dilluns, 2 de febrer del 2009

Nº 015. Grans personatges de la Bioespeleologia -2-

René Jeannel (París 1879 - París 1965) Va ser un dels pares de la Bioespeleologia, recent ciència iniciada fa poc més de cent anys, i també un dels entomòlegs més eminents del segle XX, amb una gran reputació internacional en la biologia subterrània. Aquesta biografia l'he traduït, i resumit per donar-hi un enfoc més particular a la Bioespeleologia, doncs va ser una persona molt polifacètica que ens ocuparia molt espai. S'ha partit de l'article (trobat a Internet) publicat en francès a la revista L'Internat de París, nº 42 (2005). Els autors són la seva filla Jacqueline i un net d'en Jeannel, en Jean-Marie. Si es vol coneixer la biografia original, cercar a http://www.aaihp.fr/IllustreAncien/JEANNEL.html

En René Gabriel Jeannel va néixer a Paris el març del 1879 a la Caserna dels Célestins, al barri de l'Arsenal durant l'època en que el seu pare, Maurice Jeannel, metge de la Guàrdia Republicana era cirurgià a Toulouse. El seu avi, Julien-François Jeannel, era el cap del Departament de Farmàcia de la Guàrdia Imperial d'en Napoleon III. Cursa els seus estudis secundaris a Toulouse. El seu professor de ciències naturals, Bernard Lamounette, va ser qui va despertar la seva vocació, tant d'espeleologia com de la fauna subterrània. El va portar a la Grotte d'Oxybar als Baixos Pirineus i René fa la seva primera cacera, uns coleòpters Aphaenops, tenint la sort de que captura dues noves espècies que van ser estudiades i descrites per Elzéar Abeille de Perrin. Després del batxillerat inicia a Toulouse els estudis de medecina, però es trasllada a Paris per continuar-los, al mateix temps que estudia Ciències Naturals a la Sorbona. Acaba els estudis de medecina el 1903 assolint-ne el doctorat el 1907.

Nota de detall: La foto de la portada de la revista i la del quadre és la mateixa, però la real és aquesta darrera, ja que al editar la revista la van publicar voltejada en horitzontal. El 1905 fa la seva primera comunicació científica a la Société Française d'Entomologie sobre el coleòpter Carabus splendens. Després d'un temps a Paris, René es nomenat Preparador al Laboratori de Banyuls, que depenia d'en Pruvot, que havia sigut professor seu a la Sorbona. A Banyuls ja hi treballava l´Emile Racovitza, un romanès que ja tenia una gran reputació científica com a oceanògraf i explorador de l'Antàrtica, establint-se una forta amistat entre ells. En Racovitza havia creat l'any 1905 la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Aquesta institució s'inicià, a partir de les seves exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904 (veure el post Exploracions d'en Martel a les Coves del Drac, del 29 de maig del 2008). Poc després s'hi afegeix en Jeannel i creen la revista Biospéologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una serie de metòdiques campanyes a les zones càrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca. Obté la llicenciatura en Ciències l'any 1908, el mateix any que descobreix els 106 frescos paleolítics a la Grotte du Portel, als Pirineus i que van ser estudiats per l'abat H. Breuil. Aquests anys prepara la seva tesi de Ciències sobre els coleòpters cavernícoles Bathysciinae i la presenta l'any 1911. Es tracta d'una important obra de 641 pàgines que esdevindrà la base als futurs estudiosos d'aquests insectes cavernícoles. Els anys de la Gran Guerra, 1914-1918, en Jeannel retorna a la bata blanca i al bisturí, passant tota la guerra com a cirurgià d'ambulància i participant a les pitjors batalles; Verdun, Somme, Èparges, etc, amb la sort de sortir-ne sempre indemne.

