Nº 025. Excursió i activitat BIOespeleològica a l’avenc de la Febró

El proper dissabte 23 de maig del 2009, pràcticas de Bioespeleologia

Aquesta activitat, organitzada per la nostra Associació, serà conjunta tan pels membres de la mateixa, com pels de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i té la finalitat de poder coneixer en directe una fauna d’unes caracteristiques ùniques i extraordinàries i que viu dins d’aquest ambient fosc i humit, propi de les cavitats subterrànies.

Dues vistes de l'esquerda principal

La Febró és un poble situat prop de Prades, Baix Camp, on hi ha un grup d'avencs i coves força peculiar ja que s'hi combinen un conjunt d'esquerdes d'origen tectònic i cavitats d'origen càrstic. Tot plegat forma un complex de cavitats molt original i de fàcil accés.

A la més gran de les esquerdes, de quasi 300 metres de llargada s'hi pot baixar a peu, sense necessitat de cap material tècnic i es va endinsant cap al fons de l'avenc fins portar-nos gairebé a 40 metres sota terra, al fons d'una profunda escletxa d'on surten diverses sales i galeries.

Tot i que no cal cap mena de llanterna per baixar a l'avenc, és recomanable portar algun llum de tipus frontal per explorar les galeries que hi ha al fons de l'esquerda, i per observar la fauna subterrània. Medi de transport: Amb vehícle propi Lloc de trobada: Refugi de La Mussara, Baix Camp, a les 10h 30 min. del dissabte 23 de maig

Esmorzar i Dinar: Es pot encarregar esmorzar i dinar al mateix refugi, però s’hauria de reservar abans. Poseu-vos en contacte via mail amb nosaltres a: biosp@hotmail.com Roba: No cal roba especial, a menys que vulgueu arrossegar-vos per alguna de les galeries. Si voleu recol·lectar fauna soterrània o visitar amb més atenció la cavitat, un xandall vell us anirà prou bé. Itinerari: Des de Tarragona agafar la T-11 direcció Reus, continuant per la N-420, fins a les Borges del Camp, i amb la C-242, arribar a L’Alforja. Passat aquest poble, i poc després d'una pedrera immensa, arribarem al coll de L'Alforja. Agafar en el mateix coll i a ma dreta, la TV-7012, en direcció a L´Arbolí i continuarem fins a la cruïlla de la TV-7012, a ma dreta i senyalitzada com Castillejos. Passat aquest desballestat enclau militar, sortirem a la T-704, i continuant a ma dreta, direcció a Vilaplana i L´Aleixar, trobarem la indicació, a ma dreta, de La Mussara, TV-7093. Agafant aquest darrer desviament, i senyalitzat al costat de la carretera, hi trobarem el refugi, lloc de trobada.

Us hi esperem!

Nº 024. Escriu el teu article

Escriu un article bioespeleològic en aquest blog Aquest blog està obert per publicar escrits de tothom que senti interès per la fauna subterrània, sense limitacions del lloc d'origen, llengua, estament, etc. La bioespeleologia té un àmbit relativament restringit i per això crec que hem de donar entrada a qualsevol persona que tingui coses per explicar, com poden ser experiències, anècdotes, coneixements, dubtes, vivències, etc. que s'hagi trobat amb motiu a la recerca, cacera o observació dels éssers vivents que ens trobem dins d'una cavitat o al MSS. Tots podem augmentar els nostres coneixements mercès a l'intercanvi d'informació i d'experiències, precisament serà amb les converses i la publicació de dades que podrem anar coneixent-nos i coneixent el que hi viu sota terra.

Tots tenim coses per explicar, però millor si les escrivim. Això es conserva per sempre.

No cal ser un especialista en bioespeleologia. Ningú neix ensenyat, hem d'anar guanyant en experiència i aprenent dels que ens poden explicar coses de les seves especialitzacions.

