol establert per les col·leccions d’estudi del Museu.


Tractament de les dades: Base de dades i Tractament taxonòmic

De moment s’ha creat un full de càlcul «Excel» amb la informació bàsica de les cavitats i la seva possible fauna associada, on els camps que conté són:  Cavitats proposades pel Parc / Altres cavitats (prospectades amb anterioritat per personal del Museu) / Altres cavitats / Localitat / Georeferenciació / Profunditat / Altitud / Topografia (webs) / Espècies de la Col·lecció / Espècies catalogades.
La informació continguda en aquest arxiu s’importarà al format “Access” que està en preparació, per tal de tenir un seguiment acurat de les dades de recol·lecció de tots els espècimens capturats a les diferents cavitats i en les diferents sortides i, també com a eina de  gestió dels préstecs que es faran als especialistes de cada grup taxonòmic a posteriori. 


Sobre el tractament taxonòmic: Per a coleòpters en l’ordenació de les famílies i subfamílies se seguirà la obra clàssica de referència de Lawrence i Newton (Families and subfamilies of Coleoptera, 1995), en l’ordenació genèrica i específica se seguiran les obres més modernes de cada grup. Per exemple en els cholévids, la família més comuna entre els coleòpters cavernícoles, es seguirà la Fauna Ibèrica, V. 31 (2008) "Coleoptera, Cholevidae" i pels caràbids: Trechinae, l’altre grup amb més coleòpters representants d’hàbitat hipogeu, es seguirà les Monografies SEA (2003) “Catálogo de los Carabidae de la Península Ibérica”, i pels altres diversos grups taxonòmics d’artròpodes, cada especialista ens dirà quina obra de referència emprarà en cada cas.






Relació d’espècies

S’efectuarà una relació de les espècies amb el següent contingut:
·  Taxonomia de l’espècie.
·  Relació exhaustiva del material estudiat.
·  Comentari biogeogràfic, d’hàbitat, de biologia (si es coneix), així com indicació de les espècies d’interès. Es valorarà l’espècie en funció del seu valor ecològic i del seu estat de conservació.
·De l’espècie, en concret: Paraphaenops breuilianus (Jeannel, 1916), es farà un seguiment exhaustiu dels espècimens, anotant totes les seves cites, però sense  recol·lectar-ne exemplars donada la seva protecció.


Distribució i Biodiversitat

Es crearan taules de distribució de les espècies per a cada cavitat i de l’àmbit biogeogràfic al que pertanyen, dins de la zona d’estudi.
                                      
Amb les dades obtingudes es realitzarà un anàlisi quantitatiu de l’abundància i de la diversitat d’espècies per tal de classificar l’estat de conservació actual, emprant la fauna cavernícola com a organismes bioindicadors.


Mesures de conservació

Totes les espècies estrictament cavernícoles haurien d’estar subjectes a mesures de conservació del seu hàbitat, per ser espècies molt vulnerables a qualsevol canvi del medi. La majoria de cavernícoles, sobre tot de coleòpters, i d’altres grups com d’aranyes, pseudoescorpins, etc. de coves ja gaudeixen de mesures de protecció legal a Catalunya, moltes d’elles també s’hi consideren en el llibre vermell “Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados Amenazados de España (Especies Vulnerables)” i algunes, considerades endèmiques, majoritàriament coleòpters es relacionen en el decret PEIN, com la ja comentada:  Paraphaenops breuilianus (Jeannel, 1916). En totes les cavitats on visqui aquesta espècie caldria establir una protecció integral.
Cap d’elles però, està contemplada en el Conveni sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de la fauna i la flora salvatges: Conveni de Washington, CITES, 1973, per la qual es prohibeix tota possible recol·lecció.


Memòria final

La memòria de l’estudi, a més del contingut exposat, inclourà també els annexos corresponents on es detallin la llista de sortides a les cavitats prospectades i la fauna recol·lectada en cadascuna d’elles.



EQUIP EGA - MZB:

-Glòria Masó (conservadora de les col·leccions d’Artròpodes del MCNB)
-Berta Caballero (conservadora de les col·leccions d’Artròpodes del MCNB)
-Jorge Mederos (col·laborador del MCNB
-Floren Fadrique (col·laborador del MCNB, membre de BIOSP
-Miguel Prieto (equip tècnic MCNB)
-Jordi Agulló (equip tècnic MCNB)
-Neus Brañas (equip tècnic MCNB)
-Mireia Nel·lo (equip tècnic MCNB)
-Lluís Auroux (col·laborador del MCNB, membre de BIOSP)
-Agustí Messeguer (col·laborador del MCNB, membre de BIOSP)