Floren Fadrique carregant el remolc |
Tercera i
darrera part:
Com a continuació de
l’anterior post, seguim amb les explicacions i comentaris sobre les nostres
activitats al Marroc.
Punts de partida aplicats a les
nostres expedicions biospeleològiques:
-Tenir
un objectiu ben definit, en principi partint d’informacions d’articles
publicats, i més endavant, de les dades que s’hagin pogut anar recopilant de
pròpia ma
-Comptar
amb un mínim de participants amb ganes d’anar-hi i de treballar en un projecte
continuat
-Cobrir
una part de les despeses amb financiació (això en el cas de voler donar continuïtat
a un projecte a mig o llarg termini)
Necessitats:
Deprès d’assolides aquestes
necessitats, i sota el supòsit que el desplaçament es realitza amb cotxe des de
Catalunya, és necessari:
-Comptar amb la tarja federativa
de la FCE i de l’ampliació per sortides al Marroc
-Assegurar-se que tots els
components disposin de passaport vàlid
-Obtenir la reserva dels passatges
anada-tornada per la travessa Península-Àfrica. Això ens evitarà problemes en
les dates de juliol i agost en què els transbordadors van saturats pels
emigrants que van a casa seva per vacances.
-Acordar si el menjar es porta
des d’aquí; es compra en destí, etc.
-Acordar el tema de material
personal, material d’exploració necessari, tendes pel campament, estris de
cuina, etc.
-Disposar de moneda marroquí,
tot i que també es pot obtenir en destí canviant euros directament en els caixers
dels principals bancs
Previsions de seguretat personal:
El país
el podem considerar com a segur. Això mai es pot jurar, però hem de tenir un
mínim de fe per afrontar les expedicions. Només en una ocasió, el juliol de l’any
2003 (la tercera expedició) i per raons de l’atemptat de Casablanca, els nostres contactes al Marroc ens van
suggerir actuar en una zona com més allunyada possible, per tal d’evitar els
problemes inherents a aquesta situació.
A part de la política
general, nosaltres sempre hem confiat en la gent quant a no prendre mesures de
seguretat exagerades en deixar el cotxe al mig de la muntanya, o deixar el
campament sense vigilància durant les nostres excursions. Procurem contactar
amb alguna de les persones que sempre et trobes, tot i ser un lloc aïllat,
dient-li que es quedi al càrrec del vehicle o de les tendes, pagant-li després
una mòdica quantitat. Tot i així, també
hem tingut algun problema de petits furts, i fins i tot una motxilla sencera,
però sempre s’han arreglat les coses.
Des del
moment que ja coneixem el calendari definitiu i els objectius de l’expedició,
ho posem en coneixement de:
-Dr. Mamoune Amrani Marrakchi de la
Universidad Hasan II de Casablanca, complint amb l’acord de col·laboració, afegint una
invitació perquè ell o algun membre del seu equip s’afegeixi a la nostra
comitiva. Alguns anys aquesta col·laboració s’ha portat a terme,
acompanyant-nos una part de l’expedició
-De
Miguel Ulpiano, del Consolat Espanyol d’Agadir i amb el que hi tenim molt bona
relació. Així ens assegurem que com a mínim aquesta persona i el Consolat estan
al corrent de la nostra presència al Marroc, i de les nostres activitats. En
Miguel havia practicat espeleologia al Marroc, havent participat en expedicions
a la Win Timdouin. De fet, també en alguna ocasió hem gaudit amb la seva
participació en alguna de les nostres expedicions.
- Ens inscrivim en el Registro de Viajeros del MAEC (Ministerio de Asuntos Exteriores y de
Cooperación), el que en teoria permet una més fàcil localització al Marroc en
cas de greus problemes
-Donem
part a la Federació Catalana d’Espeleologia, qui a la vegada ho comunica a la
corresponent mútua asseguradora.