Moltes vegades ens creiem que la bio només és l'estudi de la fauna recollida, però no podem oblidar que els que es dediquen a l'estudi, moltes vegades no poden accedir a determinades cavitats, sigui per la seva edat, compromisos familiars, etc. i per tant és imprescindible la col-laboració d'altres membres actius, els que practiquen més l'afició d'explorar el sota terra i que poden aconseguir més material faunístic. Hi ha una excusa molt generalitzada quan parles amb algú per que faci un article: La majoria diu que sí, que tenen algun tema però que no en saben, d'escriure, d'expresar els seus pensaments. Que se l's barregen les idees, que no saben per a on començar, que si l'ortografia, etc. Tot excuses.

En el cas que l'autor no pugui escriure en català, es poden fer dues coses: Editar-ho en la llengua original o bé encarregar-nos nosaltres de traduir-ho al català. Al seu gust.

No es tracta de fer "classes magistrals", hi ha moltes petites coses que podem explicar i a més, és més important el sentit de l'escrit que no el seu estil literari El que sí crec important és que l'article inclogui algunes fotos, dibuixos, topografies, etc, sobre el tema. No deixa de ser un complement que fa més amena la lectura i facilita la seva comprensió. En cas de no tenir-ne, sempre es pot obtenir material gràfic a Internet. Hi ha temes, com el que esteu llegint, que no tenen un material gràfic temàtic, pel que hi posaré fotos de diverses activitats lligades amb el tema.

Per a qualsevol consulta, podeu deixar-ho escrit a Comentaris, deixant una adreça de contacte.

Us esperem!

Nº 023. Antoinella: el motiu de les expedicions. 2ª part (de 2)

Com un gènere de coleòpters (Antoinella) és el nostre alicient per anar al Marroc Arriba el moment de reflexionar sobre els resultats de les troballes i estudis realitzats fins ara. L'estudi de diverses especies del gènere Antoinella ha presentat una sèrie de dubtes en quan a la seva distribució geogràfica, agreujat per la proximitat de les diferents espècies. Això ens obligarà a intentar una recol·lecció exhaustiva en cavitats existents en les zones properes de l’hàbitat de cadascuna de les especies. En la expedició del 2006 ens dediquem a recórrer cavitats ja conegudes, trampejant -amb un resultat negatiu-, intentant esclarir allò de la "distribució biogeogràfica" en la línia de Taza-Bou Iblane. També intentem copsar les possibilitats biològiques de cavitats del Presàhara: però en la Kef Taleb, a Açdif, prop de Tazenakth, i a més de 80 metres de fondària, continuem trobant uns biòtops secs i polsosos amb poques zones humides. Res a fer.

El magre resultat del 2006, i una iniciativa del Dr. Alberto Sendra del Museu Valencià de Ciències Naturals, ens motiva a canviar de zona i l'abril del 2007 anem a la Yebala, regió mediterrània propera a Ceuta-Tetouan: es una zona interessant, amb un gran nombre de cavitats, i on es troba una de les més importants d'Àfrica: la Kef Togobeit, amb més de set-cents metres de fondària. Però el nostre interès és fer una recerca bioespeleològica, ja que tan sols tenim noticies de que Francesc Español; Oleguer Escola; Isidro G. Urgellés; Dolors Romero i Carles Ribera van fer una sèrie d'activitats per ací i per Aït Mehammed l'any 1972. Disposem de poc temps i la recerca serà a corre-cuita, però en uns els avencs explorats; Fouk Magou i Saf Lamar V, al poblet de Magó, comencen a sortir Antoinella, com aquell que diu, a dojo. I ja tenim dues noves especies més: A. Sendrai i A. djebalica.

