dimarts, 25 de maig del 2021

Nº 349: Fauna subterrània amenaçada de l’illa de Lanzarote

El cranc cec, característic del Jameo del Agua, Lanzarote
NOTA: les fotografies inserides, són tretes del vídeo, com a escena fixe.


El nostre habitual col·laborador, en Pere Oromí, ens ha fet arribar la notícia d'un reportatge de la televisió canària, sobre alguns espècimens de fauna de Lanzarote, a les illes Canàries, precisament els més amenaçats, on apareix el grup subterrani colonitzador del Jameo del Agua i el Túnel de la Atlántida.

El programa emissor és Los últimos del Paraíso-Noche de reporteros, 05-05-2021, You Tube, i l'enllaç, per si voleu veure-ho tot, cosa que us recomano:

https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=1zSSggaK4ik&fbclid=IwAR2Y0RzQtWoY-JtvvbVzJakSeIVpxocjImWcA05ttUUyRx01RwP6oAlkGoU

El presentador és l'Armiche Díaz. Dins del capítol III és on es fa una entrevista al Pere Oromí, dins del Jameo del Agua.

El presentador del programa

El Dr. Pere Oromí, gran especialista en fauna subterrània, durant l'entrevista 

El Dr. Pere Oromí Masoliver, catedràtic de zoologia de la Universitat de La Laguna, explica les particularitats de la presència d'una fauna molt particular i altament especialitzada d'aquest entorn. Tot seguit, fem un resum de què ens explica el Pere en el reportatje:
Situació del volcà de la Corona, orígen dels Jameos i del tub de l'Atlàntida

El tunel de l'Atlàntida passa pel Jameo i s'endinsa al mar

Canàries, posseeix unes 18.000 espècies entre flora i fauna, de les que 14.000 són endèmiques de les illes. Unes 80 estan catalogades com exposades amb perill d'extinció.
En una de les èpoques d'activitat, el volcà La Corona va llençar un torrent de lava que va ultrapassar la costa del mar, formant uns tubs volcànics que crearen uns conductes de gran desenvolupament. Quan el sostre es va ensorrar en alguns trams, van originar-se els Jameos, obertures que comuniquen l'exterior amb les galeries. Quan aquests ensorraments tenen lloc al nivell del mar, podem veure l'aigua salobre que ocupa les sales, formant llacs denominats anquialins, per la composició de l'aigua.

Una clàssica vista del Jameo

La part de galeries submergides sota el nivell del mar, es denomina el Túnel de la Atlántida, estimat com a una de les entrades a la ciutat perduda del mateix nom. El seu desenvolupament és d'uns 1.600 m, arribant a la profunditat d'uns -64 m.


Les galeries per sota del nivell del mar

Tant als llacs visibles com als túnels submergits, s'hi desenvolupa una fauna molt especialitzada en aquests ambients, caracteritzats per l'absència de llum (o penombra en els Jameos), subministraments tròfics a base d'algues, diatomees i uns pocs restes orgànics aportats pels corrents marins.

La duna de sorra
A uns 700 m de l'inici del túnel, que s'inicia en el Jameo del Agua, hi ha una gran duna de sorra, infiltrada del fons marí a través de fissures i que constitueix un biòtop n s'hi agrupen moltes espècies adaptades al medi.

La cavitat es va formar fa uns 20.000 anys, quan el nivell del mar ara molt inferior i hi viuen més de trenta espècies, de les quals, tres són endèmiques i estan amenaçades en perill d'extinció.                                                                                                                .

El crustàci decàpode Munidopsis polymorpha, descrit l'any 1892

Els petits crustàcis cecs remipedis: (Remipedia) (20 a 30 mm de longitud)

-El cranc cec: Munidopsis polimorpha, l'atracció de les visites al llac del Jameo.
-Un cuc poliquet nedador
-El Remiped, amb aspecte de centpeus, també bon nadador, que habiten en zones del Carib, Canàries i Austràlia, en cavitats anquialines.


La conservació del medi és difícil: s'ha d'evitar algicides, contaminacions pels visitants i, un fet típic que consisteix en el llançament de monedes a l'aigua, ja que esdevenen un verí directe per la fauna endèmica.


Quan un ecosistema té tota una complexa sèrie d'espècies, l'ecosistema és més sostenible i es defensa millor de les agressions externes i del deteriorament.
Parlant de la covid-19, podria ser que la transferència del virus dels animals a l'home, sigui a conseqüència d'una pèrdua de biodiversitat.


Per més lleis que es dictaminin i per més espais naturals protegits que acotem, si després la vigilància i el manteniment d'aquests espais no és efectiu, no arribarem gaire lluny.
 
Aconsellem la consulta del magnífic treball Guía interpretativa de los ecosistemas anquialinos de Los Jameos del Agua y Túnel de la Atlántida. Autores: Alejandro Martínez, Brett C. Gonzalez, Jorge Núñez, Horst Wilkens, Pedro Oromí, Thomas M. Iliffe y Katrine Worsaae. Cabildo de Lanzarote, 2016, en què s'exposa tot el contingut de fauna coneguda al lloc. L'enllaç és el següent:


http://www.geoparquelanzarote.org/wp-content/uploads/2016/01/Guia-interpretativa-ecosistemas-anquialinos-ES.pdf