Més fotos de la depressió Daya Chiker, a Taza, inundada l'hivern |
Vista de la represa artificial a la boca de la cova Grotte Chiker, amb la Daya inundada |
L'altre boca de la Grotte Chiker, amb el remolí de l'aigua que engoleix. Diàmetre aprox. de l'embut, uns 3 metres |
Col·laboradors dins el Marroc:
En
moltes ocasions ens ha acompanyat durant tota la nostra estada al Marroc alguna
persona coneguda, com poden ser membres d’algun dels components dels pocs grups
espeleològics que hi ha (Association
Marocaine de Spéléologie Taza; Association
Marocaine de Spéléologie Casablanca; Association Spéléologique d’Agadir; Association Sportive et de Spéléologie
d’Agadir; Association
de spéléologie du Plateaux des Akhsass). També algun membre de les universitats de
Marrakech i de Casablanca; algun guia titulat de muntanya; guies de la Grotte Friouato, i fins i
tot, algun familiar de les cases que ens ha acollit en algunes de les poblacions
(Magoo, Taguelf, etc). En aquestes ocasions de guies, no es paguen els seus
serveis, ja que se’ls inclou com a un de més entre nosaltres, pel menjar, lloc
a la tenda, transport, etc., i a canvi fa d’interpret. En el cas de persones
particulars, per no tenir problemes, sempre s’ha d’acordar abans, en quines
condicions venen amb nosaltres.
Al
Marroc es parlen dues llengües principals: l’àrab i l’amazic, aquest darrer amb
tres variants. L’àrab es parla a les grans ciutats i a la zona costanera de
l’Atlàntic. A les regions que nosaltres freqüentem, la majoria parlen Amazic,
en especial les petites poblacions de mitja i alta muntanya, però no per norma,
pel que si es porta un guia, el millor és que ho conegui tot, encara que hi ha
diversos dialectes al llarg del país.
La recerca dins del Marroc, per persones
o grups estrangers:
Marroc
no permet les activitats científiques a persones o grups estrangers, sense un permís
de la seva part, i molt menys la recol·lecció de fauna bé sigui a l’exterior o
interior de cavitats. És per això que després de molts tràmits vam poder
establir un acord de treball entre la nostra Associació BIOSP i l’Universitat de
Marrakech, amb el Dr. Mamoune Amrani Marrakchi.
Tot i això, recol·lectar fauna és un tema molt dedicat i
és millor no fer-ne molts comentaris a la gent dels pobles i molt menys a les
autoritats locals, doncs tot i poder-los presentar una autorització, les difícils
comunicacions i l’època estiuenca en què generalment es porten a terme les
expedicions, allargarien molt els tràmits de comprovació d’aquest acord. En un
parell d’ocasions, presentar una còpia dels acords, ens ha permès obtenir tot
el suport per part dels governadors regionals (Caïd) sense cap verificació,
però no podem confiar-hi sempre.
Objectius ....
A mida que s’ha anat portant a
terme més expedicions i ampliant les zones visitades, la planificació ja
exigeix uns objectius més concrets i
determinats. Un d’aquests
objectius és delimitar les àrees de distribució de diferents espècies,
particularment de coleòpters. En aquest
cas, cal fer la recerca en una zona delimitada visitant el nombre més gran
possible de cavitats per tal de definir l’àmbit de distribució d’un gènere o
espècie en concret. Altres objectius són visitar cavitats d´on ja s’han
descrit noves espècies i que, o bé al Museu no n’hi ha cap exemplar, o bé només es coneix el tipus, que és
femella i no ens permet establir rel·lacions i comparances amb les noves
espècies trobades per nosaltres. Cal explicar que la dedicació més important es
basa en els coleòpters donada l´existència de bons especialistes entre els
membres. El material d’altres ordres (Miriàpodes; Isòpodes; Aràcnids, etc.) es
distribueix a altres estudiosos per a la seva determinació.