Amb aquests resultats quedem sorpresos, al comprovar com aquest gènere té una distribució tan amplia pel Marroc, i sobre tot, coexistir espècies diferents en un marc geogràfic tan proper, en algun cas, a tan sols quatre o cinc kilòmetres l'una de l'altre, si bé això, tal i com hem explicat, ja succeïa a la zona de Taza. L'estiu del 2007, i amb més temps, tornem a les recol·leccions de tràmit: aquesta vegada a la regió d'Azrou, a Ain Khala i de nou a Taza, tot per intentar esbrinar cada distribució biogeogràfica. A dues coves d'Ain Khala trobarem una bona sèrie d'A. espanyoli; i a la petita cova Ghar Bied, tocant la Daya Chiker, un exemplar d'A. groubei. També visitem la gran cova Riviera de Chara per aconseguir l'A. gigoni, però ens quedem només amb la il·lusió perquè no en surt ni una. 2008. Es té previst realitzar les exploracions d'una serie de cavitats en la zona de Taza, en les quals només s'havien trobat Antoinella femelles i que per tant, aquestes espècies no han estat encara ben estudiades: es tracta de la Ifri des Ouled Ayach i la Grotte de Sta Kerien a Sidi Mejbeur. Una vegada més, interessa la captura de l'A. gigoni de la Grotte Riviere de Chara que, encara que coneguda, ens és necessària per establir comparacions i disposar de la sèrie completa d'aquest caràbid, ja que, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona no n'existeix cap exemplar. A més, ens proposem baixar a l'Ifri des Ouled Ayach, la cavitat on es va trobar, en els anys cinquanta la subespècie A. groubei salibai, que tampoc hi és a les nostres col·leccions.

Però una sèrie d'entrebancs ens impedeix fer la expedició en les dades previstes i en lloc de gaudir (per alguns) de sol i temperatures agradables, ens trobem una climatologia brutalment hivernal: aiguats, neu, fang i fred és la rebuda al Marroc en la primera quinzena de novembre, i tot a més de mil metres d'alçada, encara que pujarem als dos mil set-cents... Arribar a Taza no va ser res, comparat amb l'estat de les pistes que van recórrer per arribar a les zones on estaven les cavitats: Torrents a vessar d'aigua, trams plens de fang on el cotxe 4x4 se n'anava tot sol ...

Malgrat la adversa climatologia, es van poder complir els objectius previstos en quant a cavitats: Ghar Riviera de Chara, amb un volum notable d'aigua, Trou de la Piste, avenc d'uns quaranta metres de fondària, Ifri des Ouled Ayach, impressionant avenc amb un pou d'entrada de més de cent metres, i dos pous més de trenta metres que ja no es van poder baixar perquè la cavitat estava inundada des de la base del primer pou, i també un seguit de cavitats, petites però biològicament molt interessants, a Bab Bou Idir, Sidi Megbeur, Ras el Maa, Ain el Ouda... Menció especial mereix la prospecció feta a Zaouia Ahanesal, poblet encimbellat a mil sis-cents metres, al bell mig del Alt Atlas Oriental, i envoltat de cims de tres mil metres d'alçada i colgats de neu. Es va baratar un guia, propietari tan mateix de la "git d`etape" on vam estar hostejats dos dies, i que ens va portar a una petita cavitat situada ben bé al cim del Jebel Bouygholasn, als dos mil cinc-cents metres. Hi vam arribar al cap de quatre hores de pujada, (o més), per comprovar que es tractava d'una petita surgència fòssil que no va arribar al cent metres de longitud, i seca excepte en un lloc situat al final de la cavitat. I un resultat biològic bastant trist: Tan sols es va capturaruna petita serie de Speonemadus maroccanus; un coleòpter ja conegut del nord d’Àfrica. Malgrat la decebedora experiència, es té que dir que les menges típiques que es van donar en la "git d`etape" van ser realment boníssimes, sobre tot la "harira" i el "tayine" que reconfortaven l'ànim més esmaperdut.

Ara be, una cosa es anar-hi a cercar fauna subterrània i altre, trobar-la. Hi ha una mena de maledicció que quan més interès hi ha en agafar una espècie determinada, més escadussera es presenta. Per no trencar aquesta tradició, no es va capturar cap Antoinella de las que ens interessaven. Tan sols, al Trou de la Piste, i al fons de la cavitat, uns quaranta metres de fondària, el nostre guia i president de la Association Marocaine de Speleologie a Taza, Houcine el Mansouri, va capturar un exemplar d’A. gigoni, troballa prou interessant i necessària per les comparacions i determinacions que Jordi Comas té que fer per estudiar el material biològic que s'ha anat recol·lectant al llarg de les diverses expedicions.

