Nº 324. Expedició 2017 al Marroc

Les grans galeries de la cova Kef Aziza

NOTA: Aquest  article pot semblar desfassat, però la veritat és que s'havia quedat al "calaix" i no havia estat editat. A fi que totes les activitats de BIOSP s'hagin publicat, ara presentem la del 2017 al Marroc.

Com ja és habitual des de l'any 2001, enguany també anem al Marroc per continuar les activitats del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc. Ja en són dinou les expedicions portades a terme entre els anys 2001 i 2017 ambdós inclosos (ara, a juny del 2020, ja en són 20, comptant la del 2019).

El programa d'aquest agost volia ser molt ambiciós, però per raons de no haver pogut obtenir els corresponents permisos d'exploracions ens hem vist obligats a retallar-lo. Hem esborrat del programa aquells llocs ja coneguts per nosaltres en els que ja vam tenir males experiències en els passats anys i que no vam ser ben rebuts (més ben dit, expulsats) per no portar els permisos.

Així doncs, les previsions de treball amb moltes possibilitats de ser portades a bon fi són:

-1: Zona de Taza: Els voltants de la Daya Chicker i les poblacions de Merrahoua i Bab bou Idir

-2: Zona d'Azrou i Aïn Khala

-3: Zona de Beni Mellal: Fariata; Tagzirth; Taglefth i Aglefth

-4: Zona d'Ait Mehammed

Zones previstes per les activitats del 2017

El dia 9 d'agost van iniciar el viatge en Floren Fadrique i el Jordi Thomas, arribant a Almeria al mateix vespre. A mitjanit van embarcar amb el vehicle i el remolc al transbordador que els portà fins a Melilla, on van arribar el matí del dia 10.

Al migdia ja estaven a la ciutat de Taza, on es van retrobar amb l'amic Makram Leknizi, un espeleòleg marroquí de Casablanca que ja ens va acompanyar durant tota l'expedició de l'any 2016. A partir d'aqui s'inicia l'activitat dins el Marroc.

La nostra Associació ha establert un acord de col·laboració a tres parts entre:

-L'Associació Catalana de Bioespeleologia

-El Laboratoire de Physiopathologie Génétique moléculaire & Biotechnologie de la Faculté des sciences Ain Chock, Casablanca, Maroc

-El grup espeleològic Association Moroccan Explorers, Casablanca, Maroc

Amb aquest acord intentem poder aconseguir els permisos oficials a fi que les autoritats locals ens permetin fer les activitats de visita a les cavitats previstes. Fa pocs anys, no era necessària aquesta paperassa, però a partir de la Setmana Santa del 2015, l'accident d'uns espanyols en uns engorjats de la zona d'Ouarzazate en què malauradament en van morir dos, ja no ens deixen entrar a les cavitats si no és presentant unes autoritzacions. Tot i haver signat l'acord, aquest any no hi ha agut el temps necessari perquè ens les tramitessin i per tant només es podrà anar a llocs que sabem que no tindrem aquests problemes.

Ifri N'Abou, un avenc amb una gran bellessa ornamental

Els objectius continuen sent quatre:

-Completar la recollida d'aranyes pel treball del Dr. Barrientos. Ha estudiat i classificat totes les aranyes recollides al llarg de divuit anys d'expedicions bioespeleològiques al Marroc, descobrint algunes noves espècies, però d'algunes d'elles hi falten més exemplars per poder acabar el treball, per aquest motiu es repetiran les visites a determinades cavitats per intentar recollir-ne més individus

-Continuar la recol·lecció de fauna cavernícola variada, per tenir un més ampli coneixement de la biodiversitat subterrània al Marroc

-Obtenir més exemplars d'algunes espècies de coleòpters de les que se'n coneixen pocs o molt pocs individus (D'algunes noves espècies trobades durant les nostres activitats al Marroc només se'n coneix un sol exemplar)

-Procurar visitar alguna zona espeleològicament desconeguda per nosaltres per ampliar els coneixements faunístics.

Esperem conèixer els resultats de les captures.

Nº 323. Divulgació de la singular fauna subterrània de les Canàries

Una altra col·laboració de l'amic Pere Oromí, del Departament de Biologia Animal, Edafologia i Geología de la Universidad de La Laguna, Tenerife, que ens ha fet arribar un treball divulgatiu de la fauna especialitzada que colonitza les cavitats dels tubs de lava del Parque Nacional del Teide, a Tenerife.