Dinant a Aït Mehammed |
Algun d'aquests són els tajins que hem dinat |
Comprant fruita i verdures al mercat d'Azilal |
Tema del menjar:
Tenim el costum de portar amb
nosaltres la majoria dels queviures necessaris per a tota l’expedició. Aquesta
és una de les moltes avantatges d’anar amb un gran remolc. Això no vol dir que
també es vagi comprant el pa, fruita i alguna cosa més que potser ens hem
oblidat, però amb el que portem es podrien passar tots els dies. De tant en
tant també es fa algun àpat en els, podríem dir restaurants, que hi ha quasi en
totes les poblacions.
L’aigua sí que es va comprant,
sempre embotellada, procurant disposar d’una certa reserva per imprevistos, ja
sigui perquè a vegades les pistes esdevenen massa llargues o una exploració
s’ha complicat i has de fer nit en un lloc imprevist. D’això també en tenim una
certa experiència. Les condicions higièniques de les fonts i rius la
desaconsellen per ús de boca. Tot i aquestes mínimes mesures, més sovint del
que ens agradaria hem patit descomposicions intestinals, algunes d’elles
importants, pel que es recomana portar algun remei tipus Fortasec
Les principals cavitats del Marroc, en quant a desnivell/recorregut |
En acabar cada jornada d'exploracions, cal netejar, etiquetar i emmagatzemar el material assolit |
Farmaciola:
-Aspirines. Sempre acaben en
mans de la gent que en demana. Però s’ha de portar aspirina, ja que desconfien
dels medicaments genèrics que no porten imprès aquest nom. No acaben de
creure’s que sigui el mateix.
-Algun remei en cas de
descomposició
-Urbason pels cassos de picades
greus
-Material de cures: sutures, guants,
venes, gasses, cotó fluix, esparadrap, Betadine, pinces i tisores. Per l’alcohol
no hi ha mai problema, ja que sempre en portem per a la conservació de la fauna
És molt habitual que la gent de
petits poblets ens ensenyin els seus mals i ens demani alguna medecina: pomada
antibiòtica, col·liris pels ulls, analgèsics, algun remei pel mal d’estomac, etc.
Per això, en Floren sempre porta articles de sobres previstos per tals
necessitats.
Material de captura i conservació de la fauna trobada:
A més dels aspiradors personals,
sempre se’n porten uns quants més pel cas de perdre’l o que es trenqui. També
tenim la previsió de portar-ne alguns per poder donar-los a determinada gent
que sembli que poden tenir algun interés en recol·lectar fauna pel seu comte i
enviar-nos-la o guardar-la fins a una altra trobada amb ells. Dels diversos
casos que hem viscut, la veritat és que mai hem tingut cap resposta, però per
provar-ho que no quedi...
-Alcohol de 70º per conservar la
majoria de fauna (tret de papallones que es guarden mortes sense cap
conservant; coleòpters de mida gran, de l’exterior, i poca cosa més)
-Alcohol de 96º per la
conservació de la fauna destinada a futurs anàlisi d’ADN
-Materials conservants per
deixar trampes a mig o llarg termini. A vegades, durant el recorregut d’anada,
es deixen trampes en alguna cavitat interessant per recollir-les a la tornada,
i també per deixar-les i tornar a buscar-les al cap d’un any, a la propera
expedició.
-Esquers: Vinagre, formatge,
sobrassada són els que més es fan servir. En algun cas, com aquest any 2013, si
hem d’estar dies en un mateix lloc, sol ser productiu col·locar trampes. En uns
dos o tres dies, poden donar alguns resultats, tot i que per anar bé, el mínim
de temps recomanable per aquestes trampes és d’una setmana.
En cada expedició es reparteix roba i calçat a persones de petites poblacions, que estan molt necessitades |
Aquests escrits pretenen donar
unes idees als interessats en seguir els nostres passos. També als que només
vulguin explorar cavitats i fer activitats d’espeleologia tècnica (que també és
molt important!).
Estem oberts a donar moltes més explicacions i parlar de la nostra experiència d’aquestes setze expedicions, en que han participat un total de setanta-set persones i visitat unes dues-centes cavitats.
Estem oberts a donar moltes més explicacions i parlar de la nostra experiència d’aquestes setze expedicions, en que han participat un total de setanta-set persones i visitat unes dues-centes cavitats.