Altra troballa interessant, a la Grotte Riviere de Chara, mot afrancesat de l'autòcton Ifri Azokaghe, va ser un coleòpter estafilínid amb molta pinta de troglobi, en procés d'estudi pel nostre habitual company col·laborador Carles Hernando i que promet ser tota una novetat. Enguany, 2009, pretenem insistir amb la recerca a la zona de Bab Bou Idir, Sidi Bou Knadel i Sidi Megbeur, a una sèrie de cavitats ja conegudes, i veure si es pot treure l'entrellat de la classificació de les Antoinella a base de capturar exemplars mascles.

També es te previst fer una sèrie de prospeccions a dos zones determinades del Atlas: una la delimitada per les poblacions de Midelt-Es Rashidiyah-Tinerghir, i altra la delimitada per Demnate-Thinerghir-Warzazat. Una vegada analitzades les característiques geològiques d’aquestes contrades, podrem decidir l´importancia i, en conseqüència, les prioritats a definir. A més, si s'aconsegueixen els contactes adients, es podria estudiar una zona biològicament desconeguda per nosaltres: La part oriental del Rif, en el massís de Beni Snassel, prop de Ujdah, ciutat fronterera amb Algèria. Segons el catàleg, apart de la ja coneguda cova de Tasserakout, estudiada biològicament per P. Strinati, hi ha un bon nombre de cavitats que ens esperen. Fi de la 2ª part i de l’article

Autor: Floren Fadrique

Nº 022. Estudi de la fauna cavernícola de Gran Canària

El Dr. Pere Oromí de la Universitat de La Laguna -illa de Tenerife-, ens ha tramés el següent escrit com a presentació dels treballs de recerca bioespeleològica a l'illa de Gran Canària, que s'avancen amb la publicació d'un fullet explicatiu, que també es reprodueix.L'any 2006, amb uns col.legues de Gran Canària que tenim l'Associació d'Entomòlegs "Melansis", varem aconseguir un projecte: Fauna invertebrada de las cuevas de Gran Canaria: valoración y conservación, del que l'investigador principal n'és Manuel Naranjo. El tema va sortir d'una convocatòria de la Caja de Ahorros de Canarias. En el projecte estava contemplat fer una recerca d'aquesta fauna subterrània, i publicar un fulletó i un llibre. El fulletó és el que us he enviat, i el llibre encara està pendent... però possiblement sortirà aviat, doncs tenim ja molt avançat el text. El tema és molt interessant perquè varen sortir coses noves, i és que a Gran Canària hi ha molt poques coves (tubs volcànics) però la fauna hipogea ha colonitzat les antigues galeries de captació d'aigua, i per descomptat el MSS -Medi Subterrani Superficial, la primera capa exterior de pedruscall i terra que recobreix la roca i terreny ja molt més compacte- . També voldríem demanar un altre projecte per la recerca i estudi faunístic de les galeries, doncs n'hi ha moltes que encara no les hem visitat. I el MSS l'anem mostrejant a poc a poc i també hi ha coses importants pendents de descriure.

Cal explicar que el català Dr. Oromí ja va iniciar la seva línia d'estudis especialitzats en la fauna, particularment invertebrada, a partir de la dècada dels anys 70, i a més, porta també molts anys vivint i impartint docència a la Universitat de La Laguna.

Les dues dotzenes de cavitats estudiades, han donat la descoberta de 12 nous espècimens entre fauna terrestre i aquàtica. Això vol dir que encara els queden moltes troballes a fer.

Seria interessant que podessin seguir les seves recerques a les moltes galeries artificials que els resten per visitar i així aconseguir un mostreig molt més ampli.