Sota el títol Moradores en el reino del silencio, s'explica què és la fauna cavernícola; les seves adaptacions evolutives al món del sota terra, la seva alimentació, etc.

Els autors són:

-Antonio Pérez Delgado

-Nicolás Martín Jorge

Les fotografies són de Samuel García Hernández

 

A la fi de poder llegir  els texts amb comoditat, a més de reproduir les cinc pàgines completes, també s'han ampliat i adaptat els escrits i algun altre fotografia.

Serveixi per a una millor comprensió al públic en general, el que pot contribuir a un respecte per aquesta fauna i pel seu hàbitat.

Nº 322. Mor un gran biòleg: Ignacio Ribera Galán (1963-2020)

Ignacio Ribera. Foto: internet

Aquest és un mes de males notícies. Fa uns dies ens diuen que dos coneguts espeleòlegs ens han deixat i ahir una altra: l'Ignacio.

Nota: part d'aquesta informació ha estat facilitada per Carles Hernando i javier Fresneda, grans amics de l'Ignacio.

Neix l'any 1963 a Martorell. Va estudiar Biologia a la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1992. Va aprovar les oposicions al CSIC i va a treballar a Madrid, al Museo Nacional de Ciencias Naturales, traslladant-se després al CSIC de Barcelona, a l'Institut de Biologia Evolutiva, a la Barceloneta per treballant com a investigador.

La primera cavitat on va estar va ser, la cueva del Viento a Mendaro, Guipuzcoa, juntament amb Javier Fresneda. En aquell moment l'Ignacio feia un postdoctoral a Londres al Natural History Museum i va començar a extreure i seqüenciar ADN; tenia un projecte financiat per a seqüenciar coleòpters aquàtics i se li va acudir de fer també algun que altre Leptodirini (coleòpters cavernícoles). En poc temps van haver-hi els resultats, obrint-se-li un camp d'investigació immens al davant. D'aquesta manera va començar el projecte de la filogènia. L'interès d'aquesta recerca radica principalment en el fet que aquest grup d'insectes podien donar respostes a qüestions evolutives, més enllà de la simple descripció d'espècies.

L'Ignacio al seu laboratori de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC

Reconegut mundialment, havia fet treballs conjunts amb l'Àngel Lagar; Carles Hernando; Javier Fresneda; Pedro Aguilera; Arnaud Faille; Andrés Millan, etc.

Havia fet nombroses expedicions per tot el món per estudiar els coleòpters aquàtics exteriors. Quan a espeleologia havia visitat cavitats per a cercar coleòpters subterranis per als seus estudis de la filogènia de coleòpters Leptodirini i Trechini a Turquia, Azerbaidjan, Itàlia, Bulgària, Sicília, Mallorca i en moltes ocasions a Astúries, Cantàbria i País Basc.

Ha descobert i descrit nombroses noves espècies, incloent-hi diversos nous gèneres i fins i tot una nova família de coleòpters aquàtics: Aspidytidae, de Sudàfrica i la Xina.

Aspidytes niobe, un coleòpter de la nova família Aspidytidae

Actiu investigador, la seva bibliografia conté més de 250 treballs publicats, a més de diversos llibres i traduccions

Ha dirigit diverses tesis doctorals sobre fauna aquàtica i cavernícola.

La nostra Associació BIOSP tenia una gran relació amb ell i col·laborava en els estudis i seqüenciació de l'ADN de noves espècies que hem descobert.

Sentim el buit que ha deixat el seu traspàs.

Nº 321: Dos grans espeleòlegs que ens han deixat

Campanya Escuaín 2014. Foto d'Espeleoblog. En primer terme, Xavi Fuertes (no és cap dels dos que ens han deixat).

Entre tants que no han pogut superar la pandèmia, hi ha alguns companys d'espeleo que han caigut. Una curta nota a tall de reconeixement i record.

En Robert Parera i en Josep Mension ens han deixat. Esteu on esteu, recordeu-vos dels que ens hem quedat. Nosaltres us tindrem sempre presents.

En Robert Parera:

Pocs el coneixien pel seu nom, ja que l'havien posat el sobrenom de Pipis, una abreviatura de Pipistrellus, el ratpenat més petit.

