dilluns, 14 de desembre del 2015

Nº 235. Resultats de l'expedició al Marroc 2015 2 (2)

Els quatre components de l'expedició a la boca de l'avenc Ifri Yzme.  Foto: El Mouktar Chedaf

Segona i darrera part:

La sisena cavitat va ser la Grotte des Pigeons, a Akhsass, a uns 150 km al sud d’Agadir, al mateix paral·lel geogràfic que Sidi Ifni, a l’extrem atlàntic de la serralada de l’Anti-Atlas. Els companys de Casablanca, en Jean i el Christophe, que també van venir amb nosaltres, van contactar amb en El Moukhtar Chedaf, un espeleòleg que viu a la zona del nostre interès. Ens va acompanyar i va entrar amb nosaltres a la cavitat, que és més un avenc que no pas una cova. Una gran rampa porta a una serie de galeries que acaben en zones inundades. L’interès d’aquesta cavitat eren les aranyes, de les que en vam obtenir una bona representació, a més de coleòpters, col·lèmbols, coleòpters, etc.

La X indica el pou d'entrada a la Gouffre des Pigeons (Kef Hmam Akhsas)



Aquesta cavitat és un clar exemple dels problemes d’identificació de noms al Marroc (també ho patim aquí, però no tant). Per començar, en llengua tamazigh hi ha una serie de distincions (a més dels noms en àrab):

ifri = cova (en singular)

ifrane = coves (en plural)

tifratin = cova petita

aghigha (masculí) = avenc (escrit en francès: arrira)

taghighat (femení) = diminutiu d’aghigha = avenc petit (escrit en francès: tarifat)
Parlant d’aquesta Grotte des Pigeons ens trobem:

-A l’Inventaire Spéléologique du Maroc del 1981, els francesos la van anomenar Grotte des Pigeons (dels coloms); Grotte de Souk el Tleta el Akhsass i Kef Hmam de Souk-el-Tleta el Ahsass (Kef en àrab = avenc. Hmam en àrab = colom). A la región diuen: Ifri Nitbirn (Ifri en tamazigh = cova. Nitbirn en tamazigh = colom). Els habitants dels voltants més propers el coneixen pel nom del lloc del terreny: Ifri Irjdalne. A veure si ens posem d’acord!

És molt habitual trobar grans quantitats de coloms en cavitats que tinguin boques grans. Els llogarencs tiren pedres dins les entrades i quan surten els coloms els cacen a escopetades.

La setena cavitat va ser un avenc: l’Ifri N’Yzme, al Douar Id Srah, a pocs quilòmetres de l’anterior. L’accés, un pou de 20 m ens porta a unes galeries molt terroses que baixen fins als -30 m. Una gran sequedat ens va limitar molt el nombre i varietat de les captures, però tot i així, s’assolí una suficient quantitat de mostres.

L'Ifri Izme


Portada d'una de les revistes amb la boca de l'Ifri Yzme

El Floren rapelant l'Ifri Yzme

Pisòlits de l'Ifri Yzme

  En Moukhtar ens va invitar a prendre el te a casa seva, però abans va mostrar-nos el local del grup espeleològic del poble: l’Association de Spéléologie du Plateau des Akhsass. Una habitació amb el material no massa ben endreçat, les cordes amuntegades en un racó, sense plegar ni netejar, també escales elektron, però tot amb un caire que semblava demostrar que treballaven molt. També ens va mostrar una bona serie de la revista Spéléo sur le Plateau des Akhsass que edita l’Union Belge de
Spéléologie en col·laboració amb el grup marroquí: i això ens va confirmar la nostra opinió de què ja fa anys que estan fent molta i molt bona feina.

La casa on hi ha el local del grup d'espeleo

La tarja de presentació del club

La zona del material

La revista. Tracta quasi en exclusiva de la zona atlàntica de l'Anti Atlas

A Agadir vam anar al consolat espanyol per veure al vicecònsol Miguel Ulpiano, un espeleòleg amb el qual en Floren hi té amistat i que en algunes ocasions ens ha acompanyat en les nostres activitats pel Marroc. Vam quedar que ens acompanyaria per ensenyar-nos la situació dels Puits Cochrisco, una serie d’avencs que es troben en una zona situada entre Agadir i la Win Timdouine. També aquí, l’objectiu era obtenir més aranyes de dos d’aquests Puits, que ja s’havien visitat l’any 2003. Les dades que teníem de la zona de les cavitats, eren més aviat confoses. En Floren, que hi havia estat, no recordava amb exactitud la situació. És per això que el Miguel ens hi volia acompanyar, però plovia i la pista estava en molt mal estat. No es va atrevir a circular-hi amb el seu cotxe, ja que encara ens quedaven uns 15 km de mala pista, però ens va assabentar de la seva situació.