Els desitgem molta activitat i moltes noves troballes.

Nº 021. Antoinella: el motiu de les expedicions. 1ª part (de 2)

Com un gènere de coleòpters (Antoinella) és el nostre alicient per anar al Marroc Introducció: La primera expedició del Projecte de Bioespeleologia Atlas al Marroc, com totes les primeres, era més una presa de contacte que esperances de trobar res d'interessant. Però ves per on, ja vam tenir la sort de trobar una nova espècie de coleòpter cavernícola del gènere Antoinella. Però resulta que en la segona expedició van ser dues les noves troballes del mateix gènere. Al llarg de 10 expedicions, podríem dir que el "leiv motiv" de cada sortida ha estat la recerca d'aquests caràbids cavernícoles. El total d' Antoinella noves trobades en l'actualitat és de sis, a les que s'hi han d'afegir més novetats, tant d'aquest ordre dels coleòpters, com d'altres. En aquest article exposo la història des del descobriment del gènere fins a dia d'avui. El primer espècimen, trobat el 1935 a la cova Ghar Chiker i estudiat per Antoine, va ser classificat i situat amb dubtes dins del gènere Duvalius; D. groubei. Posteriorment, un anàlisi més acurat de Jeannel, ho va ascendir l'any 1937 a un nou gènere: Antoinella, dedicat al biòleg francès Antoine. Fins al 1953, tan sols es coneix una espècie: A. groubei. En aquest any, un espeleòleg, sembla d'origen francès, (André Saliba) troba a l'Ifri des Ouled Ayach, un avenc de uns cent quaranta metres de fondària, una Antoinella diferent. L'estudi revela un exemplar aparentment diferent, però es tracta d'una femella: L'anàlisi determinatiu el donà, a falta del coneixement del mascle, com una subespècie: A. groubei salibai.El 1977, a la cova de la Riviere de Chara, es captura una altra Antoinella diferent i que l'italià Casale (1982) va descriure com A. gigoni. Una troballa misteriosa es fa l'any 1980 a la petita cova Ifri Sta Kerien, també coneguda per Grotte de Sidi Megbeur, a prop de Taza. Un sol exemplar que sembla diferent a les conegudes, però també es tracta d'una femella, i Casale (1982) la cita però, ni tan sols s'estudia. De ferm, tenim únicament tres Antoinella: A. groubei; A. groubei s. sp. salibai i A. gigoni. Així queda tot.

Han passat molts anys. Iniciem les expedicions del Projecte ATLAS el 2001, en aquesta ocasió amb la col·laboració de la Facultat de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona. I a dos cavitats del Atlas Mig Occidental, l'Ifri Mkhrouga i a l'Ifri Nakrhaman, a Ain Leuh, (Azrou), trobem diversos exemplars d'una Antoinella nova; A. espanyoli, que fou descrita per Mateu i Escolà (2006) i que dedicarem al nostre mestre i mentor, el Dr. Francesc Español. Ens trobem de nou la gran serralada de l'Atlas al 2002: els resultats de l'any passat han sigut encoratjadors, i com resultat i per adobar la il·lusió, es capturen una sèrie d'Antoinella en dos cavitats: una, la ja molt coneguda i mig turística, (a l'estil del Marroc): L’Ifri Friouato, i l'altra, a una petita cavitat del massís del Jbel Bou Iblane, la Ifri Tlat Izra. El prestigiós biòleg Dr. J. Mateu i O. Escolà. del Museu de Ciències Naturals de Barcelona estudien les dues noves troballes que descriuen ells mateixos (2006): A. fadriquei i A. iblanensis.

El 2003, obligats per la situació sociopolítica del Marroc, ens veiem reduïts a treballar prop d'Agadir, emparats per companys del grup Association de Spéléologie d'Agadir d'aquesta ciutat, comunicant diàriament les activitats espeleològiques al nostre consolat. La llunyania d'aquesta zona respecte al centre del massís de l'Atlas, no ens permet trobar res de nou relacionat amb les Antoinella, encara que es capturà un representat de la família Staphylinidae: el Domene cantonsi en noves localitzacions.