Després de la primera guerra mundial, Romania assoleix la independència, moment en que es crea la Universitat de Cluj. Emil Racovitza hi accedeix l'any 1921 i nomena Jeannel professor de biologia general a la Facultat de Medecina de Cluj, pel que la família Jeannel es trasllada a viure a Romania. El 1923 el govern francès nomena Jeannel Chevalier de la Légion d'Honneur i al poc, a Romania se'l nomena membre de la Real Acadèmia. L'any 1924, entre Racovitza, Jeannel i el suís Pierre-Alfred Chappuis, creen l'Institut Mundial d'Espeleologia. Sovintejaven els viatges entre Cluj i França. Eren necessàries vuit jornades pel desplaçament en cotxe. Cada vegada es prenia un itinerari diferent per visitar altres científics, museus o cavitats de les zones per on passaven. El trajecte Cluj-Viena s'havia de fer per pistes de muntanya ja que no hi havien carreteres. Els rius s'havien de passar pels guals, no hi havien ponts i la gent dels pocs poblets que trobaven, encara no havien vist mai un automòbil. Si es necessitava ajuda pel cotxe, el tenien que remolcar amb búfals.
La seva obra Faune Cavernicole de France va ser publicada el 1926. Va ser l'inici d'una nova ciència: la Bioespeleologia, que ha anat prenent una gran importància pel fet que aquestes espècies antigues, conservades dins d'un medi estable són veritables «fòssils vivents» i que la seva distribució geogràfica permet reconstruir la història de la Terra. Va ser el pioner en la Biogeografia, nova ciència que li va permetre, partint de les àrees de distribució de les espècies, acabar amb la teoria dels ponts intercontinentals i confirmar la teoria d'en Wegener de la dinàmica de les derives dels continents. En 1927, René deixa Romania i torna al Museu d'Història Natural de París per crear un vivari, però cada any viatja a Cluj a on hi resta dos ó tres mesos per impartir els seus cursos a la Facultat de Medecina. René deixa definitivament les seves ocupacions a Romania l'any 1931 per fer-se carreg de la càtedra d'Entomologia del Museu de París, del que va arribar a ser-ne director. El 1935 en René és nomenat Oficial de la Legió d'Honor en ocasió del tri-centenari del Museu.
La producció científica d'en René va en augment. Naturalista complet, zoòleg, botànic, geòleg, paleontòleg, prehistoriador, explorador i biogeògraf. Com a bon ecologista, ja llavors deia: L'home, fill dels boscos i pare dels deserts, és el pitjor dels elements destructius de la natura. A més de moltes altres, l'any 1942 publica L'origen de la fauna terrestre i el 1943 Els fòssils vivents de les cavernes.
L'any 1950, conjuntament amb Albert Vandel, professor de Zoologia a Toulouse, creen el Laboratori Subterrani de Moulis, a l'Ariege, per l'estudi dels cavernícoles en el seu propi medi natural. Al cap de dos anys, el 1952, en Jeannel es jubila. El seu llegat és molt important: 511 treballs que totalitzen més de 20.000 pàgines impreses. El 1965 mor a París a l'edat de 86 anys.
Un important testimoni de primera mà: El nostre estimat Dr. Joaquim Mateu el va conèixer personalment, van treballar junts a Museu Nacional d'Historia Natural deParís i explica d'ell que "En Jeannel era una persona d'una gran amabilitat. A mi em tenia una bona estima i moltes vegades em demanava dades i opinions sobre diverses qüestions de fauna. Jo vaig tenir la sort de coincidir amb en René durant tres anys al Museu de París, des del 1949 al 1952, any en que en Jeannel es va jubilar. Teníem els llocs de treball molt propers, dins del mateix museu. Tenia una activitat increïble, però era una persona poc accessible, procurava no distreure's del que estava treballant. Tenia un col.laborador, una mena de secretari, en Gui Colas, amb qui organitzava les visites i reunions amb la gent que volia contactar personalment amb ell. Pel matí es pot dir que no rebia a ningú, en canvi la tarda ja la tenia més oberta per les visites. Tot i la seva amabilitat, era d'un caràcter "eixut", tenia molt pocs amics de debò, por ser el que més, en Pierre Basilewsky, un especialiste en coleòpters. Després de la seva jubilació en Jeannel seguia anant al museu per continuar els seus treballs d'entomologia".

Nº 014. Grans personatjes de la Bioespeleologia -1-

Émil Racovitza (Iasi 1868 – Cluj 1947) Aquesta biografia ha estat traduïda, i resumida per donar-hi un enfoc més particular a la bioespeleologia. S'ha partit de diverses fonts. D'Internet per un article del Dr. Gheorghe Racovitza i del llibre Assaig sobre els problemes bioespeleològics, una traducció al català del nostre company el Dr Xavier Bellés. Emil Racovitza va néixer a Iasi (Romania) el 15 de novembre de 1868. La seva infància va transcórrer a la casa familiar de Sonaresti, a la província de Vaslui i es va educar a Iasi amb el professor i escriptor Ion Creaga. Va seguir els seus estudis a l'Institut Unite, lloc a on el professor Griore Cobalesco va despertar el seu interès i encara més, la seva passió en les ciències naturals i el coneixement de la naturalesa.

