dilluns, 17 de setembre del 2012

Nº 141. Un nou Aphaenops en una cova de Villanúa, Pirineu d'Osca

-Villanúa, a la riva del riu Aragón, gaudeix d’un sistema subterrani molt important …i encara per treballar-hi molt! Entre la població (950 m. snm.) i la zona de Collarada (2886) hi ha un desnivell de 1900 m que algun dia ens podria donar sorpreses, ja que a les planes superiors hi ha importants cavitats verticals i al nivel inferior, a les tres cavitats principals de Villanúa, hi ha cursos actius d’aigua. 

-Aphaenops: Gènere de coleòpters cavernícoles (Coleoptera: 

Carabidae: Trechini). Dins del gènere comú, hi ha varis subgèneres:

Cerbaphaenops, Geaphaenops, etc.
A la part baixa, Villanúa.  A dalt, el pic de Collarada
Aquest és un dels molts exemples de cavitats que des de fa molts anys han estat visitades amb una certa regularitat per biospeleòlegs sense cap resultat de novetats i que en una posterior visita s´ha trobat una nova espècie cavernícola. Aixó vol dir que sempre podem esperar sorpreses de qualsevol cavitat per coneguda que sigui.   

Aphaenops loubensi de la sala de la Verna (Piérre Sant Martin)

Historia de les activitats biospeleològicas a la zona:

-1905 i 1914: Jeannel i Racovitza van visitar la Cueva de las Guixas

-A partir de l’any 1959 i durant uns deu anys seguits van treballar per Borau i Villanúa diversos grups espeleològics francesos de Nancy: la Fédération Regionale Spéléologique i el Cercle Lorrain de Recherches Spéléologiques, amb els que varem coincidir a Villanúa l’any 1965. Un dels membres, Dumont, va recollir un exemplar de Geotrechus a la cova de las Guixas, també anomenada cueva Vieja,  que el Dr. F. Español sempre deia que era una nova espècie, però sembla que esperava tovar-ne algun exemplar més, ja que era una femella, però l'any 1977 la va descriure amb l'únic exemplar que es coneixia: Geotrechus dumondi

-L'any 1965 l'Oleguer Escolà i jo (en Lluís) estàvem a Jaca. Ell fent una estada al Centro Pirenaico de Biologia Experimental que dirigia el Dr. Enric Balcells i jo fent la "mili" a Jaca i Candanchú. Havíem visitat en més d'una ocasió les varies coves dels voltants de Villanúa, sense cap resultat destacat

-Els anys 1983 i el 1984 vaig repetir la visita amb altres companys que també cercaven fauna. I res de res

-Per fi, l'any 2009, en una visita de Charles Bourdeau, Arnaud Faille i Javier Fresneda, van capturar aquest nou trèquid: un Aphaenops a la cueva Nueva, també dita cueva de Esjamundo, a tocar mateix de Villanúa

Els "tres tenors" (amistosament m'he pres la llibertat de batejar-los amb aquesta semblança lírica, ja que són tres i tenim la sort que dos d'ells, l'Arnaud i en Javier, són membres de la nostra Associació) treballen activa i conjuntament amb la fauna del Medi Subterràni Superficial -MSS- i amb la fauna cavernícola i són protagonistes de grans descobriments. Ara ens han delectat amb un nova troballa de fauna subterrània. Aquesta vegada sobre un nou coleòpter cavernícola del gènere Aphaenops. Aquest gènere és un dels més representatius dins dels coleòpters pirinencs de la nostra biospeleologia, en part per la seva gran adaptació al medi que l'ha dotat d'una forma molt estilitzada pel seu cos deprimit; allargat i per les seves llargues extremitats de potes i antenes. De fet, sempre se'l fa servir de referència al descriure o parlar de coleòpters que posseeixen aquestes característiques dient que ...té una forma aphaenopsiana...

Una de les espècies més emblemàtiques és l'A. loubensi (descrit per R. Jeannel l'any 1953) dedicat al precursor Marcel Loubens, mort l'any 1952 durant l'exploració de la, llavors, cavitat més fonda del món: la Piedra de San Martin.

Remarcat en groc, àrea de distribució del gènere Aphaenops (Aphaenops) al pirineu
Dins la descripció expliquen que tots els exemplars capturats ho han estat sobre el terra sorrenc sec de les galeries, fet excepcional ja que fins ara totes les espècies del gènere Aphaenops sempre s'han trobat el llocs de molt alta humitat i amb la presencia d'aigua, amb degoteigs o colades amb pel·lícula d'aigua i fins i tot sobre gel,  ja que són altament higròfils.
Topografia de la cueva de Esjamundo (cueva Nueva)
La descripció es va publicar l'any 2010 a la prestigiosa revista Zootaxa, referència: Zootaxa 2566: 49-56 (2010). S'insereix literalment el títol i el resum.

A new species of blind Trechinae from the Pyrenees of Huesca, and its position within Aphaenops (sensu stricto) (Coleoptera: Carabidae: Trechini)

ARNAUD FAILLE 1,2; CHARLES BOURDEAU 3 & JAVIER FRESNEDA 4,5

1-Muséum National d'Histoire Naturelle, C.P.50, UMR 7205 du CNRS / USM 601 "Origine, Structure et Evolution de la Biodiversité", Département Systématique et Evolution, Bât. Entomologie, 45 rue Buffon, F-75005 Paris, France.
E-mail: faille@mnhn.fr
2-Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), Passeig Maritim de la Barceloneta 37-49, 08003 Barcelona, Spain
3-Charles Bourdeau, 5 chemin Haut-Fournier, F-31320 Rebigue, France. E-mail: charles.bourdeau@gmail.com
4-Javier Fresneda, Ca de Massa, 25526 Llesp - El Pont de Suert, Lleida, Spain. E-mail: ffresned@gmail.com
5-Museu de Ciències Naturals (Zoologia), Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona, Spain

Abstract
A new trechine species Aphaenops parvulus sp. n. (Carabidae, Trechini) is described from Esjamundo cave in the Pyrenees of Huesca, Spain. The new species belongs to the subgenus Aphaenops (sensu stricto), but differs from its closest congeners by the small size—it is the smallest species of the group—and characters of the aedeagus. Moleculardata based on fragments of a mitochondrial (COI) and a nuclear (LSU) genes recognised Aphaenops parvulus sp. n. as a sister taxon to A. eskualduna Coiffait.
Aphaenops eskualduna is reported from Spain with precision for the first time.
La nova espècie Aphaenops parvulus (parvulus es refereix a que és l'Aphaenops de mida més petita de tots).              Foto de la descripció
Una de les galeries de la cueva de Esjamundo.    Foto Ll. Auroux

Esperem més novetats d'ells!