dilluns, 18 d’abril del 2016

Nº 240: Literatura i biospeleologia

L'autor, Joan Pallisé, en una ponència. Trobada Francesc Español, 2014

El company Joan Pallisé, ens ha escrit un article, que reproduim tot seguit.

 
En el transcurs d'una recent lectura del poeta i escriptor anglès Robert Graves, em vaig topar amb una menció biospeleològica que em reclamà poderosament l'atenció, tant per la descripció del que ens diu, com per la localització geogràfica on la situa.
El llibre en qüestió és "Adios a todo esto" i està centrat quasi exclusivament a les seves memòries de la lluita enmig de trinxeres a França, durant la Primera Guerra Mundial.


 Quasi bé al principi, al quart capítol recorda la seva infantesa, dient-nos que estiuejava al castell de Aufesess, a la vila Leisenhofen, a uns 13 km de Munic. El text diu de manera literal:"...al sopar, quan hi anàvem de visita, menjàvem unes truites enormes. El meu pare, un pescador experimentat, li va preguntar astorat al meu tiet d'on procedia aquell peix. Ell explicava que a prop del castell hi havia un pou d'aigua alimentat per un riu subterrani, i que els peixos que emergien eren completament blancs, degut a l'obscuritat, d'una mida extraordinària, i completament cecs."

Astianax mexicanus, de cavitats de Mèxic

Phreatichsthys sandruzii, de cavitats de Somàlia

Malgrat en el text literari hi ha quelcom que no sembla lligar ni a nivell geogràfic, ni a nivell biològic, doncs a la Wikipedia només hem trobat a prop de Munic el municipi de Eisenhofen, això podria tractar-se d'un problema de traducció, o d'edició. Més punyents són els aspectes biospeleològics, ja que d'acord amb els coneixements actuals sobre fauna cavernícola de moment no es coneixen peixos cavernícoles a la zona europea i en cas d'existir, sembla prou inversemblant que fossin truites (família dels salmònids) de mida extraordinàriament grans. Ara bé, tots sabem que els poetes i literats sempre han gaudit d'una gran imaginació, essent precisament aquest un dels motius que tant ens agraden.


Amb independència de la cosa anterior, creiem que seria interessant donar a conèixer la cita als nostres companys germànics, ja que en el món de la biospeleologia mai pot dir-se d'aquesta aigua no en beuré, doncs per acabar-ho d'adobar mentre preparava la nota m'he assabentat per la premsa local de Castella, que dos col·laboradors de la Universitat de Lleó afirmen haver trobat una nova espècie de peix cavernícola a les conegudes coves de Valporquero i que fins i tot li han donat el nom de Caecobarbus legionensis (que vol dir barb cec de Lleó). Aquesta suposada troballa, que no surt esmentada a les bases de dades internacionals, no deixa de ser una innocentada, ja que en cas contrari s'hauria capgirat tot.

De cavitats de Colómbia

Typhliasina pearsei, de cavitats del Yucatan

Així doncs, no sigui que els "fritz" -terme despectiu emprat per Graves i pels "british" per designar a les tropes alemanyes-, no s'haguessin assabentat i tinguessin allí una joia biològica i, qui sap també si culinària. Per si de cas, ja li he proposat a un company de feina em tradueixi aquesta nota a l'alemany i ja buscarem algun contacte per recomanar-li que s'hi arribi un cap de setmana, no fos cas què...?

Autor de l'escrit: Joan Pallisé, abril de 2016