dilluns, 9 d’abril del 2018

Nº 264. Nou coleòpter cavernícola a la cova Mosquera 2 (2)

La cova de la Mosquera.   Autor de la foto: Jordi Navarro

Després de la primera part apareguda en aquest blog l'1 d'abril d'enguany i dedicada a una introducció general i a la història del gènere Zariquieya, en aquesta segona part es presenta una composició parcial de l'estudi publicat, inserint algunes de les figures i part de l'escrit del treball ja editat a la revista Lambillionea nº 118-1, 2018. 90-94

Primera pàgina de la descripció

Fotografia de la descripció: El nou insecte i de la posició de les sedes sensorials laterals dels èlitres
Geotrechus victoriai fotografiat submergit en alcohol, veient les sedes sensorials (x)

Un dels caràcters distintius d'aquesta novetat, és la distribució de les sedes laterals dels èlitres. En la fotografia s'han remarcat les zones on posseeixen aquests sensors, a fi de poder veure més fàcilment aquesta diferència. Aquestes sedes són òrgans sensorials en forma de pèls, amb la funció de detectar vibracions per presència d'altres individus, corrents d'aire, etc. En la fotografia podem veure (X) el seu aspecte, una mena de finíssims pels que només són visibles a contrallum per reflexió.


Caixa d'en Jordi Comas amb exemplars de Zariquieya emprats a l'estudi
Fotografia de ls descripció: 4: segment genital del mascle. 5: orgue copulador masculí.
6: peràmer de l'esquerra
Fotografia de la descripció: L'aparell genital femení


Imatges de la descripció: Situació de les zones de Terrades (Z. troglodytes troglodytes),
de Beuda (Z. troglodytes espanoli) i mapa geològic

Aquesta zona de guixos, a més de la nova subespècie, ja havia proporcionat un altre interessant coleòpter endogeu: Iberacritus ortunoi, descrit l'any 1994 i que viu al costat de la boca de la cova Mosquera, així doncs, aquesta petita àrea conté dues espècies endèmiques que colonitzen el sota terra. Esperem que les extraccions de guix no arribin a malmetre aquesta delicada fauna.


Part inicial del treball descriptiu de l'Iberacritus ortunoi, capturat 
al costat de la boca de la cova Mosquera

En el decurs de la consulta de l'Atlas y Libro Rojo de los Invertebrados Amenazados de España (Especies Vulnerables), Vol. 1, 189-192. 2011, s'ha detectat una errada en la fotografia de la fitxa. A l'hora de fer-la o a l'hora d'inserir la foto, aquesta no correspon a Z. troglodytes, sinó a Henrotius jordai, que habita en cavitats de l'illa de Mallorca. En canvi, la foto de la fitxa d'Henrotius jordai de l'Atlas, sí que és la correcta.
Fitxa de Zariquieya troglodytes de l'Atlas y libro Rojo. La fotografia
 no és de Zariquieya, sinó d'Henrotius jordai
1: Fotografia que apareix a la fitxa i que correspon a Henrotius Jordai
2: Dibuix tret de la descripció d’Henrotius Jordai, que es correspon 
     amb la foto 1
3: Fotografia de Zariquieya troglodytes troglodytes
En la fitxa d'H. jordai, la fotografia de l'insecte és en viu i està ben classificat.


Esperem que en les futures actualitzacions d'aquests treballs també hi entraran les altres espècies del gènere, així com proteccions més efectives..