Amb tot el que coneixíem, l’endemà enfilem la pista. Per sort ja no plovia. Arribats al lloc que, en teoria estaven els avencs Puits Cochrisco, el Floren s’avança a peu i els localitza. Quina sort!

El lloc és un altiplà amb un immens rascler de difícil caminar-hi. Sense més dificultats baixem als dos avencs previstos: el Ca-9 i el Ca-10. El primer, la vuitena cavitat dins l’expedició, és un pou d'11 m, mentre que l’altre, la novena, també és un sol pou de 50 m. Ens repartim en dos grups i aconseguim una bona quantitat d’aranyes i també de coleòpters, col·lèmbols, opilions, etc.

Un petit avenc, sense nom, també va ser escorcollat per obtenir el màxim possible de material entomològic, sent la desena cavitat visitada. Com sigui que no està inclòs dins del catàleg del Marroc, vam decidir donar-li el nom Ca 11, que és la numeració que segueix als deu que sí estan referenciats.

Les tres cavitats visitades a la zona del Plateau Had Imsker

La zona promet moltes cavitats més. El clàssic catàleg Inventaire Spéléologique du Maroc del 1981 en cita cinc de fondàries compreses entre els 11 i els 90 m, tot i que nosaltres comprovem que, amb desobstruccions, han de sortir-ne mols més, ja que és una gran zona amb rascler semblant al del nostre Garraf.

S’acosta la nit i cerquem lloc per acampar, trobant-lo en uns plans en què s’alcen tres carboneres. No són les que els carboners fan aquí, que només serveixen una sola cremada, aquestes són de fang amb palla barrejada i en endurir-se formen una estructura molt sòlida. La càrrega-descàrrega es fa per dues obertures que abans de cremar tanquen també amb fang.

La desfeta: A mitjanit, el vent que ja abans era fort a l’hora de sopar, va pujant d’intensitat i a més es posa a ploure a dojo. Els claus de la tenda canadenca es desclaven del terra, el doble sostre s’esquinça, es tomben els pals… Un desastre! No li va gaira millor a la segona tenda, la del Carles. El lloc s’inunda i, tot i que la tenda aguanta, l’aigua entra i mulla el seu sac, roba, telèfon i tot el que troba. Aprofitant un moment que quasi no plou, recollim les coses, abandonem la tenda, o millor dit, el que en queda, i tots fem aixoplug dins el cotxe. Però la cosa encara no ha acabat...

En voler treure el cotxe del lloc, el lliscós fang fa que les rodes s’ensorrin. El cotxe, tot i amb la tracció a les quatre rodes i la reductora, potser influenciat també pel gran pes del remolc, no pot sortir. Per sort, el cotxe disposa d’un potent ternal que amb el cable lligat a un pi aconsegueix treure el vehicle de la situació, no sense haver de mullar-nos i enfangar-nos fins al coll.

La situació era crítica. El Carles ho tenia tot xop i la resta no estava gaire millor. Havíem perdut la tenda gran i no hi havia gaires esperances que el temps millorés, ja que seguíem les previsions i aquestes preveien pluja durant alguns dies en àmplies zones del país. En aquell moment es va decidir donar per acabada l’expedició.

La previsió inicial era d’estar-nos uns quatre dies més, per anar també a la zona central marroquina, a les províncies d’Azilal i Beni Mellal, però això ho deixarem per a la següent campanya…

La tornada la fem per Ceuta-Algeciras, arribant tots a casa el dimecres 21 d’octubre, després de cinc mil kilòmetres. La tornada la fem per Ceuta-Algeciras, arribant tots a casa el dimecres 21 d’octubre, després de cinc mil kilòmetres. Cansats però satisfets dels resultats.

Tot el material capturat ja està dipositat al museu

El Floren i el Jordi Comas examinant les captures al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Captures de l'avenc Ca 9, vistes sota el binocular.Podem veure aranyes,col·lèmbols, dípters, coleòpters, isòpodes i formigues

 Tot el material recollit ja s’ha dipositat al Departament d’Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, on es netegen els espècimens, es separen per grups i s’obren les fitxes d’entrada de tot el material. A partir d’aquí s’anirà distribuint a cada especialista el grup a que es dedica, per determinar les espècies capturades i comprovar si són conegudes o bé hi ha alguna nova espècie. Els resultats els tindrem dins d’un cert termini. Ens haurem d’esperar…

diumenge, 13 de desembre del 2015

Nº 234. Moneda commemorativa de la cova d’Altamira

El mes de febrer d’aquest any 2015, a Espanya es va posar en circulació una moneda de dos euros que representa la coneguda pintura del bisó de la cova d'Altamira, a Cantabria

La veritat és que jo no la coneixia fins fa pocs dies en què van donar-me’n una entre el canvi.