Jo l'havia conegut allà pels anys 1968 quan coincidíem al Comitè Regional d'Espeleologia en les reunions que tenien lloc a la planta de dalt de l'edifici del Liceu, on s'accedia per una estreta escala del seu costat esquerre. En acabar, algunes vegades seguíem amb les converses tot anant pel carrer, tornant a casa. Ens paràvem en un petit bar del carrer Ferran i continuàvem xerra que xerra. 

Tot i que després no ens hem relacionat gaire, vaja, molt poc, sempre li havia tingut molta estima. Era una persona que queia bé a tothom.

NOTA: En Jordi de Mier, íntim amic d’en Robert, ens ha facilitat les següents dades: 

Nascut el 2 d'agost del 1943, a Barcelona.

Va ingressar com a soci del Club Muntanyenc Barcelonès el 1959, i fou membre

actiu del seu Grup d'Exploracions Subterrànies (GES). Realitzà exploracions per tot el territori de Catalunya; Mallorca; Burgos i Cantàbria.. També fou practicant de l'escalada i de l'esquí.

El Robert a l'avenc Carles Selicke. Foto: fons fotogràfic de Montserrat Mateus, vídua d'en Robert

Algunes de les seves actuacions:

-1960, participa en la «Operación Tritón», dirigida per en Quim Montoriol-Pous, i amb equips terrestres, marins, subaquàtics i, fins i tot, aeris, en un exhaustiu estudi

de les surgències marines del massís de Garraf.

-1962, participa en una campanya intensiva de l'AEEF, explorant diverses cavitats

de l'Illa de Mallorca.

-1963, participa en la cinquena expedició del GES a la cova Cullalvera (Cantàbria), totes sota la direcció d'en Quim Montoriol Pous,

-1964, integrant d'una exploració del GES a la, llavors coneguda com a Bòfia de

Torremàs, (avenc Montserrat Ubach) que va arribar als 202 m de profunditat, realitzant el seu estudi morfològic i l’aixecament topogràfic.

1965: A Burgos, exploració al conjunt «Cueva Palomera – Sima Dolencias» - llavors amb 21.550 m de recorregut -, i campament subterrani inclòs. Després, a Cantàbria, nova expedició a la cova Coventosa, en la que varen doblar la longitud de les galeries conegudes i topografiades. A Cantàbria, primera exploració de la «Torca de la Yusa», amb una vertical absoluta de més de 200 m.

1968: Dirigeix i coordina l’aixecament topogràfic de l’Avenc de l’Esquerrà. És
important remarcar l'alt grau de fiabilitat dels seus treballs, segons queda reflectit en
un quadre comparatiu de les desviacions entre diverssos aixecaments que es pot consultar a Espeloíndex.

Torca de La Yusa. Fotografia extreta d'Espeleoblog

En Josep Mension:

NOTA: El Francesc Alfambra, íntim amic d'el Josep, ens ha facilitat algunas de les dades: 

Va iniciar la seva dedicació espeleològica l'any 1970, continuant-la sense parar fins pocs dies, abans del seu traspàs, amb 66 anys, en què va anar a la tuta del Boix de Castellar de n'Hug.

Va ser un component molt important en totes les activitats del GEB a Escuaín, a la Fou de Bor, etc.

La veritat és que hem coincidit poques vegades, però era una persona molt important quan a bioespeleologia es tracta i sempre l'he tingut present. Va descobrir dues noves espècies de coleòpters subterranis de les grans cavitats d'Escuaín:

Aphaenops mensioni, de La Bufona, C-20, descrit per Àngel Lagar l'any 1976. 

Hidraphanops alfambrai, de l'avenc B-15, descrit  per Àngel Lagar l'any 1979. 

Esperem no tenir que donar més notícies d'aquesta mena.

Nº 320: Un nou gènere i espècie de campodeid de la Xina

S'acaba de publicar un estudi on es descriu un nou espècimen de la Xina. La notícia ens l'ha fet saber el nostre amic de València, l'Alberto Sendra, de la Universitat d'Alcalà, autor del treball, en col·laboració amb un altra especialista del Muséum national d'Histoire naturelle de París.

L'Alberto ens diu: A París hi ha un grup de biòlegs i espeleòlegs que treballen a la Xina. El material de campodees l'estudien en conjunt amb mi (amb l'Alberto Sendra). Quan a aquests insectes troglobis, a la Xina s'estan descobrint verdaderes meravelles. La fauna de les campodees (i de molts altres grups) no té res a veure amb els de la resta del món. És una font inesgotable d'estudi... que ens està donant grans sorpreses!