Nova expedició. 2004. El temps excessivament plujós i la neu, al mes de Maig, ens obliguen a marxar de Taza, on teníem previstes una sèrie d'activitats, (la contrada on es troben el Friouato està pels 1750 m i la delTlat Izra, pels voltants dels 2200 metres d'alçada). A la recerca de noves zones, molt més cap al Sud, parem a la capital de província Beni Mellal. El mal temps no ens permet masses alegries espeleològiques. S'exploren escadusseres deu cavitats, i tampoc hi ha cap resultat d´Antoinella (es te que dir que en una expedició de dos setmanes s'ha arribat a explorar, biològicament parlant, vint-i-dos cavitats). Una altre bona troballa: Un estafilínid esmaperdut es deixa agafar a la Ifri Tifratin: estudiat i descrit pel nostre company del Museu, Carles Hernando (2007), batejat com a Domene fadriquei.

Aquest mateix any, i pels voltants de desembre, es fan una sèrie de prospeccions fora de l'àmbit de l'Atlas, principalment a la zona presahariana del Marroc, resseguin la frontera amb Algèria. Malgrat el lloc, el que trobem es un fred intens i unes poques cavitats amb una biologia molt pobre.

Cansats d'aigua i fred, decidim, al 2005, anar-hi al Marroc a ple estiu. I ens torrem vius. Però trobem una altra Antoinella, que una vegada estudiada, aquesta vegada conjuntament entre el Dr. Mateu i J. Comas (2006), ens dona l'alegria de ser un subgènere nou: A. (Irinea) aurouxi.

Final de la 1ª part

Autor: Floren Fadrique

Nº 020. I Trobada Ibèrica de Biologia Subterrània

Una trobada a nivell ibèric, pels tots els interessats en la bioespeleologia

El nostre company col.laborador el Dr. Alberto Sendra, ens comunica la propera celebració, a València, d'un important esdeveniment per tots els interessats en la vida de sota terra.

La previsió és que aquesta trobada també sigui un primer pas per a la preparació organitzativa d'un altre simpòsium, aquest d'encara més rellevància, ja que serà a nivell internacional: El XXI Simpòsium Internacional de Biologia Subterrània, que tindria lloc a la mateixa València l'any 2012.

Els organitzadors ja van assistir i presentar treballs al IXX Simpòsium Internacional de Biologia Subterrània de l'any 2008 que va tenir lloc a Austràlia i a més tenen una gran experiència organitzativa, pel que tindrem oportunitat d'assistir a un gran esdeveniment.

També hi participaran els nostres estimats biòlegs de la Universidad de La Laguna, de les Illes Canàries, especialitzats en la fauna de les cavitats volcàniques, i que els darrers anys ens han donat a conèixer troballes excepcionals

El programa encara no és el definitiu. El confirmarem confirmarem en aquest blog, al moment que els organitzadors ens facin la comunicació.

Aquesta Trobada, serà un lloc de referència pels investigadors i aficionats que treballen en estudis de biologia subterrània, tant sigui sobre fauna terrestre com aquàtica.