Aquest tipus d’emissions són per commemorar els béns o llocs inclosos en el Llistat del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La seva relació amb el tema de fons nostre, la biospeleologia, és relativa, però en moltes ocasions la bio, l'arqueologia i la paleontologia, tenen un cert lligam. Se non è vero, è ben trovato


L'emissió va estar de vuit milions de monedes. Alguna més en veurem…

dissabte, 12 de desembre del 2015

Nº 233. Nadala 2015

Afegeix la llegenda
Com ja és habitual, l’Agustí Meseguer ens ha preparat una nadala més.

El tema de fons són els estudis genètics de l’ADN. Podem veure una part de l’arbre genètic del Troglocharinus ferreri, l’emblemàtic coleòpter que trobem a la majoria de les cavitats del Garraf.

La fotografia correspon al Troglobisium racovitzai, una de les joies de la nostra fauna subterrània: un quernet (pseudoescorpí) que habita també els dominis subterranis d’algunes cavitats del Garraf, Tarragona, sembla que Montserrat i Castelló. La fotografia és d’un exemplar viu, feta pel mateix Agustí.


Des d’aquí desitgem a tots els nostres seguidors unes bones festes nadalenques i un 2016 farcit de troballes biospeleològiques.

dilluns, 30 de novembre del 2015

Nº 232. Resultats de l'expedició al Marroc 2015 1 (2)

Dues dones a Beni Slimane

Nota prèvia: Dels resultats de l’expedició al Marroc d’enguany ja se n’han editat a l’Espeleobloc, amb dos articles molt complets de l’autoria del Floren Fadrique i en aquest de Biosp el diari de l’expedició de la mà del Benjamí Grañena. No volem ser repetitius, però jo també havia escrit quatre ratlles sobre el mateix tema. Hi haurà coincidències. Això sí, les fotografies les he triat diferents.

Les expedicions biospeleològiques al Marroc ja són tota una tradició dins la nostra Associació Catalana de Biospeleologia i la Secció d’Investigacions Espeleològiques de l’Àliga. Iniciades l’any 2001, fins aquesta darrera del 2015 se'n porten fetes un total de setze, amb uns excel·lents resultats de recol·lecció de material entomològic i de nombroses troballes de noves espècies.


Enguany l’objectiu era la captura de coleòpters i aranyes en unes cavitats molt determinades de la franja atlàntica del Marroc i a més, visitar una zona que encara era desconeguda per nosaltres: Beni Slimane, no lluny de Casablanca.

Situació de les cinc zones en que s'ha fet activitat.
1: Beni Slimane. 2: Cap Beddouza. 3: Win Tindouine. 4: Akhsass. 5: Puits Chocristo


Quant als coleòpters, hem iniciat un nou projecte que té la finalitat de poder estudiar la genètica dels Domene, un gènere d’estafilínids que colonitza les cavitats de la nostra Península Ibèrica, les Illes Canàries i el Marroc. Amb aquestes anàlisis es podran determinar el seu origen geogràfic i els moments en què van iniciar la seva adaptació al medi subterrani.

Quant a les aranyes, s’està estudiant el material recol·lectat en les anteriors expedicions, resultant que hi ha una serie de noves espècies del gènere Lepthyphantes, algunes de les quals no poden ser descrites per causa que hi ha pocs exemplars, o bé són formes juvenils. Així doncs, s’ha de tornar a les mateixes cavitats i intentar capturar-ne més.

Enguany els participants foren:

-Quatre catalans: Floren Fadrique (SIE de l’Àliga, i BIOSP); Carles Fontgivell (CERAP de Riudoms, i BIOSP); Benjamí Grañena (GES del CMB) i Lluís Auroux (SIE de l’Àliga, i BIOSP)

-Un belga: Jean Isbecque (AMEC: Association Marocaine d'Escalade et de Canyonisme)

-Un francès: Christophe Le Corre (AMEC)

-Un marroquí: El Moukhtar Chedaf (Association de Spéléologie du Plateau des Akhsass), que col·laborà amb nosaltres, només a la zona d’Akhsass

La primera cavitat visitada, la Ghar Baroud, està en una zona molt apartada del que nosaltres coneixem. Situada a la localitat de Beni Slimane, ens hi van acompanyar en Jean i el Christophe des de Casablanca. Com a cova no té gaire importància, sobretot per la gran sequedat de les curtes galeries. Tot i així, vam conèixer l’existència de diverses coves més, que prometen millors condicions. La programació que teníem no ens va permetre quedar-nos-hi més temps.


Segona cavitat: Ens van informar de l’existència d’una altra cova i van acompanyar-nos. Es tracta de la Ghar Ramrana, que segons els habitants dels voltants, semblava ser molt i molt llarga. Després de fer-hi una primera prospecció, resultà ser un avenc estret i entre blocs. Realment, amb desobstrucció podria haver alguna possibilitat de continuar, però… res de kilòmetres.