Seguint els desitjos del seu pare, va seguir els estudis a la Facultat de Dret de París, tot i que va preferir seguir la seva pròpia vocació assistint i graduant-se a la Facultat de Ciències de la Sorbona, a on va tenir com a professor de zoologia a l'Henri de Lacaze-Duthiers. Es va graduar l'any 1891, assolint el doctorat el 1986 amb un alt grau que el va fer molt conegut entre els científics europeus. Donats els seus mèrits científics i els grans coneixements naturalistes, va ser seleccionat per participar com a biòleg a l'expedició Antàrtida, embarcat en el vaixell Bèlgica, durant els anys 1897-1899, sota el comandament del capità Adrien de Gerlache. Aquesta activitat va ser el començament de la seva carrera científica. A la tornada de l'expedició, va portar al laboratori de Banyuls un important volum de material pel seu estudi, una col.lecció de 800 mostres botàniques i 1200 de zoològiques.

Al tornar de L'Antàrtida té una gran dedicació a l'estudi de la flora y de la fauna de Romania però a més de les espècies en particular com a fet aïllat, especialment sota l'aspecte de l'entorn i iniciador de l'etologia, un fet innovador a l'època, ja que encara no es parlava d'ecologia, sinó d'economia natural. A finals de l'any 1900, el llavors director del laboratori oceanogràfic Arago de Banyuls Henri de Lacaze-Duthiers, que ell mateix havia fundat 20 anys abans i el mateix que uns quinze anys abans havia estat un dels professors de l'Émil, va preveure que l'Émil Racovitza podria ser el seu successor per a la direcció del Laboratori pel que el va nomenat Director Adjunt. El 15-7-1904 el vaixell oceanogràfic francès Roland, pertanyent al Laboratori Arago de Banyuls, fa escala a Porto Cristo dins d'una campanya per les Balears. Els investigadors Emil Racovitza, Georges Pruvot, i Odón de Buena van visitar la cova del Drac, molt coneguda i comentada pels resultats de les exploracions portades a terme el 1896 per l'espeleòleg francès Martel (veure post del 29 maig 08). Racovitza va trobar dins dels llacs un isòpode aquàtic que ell mateix va descriure com un nou gènere i nova espècie: la Typhlocirolana moraguesi (per dedicació a l'amo dels terrenys de la cova, en Ricard Moragues).
Aquesta visita va esdevenir un punt clau per la història de la biologia subterrània en veure les grans possibilitats que podia donar l'estudi de la fauna de l'enclau subterrani, per les seves modificacions, per l'adaptació al medi, el seu parentiu amb formes marines, etc. Tant el va interessar, que deixa les seves tasques oceanogràfiques i es dedica exclusivament a l'estudi del domini cavernícola. Fins el moment, la fauna cavernícola havia estat si més no, deixada en un racó, posicionada a l'esglaó més baix dels llocs a on hi podia haver traces de fauna.
Al poc temps, el 1907, ja exposa una serie de principis i bases per la biologia del món subterrani en la seva obra Essai sur les problèmes biospéologiques, un text bàsic considerat com l'iniciador d'una nova ciència, la bioespeleologia i que a més, tot i els més de cent anys de la seva publicació, cal dir que els seus principis encara són vigent en molts sentits.
Nota: Aquesta obra, segons ja es deia al principi, s'ha traduït al català i a més inclou l'edició facsímil original en francès. Ha estat editada per l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2004. Una obra bàsica i fàcilment comprensible que no pot faltar a tots els interessats en la vida subterrània. Es pot comprar a l'IEC al preu de 15 euros.
En Racovitza havia creat l'any 1905 la institució Biospéologica, destinada a la recerca de cavitats, exploració, captura, estudi de la fauna cavernícola i publicació dels resultats. Aquesta institució s'inicià, a partir de les seves exploracions a la cova del Drac de Mallorca l'any 1904. Poc després s'hi afegeix en Jeannel (veure la biografia d'en Jeannel al post del 10 de setembre del 2008) i creen la revista Biospéologica per editar els treballs sobre fauna cavernícola. Inicien també una serie de metòdiques campanyes a les zones càrstiques de la meitat nord d'Espanya. La primera va ser el mateix 1905 al Pirineu d'Osca
Va iniciar el programa internacional Biospéologica el 1905, destinat a la recerca de cavitats, exploració, cacera, estudi i publicació de resultats sobre la fauna subterrània. Si bé en principi aquesta activitat era d'un caire podríem dir-ne "privat", aconseguí l'any 1920 un reconeixement oficial per part de la Universitat Romana de Cluj, pel que va tornar a Romania per crear l'Institut Espeleològic a la capital de Transilvània. L'any 1914, a l'inici de la Primera Guerra Mundial, Racovitza es trobava, junt amb en Jeannel, a Espanya realitzant una campanya pel Pirineu, a la zona aragonesa, i van tornar tot de pressa a Banyuls. En Jeannel va ser mobilitzat com a metge-cirurgià, mentre en Racovitza, que era estranger i per tant exempt de tota obligació militar, es va quedar treballant a Banyuls. Però el Laboratori va ser adaptat com a hospital per rebre els ferits del front. L'Émil va prendre les funcions de Director i es va dedicar en cos i ànima a l'hospital, deixant pel moment les investigacions biològiques. L'any 1919, acabada la guerra, des de Romania se'l va demanar que tornés a Cluj per organitzar la Universitat, tasca que va acceptar i a més hi va crear, l'abril del 1920 el primer Institut d'Espeleologia del món.
Els resultats del programa Biospéologica van ser excepcionals. Un total de 1200 cavitats explorades, dins l'àmbit d'Europa i Àfrica. Una col·lecció de 50.000 exemplars de fauna capturada en cavitats i un total de 66 publicacions sobre fauna cavernícola que totalitzen quasi 6.000 pàgines. Fins llavors la biologia mai havia tingut una dedicació tant important. Racovitza va aconseguir el seu objectiu: la divulgació i comprensió de la biologia de l'àmbit subterrani. Les seves activitats espeleològiques es van perllongar fins l'any 1923, quan ell tenia 55 anys, deixant aquestes feines de camp als seus companys i deixebles, en particular van ser Jeannel i Chappuis els que el van anar reemplaçant.
Durant els 20 anys de permanència d'en Racovitza a Cluj, fins l'inici de la segona guerra mundial, es va caracteritzar per una gran diversificació dels seus treballs i dedicacions: Va ser Senador en representació de la Universitat de Cluj en el període 1922-1926; Rector de la Universitat de Cluj entre 1929 i 1930; President de L'Acadèmia Romana de Ciències entre 1926 i 1929; Director de l'Institut Espeleològic entre 1920 i 1947, així com membre de diverses associacions científiques. Després de la guerra, l'any 1940 i com a conseqüència del Pacte de Viena, Romania va ser obligada a cedir tota la part nord-est de Transilvania a Hongria, territori que incloïa la Universitat de Cluj i l'Institut Espeleològic. Els dos estaments es van exiliar a Timisoara, mentre en Chappuis es va quedar personalment a la cura de l'Institut, logrant conservar i salvar tot el material de treballs, biblioteca i col·leccions, tot i que durant quatre anys no es va poder realitzar cap activitat científica en aquests estaments.
L'any 1945, quan Racovitza ja pot tornar a Cluj ho troba tot físicament intacte i comença de nou a reorganitzar l'Institut. Però per poc temps. El novembre de l'any 1947 l'Emil mor a Cluj a conseqüència d'una pneumònia.

