Joaquim Mateu al Hoogar. Foto: J. Mateu |
En moltes ocasions hem parlat del Dr. Joaquim Mateu Sanpere (1921-2015) en aquest blog, però sempre s’ha tocat la seva faceta espeleològica i bioespeleològica. Hem de saber que també va tocar moltes altres disciplines: Entomologia; Botànica; Arqueologia; Etnologia; Fotografia… i també, tot i que, possiblement amb menys dedicació, novel·lista.
En una de les visites a casa del Dr. Mateu, al carrer de Còrsega, de Barcelona, ens va contar un fet que ell havia viscut al Sàhara, més aviat hauríem de dir que era un fet que ell va haver de patir. A mi em va causar una gran impressió per la cruel realitat d’uns fets que només passen als països poc dotats i a llocs on els ajuts poden estar a uns quants dies de camí.
Al cap d’un temps de la seva mort, el seu fill Giuliano va facilitar la consulta del fons fotogràfic i bibliogràfic que en Mateu havia deixat. Allà es van trobar, dins d’una carpeta, una mitja dotzena d’originals escrits a màquina, sota el títol general Cuentos del Sahara, i amb uns retocs afegits a mà i alguns dibuixos, el que ens pot portar a la suposició que en alguna ocasió els voldria editar.
Portada de l'escrit |
Pàgina nº 1. Paper 220 x 320 mm |
Un dels escrits, que ell els menciona com a contes, corresponia exactament a la història real que ens havia explicat personalment i és el nostre desitjo donar-lo a conèixer. És veritat que el tema d’aquest post no es correspon exactament amb el contingut i al motiu del nostre blog però, en aquesta ocasió serà un petit homenatge al Joaquim, un reconeixement a la seva faceta literària de contes curts.
Data de l’escrit: No hi ha cap data a cap dels escrits, però, amb molta seguretat es poden datar dels anys 1942 al 1945. Valgui un fragment de l’article d’en Xavier Bellés: Joaquim Mateu (1921-2015), tota una vida dedicada a l’estudi dels insectes, publicat a la revista Animal Biodiversity and Conservation 38.1 (2015) que edita el Museu de Ciències Naturals de Barcelona:
…el novembre de 1942, Mateu va començar el servei militar, que es va perllongar fins al juny de 1945. Val a dir que el servei de Mateu va ser extraordinàriament singular atès que, assistit pels seus coneixements d’història natural, va poder convèncer les autoritats militars per ser destinat al nord d’Àfrica com a naturalista adjunt al govern del territori Ifni-Sàhara, llavors espanyol. Rellevat de les tasques pròpiament militars, es va poder concentrar en l’estudi de la fauna, així com de la prehistòria, d’aquests territoris. Les prospeccions es van concentrar a les regions compreses entre l’Oued Draa, al nord, i l’Agûera, al sud, als territoris del Sàhara espanyol i Río de Oro…
A més, consultant les captures entomològiques del Mateu, l’any 1944 va estar per la zona dels fets.
Mantenim el text en castellà, tal com està l’original.
Zona dels esdeveniments |