La tercera cavitat visitada va ser la Ghar Goran, d'aproximadament 1,6 Km de recorregut, molt a prop de Cap Beddouza, a la província de Safi. Just en arribar a la zona de la cova, eren les sis de la tarda, vam decidir donar-hi un cop d’ull, tot preparant la visita definitiva de l’endemà. La sort ens va acompanyar, no sempre és així, i es van aconseguir tres exemplars del coleòpter estafilínid Domene camusi, que era el nostre objectiu, descobert per Jean Camus l’any 1948 i descrit per P. de Peyerimhoff l’any 1949, a més d’altre material entomològic. L’endemà al matí, es presenta un guàrdia del poble, preguntant que què hi fem al lloc, demanant-nos el passaport, l’adreça, els noms dels pares, que si estàvem casats, etc. Després de varis “incidents”, ens diuen que hem de presentar-nos davant del Caid, la màxima representació polític-militar del poble.

El caporal escrivint les nostres dades


Tres guardes que van venir amb vespinos. En teoria era per vigilar-nos el cotxe mentre estàvem dins la cova, però el de l'esquerra està parlant pel mòbil amb la oficina del Caid i van comunicar-li que no podiem entrar i que teniem d'anar a veure el Caid


Mentre ens esperàvem que el Caid ens concedís audiència, ens va cridar l’atenció una senyalització pintada sobre una paret. De lluny semblava una prohibició de fumar, però en fixar-nos-hi bé, vam veure que no ho era. A més del senyal hi havia un escrit que no podíem desxifrar. No era necessari tenir gaires coneixements per saber, o suposar, el que significava. El dibuix d’una mà amb bitllets i una altra mà a punt d'agafar-los no deixava dubte. Més o menys podria dir Prohibit pagar de sota-ma. Jugant-se una bona esbroncada, d’amagatotis el Carles el va poder fotografiar. De retorn ho vam consultar a un professor d’àrab i ens va fer la traducció: No accepteu suborns. Tal com van les coses aquí, potser el podríem patentar i vendre-ho, oi?

Aquest és el senyal pintat en una paret de les oficines del Caid a Cap Beddouza.

L'escrit diu: No accepteu suborns (recordeu que està escrit de dreta a esquerra!)

Una altra vegada l’interrogatori sobre què hi fem al lloc, que és perillós acampar al mig del camp, que per la nostra seguretat havíem d’haver donat part que havíem arribat, etc. Semblava que tota anava bé, però en demanar-nos si tenim autorització per fer aquest tipus d’activitats i dir-li que no, ens diu que no ens pot autoritzar a entrar a la cova, en tot cas hauríem de demanar permís a les autoritats de Safi, el cap de la província. Vam dir que així ho faríem, però com sigui que, per sort, ja havíem complert amb l’objectiu dels Domeme, decidim marxar a la següent destinació.

La quarta cavitat és”la perla del Marroc”: la Win Timdouine, a Tizgui N’Chorfa, que amb els seus 16 km explorats, fins ara, la converteix en la cavitat de més gran recorregut de tot Àfrica. El nostre interès era el Domene cantonsi, descobert per en Pere Cantons en una de les expedicions de l’ERE, concretament la de l’any 1971. Mentre el Carles, en Benjamí, en Jean i el Christophe, tots amb neoprè, s’endinsaven mig nedant-mig en bot per les galeries de llacs permanents, en Floren i el Lluís es van quedar per la zona d’entrada, en què l’existència de moltes zones per sobre del nivell de l’aigua, ens van permetre l'obtenció d’un bon nombre de D. cantonsi i d’altres artròpodes. Respecte a D. cantonsi, es dóna la circumstància que es troba des dels primers metres de la cova fins a les galeries més profundes. No és que sigui un cas excepcional, al contrari, ja que si dins d’una cavitat hi ha bones condicions d’humitat, la fauna es distribueix per tot arreu, quasi sense miraments. Així doncs, l’equip de punta també en va recol·lectar al punt de la seva màxima penetració, a uns 2,5 km de la boca.

Vista aeria del Plateau (altiplà) que recull les aigues que surten per la cova (WT).

TC: El poble Tizgui Chorfa.

Vist des de Tizgui Chorfa. X: Situació de la cova Win Timdouine. En blau, la pista que hi porta

La cuina de la Guite d'Etape on ens vam allotjar a Tizgui Chorfa. Només hi falta el robot de cuina!