Nº 013. Centenari de la Bioespeleologia. 1907-2007. Sobres conmemoratius

Sobres de Romania amb segell imprès d’en Racovitza
Tafanejant per E-Bay, vaig trobar un article filatèlic bioespeleològic. Una sèrie de quatre sobres amb el segell imprès, commemoratius dels 100 anys dels inicis de la bioespeleologia, editats l'any 2007 i amb la codificació des de 001/2007 fins el 004/2007. El centenari compta des de la publicació de l'obra d'en Racovitza Essai sur les problèmes biospéologiques, el 15 de maig del 1907, així doncs el 2007 va fer els 100 anys.
Codi 001: dedicat a l'os de les cavernes, l'Ursus spelaeus
El segells dels quatre modela de sobres són iguals, d'un valor facial de 50 bani, que són 0,5 Leu. Un Leu és equivalent a 0,26 euros.
El segell imprès al mateix sobre. Mides 29 x 39 mm Codi 002: dedicat a la Pestera (cova) Bulba.
Codi 003: dedicat al isòpode aquatic cavernícola Thyphlocirolana moraguesi, descobert pel mateix Racovitza l' any 1905 a les coves del Drac, Mallorca.
La Thyphlocirolana és un isòpode aquàtic de la família Cirolanidae.
Codi 004: dedicat als 100 anys de la creació de l'Institut d'Espeleologia.
Com a informació complementaria, les despeses que ha representat la compra: Article E-Bay: Romania 100 years of Biospeology 2007 Emil Racovita. Precio de venta: USD 6,00 (pel total dels quatre sobres). Gastos de envío y manipulación: US Postal Service Media Mail: USD 5,00. Així doncs, el total la comanda són 11 $. He pagat 8 euros + 3 de despesses bancàries = 11 euros.
Lluís Auroux