Holotypus: un mascle. Xina: Guangxi: Hechi: Du’an Xian: Liu Zhu village: Lian Hua Dong Cave. leg. Louis Deharveng.

Sistemàtica:

Classe: Hexapoda Blainville, 1816

Ordre: Diplura Börner, 1904

Subordre: Rhabdura Cook, 1896

Família: Campodeidae Lubbock, 1873

Subfamília: Plusiocampinae Paclt, 1957

Gènere: Whittencampa (nou) 

Espècie: Whittencampa troglobia (nova)

Whittencampa troglobia.   Dibuix: Alberto Sendra

RESUM PUBLICAT:

 Whittencampa troglobia, new genus and new species, is a highly troglomorphic Diplura of the Plusiocampinae subfamily described from Lian Hua Dong Cave in southern China. Whittencampa belongs to the Plusiocampinae subfamily, which is widely distributed in the European region, but also has four species in China. Whittencampa is characterised by its thick setiform pretarsal processes completely covered with long barbs with a tiny hooked tip. Scanning electron microscopy reveals new features for this subfamily such as the large subtriangular ending of the neuroglandular setae on the labial palps, the epidermal glands on the labial palps and the bifurcated or double sac ending of the eversible abdominal vesicles. Whittencampa troglobia has remarkable troglomorphic traits: the most elongated antennae, and the largest number of antennomeres (56) among Plusiocampinae, and cerci up to 2.3 times longer than the body. It lives with other highly troglomorphic arthropods at the type locality, Lian Hua Dong, and provides additional evidence that southern China is one of the major biodiversity world hotspots for subterranean fauna.

RESUM. (traduït, resumit i adaptat per l’autor del post)

Whittencampa troglobia, nou gènere i nova espècie, és un insecte de l'ordre Diplura que posseeix una sèrie de detalls morfològics deguts a la seva adaptació al medi subterrani que li ha donat un notable grau de troglomorfisme: Les antenes molt llargues i amb un major nombre (56) d'antenomers, el més elevat dins dels Plusiocampinae (els antenomers són els artells de les antenes que posseeixen musculació independent en cadascun d'ells). També per la llargada dels cercs, que mesuren fins a 2,3 vegades la longitud el cos.

Peu de foto:

21. Habitus de Whittencampa troglobia, nova espècie.

22. Mapa de distribució dels Campodeidae troglobis a la Xina

 (1) Whittencampa troglobia, Lian Hua Dong near Du’an (Guangxi)

(2) Plusiocampa lipsae, Grotte des Quatre Porches near Yishang (Hubei)

(3) Whittencampa cf. troglobia, Ji Dong near Huanjiang (Guangxi)

(4) Campodeidae sp., Yan Wu Dong near Leye (Guangxi)

23, Microhabitat de W. troglobia a la cova Lian Hua Dong. Encerclats a trams blancs es mostren diversos exemplars als voltants de petits gours.

24, Una zona de la cova Lian Hua Dong.

La novetat es descriu de la cova de Lian Hua Dong al sud de la Xina. Whittencampa pertany a la subfamília de Plusiocampinae, molt representada dins la regió europea, però també hi ha descrites quatre espècies a la Xina.

L'escaneig electrònic ha revelat importants novetats per a aquesta subfamília per haver-se observat i descrit diverses glàndules i sedes no estudiades fins al present. També es caracteritza pels seus gruixuts pretarses completament recoberts de llargues pues.

Viu amb altres artròpodes altament troglomorfs a la localitat tipus Lian Hua Dong, el que indica que el sud de la Xina és un dels punts principals d'interès de la biodiversitat de la fauna subterrània.

L'autor del treball ens ha comunicat que ja tenen més novetats a punt de publicar. 

Esperarem les seves notícies!

Nº 319. Dos nous campodeids de les illes Canàries

Campodea maestrazgoensis. Un insecte diplur-campodeid troglobi de la
cova del Mas Nou, Coves de Vinromà, Castelló.    Foto: Sergi Montagut 

Dues noves espècies de campodeids de les illes Canàries: una de cavitat volcànica i una del MSS.