Als voltants de la cova hi ha nombrosos esquirols de terra (aquesta espècie no viu als arbres)


Navegant pels llacs. Hi ha instalades cordes per facilitar la progresió


En aquest cas s'avança nedant


També nedant

Topografia de la cova (GES de Màlaga). De l'arxiu del Miguel Ulpiano




La cinquena cavitat fou la Ifri Taggadert, una cova molt propera a l’anterior, que per causa d’estar del tot inundada només ens va permetre una visita dels primers metres. Aquí el nostre interès era poder trobar un coleòpter: Siagona taggadertensis que es va descobrir l’any 2008 en aquesta cova i que es va descriure l’any 2011 per B. Junger i A. Faille, però només sobre exemplars morts. No en vam veure ni de vius ni de morts, així doncs, haurem d’esperar una altra ocasió, o que alguna altra expedició el localitzi viu.

Exemplars de Siagona tagaddertensis (del treball de la descripció).    Foto: C. Schott



Final de la primera part

dilluns, 23 de novembre del 2015

Nº 231: Diari de l’expedició Atlas 2015 al Marroc


Itinerari de l'expedició

El passat mes d’octubre ha tingut lloc una nova expedició amb finalitats biospeleològicas al Marroc. I ja en van disset des que es van iniciar l’any 2001. Els quatre components han estat:

-Floren Fadrique, de l’Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP- i de la SIE de l’Àliga.

-Carles Fontgivell, de BIOSP i del CERAP de Riudoms

-Benjamí Grañena, del GES del CMB

-Lluís Auroux, de l’Associació Catalana de Biospeleologia –BIOSP- i de la SIE de l’Àliga.

En Benjamí va anar prenent les dades del que es feia cada dia i és l’autor del següent escrit.

Diari de l’expedició:

-8 Octubre 2015, dijous


Sortida a les 9:30 de L’Hospitalet de l’Infant, en Floren Fadrique, Carles Fontgivell, Lluís Auroux i Benjamí Grañena. Viatge sense problemes amb autovia i autopista, arribada a Torreguadiana, 1.100 km. Lloguem habitacions al Restaurante-Hotel Montilla, sopem i a descansar del viatge.

El Carles, en Floren i el Benjamí, anant cap a Tanger

-9 Octubre 2015, divendres

Sortida cap a Algesires que està a uns 25 km. Entrem al port i fem cua per entrar amb els cotxes al vaixell de dos quart de dotze que ens portés fins a Tanger, però resulta que aquest viatge s‘ha anul·lat i la nova sortida està prevista a dos quarts de tres. Fem temps i tornem més tard, embarquem i enmig de la travessia ens segellen els passaports. Creuem l’estret i desembarquem a Tanger, un cop allà passem la Duana, tràmits que triguem un parell d’hores. Desesperant…

A la sortida del port, agafem l’autopista de peatge direcció Casablanca on ens esperen dos espeleòlegs amb qui havíem contactat temps enrere: un belga, en Jean Isbecque, i un francès, en Christophe Le Corre. La ciutat és molt gran i no trobem el punt on havíem quedat, però en contactar per telèfon ens vénen a buscar. Anem a sopar a la Societé Sportive Oasis, situada en uns patis interiors a l’aire lliure, quasi sense llum. Observem que a cada taula hi ha quatre o cinc persones i que totes estan plenes de botelles de cervesa i vi. Molta gent i, evidentment tot eren homes.


Sopem un tall de pollastre a la brasa, ceba a talls i olives. Després del sopar anem a dormir a un hotel IBIS, car pel nostre pressupost però és tard i no podem trobar res més.

Estem a Beni Slimane. Els tricicles són un mitjà de transport molt generalitzat

-10 Octubre 2015, dissabte

Hem quedat amb els dos companys a les nou del matí per marxar plegats cap a Ben Slismane per visitar la Ghar Barouda, una cova situada a una seixanta km de Casablanca. Un cop arribem al lloc de deixar els cotxes caminem uns vint minuts, donem una volta per una riera i ens enfilem quasi fins al cim d’un petit turó. L’entrada de la cova té uns 8 metres d’amplada per 4 m d’alçada amb una gran sala on a la dreta veiem una xemeneia que té sortida a l’exterior. Continuem per la sala i entrem per un tub molt ben erosionat d’uns 1,5 x 2 m fins que arribem, passats uns quatre m, a la següent sala on ens trobem dues sortides més a l’exterior; una d’elles es pot grimpar força bé i té la sortida quasi al cim del turó.

Els companys en Carles, el Floren i en Lluís, es dediquen a la recerca i captura de fauna mentre en Jean i el Christopher, estan fent el “cabra” per aquí dins. El Benjamí va investigant, entrant i sortint per les boques de la cova i fent-ne un croquis. Un cop acabada la feina tornem tots cap al cotxe. En arribar-hi ens trobem una colla de marroquins, semblen tota una família, que ens conviden a te i ens diuen que coneixen un lloc on hi ha una altra cova.

Ens acompanyen fins a l'entrada i resulta ser un engolidor que, segons ells diuen té molts km de recorregut (ja ho coneixem això, oi?), però l’entrada és estreta i complicada i ho deixem per un altre dia, o potser per un altre any. La cova es diu Ghar Ramrama, i la zona és Oued Cherrat, per si voleu anar-hi...


