divendres, 27 de novembre del 2020

Nº 338: Una nova espècie de dípter a l'avenc del Daví, Sant Llorenç del Munt

Sala al peu del pou d'entrada de l'avenc del Daví, desembre 1963. Foto R. Alsina, amb magnesi
L’any 2019 es va portar a terme un projecte d’estudi d’Artròpodes del medi hipogeu del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per a l’estudi de la fauna subterrània de les coves i avencs del Parc, que permeti conèixer l’estat actual d’aquesta fauna tan especialitzada.

Va ser un acord signat entre quatre estaments:

-Diputació de Barcelona

-Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

-Associació Catalana de Bioespeleologia -BIOSP-

-Federació Catalana d’Espeleologia

Un dels resultats més destacats ha estat el descobriment d’una nova espècie de dípter de la família Limoniidae. En aquest article presentem i comentem aquesta important troballa, ja que no és habitual una novetat en dípters i menys en un hàbitat cavernícola.

L'article ha estat publicat a la prestigiosa revista European Journal Entomology.

Dins les cavitats és molt normal trobar-hi “mosquits”, a vegades en quantitats tan grans que arriben a fastiguejar el visitant, en especial si es tracta d’un galeria estreta i baixa, ja que t’envolten i te n’arribes a empassar algun per la boca o se’t fiquen dins el nas. El llum del casc els atrau i no et deixen fins que arribes a una zona més àmplia. Temps abans, amb la flama del llum de carbur, en acostar-se morien cremats, desprenent una desagradable olor.

Viuen a les parets i sostre de les galeries i també a les parets dels pous. En el cas de la novetat es van localitzar a les parets del pou i conviuen amb espècimens d’un altre gènere de Limoniidae.


                                      La nova espècie fotografiada en viu. Fotos: Sergi Gago

Va ser el Jorge Mederos, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, un gran especialista en aquesta família de dípters que, observant una població d’aquests insectes dins de l'avenc del Daví, va apreciar que hi havia dos tipus diferents, tot i que per l’aspecte eren molt semblants. D'uns n’hi havia pocs, en canvi dels altres, una gran quantitat. Examinats els que semblaven diferents al laboratori, va poder comprovar que es tractava d’una nova espècie.

Aquest tipus de dípters posseeixen unes grans ales i unes potes molt llargues i delicades que sovint es trenquen durant la seva cacera o al guardar-los dins del tub amb alcohol. Els especialistes, com el Jorge Mederos, porta un caçapapallones per facilitar la captura.


            Fotografia de l'exemplar sobre el que s'ha fet la descripció (el Typus). Foto: Jorge Mederos

La nova espècie porta el nom de Dicranophragma (Brachylimnophila) relictum, tot referint-se al gènere; subgènere i espècie: relictum, fent referència al fet que el seu hàbitat, l’interior de cavitats, és un refugi ecològic en el qual s’hi han adaptat a viure-hi.

El gènere Dicranophragma només tenia dues espècies conegudes dins la península Ibèrica. Aquesta serà la tercera espècie  i la primera a ser localitzada en un medi hipogeu.

La família Limoniidae la componen unes 10.700 espècies que estan distribuïdes per tot el món, tret de l’Antàrtida.

El gènere  el componen 49 espècies i subespècies repartides entre 3 subgèneres: Brachylimnophila, Dicranophragma i  Mixolimnomyia.

Enhorabona per la trovalla!

Nota complementaria a 19-01-2021: Curiosament aquesta mateixa espècie ha estat localitzada a l'illa de Sicília, pocs dies desprès de la seva descripció.


dilluns, 23 de novembre del 2020

Nº 337. El meu record d'Armando Avalo

L'Armando entre el Lluís Auroux i l'Emili Devenat. Avenc del Corral Nou, Garraf, 1964
Ahir vaig parlar per telèfon amb l'Isidre G. Urgellés. Va ser a conseqüència d'estar parlant amb en Floren Fadrique que vam sortir a parlar d'ell. Com sigui que ja feia uns sis mesos que no en sabia res de l'Isidre, li vaig trucar. Ja sobrepassa els noranta anys i té els clàssics problemes de l'edat, però, per com el vaig sentir, semblava estar bé. Em va dir que el seu amic més entranyable, l'Armando Avalo, ens havia deixat, sense precisar gaire més.

L'Armando i l'Isidre van forjar una íntima amistat i una entranyable col·laboració en les activitats de camp.

Sentint-ho molt, no tinc cap dada de l'Armando; bé, quasi cap, només que estava dedicat a la fotografia i a les Belles Arts i que, entre els anys 60 i 70 era membre del GIE de Gràcia, època dels Marigot, Sas, Porta, Amat, Arnau, Devenat... i de l'Isidre. L'Armando era una persona molt seriosa, tot i que deixava escapar un humor refinat. També era un gran company d'excursions.

He parlat amb altres companys d'aquella època de club, però no m'han pogut aclarir més coses, només que, el Manel Arnau, que de petits havien anat a la mateixa escola, li semblava que es deia Armando Avalo Ventura. Fent una cerca per internet he trobat un reconegut pintor, que va morir l'any 2012, però sense cap fotografia que el pogués identificar. Ens quedarem amb el dubte.

L'última vegada que ens vam veure, va ser l'any 2009, en la Trobada de Col·laboradors Francesc Español a la que va assistir acompanyant l'Isidre.

             A l'esquerra, l'Isidre i a la dreta, l'Armando. 2009. V Trobada de Col·laboradors Francesc Español, al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

L'Isidre és un dels "supervivents" dels pioners de la Bioespeleologia a Catalunya, com a organització. Provinent del GIE, l'any 1960 va entrar en contacte amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i, de la mà de Francesc Español, l'any 1961 va organitzar la logística d'un Laboratori de Bioespeleologia al Museu, així com una sèrie d'activitats de recerca de fauna en llocs no habituals per aquella època, com poden ser la Cerdanya, el Montnegre, el Montgrí i el Montsià a Catalunya i també diversos indrets de Castelló, amb molt bons èxits que van donar diverses noves espècies.

Si algú en sap quelcom, per favor, que ens ho digui.

Et recordaré, Armando. (sempre es parlava d’ell com Armando, no Armand. Costums!)