dijous, 18 de febrer de 2021

Dos nous coleòpters cavernícoles de Catalunya

 


Fotografies del treball de la descripció: Troglocharinus sendrai i Troglocharinus fadriquei

S'acaba de publicar un treball en què es descriuen dues noves espècies de coleòpters cavernícoles de Catalunya. Els autors de l'estudi són els nostres habituals companys de BIOSP, Javier Fresneda, Valeria Rizzo, Jordi Comas i Ignacio Ribera†.

L'Ignacio, malauradament, ens va deixar l'abril del 2020, una pèrdua irreparable per a l'entomologia, però sobretot per la biologia molecular. Vagi aquest article amb la meva profunda admiració vers la seva persona.


Com més detalls poden ser investigats, més noves espècies podran ser descrites. Ans enrere, només es comparaven els caràcters morfològics dels individus a estudiar; a partir d'un cert moment, va entrar en l'estudi la forma de l'òrgan copulador masculí (i més recentment, el femení) i la composició dels molts detalls de la seva configuració i, recentment, han entrat les anàlisis ADN. Naturalment, els millors resultats els donen la suma de vàries de les tècniques citades, ja que tot ajuda a interpretar les dades.

És habitual (tampoc cada dia) que exemplars capturats de fa molts anys, estiguessin classificats en gèneres i espècies que, avui dia, amb les modernes tècniques es pot veure que estaven erròniament determinats. Es dóna aquest cas en les dues noves espècies descrites.

El primer dels descrits, T. sendrai, havia estat trobat per primera vegada a la mina de Coll Arnat l'octubre de l'any 1969 per l'autor d'aquesta nota, en el decurs de dues activitats espeleològiques a la zona de La Vansa i Tuixén, però, llavors, va ser determinat com a Speonomus mengeli. A més del material entregat al museu, jo em vaig quedar alguns exemplars que, al cap de molts anys, vaig donar al Jordi Comas. Els estudia i observa que hi ha diferencies respecte a l'espècie determinada i que podria ser nou. En aquelles dates, la biòloga italiana Valeria Rizzo estava fent la seva tesi doctoral sobre el gènere Troglocharinus i pren interès en els exemplars. En visites a la cavitat, s'obté més material. La Valeria, l'any 2015 li dóna el material al Xavier Fresneda, qui diu que és una novetat, però que hi ha poc material d'estudi.

Per obtenir-ne més individus, el Jordi Comas, l'Agusti Meseguer, el Ramon Sendra i el Joan Pallisé, entre els anys 2015 al 2019, col·loquen trampes i recullen material suficient per a poder fer l'estudi. Espècie dedicada al Ramon Sendra, amic i company habitual d'activitats d'espeleo del Joan Pallisé.

Localització de les dues noves espècies (2-3) i aïllament
geogràfic amb espècies de l'altra costat del riu Segre

Un cas complicat és el de la segona nova espècie del treball: T. fadriquei. Resulta que, Carles Ribera el gener del 1970 i Jaume Bley i Agustí Meseguer, el febrer de l'any 1972, visiten el Forat de Casa Nova, a Fígols d'Organyà i capturen diversos exemplars que són determinats com a S. vinyasi, però recentment també s'ha pogut veure que són una espècie diferent la descrita i, a més, nova: T. fadriquei.

Aquest T. fadriquei conviu amb T. ludovici, una altra espècie del mateix gènere. Aquestes convivències entre congèneres no són gaire habituals i, com en aquest cas, una de les dues espècies sol ser moltíssim més abundant que l'altra. En aquest cas, és T. fadriquei qui guanya la partida. Espècie dedicada al gran bioespelèoleg Floren Fadrique.

 

Troglocharinus ludovici

Primerament es fa un estudi filogenètic de gran part dels gèneres.

També es fa una redescripció del gènere Troglocharinus.

El grup dels Speonomites mercedesi i mengeli, com a conseqüència de les anàlisis d'ADN, passen al gènere Troglocharinus, decisió confirmada pels resultats dels estudis detallats dels òrgans sexuals dels mascles i femelles. També es confirma que són dues espècies diferenciades, aspecte que, durant molts anys, hi havia opinions divergents.

També per la posició dins dels ADN i per colonitzar la mateixa zona, s'estableix que el gènere Pallaresiella és sinonímia del gènere Speonomites.