Avui anem a dormir a on diuen Complex Camping i agafem unes habitacions una mica “cutres” on intentarem descansar. Els companys de Casablanca marxen i acordem retrobar-nos el dilluns a Agadir per anar a la cova Win Timdouine.

La cova Ghar Baroud, a Beni Slimane

-11 octubre 2015, diumenge

Ens encaminem cap a Casablanca, fins Cap Beddouza, per entrar a la cova Ghar Goran. Parem a la carretera a dinar i ens fan pinxos morunos i sardines a la brasa, ja que estem a la vora del mar i és lloc de peix. Després de molt preguntar, una canalla ens acompanya fins a la cova. Ja són les sis de la tarda.


Un pouet d’uns quatre metres de fondària per uns cinc de diàmetre, que sembla tanmateix un abocador d’escombraries, on també veiem alguna rata passejant. En Carles i jo decidim no entrar, perquè demà ja ho farem. En Floren i el Lluís entren a buscar fauna i a preparar la visita del dia següent. Quan surten acampem per dormir amb tendes vora la carretera. Per cert, a sota cada pedra hi trobem un escorpí. Ull!

Preparant-nos per entrar a la cova Ghar Goran

-12 octubre 2015, dilluns

Ens despertem i de seguida ens ve a visitar un policia que ens demana els passaports i que hi fem al lloc. Li expliquem que volem entrar a la cova Ghar Goran. Tot seguit agafa i es posa a parlar per telèfon per consultar el cas. Ens indica que podem anar cap a la cova i que ens esperem a l’entrada perquè vindrà un guarda “per la nostra seguretat”. Al cap de poc veiem arribar tres persones sobre "vespinos", que no sabem qui poden ser i ens donen permís per entrar. Quan estem preparats per fer-ho ens diuen que no, que hem d’anar al poble que veiem des d'allà, Cap Beddouza, i presentar-nos al Caid, que per comparació seria l’alcalde d’aquí. Així ho fem. Després d’esperar-nos una bona estona en rep aquest senyor, ens fa moltes preguntes i per fi ens comunica que el permís l'ha de lliurar el Governador de la regió que està a Safi, o sigui que res de res. Com sigui que el Floren i el Lluís ja havien trobat la fauna que era l’objecte de la visita, marxem cap a Agadir.

Després de caravanes i controls, quedem amb els companys de Casablanca de trobar-nos en un hotel que es diu Les 5 Parties du Monde i sopem tots plegats juntament amb un marroquí que és del grup d’espeleo del Lahoucin Faouzzi d’Agadir i sopem un Tagin.

Rentant amb l'aigua que surt de la Win Timdouine

-13 octubre 2015, dimarts

Sortim a primera hora del matí cap a la cova Win Timdouine , ens dirigim cap al poble de Tizgui N’Chorfa, on ja ens esperen en una Gite d’Etap que en Jean havia reservat.
Agafem el necessari per dormir i anem a parlar amb el marroquí que portava la Gite d’Etap, de seguida ens fa la cerimònia del te, ens porta pa, oli d’oliva, oli d’argan, mel, olives i altres salses.

L’habitació per dormir és un rectangle amb estores i coixins a terra on dormirem tots junts. Un cop fetes les presentacions, a la tarda ens dirigim cap a la cova. Pràcticament s’arriba amb cotxe 4x4 fins a 100 m de la boca. A la sortida de la cova hi ha una gran bassa on les dones del poble renten les catifes. El Lluís es queda a la cova buscant “bitxos” i els altres anem a veure si trobem una cova que es diu Al Andalus.


Localitzada la cova, el Floren es dedica a la recerca de “bitxos” tot i que la cova està inundada i no pot entrar gaire endins, i com tot aquell entorn està ple de fòssils ens dediquem a buscar-ne. Passada una estona anem a trobar-nos amb en Lluís. Com a curiositat, veiem molts esquirols de terra pels voltants de la zona. Tot seguit ens dirigim a la Gite d’Etap on ens espera un Tagin per sopar…i alguns “porretes” amb una pipa comunitària… Després, a dormir.

Contrallum als primers metres de la cova WT

-14 Octubre 2015 dimecres

Tots anem tots cap a la cova Win Timdouin. Mentre en Jean, el Christophe, el Carles i en Benjamí entrem a la cova, en Floren i el Lluís es queden als primers 300 m de la zona de l’entrada fent la seva feina, o sigui la recolta de fauna.

A uns 150 m de l’entrada hi ha una reixa que té com a missió evitar que la gent que visita el lloc no arribi al primer llac, en prevenció d’algun ensurt. Pels espeleòlegs no hi ha problema, es pot superar per dalt amb tota comoditat.

