En què quedem: antic o nou? Deixeu-me que us ho expliqui
Valentí Zapater. Foto: Web GRIFONE |
El Dr. Arnaud Faille, del que en parlem sovint
per la seva gran labor d'exploració espeleològica i d'estudi entomològic,
principalment de fauna cavernícola, en una estada a Barcelona va examinar el
material del grup dels Aphaenops (coleòpters cavernícoles altament evolucionats
dins la fauna subterrània) de la col.lecció del museu i va poder comprovar que
un dels exemplars (precisament el que hem esmentat abans), presentava detalls diferenciadors que mereixien aprofundir en
el seu estudi. El resultat ha estat un èxit. Es tracta d'una nova espècie. Estava mal determinat!
Arnaud Faille - Charles Bourdeau a la porta del túnel de la Verna |
Les determinacions errònies no són un cas
extraordinari. Bé sigui per les presses, o per la manca de coneixement del
material estudiat, porta a una mala determinació. Aquell material, amb la seva
etiqueta amb el nom equivocat, pot
permaneixer dins les caixes del museu anys i anys (en aquest cas vint i
dos anys!) fins que algun especialista fa una revisió del gènere, o el compara
amb material més recent i així es pot adonar de l'errada.
Aquest coleòpter, un de sol, és una femella i està
en un relatiu mal estat, com es pot apreciar a la foto. Diuen textualment els
autors dins del treball:
L'état de l'unique connu laisse à penser qu'il a été
collecté mort, mais les caracteres discriminants sont observables sans
ambiguïté. Si l'étude des Trechinae passe bien souvent par l'étude de l'édéage
du mâle, cette nouvelle espèce est suffisamment distincte morphologiquement
pour permettre de la décrire.
Traducció del francès:
L'estat de l'únic exemplar
conegut fa pensar que va ser recollit mort, però els caràcters discriminants es
poden observar sense ambigüitats. Si l'estudi dels Trechinae (la família a que
pertanyen els Aphaenops) passa ben sovint per l'estudi de l'edeagus (membre
genital masculí), aquesta nova espècie és morfològicament prou diferent com per
poder-la descriure.
La nova espècie: Aphaenops fresnedai |
F. Fadrique; J. Comas i X. Fresneda |
El treball ha estat publicat l'any 2011 a la
prestigiosa revista Bulletin de la Société entomologique de France, sent-ne els
autors el ja dit Arnaud Faille i en Charles Bordeau. Tots dos són francesos i
des de fa molts anys en moltes ocasions treballen en conjunt fent campanyes
espeleològiques pel sud de França i pel nord de Catalunya i d'Osca. La nova
espècie ha estat dedicada a Xavier Fresneda, un gran especialista en coleòpters
subterranis: cavernícoles i del Medi Subterrani Superficial, que també
col·labora molt sovint amb els dos autors en estudis i sortides de camp.
Transcripció textual del principi de la descripció:
Bulletin de la Société entomologique de France, 116
(3), 2011 : 261-267.
Une nouvelle espèce de Trechinae troglobie du
versant sud
des Pyrénées (Coleoptera, Carabidae, Trechinae)
par Arnaud
FAILLE* & Charles BOURDEAU**
* Staatliche
Naturwissenschaftliche Sammlungen Bayerns, Zoologische Staatssammlung,
Muenchhausenstr. 21,
D - 81247
Munich, Allemagne
** 5 chemin
Haut-Fournier, F - 31320 Rebigue charles.bourdeau@gmail.com
Résumé. - Aphaenops (Aphaenops) fresnedai n. sp.,
nouvelle espèce de Carabidae souterrain d'une grotte de haute altitude des
Pyrénées de Huesca (Espagne), est décrite. Le seul exemplaire connu présente un
certain nombre de caractères morphologiques particuliers, chétotaxie élytrale
et conformation du labre notamment. Cette espèce est morphologiquement proche
de A. ochsi cabidochei (Coiffait, 1959) et A. valleti Casale &; Genest,
1986, deux espèces présentes dans la même région.
L'avenc ERE. Foto Joan Montoya |
Aphaenops pluto. Foto de la web: abela.ariegenature.fr d’Alain Bertrand |
A tall de curiositat, donat que no és habitual que en treballs entomològics es prenguin aquestes "llibertats", s'insereix una figura del llibre Fauna cavernícola i intersticial de la Península Ibèrica i les Illes Balears, del nostre company Xavier Bellés. Compara un coleòpter, que molt bé podria ser d'un Aphaenops com del que parlem, am el disseny estructural d'una nau de l'espai. Per que quedi clar, jo estic molt d'acord en aquests tocs d'humor.
L'alt grau d'adaptació al medi subterrani i la gran
evolució dels Aphaenops els ha portat a unes formes força curioses. La seva
Font d'alimentació són petits insectes, també cavernícoles, als que atrapen de
viu en viu. Posseeixen molts òrgans sensitius d'olfacte i de
moviment-vibracions, cosa que, reforçat amb les enormes mandíbules i la gran
llargada de potes i antenes, els fan una "màquina de matar". Potser
si la seva mida, en lloc d'un parell centímetres fos de mig metre, no podríem
fer activitats a les cavitats colonitzades per ells. Veieu si no a la darrera
foto els detalls de les peces bucals.
No serà aquesta la darrera noticia que comentarem dels
descobriments de l'Arnaud & Charles...