Alberto Sendra, gran especialista mundial en insectes diplurs, ens té sempre al corrent dels seus estudis. En aquest cas ens ha enviat l'últim treball que tracta de dues noves espècies de l'arxipèlag canari. Els autors de la descripció d'una d'elles, Remycampa herbanica, a més de l'Alberto, també ho és el Pere Oromí, habitual col·laborador nostre.

En enviar-nos la notícia, l'Alberto ens diu:

Esta es nuestra reciente contribución a la biodiversidad de los hábitats subterráneos. Una contribución que da a conocer dos excitantes especies de dipluros: un relicto representante del Africa Central y una forma con extraordinarias adaptaciones al ecosistema cavernícola, sólo fijaros en los órganos olfatorios de sus antenas. El primero lo encontramos en el MSS de Gran Canaria, y el segundo en un extremadamente amenazado tubo volcánico de Fuerteventura ¡Prestar atención a la foto de la entrada del mismo!

El treball descriptiu, publicat a Subterranean BiologyEl següent escrit està basat en el resum del treball, amb alguns afegits i comentaris de l'autor d'aquest post. Les dues fotos de campodeids han estat facilitades per l'Alberto Sendra.

Dues noves espècies de la família Campodeidae han estat descobertes a les illes Canàries.

La nova espècie Remycampa herbanica, ha estat trobada en una cavitat en tub de lava en una zona molt amenaçada per la mà de l'home (antropització) a l'illa de Fuerteventura, a la Cueva de Montaña Blanca, a Antigua, un tub que es va descobrir l'any 2008 durant uns moviments de terres en una urbanització. Està relacionada (vol dir que són espècies molt semblants) amb Remycampa launeyi del nord-oest africà, que també habita a quatre de les illes Canàries.

Dues fotos de la Cueva de Montaña Blanca, hàbitat de S. herbanica.      Fotos: M. Naranjo

Aquestes dues espècies estan caracteritzades pel detall morfològic de la torsió dels palps (unes peces de l'aparell bucal) labials. Difereixen en la distribució de les macrosetes (uns òrgans en forma de pèl gruixut i punxegut) i també amb les característiques adaptatives a l'ambient subterrani que mostra R. herbanica i per l'allargament del cos i dels apèndixs i per un nombre més elevat d'elements quimioreceptors olfactius al cos i als apèndixs i per la seva forma coniforme, única dins els campodeids.

La Spaniocampa relicta, es va recollir al Medi Subterrani Superficial (MSS) i ha estat assignada a un gènere que fins ara era monotípic (es refereix al fet que aquest gènere només tenia una espècie): Spaniocampa, amb l'espècie S. prima de la República de Guinea. Les dues espècies es diferencien en el nombre de macrosetes (també anomenades macroquetes, que són unes sedes o pels gruixuts i punxeguts) abdominals. Les femelles de S. relicta, posseeixen petites setes (com les macrosetes però més petites), que també són uns pèls gruixuts i punxeguts distribuïts en grups al llarg del costat posterior del primer uroesternit, unes estructures, de funcions desconegudes, que no havien estat mai descrites d'altres espècies de campodeids.

Hàbitat i lloc de captura de S. relicta. Sobredibuixada, la trampa sota terra.
La línia a trams divideix la primera zona del sòl amb el MSS

Anàlisi de l'ADN: S'ha extret l'ADN de Remycampa herbanica per poder determinar el seu origen i similituds i/o diferències respecte a altres espècies pròximes, però els resultats no han mostrat grans diferències amb els altres membres de la família. Només es pot assegurar que pertany a la família Campodeidae. El problema és que no hi gaires dades sobre els ADN del campodeids i només s'ha pogut comparar amb unes altres poques espècies. De l'altra novetat, Spaniocampa relicta, no s'ha pogut analitzar a causa que es disposa de molt pocs exemplars.

Sistemes de captura de les noves espècies:

-A la Cueva de Montaña Blanca de l'illa de Fuerteventura, trampes de caiguda amb formatge blau com atraient i líquid conservador. Per atraure fauna viva, formatge refregat a terra.

-Al MSS del Brezal del Palmital de l'illa de Gran Canària Trampes enterrades al sol, i formatge i fetge, també amb líquid conservant.

La Cueva de la Montaña Blanca: El tub volcànic; el passadís artificial de l'entrada i vista de l'edifici abandonat, sota el que hi ha la cova

I és que les illes Canàries no paren de donar-nos agradables novetats. Per molts anys!