Després de la reixa trobem el primer llac, de 800 metres de llargada que el travessem amb barques inflables, fins una mica més de la meitat hi ha una canonada de goma que hi han instal·lat els del poble per canalitzar l’aigua. En acabar el llac, del sostre surt una altra surgència i aquí deixem les barques inflables. Seguim per uns passos relativament estrets on trobem el segon llac de 50 m de llargada, aquest el travessem nedant i la guia és un cordill de lligar cebes. Caminem un tros pel riu i trobem el tercer llac, que no té corda guia i hem de nedar uns 40 m. Acabat el llac seguim per dins del riu, on trobem marmites, gorgs, algunes formacions i algun llac petit que també el passem nedant. Caminem un bon tros sempre amb aigua fins a la cintura fins que arribem al primer gran cau de blocs on agafem un parell d’insectes: Domene cantonsi. Continuem entre blocs fins que trobem una gran rampa de fang i veiem una corda instal·lada, baixem la rampa de fang i relliscant, relliscant anem a sortir a un altre llac amb el sostre bastant baix. Seguim pel llac uns 30 m i tornem a estar al riu ple de gorgs i amb molta formació. Continuem un tros més fins que hem de sortir del riu per la mateixa galeria però per sobre fins a un lloc que es diu l’Estudio on fem una parada per menjar i refer-nos.

Aquí la galeria fa un gir de 90º cap a la dreta, on trobem per tot el voltant columnes i formacions molt espectaculars, en Jean ens diu que d’aquí no passem i tornem enrere. Hem fet més de 2.500 m de galeries, quasi tots llacs.
Desfem el camí per on hem vingut i a la sortida trobem al Floren i al Lluís que encara busquen fauna, ens traiem els vestits mullats, ens posem roba eixuta i ens dirigim cap a la Gite d’Etap.


Tenim molta gana i aquell marroquí ens fa llenties, ens porta cacauets i tot el que és clàssic, pa, oli, pasta d’olives, mel, etc… Mentre estem menjant, el Floren rep una trucada de Miguel Ulpiano del Consolat per veure'ns demà. Ens acomiadem i ens dirigim cap a Agadir al mateix hotel.

La gran depressió de l'entrada de la Grotte des Pigeons. Foto: Albert Dubois

-15 octubre 2015, dijous
Anem al Consolat d’Espanya a Agadir, allí tenim una petita reunió amb el consol, l’informem del que volem fer: anar més al sud fins Akhsass i a través del Miguel quedem amb un espeleòleg marroquí de la regió amb qui ens trobarem aquesta tarda i que ens acompanyarà per la zona.

Anem cap a Tiznit juntament amb els francesos, després de perdre'ns varies vegades arribem a Akhsass, un poblet de la província de Sidi Ifni on trobem el noi marroquí que ens està esperant i ens acompanya fins a l’avenc Ifri des Pigeons (dels coloms), ens posem roba de feina i baixem a l’avenc, ens trobem un ressalt de 8 m, seguidament una rampa i un pou de 10 m on instal·lem una corda amb nusos. Baixes per una rampa de pedres fins que s’acaba el pou; fem una grimpada d’uns 6 m i trobem una sala força gran. Cap a la dreta de la sala arribes a una zona on viuen molts ratpenats i on trobem una altra entrada de l’avenc. Continuem la galeria i podem fer una desgrimpada on apareixen unes sales força grans; tornem altre cop a la galeria, seguim baixant fins que trobem un meandre amb el terra fangós, continuem per aquest meandre fins que s’acaba en un engolidor. L’avenc té una tercera entrada que no l’hem trobat.


Els biòlegs segueixen a la recerca d'insectes. Jo vaig sortint cap a l’exterior i fins al cotxe, que el tenim només a uns 100 m. Muntem el campament per dormir i convidem els companys a sopar.

Entre els blocs, l'entrada de la Grotte des Pigeons

-16 octubre 2015, divendres

Un nou dia. Desmuntem el campament, anem a recollir a l’espeleòleg marroquí Elmoukhtar Chedaf i anem a fer l’avenc Ifri N’Yzme. Ens dirigim cap a un poblet situat a uns 30 km i deixem els cotxes aparcats al costat d’un Douar (un poblet de quatre cases). Caminem uns 20 minuts i trobem l’avenc, un pou de 14 m, ple d’escombraries que sembla un abocador. Seguit al pou, una rampa i al final ens trobem una petita gatera on se sent corrent d’aire. Arribem a una sala gran amb moltes formacions; seguim per una galeria fins a veure un altre cop brutícia d’escombraries, fet que es deu a l’existència d’una altra entrada per on ho llencen tot.