Nº 019. Anècdotes amb Francesc Español

Al llarg d'anys de coneixença, explico algunes de les anècdotes viscudes amb el meu mestre Autodidacta o "gramática parda" Per la Setmana Santa del 1965, del 15 al 19 d'abril, el Museu de Ciències naturals de Barcelona va organitzar una campanya bioespeleològica pels relleus càrstics del nord de València i oest de Castelló. L’expedició la formàvem quatre: Francesc Español; F. Pablos; Isidro G.Urgellés i jo, en Lluís. El segon dia d'activitat, varem anar a parar al poble de Matet, prop de la Serra d’Espadan i allà ens van dir que a cosa d'una hora de camí hi havia la cova de la Moma. En preguntar-los el significat d'aquest nom, va resultar que localment moma vol dir dona, afegint-nos llavors que momo volia dir home.Ens acompanyà un senyor del poble, anant-nos preguntant què hi fèiem per aquells indrets, que si esperàvem trobar algun tresor a la cova, en fi, el mateix que tantes i tantes vegades ens han preguntat arreu on hem anat. Pel camí l'Español ens anava dient, com era costum en ell i que tant ens ha fet aprendre, els noms científics de les diferents espècies d'animalons que anàvem trobant. L'home se'l mirava tot estranyat; primer de que conegués tot allò que bellugava i després de que els noms que ell sentia, possiblement no eren els mateixos que coneixia. Ell també ho anava remenant tot per localitzar fauna. Sota d'una pedra va trobar un niu d'una mena de formiguetes blanques, que evidentment les devia de conèixer molt bé, doncs a l'instant aixecà el cap i es va tombar, preguntant-li, en castellà, a l'Español, amb el to de qui fa una pregunta però que ja sap la resposta: ¿Sabe qué son estos bichos? Español s´acosta, s'ho mira i sense necessitat d´agupir-se gaire li respon: ¡Sí hombre sí! i puntualitza: Oh i tant! Això es un niu de tèrmits! Referint-se al que vulgarment en diem "termites" (Isòpters tèrmits). L'home se'l mirà tot dibuixant un lleuger somriure als llavis. Llavors, obrint molt els ulls ens va anar mirant a tots al temps que digué en veu molt alta: ¡No señor! i insistí, ¡Nooo! En aquell moment l'home es va sentir, i amb això no vull mai dir que no ho era, superior a tots nosaltres. Ahora les voy a dar a estos sabilondos de ciudad, una lección que nunca van a olvidar. Estos se creen que lo saben todo i no saben nada, deuria pensar. Nosaltres no crèiem el que sentíem, no podia ser que l'Español s'equivoqués. ¡No señor! ¡No! va repetir afegint tot seguit: ¡Estos son unos bichos que se comen la madera! I l'home es va quedar tan ample... i molt satisfet.

Salvament d'un gat

En aquest cas la situació no té res a veure amb l'ambient de l'espeleo, pot ser només pel material utilitzat. Lluís! et demanen al telèfon, és el Dr. Español. Aixó deuria ser l’any 1966 o 67. M'explica que des del dia abans no es deixen de sentir els crits d'un gat al pati interior de casa seva, i que si podia ser que hi anés per intentar de treure'l. La família Español vivia llavors en un entresòl del carrer Mallorca amb cantonada Casanova i al pati interior de l´illa de casses, just sota d'una de les seves finestres hi havia un espai tancat, amb accés només pel carrer i encimbellat de fustes, runes i trastos vells. Sí, en efecte, abans d'obrir la finestra ja es senten els crits, que semblen d'un gatet molt petit. Español em demana si es possible baixar-hi i fer-lo fugir o fins i tot, treure'l, doncs l´animalet deu haver quedat atrapat sota una fusta o caigut dins algun caixó sense saber-ne sortir. Per telefon m'havia dit que no portés res de material, que ell ja en tenia. Español sempre guardava a casa seva una escala de 20 metres de les anomenades "elektron" i una corda d'uns 30 metres per quan feia alguna activitat espeleològica. Sempre a punt!

Despenjem l'escala, la lliguem i baixo al pati tot mirant el meu voltant, mig amagant-me per si em veia algun veí que podia creure que estava fent un robatori. A baix semblava una escena de terratrèmol. Segur que feia molts anys des de l'última vegada que algú hi havia entrat. Quasi no es podia passar de les muntanyes de tot el que hi havia. El vaig trobar entremig de fustes i pots buits. No estava atrapat però encara era massa petit per enfilar-se per les parets i sortir. El van pujar amb la corda dins d'un cistell que m'havien despenjat. La veritat es que no em recordo que van fer amb el gatet, però l'afició de la família Español pels gats encara es manté avui dia, ja que en tenen més d'un.

Lluís Auroux