Seguim per la galeria fins que trobem un sifó terminal ple de fang. Refem el camí i ens dirigim a la sortida. Ja tothom fora, l’Elmoukhtar ens convida a fer un te a casa seva i a més ens ensenya el local del grup espeleològic que tenen organitzat i que es diu Association de Spéléologie du Plateau des Akhsass.

Després del comiat tornem a Agadir on hem quedat amb el Miguel Ulpiano que demà ens acompanyarà a una zona que no coneixem gaire, per fer els avencs Puits Cochrisco. Una altra vegada anem a dormir al mateix hotel d’Agadir.

Els quatre expedicionaris catalans a la boca de l'avenc Ifri N'Yzme

-17 octubre 2015, dissabte

A les vuit del matí hem quedat amb el Miguel Ulpiano i ens dirigim cap al Plató Had Imsker. Ens acompanya amb el seu cotxe per una carretera que
acaba en una pista. Com sigui que encara falten uns 20 km fins als avencs i plou molt i amb boira, decidim tornar a Agadir a l’hotel de sempre i tornar l’endemà.
Per variar en els àpats anem a menjar una pizza i després anem a visitar un mercat molt gran. Entrem per la zona de la fruita i la verdura, passem pel peix, després carn, animals vius i per variar en aquests zocos molta “quincalla”. També veiem com fan l’oli d’argan i l’oli d’oliva; pastes de tot tipus, espècies, etc., tot molt interessant. A les set de la tarda anem a fer un te, sopar i dormir.

-18 octubre 2015, diumenge

Ens llevem amb el dia una mica tapat però no amb pluja, tornem cap al Plató Had Imsker. Agafem la pista i després de vint km de sotracs, al costat d’unes carboneres trobem els tan desitjats Puits Cochrisco que són un grup de cinc avencs. Abans de fer l’activitat dinem i al temps passa pel lloc un pastor a qui el Floren li regala roba i diverses coses que sempre porta per repartir. Al cap d’una estona apareix un altre pastor amb una tetera, oli d’argan, oli d’oliva i pa. Al Marroc, per solitari i perdut que pugui semblar qualsevol indret al mig de la muntanya, com aquest, sempre et trobes gent.

El Floren i en Carles van a baixar un avenc de 50 m per agafar insectes i el Lluís es dedica a agafar-ne en un altre avenc de 10 m i en un segon que està sota la pista. Quan ens retrobem tots altre cop, plantem les tendes i a descansar.

Cap a les quatre de la matinada em desperto a causa d'una tempesta molt forta amb molt de vent i pluja. Com sigui que veig que fora de la tenda ja tenim quasi un pam d’aigua, marxo cap al cotxe. Al cap d’una estona ja van apareixent tots. Recollim les coses, totes xopes, menys la tenda gran que ha quedat molt malmesa per la tempesta i la deixem allà mateix. Segur que els pastors n’aprofitaran els pals i la tela. A l’hora de marxar el cotxe no vol sortir, ja que es queda enganxat al fang. Sort que el cotxe té un ternal elèctric i així aconseguim sortir de l’enrenou.

El Lluís a punt de baixar a un dels Puits Cochrisco, concretament el Ca 9

-19 octubre 2015, dilluns

Són les sis del matí i segueix plovent amb força. La previsió és que seguirà plovent i que es tracta d’una situació generalitzada. Comentem que d’aquesta manera no podem seguir fent espeleologia ni seguir amb la tasca que hem vingut a fer, així doncs, decidim tornar cap a casa.
A les quatre de la tarda parem en un bar de carretera “cutre i salxixero”, taules i cadires, tot mig trencat; vidres que no s'hi veia de la brutícia que tenien. Ens fan un Tagín, mengem amb una mica de fàstic i marxem. Continuem el camí fins a un poble que es diu Kenitra on trobem un hotel bastant “cutre” però no tenim altra opció, ja que és tard. Dotze euros l’habitació per dues persones, però el WC està a fora de l’habitació i és una comuna per tothom. Dins l’habitació veiem una dutxa i un lavabo per rentar les mans, però tot molt brut i malmès. Jo decideixo no dutxar-me. Al vespre per sort anem a menjar una pizza en un restaurant en condicions i net.

-20 octubre 2015, dimarts

Mengen una mica i ens dirigim cap a Ceuta, com a cosa negativa ens posen dues multes d’excés de velocitat de 30 euros cadascuna. Passem la frontera del Marroc a Ceuta però entre tot el paperam i les cues triguem unes dues hores i mitja. Prenem el vaixell fins a Algesires, on dormirem a l’hotel Montilla, el mateix que el de l’anada.

-21 octubre 2015, dimecres

Ens llevem d’hora, a les set matí. Ens queden 1.100 km fins a l’Hospitalet de l’Infant. Carretera i manta… i cap a casa. El total de quilometratge ha estat de cinc mil.

Fins l’any vinent…


Autor de l’escrit: Benjamí Grañena